Independència - Reflexions - Perquè no s'ha de votar CiU

Anem a desglossar els motius per els quals, els que fins ara han votat CiU han de deixar de fer-ho. Primer distingirem entre els votants que se senten espanyols, català/espanyol, català.

El que es consideri primer espanyol i després català, no ho ha de dubtar gens, ha de votar PP, sense manies.

El que es considera igual català que espanyol, té un problema; a Espanya tenen clar que espanyol va abans que ser català i al que no ho veu així el consideren "inconstitucional". Només cal llegir, i entendre, la sentencia del Tribunal Constitucional, per veure que això és així. Per tant, s'ha de decidir: és primer català o espanyol? si espanyol, més amunt ja he dit què li convé votar, si català, a continuació explicarem perquè no ha de votar CiU.

El que es considera primer català i després espanyol, o només català, no ha de votar CiU, ha de votar independentista, i a continuació veurem perquè.

Jo vaig ser votant de CiU fins a les eleccions del 1999 incloses. És a dir el senyor Jordi Pujol ha estat 23 anys president gracies, entre molts d'altres, al meu vot, atès que era el cap de llista de CiU allà on em tocava votar.

I perquè votava jo CiU?

Perquè creia que l'autonomisme, amb l'entrada a Europa, era el camí natural cap a la consecució d'un estat català dins d'Europa. L'entrada a Europa implica que cada estat cedeixi competències a  Europa, i en el cas de l'estat espanyol, com que ja n'havia cedit a les autonomies, el seu paper quedaria prou afeblit com per que fos natural que Catalunya interactués amb Europa directament, és a dir, constituir-se en estat. Això implicava un camí gradual cap a la independència, partint de l'autonomisme i "sense trencar res" arribar al destí desitjat.

Perquè vaig deixar de votar CiU?

A les eleccions autonòmiques del 99, CiU va pactar amb el PP en comptes de pactar amb ERC. És a dir, va preferir associar-se per la banda dreta, en comptes de fer-ho per la banda nacional; això em va fer pensar, i llavors vaig veure clar, que era pitjor del que m'havia imaginat: no s'aliaven amb el PP per la banda dreta, és a dir per interessos d'una part dels seus votants, sinó que ho van fer per afavorir la imatge de l'Artur Mas que havia de prendre el relleu del Pujol a les següents eleccions i per tant havia de fer pràctiques com a "Conseller en Cap", cosa que hauria estat més difícil en cas de governar amb ERC. És a dir, l'any 1999 CiU va pactar amb PP per interessos de partit! o dit més cruament, als dirigents de CiU a l'hora de la veritat Catalunya els importa una [...]

Perquè no s'ha de votar a CiU?

D'entrada, perquè votar a CiU és ajudar al PP. El PP ataca CiU dient que CiU deriva cap a l'independentisme, cosa que és falsa, però ho diu per aconseguir 2 objectius: 

• espantar el votant més conservador de CiU
• convèncer  a possibles votants independentistes que  votin CiU, perquè, com be sap el PP,  CiU no farà res per la independència.

L'altra motiu principal és que els dirigents de CiU manipulen el seu electorat. Diuen que, ara, demanaran el "concert econòmic" i que per això necessiten ser forts a Catalunya. Quan diuen això, posen èmfasi en una obvietat: que per demanar res en nom de Catalunya cal tenir la majoria a Catalunya; però deixen en segon terme el verb important: demanar. Perquè és evident que s'articuli com s'articuli l'hipotètic "concert econòmic" de Catalunya, caldrà que s'aprovi a Madrid, i això vol dir demanar-ho al PSOE i PP. I que pensen oferir a canvi? De moment, com que CiU ja ha dit que fins després de les eleccions generals espanyoles no el demanarien, vol dir que esperen a poder ser "decisius" a Madrid per a poder demanar el "concert econòmic" a canvi del seu suport. 

Em sembla d'una candidesa increïble que els dirigents de CiU pensin a hores d'ara que el PSOE o el PP acceptarien aquest tracte. I no cal oblidar que tot això passa per que el PSOE o el PP obtinguin uns resultats que els obliguin a pactar amb CiU perquè no hi hagi cap altra combinació que els permeti governar. De veritat algú creu que aquest és un plantejament seriós, en un tema tan important per a Catalunya, com per a deixar-ho en mans de l'atzar electoral espanyol? Tant incompetents són els dirigents de CiU? Jo crec que no. Simplement, fan aquest plantejament perquè creuen que és el que els pot donar més vots i recuperar les posicions de privilegi (per als dirigents de CiU) que varen perdre el 2003.

I doncs, que s'ha de votar?

Qualsevol opció que defensi fer les coses des de Catalunya, només amb la voluntat dels catalans. Cap vot per a partits que depenen de Madrid, ja en depenguin orgànicament o en depenguin mentalment perquè pensen que les coses s'han de demanar a Madrid.

Els vots dels catalans per als catalans que pensen que nosaltres sols podem sortir-nos-en sense haver de demanar permís a Madrid.

De fet, ja fa temps que hi ha gent que marxa de CiU per aquest motiu. Jo en conec algun a Reagrupament, i últimament la premsa comenta els que es passen de CiU a Solidaritat Catalana.

I jo? a qui votaré?

Com es pot veure en un "post" anterior, jo estic a Reagrupament. Per tant, ja ho sabeu.

Independència - Reflexions - Jo segueixo a Reagrupament

Donat que ara qualsevol Gran Desconegut publica i publicita que se'n va de Reagrupament, jo que soc Molt Més Gran Desconegut, publico i publicito que no me'n vaig de Reagrupament.

Sembla ser que el "gran motiu"  d'aquesta gent per marxar de Reagrupament ha estat el que ells anomenen "democràcia interna" i jo en dic "les putes llistes electorals". 

El motiu per tenir-ne pressa per explicar-ho a tothom és una altra cosa. Parlant d'això, la dimissió de Carretero de principis d'any la vaig sentir per ràdio, dins del cotxe, mentre anava a una reunió d'un grup de treball de Reagrupament. Ningú del grup de treball en tenia cap noticia prèvia i tots ens n'havíem assabentat per la ràdio, fins i tot un que va "confessar" que era amic personal d'un dels "opositors" a Carretero. L'endemà, els associats vam rebre un correu per tal d'informar-nos "davant de la transcendència dels fets succeïts ahir dissabte".

És molt curiosa la "democràcia interna" d'aquesta gent que davant la dimissió del president de la Junta, abans que comunicar-ho internament als associats, els primers que ho han de saber, prenen ells la decisió de comunicar-ho primer de tot als medis, passant del que pugui pensar / opinar la majoria d'associats. Be, ja es va veure, al final van ser ells els que varen marxar.

Ara es torna a repetir, cada cop que un Gran Desconegut dels molts que estem associats a Regrupament se'n va, corre a dir-ho, especialment si se'n va a Solidaritat.

Doncs be, reitero, jo no marxo de Reagrupament.

Tornant als motius que solen adduir i que al final acaba sent sempre el mateix, les llistes electorals, només dir, o be amaguen altres motius, o be no saben encara en quin mon viuen.

Algú es pensa que els electors es fixen gaire en qui va a les llistes? A part dels caps de llista, i algun altra cara coneguda, la gent vota les sigles dels partits. És per això que les llistes, tal com funcionen les eleccions fins ara, no són el motiu pel qual l'elector escull a qui votar. 

A mi se me'n refot qui vagi a les llistes ja que personalment no en conec cap. I la gent, els electors que es vol que els voti tampoc. Per molt que la llista la confeccionéssim tal com volen aquests "puristes de les llistes" el votant no els coneixerà de res. O us penseu que a part dels 3 o 4 que els medis majoritaris mencionen habitualment (Carretero, Laporta, Tena, i para de comptar), en general, la gent coneix als altres? 

Llavors que passa? que es tracta de col·locar els amics i coneguts en posicions elevades de la llista per tal de possibilitar que entrin al Parlament regional?

Aquest és l'objectiu? No. L'objectiu és declarar la independència, i si no es tenen prou representants per fer-ho, doncs en cada moment  polític fer tot el que es pugui per avançar cap a l'objectiu; i per fer això l'important no és qui va a la llista sinó que qui vagi a la llista tingui clar el que ha de fer.

Be, hi ha altres consideracions sobre la confecció de llistes molt ben expressades pel Xavier Roig en aquest article a l'Avui que us recomano.

Independència - Reflexions - ESPOLIATS

Una simple idea de cara a la campanya electoral que s'acosta.


És una idea per a la llista o llistes independentistes que es presentin.

Es tracta de fer un fulletó que per una cara hi hagi aquesta imatge:

i pel darrera el missatge corresponent, tot recordant els diners que ens espolien pel fet de no tenir un estat propi.

La idea no és meva. Els publicistes fa temps que la fan servir.

Està comprovat que crida l'atenció del públic objectiu i pot ser una manera barata de fer arribar el missatge.

Independència - Reflexions - Començar

La vida ens ensenya que per a fer qualsevol cosa, hi ha un requeriment imprescindible: cal començar. És un obvietat, però és així; fins que no es comença a fer, la cosa no avança, sigui el que sigui, des de declarar-se enamorat fins a pagar els impostos. Com deia la meva avia: "a casa no t'hi porten res", que volia dir que si volies alguna cosa havies de fer-la.

Un exemple que tothom coneix, anar en bicicleta: com s'aprèn a anar  en bicicleta? doncs anant en bicicleta! Al principi, potser caus però t'aixeques i hi tornes, i al cap de poc, ja saps anar en bicicleta.

Un altre exemple encara més bàsic: com s'aprèn a caminar? doncs començant a caminar; un bon dia la criatura deixa d'anar de quatre grapes, es posa dreta, i fa les primeres passes! Normalment es fan tentinejant i s'acaba caient a terra, però fins que no hi ha aquest primer intent, aquest començament, no hi ha manera de caminar; cap criatura sana espera a "estar madur" per a començar a caminar, ni deixa d'intentar-ho per "por a caure".

A nivell personal, tinc l'exemple de la meva maqueta de tren. Soc aficionat al maquetisme de trens des de petit, però per una cosa o l'altre mai trobava temps per dedicar-m'hi. Sempre somniant en fer-me una maqueta i mai la començava. Sempre em semblava massa complicat; que si preparar la base, que si instal·lar les vies de manera fiable, que si ... i així sempre; només feia que documentar-me i fer dissenys, però mai començava i així anava passant el temps, i creixent la meva frustració, fins que un dia vaig decidir començar.

I llavors va canviar tot. Preparar la base no va ser tan difícil, només era pesat, però factible; posar be les vies tampoc va resultar impossible, al contrari, l'únic que calia era posar-s'hi i fer-ho, poc a poc però sense pausa. A hores d'ara, encara no he acabat la maqueta del tot, però ja hi circulen trens i vaig resolent tots els problemes que es van presentant en aquest procés de construcció, de manera que ara ja puc dir que tinc una maqueta de tren.

Mirant enrere en el temps, veig que no em calia haver esperat tant, que podria haver començat molt abans, perquè l'únic que realment calia era: decidir començar.

Tots aquests exemples són per dir que si volem la independència, no hem d'esperar més; ja n'hem parlat massa; ja s'han provat massa coses : autonomisme, federalisme (amb qui?), pedagogia (de què?).

Ara hem de començar a "construir" la independència, això vol dir, presentar-se a les eleccions amb aquest objectiu, i votar a la gent que ens proposi la independència.

Tot i que seria bo tenir una única candidatura independentista, tampoc cal dramatitzar si al final n'hi ha més d'una. Per una banda, els unionistes també es presenten cada un pel seu costat. Per altra banda, sembla ser una constant universal que aquestes coses funcionen així, al principi n'hi ha molts i després el temps i les eleccions posen cada un al seu lloc i resten només les candidatures més vàlides; cal recordar al principi de la transició democràtica quants partits hi havia, i quants en van quedar després de les primeres eleccions. 

Dit això, només queda dir que jo votaré la candidatura de (o que recolzi) Reagrupament. De moment ja té les llistes preparades, les quals estan obertes a qualsevol pacte que es consideri oportú per a millorar les possibilitats d'èxit. I votaré Reagrupament perquè entenc que ha decidit començar a caminar cap a la independència, sense esperar ni dependre de res que pugui venir de fora; només nosaltres, els catalans, amb la nostra decisió farem possible la independència. Nosaltres decidim.