Unitat independentista o no

Perquè costa tant que els independentistes vagin en una sola candidatura a les eleccions catalanes?

Per que tothom creu que un Front Nacional amb  ERC, SI, DCAT, RCAT, etcètera no obtindran la majoria absoluta, 68 o més diputats, per a proclamar la independència.

La clau està a CiU. Si CiU es sumés a aquest Front Nacional, llavors sí que es tindria majoria absoluta i es podria fer la Declaració d'Independència.

Per tant, l'escenari més probable, o que molts s'imaginen, és que el Front Nacional en el millor dels casos milloraria els resultats d'ERC i privaria a CiU de la majoria. A partir d'aquí s'esperaria a poder empènyer a CiU cap a posicions independentistes, entre altres coses perquè l'asfixia econòmica que pateix la Generalitat no sembla que permetin res més, o independència o dissoldre's dins d'Espanya. 

I per aquí plora la criatura, com que aquest Front Nacional no podria proclamar la independència, caldria seguir gestionant una nova legislatura, i és aquest convenciment de que hi haurà una nova legislatura “autonomista” el que fa que els partits posin condicions per a formar aquest Front Nacional per tal de buscar avantatges per a la legislatura. Trist i penós, però és així. Cal dir també que no tots els partits són iguals, i alguns no posen condicions, però el problema existeix.

Per tant, com deia CiU és la clau, i cal veure com fer-los donar el pas endavant i que apostin obertament per a la independència. 

És a dir, per a que hi hagi unitat independentista, caldrà sumar-hi CiU o com a mínim CDC. 

I per fer-ho, sembla, per la forma d'expressar-se els seus líders, que CiU necessita excuses; ara l'excusa és exhaurir la via del pacte fiscal. Penso que és per això que ERC ha recolzat la proposta de pacte fiscal al Parlament, per a que CiU exhaureixi d'una vegada aquesta via.

Crec que per a CiU totes aquestes històries del pacte fiscal, explorar altres camins, dir que no els donen més opció, etcètera, són qüestions internes, que tenen a veure amb les relacions i compromisos dels seus líders, corrents interns, i els missatges previs que han enviat al seus votants (ara no toca, cal fer pedagogia, buscar l'encaix [...] ). Si ens hi fixem, veurem que per als líders CiU la paraula independència és tabú o quasi; i hi ha qui afirma que en el moment que la facin servir amb normalitat, Madrid començarà a fer circular “expedients” amb informació perjudicial per aquell líder de CiU que s'atreveixi a fer-ho.

I no queda gaire temps. Dubto que la Generalitat aguanti l'asfixia econòmica gaire temps més.

Independència. Una altra majoria possible

El proper 20 de novembre, a Catalunya s'escolliran 47 "diputados" per representar-nos, a tots els catalans dins de l'estat espanyol. Si aconseguim tenir una candidatura unitària independentista que, prèviament a les eleccions, hagin manifestat la seva voluntat de declarar la independència i que faci un bon resultat, diguem que a l'entorn dels 24 representants, llavors ja es podrà començar a parlar, discretament, sobre tot discretament, amb els representants dels Estats Units, Alemanya, França, i altres paisos, per a parlar del futur reconeixement de Catalunya com estat independent. 

I perquè dic que 24? Doncs perquè 24 o més, ja són més del 50%, és a dir majoria, dels representants de Catalunya a l'estat espanyol, i això, els paisos democràtics ho tenen en compte, possiblement més que no pas els resultats del parlament regional; malauradament el nostre Parlament a hores d'ara és això, un simple parlament regional, l'activitat del qual quasi no té ressò internacional llevat que faci coses que cridin molt l'atenció com prohibir els toros. Si no s'arriba als 24, caldria veure si els representants independentistes més els representants de CiU sumen 24 o més; no seria el mateix, però com que CiU malgrat que diu que encara no hi estem preparats, no s'oposa a la independència, es pot intentar igualment i començar a parlar del reconeixement de Catalunya.

Aquestes converses hauran de ser molt discretes i serioses, ja que segurament d'elles en sortiran les condicions, i dificultats, que la comunitat internacional posarà al reconeixement de Catalunya. Caldrà doncs anar-hi amb gent preparada per defensar els interessos de Catalunya i negociar dur.

És per això, que m'estranya que encara cap formació independentista ho hagi tingut en compte i no hagi vist que una majoria independentista entre els representants al "Congreso" internacionalment és tan vàlida  com una majoria al Parlament ja que en ambdós casos es tracta de representants legítims del poble català i com a tals serien reconeguts. 

Per tant, crec que tots els independentistes hem de treballar per aconseguir una candidatura independentista unitària, tant com sigui possible, i si pot ser, que s'hi afegeixin la gent de CiU millor, i treballar tots junts per aconseguir aquests 24 "diputados" que ens poden obrir la porta cap a la independència.

Reflexions - Mesurar la unitat independentista

Arran d'una conversa amb una companya de Reagrupament, m'he fet algunes reflexions sobre la unitat dels independentistes.

El primer del que m'he donat compte és que cal definit a què se li diu "unitat dels independentistes" i com es mesura. 

En aquest context que vol dir unitat? Vol dir tots els independentistes en un sol partit? tots els partits independentistes presentant-se junts a tot arreu? 

I quan es considera assolida la unitat? Quan tots, i això inclou qualsevol que es digui independentista, vagin junts? o es pot parlar d'unitat quan els que van junts representen a la majoria dels independentistes? És a dir, com es mesura?

Per posar un exemple, si ara a les municipals, un grupet independentista que no se sap quants vots pot recollir perquè ni es va presentar a les darreres municipals ni a les del 28N, no vol afegir-se a la unitat independentista o posa condicions inassolibles pels altres grups, hem de considerar que no hi ha "unitat independentista"? 

Això m'ha dut a pensar que cal una manera de mesurar (una mètrica) la unitat independentista i per això proposo establir uns criteris que serveixin per a decidir si és significatiu o no el que un grup se sumi a la unitat. Per exemple, es podria utilitzar els percentatges de vots obtinguts a les darreres eleccions. És només una idea, però serviria per a valorar amb uns criteris objectius la unitat (o la manca d'unitat) dels grups independentistes. I serviria per normalitzar el concepte d'unitat independentista, que com tota obra humana, mai serà perfecte.

Així, per exemple, si en un municipi, fan coalició els grups que representen el 95% del vot independentista de les darreres eleccions podríem establir que s'ha obtingut un 95% d'unitat, malgrat que diversos grupuscles s'hagin quedat fora. 

Un exemple pràctic, amb xifres. A Sitges el 28N, com a obertament independentistes es van presentar ERC (595 vots), Solidaritat (312 vots) i Reagrupament (94 vots), és a dir hi va haver  1001 vots independentistes. Ara, per a les municipals, s'està parlant de fer un acord ERC + RCAT, si això acaba així, segons la mètrica que jo proposo, tindríem un 68,83% d'unitat independentista a Sitges (595 + 94 = 689 vots del total de 1001); però també es vol mirar d'afegir a Solidaritat i a les CUP. Si s'hi afegeix també Solidaritat s'haurà ajuntat la totalitat del vot independentista de les darreres eleccions (ERC + RCAT + Solidaritat) i per tant 100% d'unitat. I amb les CUP que passa? Doncs que les xifres demostren que són irrellevants per a la unitat independentista a Sitges, per tant, si s'hi afegeixen, benvinguts, si no s'hi afegeixen no passa res.

Aquesta forma de mesurar la unitat independentista també permetria saber la magnitud de la "divisió" independentista; seguint amb l'exemple de Sitges, no és el mateix si es fractura Solidaritat (31,16% del vot independentista) que si es fracturen les CUP (sense vot conegut); per tant quan es divideixen grupuscles no es pot dir que es divideix l'independentisme.

Queda pendent, mesurar el grau d'independentisme de CiU, però això, com dirien alguns "és per nota".

En aquest article de l'Ara en Salvador Cardús també reflexiona sobre la unitat dels independentistes.