Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Tocata i fuga d'empreses de Catalunya

Ja fa dies que es publiquen noticies, o declaracions, d'entitats catalanes que diuen que en cas de que Catalunya s'independitzi traslladarien la seu fora de Catalunya, cap a Espanya. Amb aquesta noticia ens volen fer por, que les empreses marxaran! que els bancs se n'aniran! 

Està clar que cap empresa abandona voluntàriament als seus clients. Cap banc se'n va deixant via lliure a la competència. Llavors perquè diuen això, que és tan evident que no passarà? Doncs perquè és una veritat a mitges.

Quan el Banc Sabadell diu que mouria la seu cap a Espanya, si Catalunya s'independitza, vol dir que haurà d'obrir una seu a Espanya per a poder-hi seguir treballant. Com a tots els paisos del mon, per poder operar en un país, hi has de tenir una seu, i pagar-hi imposts  Igual passarà amb la Caixa, Seat, etcètera. És a dir per a vendre i fer negocis a Espanya, necessitaran tenir-hi una seu, igual que ara ja tenen, per exemple, a Portugal, Andorra, etcètera.

El  que no ens diuen, i callen com putes, és que les empreses espanyoles per poder operar a la Catalunya independent, hauran d'obrir seu a Catalunya, i pagar-hi els imposts corresponents. Així, per exemple, la gran banca espanyola (BBVA, Santander) obrirà seu a Catalunya, i igualment faran totes les empreses espanyoles que vulguin vendre els seus productes o serveis. O potser s'imaginen que Catalunya serà una república de fireta on podran seguir operant sense pagar imposts a la Hisenda catalana?

I el que val per les empreses espanyoles també val per les empreses multinacionals que ara operen a Espanya, i per tant també a Catalunya; simplement obriran una seu a Catalunya i seguiran com si tal cosa, ja que per elles tenir múltiples seus arreu del món forma part de la seva naturalesa.

No sé com ho fan les altres multinacionals, però com que treballo en una multinacional alemanya puc explicar "el meu" cas.

D'entrada, per a la "meva" multinacional, el concepte no és Espanya, és Iberia, és a dir Espanya i Portugal, fins al punt que quan fem informes per Alemanya, en anglès, hem de posar que som Iberia; als alemanys no els preocupa distingir Espanya i Portugal. Evidentment, per qüestions legals hi ha una seu a Portugal i una altra a Espanya. Per tant no costa gaire endevinar que passarà amb la independència de Catalunya: res. Per a la multinacional seguirem sent Iberia, i només per motius legals, en comptes de tenir-hi dues seus, en tindrà tres: Catalunya, Espanya i Portugal.
Per cert, es dona el cas que actualment la seu espanyola és a Barcelona, i Madrid només és una delegació. Per tant, quan ens independitzem, la delegació de Madrid passarà a ser la seu espanyola, mentre que Barcelona deixarà de ser la seu espanyola i passarà a ser la seu catalana.

En resum, cap empresa tocarà el dos de Catalunya, simplement s'adaptarà a la nova legalitat, com fan sempre les empreses a tot el mon.


diumenge, 9 d’octubre del 2011

Empresaris: Un estat propi dóna més oportunitats


Per tal d'animar als empresaris catalans que encara no han vist les avantatges de tenir un estat propi, caldria recordar-los, apart de que els impostos pagats (societats, IRPF, IVA, etcètera) serviran per a pagar infraestructures de Catalunya que d'una manera o altra els beneficiaran, que amb un estat propi es crearan noves oportunitats per als emprenedors. A més a més, com que hi haurà una sèrie de sectors estratègics que no es deixaran en mans estrangeres, s'obriran nous sectors que ara no hi tenen accés perquè estan en mans espanyoles.
Veiem algunes d'aquestes oportunitats per sectors:

Energia:
Electricitat. La producció i la distribució
Gas. La importació i distribució
Combustibles líquids. La importació i distribució de combustibles
Nuclear. Tan si es manté com si es decideix desmantellar, no pot estar en mans estrangeres; per tant hi haura oportunitats de negoci.

Comunicacions:
Telefonia. Fixa i mòbil.
Transmissió de dades.
Satèl·lits de comunicacions
Espai radioelèctric. Disponibilitat de més canals de ràdio i TV
Medis de comunicació. Tenir estat dona possibilitats de crear medis potents sense la competència dels espanyols

Agroalimentari:
Un estat propi, defensant a Europa els interessos catalans, farà créixer les oportunitats del sector

Transports:
Ferroviari. Es crearan operadors ferroviaris, de mercaderies i passatgers
Portuari. Es crearan operadors per gestionar els ports catalans
Aeroportuari. Es crearan operadors per gestionar aeroports; oportunitats per a crear aerolínies.

Logística:
Xarxes de distribució mercaderies, connexió amb ports, aeroports i ferrocarrils

Construcció:
La inversió en infraestructures que caldrà fer proporcionaran bones oportunitats a les constructores. Per exemple, autovies, carreteres, noves línies ferroviàries.

Banca:
La necessitat d'un sector bancari propi donarà grans oportunitats al sector. El Banc Central Català que es crearà, serà el motor d'aquest sector.

Loteries i apostes:
Sense la competència de “Loterias y apuestas...” i amb la normativa jurídica del nou estat, hi haurà oportunitats de negoci,

Seguretat:
Actualment les principals empreses de seguretat són de propietat espanyola; amb el nou estat regulant aquest sector hi haurà nombroses oportunitats de negoci.

Armament:
Tan si és per a proveir les necessitats interiors (policia, exèrcit, etcètera) com per a exportar, la fabricació d'armes, regulada per l'estat català, donarà oportunitats de negoci.

No es pot oblidar la part social i laboral, en que tant les sindicals com les patronals seran d'àmbit català cosa que facilitarà les relacions entre elles. A més a més la creació de l'estat permetrà tenir un nou model de sindicals i patronals adaptat a la realitat catalana.

I això només és una mostra, però hi haurà moltes més oportunitats. Empresaris, emprenedors, encara no ho teniu clar?



dimecres, 20 d’abril del 2011

El Cercle Virtuós


En el dibuix d'aquí sota intento explicar de manera molt esquemàtica les relacions que hi ha entre els principals conceptes econòmics de la nostra societat. Donada la simplificació, alguns conceptes queden inclosos implícitament, dins d'altres. Per exemple, l'atur està inclòs dins del concepte "Treball"; "Despesa pública" engloba tota aquella despesa que depèn de l'administració: infraestructures, serveis, prestacions, etc. 

Cliqueu sobre el dibuix per veure'l més gran



Les fletxes que van d'un concepte a un altre, indiquen que un concepte influeix a l'altre, en el sentit de la fletxa, i el color indica si l'alimenta positivament (verd) o negativament (vermell).  Així podem veure, per exemple que l'augment de  la "Renda Personal" augmenta "Consum", però que l'augment de "Estalvi" disminueix "Consum". 
En el dibuix es pot apreciar, el que alguns defineixen com el "cercle virtuós", és a dir, un augment de "Consum" fa augmentar "Treball", un augment de "Treball" fa augmentar "Rendes", l'augment de "Rendes" fa augmentar la "Renda Personal", i l'augment de "Renda Personal" fa augmentar "Consum", tancant el cercle. Aquest cercle se l'anomena virtuós perquè el seu funcionament genera riquesa i benestar, ja que com es pot veure, l'augment de "Rendes", augmenta la recaptació dels impostos, i per tant, es pot reduir la pressió fiscal i mantenir el mateix nivell de despesa pública. També es veu com l'augment de "Rendes" augmenta la "Renda Personal" i per tant, a part d'augmentar el "Consum", com ja hem vist, pot augmentar l'"Estalvi" el qual alimenta el "Sistema Financer".
Com es veu en el dibuix, aquest "cercle virtuós" s'alimenta positivament per tres camins: "Exportacions", "Préstec" i "Despesa Pública".
  • Despesa Pública. Actualment s'està fent el contrari i s'està reduint dràsticament; per tant es reduirà la seva aportació al "cercle virtuós", cosa que afectarà a la recaptació d'impostos i repercutirà encarà més a la Despesa Pública.
  • Préstec. L'augment del préstec, incrementaria el consum,i per tant engegaria el "cercle virtuós", però a l'hora augmentaria el deute, amb el conseqüent risc de morositat en el sistema financer; actualment el sistema financer no sembla disposat a aportar gaires diners per a préstec.
  • Exportacions. Ja s'hi està treballant, i de moment sembla la única manera per engegar el "cercle virtuós". 

Com ja he dit, és un esquema molt senzill, però, ja s'hi veu la complexitat de les relacions. Un altre exemple, si es decideix estimular l'estalvi, disminueix el consum (a més estalvi, menys consum), i per tant es frena el "cercle virtuós".

El pitjor de tot és que, llevat d'alguna excepció, els polítics que actualment tenim no són capaços d'entendre-ho. Els nostres polítics només hi entenen en llistes electorals i intrigues intestines.

dilluns, 18 d’abril del 2011

El Banc de Deutes. Cancel·lant cercles de morositat

Llegint un acudit sobre la situació econòmica, he tingut una idea. Primer de tot, l'acudit que més o menys, és aquest:
Un turista arriba a un hotel de la Costa Brava,  deixa una fiança de 200€ a recepció i puja a veure les habitacions. El propietari agafa el bitllet de 200€ i va corrents al carnisser i li paga els 200€ que li devia; el carnisser agafa els 200€ que acaba de cobrar i se'n va ràpidament a veure el transportista que habitualment li porta la carn de l'escorxador i li abona 200€ que fa temps li hauria d'haver pagat; aquest transportista, sense perdre temps, va a casa una prostituta que freqüenta i li paga els 200€ a compte del que li deu; la prostituta, contenta d'haver cobrat, s'acosta fins l'hotel i li dona 200€ al propietari per pagar l'ús que sol fer-ne de les habitacions durant l'exercici de la seva professió. En aquests moments baixa el turista que diu que s'ho ha repensat i no es quedarà, el propietari de l'hotel li retorna la fiança de 200€. 

És només un acudit, però descriu un cercle de morositat i com es soluciona: injectant-hi crèdit; com que és un cas ideal, el crèdit es recupera immediatament.

Aquest acudit em va inspirar una idea: el banc de deutes.

El funcionament del banc de deutes és molt senzill, aquells que tenen un deute que no poden pagar, van al banc de deutes i l'enregistren; només caldria enregistrar la quantitat i el NIF del creditor al qual se li deu la quantitat. Cada cop que s'enregistra un deute, el banc revisa si hi ha algun cercle de morositat, i si el detecta, aplica un crèdit momentani i l'elimina. 

Per veure millor com funciona posarem un exemple:
  • L'empresa A declara que deu 1000€ a l'empresa B. 
  • L'empresa B declara que deu 850€ a l'empresa C
  • L'empresa C declara que en deu 700€ a l'empresa D. 
  • En el moment que l'empresa D va al banc dels deutes, i declara que deu 900€ a l'empresa A, el banc dels deutes detecta el cercle de morositat i procedeix a eliminar-lo. 

Per eliminar el cercle de morositat, el banc dels deutes el primer que fa és determinar quina és la quantitat més petita involucrada en el cercle; en aquest exemple, la quantitat és la dels 700€ que deu l'empresa C a l'empresa D. A continuació el banc fa les següents accions
  • enregistra un préstec de 700€ en el compte de l'empresa C
  • transfereix 700€ del compte de l'empresa C a l'empresa D
  • al compte de l'empresa D, enregistra l'ingrés de 700€ i genera el rebut corresponent per a l'empresa C 
  • transfereix 700€ del compte de l'empresa D al compte de l'empresa A
  • al compte de l'empresa A enregistra l'ingrés de 700€ i genera el rebut corresponent per a l'empresa D
  • transfereix 700€ del compte de l'empresa A al compte de l'empresa B
  • al compte de l'empresa B enregistra l'ingrés de 700€ i genera el rebut corresponent per a l'empresa A
  • transfereix 700€ del compte de l'empresa B a l'empresa C
  • al compte de l'empresa C enregistra l'ingrés de 700€ i genera el rebut corresponent per a l'empresa B
  • transfereix 700€ del compte de l'empresa C al banc per tal de retornar el préstec

El resultat final és que s'ha reduit la morositat dels implicats en el cercle de morositat. La situació queda així:

  • L'empresa A ara només deu 300€ a l'empresa B
  • L'empresa B ara només deu 150€ a l'empresa C
  • L'empresa C ja no té deutes amb l'empresa D
  • L'empresa D ara només deu 200€ a l'empresa A


A l'esquema de sota hi he representat el cicle de pagaments i rebuts engegat pel préstec del banc. Com es pot veure, queda clar que per eliminar un cercle de morositat, cal la introducció d'un element extern al cicle: el préstec. Aquesta és la funció del banc de deutes, detectar els cercles de morositat i eliminar-los introduint els préstecs allà on facin falta.


Cliqueu per a veure'l més gran

Com que un banc de deutes no obté beneficis, malgrat que les seves despeses no serien gaire grans, un banc d'aquest mena hauria de ser de titularitat pública.

Si us ha agradat la idea difoneu-la.
Si penseu que és millorable, deixeu comentaris.
Si no us agrada, deixeu comentari dient perquè no us agrada.