Analitzant CiU: dues fotos

Foto 1

CiU a la campanya electoral mostra la seva cara més sobiranista, per captar vots independentistes. Destacats membres de CiU, especialment de Convergència, es declaren obertament partidaris de la independència. En campanya usen i abusen de la senyera (foto 1) com donant a entendre que l'únic que els importa és Catalunya. Però, a l'hora de la veritat, actuen en clau espanyola, primer donant suport  a les mesures del PSOE per evitar la intervenció d'Espanya i ara donant suport a les mesures del PP, malgrat que alguns consellers de la Generalitat han avisat que agreujaran l'ofec econòmic de la Generalitat. Per no parlar de quan s'alien amb el PP per a governar ajuntaments i diputacions. Per tant, què està passant a CiU?

Recordem que Duran Lleida sempre ha dit que ell no és independentista, malgrat que lidera un partit que en els seus estatus aspira a la confederació (les confederacions es fan entre estats sobirans). 

I a que es dedica Duran Lleida normalment? Doncs a anar a certs "despatxos" de Barcelona a recollir encàrrecs del que ha de defensar al Congreso. Se suposa que d'aquestes gestions se n'obtenen uns ingressos; i que són aquests contactes i els ingressos que generen el que expliquen la força que té Unió dins de CiU. Però diuen que últimament li ha sortit competència, que la Sanchez-Camacho va als mateixos "despatxos" avisant que amb la majoria absoluta del PP ja no cal passar per CiU i que li poden fer l'encàrrec directament a ella. No cal dir que el Duran s'ha posat bastant nerviós.

De totes maneres, al Duran i els seus acòlits encara els queda un gran aliat, el lobby conegut amb el nom de "puente aereo" (seguiu l'enllaç per llegir-ne la noticia). A la foto 2, Josep Sanchez Llibre, home de confiança de Duran pels temes econòmics, amb el lobby.

Foto 2

En aquest "puente aereo" hi ha gent com Juan Maria Nin (La Caixa), Antoni Brufau (Repsol), Rodrigo Rato (Bankia), Florentino Pérez (ACS), Borja Prado (Endesa), Salvador Alemany (Abertis), Antonio Vázquez (Iberia), Javier Godó (La Vanguardia), José Maria Xercavins (Metroinvest), José Manuel Entrecanales (Acciona), Antonio Hernández (Ebro Food), Angel Simón (Agbar), Luis Conde (Seelinger&Conde), Santiago Bergareche (CEPSA), Ignacio Garralda (Mutua Madrileña), Luis de Carlos (Uria Menendez), Emilio Cuatrecases (bufet Cuatrecases), Enrique Lacalle (Meeting Point), Javier Monzón (Indra) que representen un poder econòmic que viu sobretot dels governs: tarifes elèctriques, peatges, preus de l’aigua, del gas, dels productes petroliers, de l’obra pública... En definitiva, que necessiten el manteniment dels ponts entre Espanya i Catalunya; viuen de l’espoli que pateix Catalunya.

És un gran contrast el que hi ha entre la foto 1 i la foto 2. La primera de cara a la galeria, per engalipar votants nacionalistes i independentistes, la segona amb el poder econòmic. Comparant les dues fotos s'entén perfectament el comportament de CiU; s'entén, però no el justifica, ja que l'engany a l'electorat és immens. Ara només cal que l'electorat ho vegi i actuï en conseqüència.