Independència - Reflexions - Atac al català

Els recents atacs de PP i C's al català, interposant recursos al TC i al TSJC, a part de voler allò que és evident, anihilar el català, reduint-lo a llengua de segona categoria, busquen també una altra cosa: la fractura social.

Fins ara se'ns ha dit que la fractura social pot venir per demanar la independència, però això és fals. Ja s'ha argumentat prou i no cal insistir-hi. Però el que no s'ha dit gaire és que la fractura social pot impedir la independència perquè pot fer perillar la majoria necessària per a proclamar-la.

I l'agent que pot provocar la fractura social és la llengua. I això és el que busquen aquests. Dividir, fracturar Catalunya en dues, la castellanoparlant i la catalanoparlant. De fet, en part ja existeix, ja hi ha molt de castellanoparlant que no fa servir el català per res, ni per la bona educació d'atendre als clients en el seu idioma. Ara el que busquen amb aquests atacs és la reacció dels catalanoparlants. Pot semblar un contra sentit, però té la seva lògica, és una provocació als catalanoparlants, que segons com reaccionem pot dur a la fractura social per raó de llengua que aquests estan buscant.

Perquè els interessa la fractura social? Doncs perquè l'independentisme està guanyant presencia a la societat catalana (fins i tot ho reconeix C's quan diuen que l'independentisme és més mediàtic ara), i una de les raons perquè creix és perquè les raons que s'esgrimeixen són objectives i quantificables: espoli fiscal, infraestructures deficitaris, incompliment de traspassos obligats per llei, catalanofòbia més que evident a grans sectors d'Espanya, etcètera. És a dir, queda clar que la llengua i la cultura no són l'únic argument per a la independència, i que hi ha moltes més raons que la fan necessària i desitjable.

Per això, amb aquests atacs, el que volen és que l'independentisme torni a centrar-se en la llengua i la cultura, per tal de poder-lo atacar com fins ara (nacionalisme, imposició de la llengua, etc), creant a més a més la fractura de la societat catalana, per raó de la llengua, fractura de la qual, evidentment, en culparan a l'independentisme.

Per tant, cal que l'independentisme no canviï els seus arguments. Tothom té clar quin serà el paper del català quan siguem independents, no cal insistir-hi com argument principal. 

El que cal és seguir demostrant i propagant la necessitat de ser independents i la viabilitat de la independència.

En quant a la defensa de català, jo estaria més en línia amb el que diu Dolors Feliu en aquest article on recorda que el català segueix sent llengua oficial i d'us normal a Catalunya, i per tant, treballar en aquesta direcció, mentre seguim treballant per convèncer a tothom que la independència és necessària i possible.