Al final de la dècada dels 60, quan la carrera espacial entre els USA i la URSS, els americans i els russos es van haver d'enfrontar a un nou problema que fins llavors no s'havia presentat mai: tenir un instrument que pogués escriure en qualsevol posició, sense gravetat i sobre, pràcticament, qualsevol superfície. Com ho van resoldre? Els americans van desenvolupar un nou bolígraf, amb tinta especial, que podia escriure fins i tot sota l'aigua! Els russos van solucionar el mateix problema fent servir un llapis!
En el mon de l'independentisme català també hi ha "americans" i "russos".
Els "americans" diuen que ens cal fer un camí molt llarg i difícil (desenvolupar un nou bolígraf espacial), al final del qual, potser, serem independents.
Els "russos" ens recorden que tenim un altre camí, més curt i que és el que sempre s'ha fet servir, la declaració d'independència des del nostre Parlament (el llapis).
En el cas dels USA, està clar que es va desenvolupar el bolígraf espacial per interessos econòmics i de propaganda. El bolígraf espacial es va vendre a tot el mon. Jo en vaig tenir un, regal dels meus pares; anava dins una capseta amb un prospecte amb explicacions. Està clar que amb un llapis no haurien pogut fer tota aquella campanya publicitària.
Tornant a l'independentisme, quins interessos hi ha darrera la defensa del camí llarg, en contra d'una via més directa i que ha estat usada amb èxit al llarg de la historia per aconseguir la independència?
Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. Mentre tant vaig fent punta al llapis.
Molt bona, l'analogia. Si ho entenc bé, el camí curt seria la declaració d'independència des del parlament, com s'ha fet històricament (qui sap quin percentatge d'americans eren partidaris de la independència, oi?), mentre que el camí llarg seria fer un referèndum prèviament. Bé, si són aquests el bolígraf i el llàpis, jo diria que la raó és que els temps canvien. No ho veig tant com una qüestió d'interessos, sinó de tarannà o d'esperit dels temps. Alguns països han accedit recentment a la independència via referèndum, i en aquestes ocasions fins i tot les Nacions Unides els donen l'aval de legitimitat. És el cas de Montenegro o Sudan del Sud.
ResponEliminaEspecialment en el cas català, jo diria que això també respon força a un caràcter que, sigui cert o no, hem assumit com a propi: diàleg, diàleg, raó i més raó.
De tota manera, m'agradaria saber si tens una explicació diferent i alguna pista sobre possibles interessos.
--Antoni
És una llegenda urbana d'allò més falsa. Un llapis a l'espai és una autèntica bomba: el carboni en absència d'oxigen és altament inflamable. D'altra banda, si es trenca la punta, pot provocar danys a les persones o als equips.
ResponElimina"Anònim", això que dius del "carboni en absència d'oxigen és altament inflamable" vols dir que és cert? amb que reacciona el carboni per inflamar-se? Potser volies dir "en absència de nitrogen" ?
ResponEliminaCal recordar que no cal que el llapis sigui de grafit, també hi ha llapis de cera (els de colors). De totes maneres, el que m'interessava de la historia, sigui certa o no, és la metàfora que se'n pot extreure.