SISTEMA SANITÀRI CATALÀ

Com que segons la meva experiència molta gent desconeix el funcionament del Sistema Sanitari Català passo a explicar de manera molt simplificada el seu funcionament.

Que és?

Es tracta d'un model sanitari mixt, que integra en una sola xarxa d'utilització pública tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública. Aquest model d'integració es va iniciar amb la xarxa hospitalària d'utilització pública (XHUP). Des de la XHUP el model es va estendre a altres línies (primària, sociosanitària, salut mental) i altres serveis sanitaris (emergències, transport sanitari).

Qui te dret a l'assistència sanitària?

Tots els ciutadans i ciutadanes, és a dir, a totes aquelles persones (empadronades) residents en qualsevol dels municipis de Catalunya. Actualment som més de 7'6 milions (7.600.000) persones amb dret a l'assistència sanitària; dels quals més d'un milió (1.000.000) són estrangers.

A que tenim dret?

Una persona té uns determinats drets d'assistència sanitària d'acord amb determinades circumstàncies personals o amb el seu assegurament (és a dir cotització); aquests drets s'anomenen nivell de cobertura. Tothom que te dret a l'assistència sanitària rep una targeta sanitària que l'identifica i informa del seu nivell de cobertura.

Targeta sanitària

A la targeta sanitària hi consta: codi identificació personal, noms i cognoms, nivell de cobertura.
El codi identificació personal (CIP) identifica de manera unívoca i personal cada persona amb dret a assistència.
Perquè el CIP? si ja existeixen altres codis per identificar la gent com el DNI, NIF, NIE, passaport, etc.
Doncs bàsicament per dos motius: no tothom té un document identificador, per exemple els menors exempts de l'obligatorietat del DNI; per garantir la unicitat, un número de passaport si és familiar identifica més d'una persona; també és sabut que hi ha gent amb DNIs repetits (en conec casos personalment)

Que volen dir les lletres i números del CIP?

Agafem l'exemple que surt a la Web del Catsalut: TASA 1 030101 00 2
"TASA" són les primeres lletres dels cognoms de la persona, les 2 primeres del primer cognom i les dues segones del segon cognom; en aquest exemple TA correspon al primer cognom i SA al segon
"1" indicador de gènere: "0" home, "1" dona
"030101" any mes i dia de naixement en aquest cas any 2003 (o 1903), mes 01, dia 01
"00" dígits de desempat; com que pot haver-hi més d'una persona nascuda al mateix dia, al primer que se li dona codi se li assigna el 00, al següent el 01, i així successivament.
"2" dígit de control, sobre els 13 lletres i números anteriors es calcula un dígit de control per tal d'evitar errors de transcripció, com amb els dígits de control dels comptes bancaris o la lletra del DNI; en aquest a TASA103010100 li correspon el 2.
Exemple, a la Elisenda Puig Tàrrega nascuda el 1 de gener de 2009 li correspon el CIP: PUTA 1 090101 00 7
No és broma! Aquest és el CIP que figurarà a la seva targeta quan la rebin a casa seva, i seran els seus pares qui hauran de reclamar que els facin una targeta nova sense aquesta "paraulota". Quan rebin la nova targeta tindrà el CIP PGTR 1 090101 00 6 on com es veu en comptes de les 2 primeres lletres de cada cognom hi ha les dues primeres consonants de cada cognom per tal d'evitar la "paraulota" o tal com es diu tècnicament per evitar el CIP malsonant.

Prestacions i nivells de cobertura

Existeixen set nivells de cobertura:

• PROGRAMES INTERÈS SANITARI DS
• COBERTURA SANITÀRIA GENERAL
• COBERTURA SANITÀRIA GENERAL FARMÀCIA GRATUÏTA
• COB. SANIT. GRAL. EXCEPTE FARMÀCIA
• E. COL. COB. COMUNA
• E. COL. COB. COMUNA FARM. GRAT.
• FARM. PARCIAL I PROGRAMES DS

Les prestacions que dona la sanitat pública són:

• L'atenció primària
• L'atenció especialitzada (hospitalització)
• L'atenció psiquiàtrica i salut mental
• L'atenció sociosanitària
• L'atenció farmacèutica, 60% de descompte en el preu dels medicaments
• L'atenció farmacèutica, 100% de descompte en el preu dels medicaments
• El transport sanitari ordinari i d'urgències
• Les prestacions complementàries, és a dir: nutrició enteral a domicili, tractaments dietoterapèutics complexos, teràpies respiratòries a domicili i prestacions ortoprotètiques (pròtesis)
• La rehabilitació
• Els trasplantaments
• Programes d'interès sanitari: atenció sida, drogodependències, vacunacions.

Un nivell de cobertura és un subconjunt d'aquestes prestacions. Descriuré a continuació els 3 nivells més comuns; és a dir els que tenim la immensa majoria de ciutadans. Cal dir que la descripció de a qui li correspon cada un dels nivells de cobertura no és exhaustiva,hi ha altres casos que no es descriuen, però són minoritaris.

PROGRAMES INTERÈS SANITARI DS

Tal com indica el seu nom, només tenen la prestació "Programes d'interès sanitari". És la cobertura mínima que té qualsevol persona major d'edat que no té dret a cap altre nivell de cobertura.

COBERTURA SANITÀRIA GENERAL
Prestacions:

• L'atenció primària
• L'atenció especialitzada (hospitalització)
• L'atenció psiquiàtrica i salut mental
• L'atenció sociosanitària
• L'atenció farmacèutica, 60% de descompte si és recepta d'atenció primària, 100% de descompte si és hospitalària
• El transport sanitari ordinari i d'urgències
• Les prestacions complementàries
• La rehabilitació
• Els trasplantaments
• Programes d'interès sanitari

És el nivell de cobertura que correspon a la gent laboralment activa que és titular de la cotització a l'INSS (Instituto Nacional de la Seguridad Social) així com als seus beneficiaris (els fills i persones dependents del que cotitza). La majoria de població activa té aquest nivell de cobertura.
També tenen aquest nivell de cobertura tots aquells menors d'edat que no tinguin cap altre nivell de cobertura

COBERTURA SANITÀRIA GENERAL FARMÀCIA GRATUÏTA
Prestacions:

• L'atenció primària
• L'atenció especialitzada (hospitalització)
• L'atenció psiquiàtrica i salut mental
• L'atenció sociosanitària
• L'atenció farmacèutica, 100% de descompte en tots els casos (per això es diu gratuïta)
• El transport sanitari ordinari i d'urgències
• Les prestacions complementàries
• La rehabilitació
• Els trasplantaments
• Programes d'interès sanitari

És el nivell de cobertura que correspon a la gent laboralment passiva (jubilada) que és titular de la cotització feta a l'INSS així com als seus beneficiaris (persones dependents del jubilat). La majoria de població passiva té aquest nivell de cobertura

Què és l'INSS?

L'INSS (Instituto Nacional de la Seguridad Social) és el que s'anomena una entitat de cotització, és a dir, aquella entitat que rep els diners que ens descomptem de la nòmina en concepte de "deduccions seguretat social".
La majoria de la gent cotitzem a l'INSS però n'hi ha d'altres com MUFACE (pels funcionaris de l'estat), MUGEJU (funcionaris de la judicatura), ISFAS (forces armades) i altres.
Aquestes entitats informen periòdicament al sistema sanitari català de quins ciutadans catalans té com a titulars i beneficiaris; aquesta informació és la que se'n diu assegurament i serveix de base per a calcular el nivell de cobertura al que tenim dret cada un dels ciutadans.

Proveïdors, públics i privats.

Per a donar l'assistència sanitària l'administració, a través del Servei Català de la Salut, contracta els serveis necessaris a diferents proveïdors. Els serveis contractats s'agrupen en: Atenció Primària (CAPs), Atenció Especialitzada (Hospitals) i altres serveis.
El principal proveïdor d'atenció primària és l'ICS (Institut Català de la Salut) el qual dona servei a més del 80% dels CAPs de Catalunya, la resta es poden veure aquí.
Per a l'atenció especialitzada es compte amb la xarxa hospitalària XHUP composta pels hospitals públics de l'ICS i concertats d'altres proveïdors (Creu Roja, Sant Joan de Deu, Sant Camil, etc).
Les farmàcies són també proveïdores de l'atenció farmacèutica i són totes elles privades.
L'Institut Català de la Salut és un organisme públic depenent del Departament de Salut.
Aquesta barreja de proveïdors públics i privats és la que fa que el sistema sanitari català sigui qualificat com a sistema mixt.

Només com a petita mostra de les magnituds que es mouen en el servei sanitari català:

• El nombre de visites d'atenció primària, és a dir als CAP, durant l'any 2008 va ser de més de 51 milions (51.000.000); veure dades complertes .
• El nombre de receptes mensuals a càrrec del sistema sanitari català és de més 10 milions (10.000.000) cosa que implica que cada més el sistema paga més de 133 milions (133.000.000) d'euros veure dades d'agost del 2009
• I per veure els detalls del cost del sistema sanitari, uns 9.000 milions (9.000.000.000) d'euros anuals, aneu aquí

A quin CAP s'ha d'anar?

Tothom que tingui un nivell de cobertura que li doni dret a l'atenció primària, té assignat un CAP al qual anar. Com es determina aquest CAP? Doncs es determina pel territori, és a dir, segons l'adreça de residencia que consta en el sistema sanitari es determina el CAP corresponent. Pels residents en localitats petites està clar, toca anar al CAP del poble. En el cas de les poblacions de certa importància, a partir dels 35.000 o 40.000 habitants, en que hi ha més d'un CAP per localitat, segons el carrer on visqui li toca un CAP o altre. Cal dir que l'adreça de residencia potser que no sigui la d'empadronament ja que la càrrega inicial de dades no es va fer des del padró, en canvi, actualment, per donar d'alta a una persona al sistema sanitari, o per modificar-ne l'adreça, sí que se li demana l'empadronament.
Per altra banda es pot demanar anar a un CAP que no és el corresponent per territori. Això es pot fer sempre, una persona pot demanar ser atesa en qualsevol CAP de Catalunya, però cal recordar que el CAP corresponent per territori segueix sent el de referència per a certs serveis com el d'atenció continuada.

Tot això és només una visió molt simplificada del sistema sanitari català; hi ha moltes més coses, com la recepta electrònica, la història clínica compartida o les tristament famoses llistes d'espera, que donarien peu a una explicació molt més llarga, que queda fora de l'abast d'aquest escrit.