Personalment, a l'hora
d'analitzar una qüestió o resoldre un problema m'agrada "donar-li
la volta"; és a dir, enfocar-ho al revés del que normalment es
faria.
Per tant agafaré el tema
de la independència i li donaré la volta.
Imaginem que Catalunya és
un estat membre de la Unió Europea, amb un PIB d'uns 200.000 milions
d'euros i que es finança recaptant uns 60.000 milions d'euros a
l'any. Evidentment i per no allargar la descripció, direm que té
tots els atributs típics d'un estat.
Ara imaginem que algú fa
la proposta d'incorporar Catalunya a l'estat veí d'Espanya per tal
formar part d'un estat més gran. Molt be, diríem, i que ens
suposarà formar part d'un estat més gran?. Veiem-ho:
- d'entrada, deixaríem d'estar representats directament a la Unió Europea
- dels 60.000 milions d'euros recaptats en impostos, només 40.000 s'invertirien en el territori català, amb a conseqüent minva de serveis i infraestructures; la resta s'enviarien generosament a l'estat més gran
- els nostres jubilats passarien a cobrar el mateix que els jubilats espanyols, és a dir, menys
- com a part d'un estat més gran ja no seriem sobirans per fer les nostres lleis, ja que totes estarien, en últim instància, supeditades als òrgans de l'estat més gran, el qual a més a més ens imposaria qualsevol altre llei que tingui a be legislar
- l'ensenyament ja no seria fet en català, s'hi introduiria l'espanyol, que l'estat més gran considerà llengua comú
- malgrat la cooficialitat del català no seria obligatori el seu coneixement per a qualsevol funcionari espanyol que treballi a Catalunya
- la representació exterior de Catalunya desapareixeria
- l'espai radioelèctric s'englobaria dins de l'espai radioelèctric espanyol, de manera que les emissores catalanes es reduirien en benefici de les espanyoles d'abast estatal
- l'etiquetatge en català passaria a ser opcional i l'etiquetatge en espanyol obligatori
- les nostres forces d'ordre public deixarien d'ocupar-se de fronteres i duanes i passarien a estar subordinades a les forces d'ordre espanyoles
- el nostre aeroport principal deixaria de ser un hub internacional per a convertir-se en un aeroport de segona
- l'eix ferroviari del mediterrani ja no es construiria ja que l'estat espanyol vol fer un eix ferroviari pel centre dels Pirineus
- etcètera, etcètera, etcètera
Quants catalans votarien a
favor de deixar de ser un estat independent a canvi d'això que hem
dit? Ben pocs.
Tornant a la realitat,
perquè hem de continuar acceptant allò que si fóssim independents
no acceptaríem per res del mon?
No només els catalans: no hi ha cap país que, un cop aconseguida la independència, hagi decidit tornar a ser dependent.
ResponEliminaTens molta raó Enric, saluts, Marc SEGARRA
ResponEliminaQue els que tenen dubtes sobre l'independencia recapacitin i entenguin que es el millor que ens pot passar.
ResponEliminaBen vist, molt ben vist. De vegades cal girar la truita per tal de veure les coses des d'un altre prisma. Enhorabona per l'article.
ResponElimina"No només els catalans: no hi ha cap país que, un cop aconseguida la independència, hagi decidit tornar a ser dependent." Quan la gent no llegeix diu coses com aquesta.
ResponEliminaabrete a la crítica, traduce tus textos al castellano please. O si no no te anuncies en un periódico de tirada en castellano. Que me encanta tu lengua, sin acritud.
ResponEliminaJo no m'anuncio a cap diari; ni en català ni en castellà. Algú haurà penjat l'enllaç.
EliminaTrobo que has fet un exercici molt interessant amb aquest article.
ResponEliminaSi mai l'amplies podries esmentar que:
- passaríem a tenir un exèrcit espanyol amenaçant amb matar-nos si ens Independitzem
- ens imposarien un monarca escollit per un dictador genocida que només parla castellà
- tancarien tv3 internacional i impedirien que tv3 es veiés a País Valencià i a Ses Illes
- es negarien a demanar perdó per l'assassinat de Lluís Companys
- ens imposarien una constitución que només poden canviar ells
- ens obligarien, com fan ells, a que no s'atengui els immigrants als hospitals
- explicarien la història on maI hem existit
...
Sempre endevant, mai enrera.
EliminaUna noia de Lituania, no entenia com que portem tant temps amb espanya, si no tenim res en comú, ni la llengua, ni la cultura ni el taranna.... independencia ja.
ResponElimina