Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espoli. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espoli. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de juliol del 2012

Taxa per recepta


Finalment s'ha posat en marxa la taxa coneguda com a taxa per recepta. Malgrat el nom amb la que se la coneix, legalment no és una taxa per recepta, literalment és (veure DOG 6094 del 23/03/2012):
Taxa sobre els actes preparatoris i els serveis accessoris de millora de la informació inherents al procés per a la prescripció i dispensació de medicaments i productes sanitaris mitjançant l’emissió de receptes mèdiques i ordres de dispensació

És a dir, el fet imposable no és la recepta.

Abans de seguir recordem que una taxa consta de: fet imposable, subjecte passiu, acreditament, quota i si s'escau excepcions.

El subjecte passiu, és a dir qui pagarà la taxa, és la persona a qui si li prescriu i dispensa el medicament o producte sanitari.

L'acreditament de la taxa es produeix en el moment en que es dispensa el medicament o producte sanitari a l'oficina de farmàcia.

La quota, és l'import a pagar i es calcula simplement com un euro (1€) per cada recepta dispensada.

Les exempcions especifiquen els casos en que no s'ha de pagar, que en aquest són:
Els perceptors d’una pensió no contributiva, els beneficiaris del Programa de la renda mínima d’inserció, els perceptors de la prestació econòmica per al manteniment de necessitats bàsiques, els perceptors de la prestació de la Llei d’integració social dels minusvàlids i els beneficiaris del Fons d’assistència social (FAS).
Les receptes que el preu de venda al públic, IVA inclòs, del medicament o producte dispensat no superi els 1,67€ .
A partir de la recepta número 62 efectivament dispensada, no paguen la taxa. El recompte de receptes és anual, és a dir, cada 1 de gener a les 00:00 el recompte de receptes passa a ser 0.
Cal remarcar que el límit és de 62 receptes dispensades, tan si són de les que han de pagar taxa com si no n'han de pagar (import no superior a 1,67€). Per aquest any 2012, com que comencen ara, és fins a 36 receptes.

I tornant al principi, amb aquesta taxa que ens estan gravant?
Doncs, pel que sembla ens estan fent pagar una taxa per la feina que ha de fer l'administració per a gestionar les receptes de la sanitat pública.
Malgrat que ja se sap que això ha estat una argúcia legal per poder suplir la manca de competències de la Generalitat sobre els medicaments i receptes, no deixa de ser una taxa per pagar una feina que l'administració té l'obligació de fer.
I que passarà si no volem pagar la taxa per una feina que l'administració té l'obligació de fer? Doncs si no volem pagar la taxa, la farmàcia no ens el dispensarà si no omplim un formulari especific que enviaran a la Generalitat, la qual s'encarregarà de reclamar-nos el pagament de la taxa, per les vies habituals en aquests casos (impagament de taxes).

Cal dir que aquesta taxa d'alguna manera beneficia a les farmàcies, encara que no ho diguin, ja que per cada medicament dispensat (d'import superior a 1,67€) en cobraran 1, que no se'ls descomptarà fins que no se'ls aboni el medicament, per tant, a efectes practics aquest euro per recepta serà una bestreta que pot ajudar a la seva tresoreria.

I ara arriba el copagament dels medicaments imposat pel govern de Madrid. Mentre Euskadi anuncia que els jubilats bascos no hauran de pagar res perquè l'aportació que els pertocaria la farà l'administració basca, aquí ja s'està parlant de rebaixar el “pacte fiscal”.

Com a primer resultat tenim que a les persones que se'ls ha apujat l'aportació al 50% (treballadors actius) hi ha una sèrie de medicaments que els surten més cars per la sanitat pública (aportació 50% + taxa 1€). És a dir, que surt més a compte comprar-los directament que no pas anar amb la recepta de la sanitat pública. En aquest enllaç podeu consultar quins són aquests medicaments.

Com sempre la pregunta és: Catalans! fins quan suportarem aquesta situació?  

diumenge, 15 de gener del 2012

Analitzant CiU: dues fotos

Foto 1
CiU a la campanya electoral mostra la seva cara més sobiranista, per captar vots independentistes. Destacats membres de CiU, especialment de Convergència, es declaren obertament partidaris de la independència. En campanya usen i abusen de la senyera (foto 1) com donant a entendre que l'únic que els importa és Catalunya. Però, a l'hora de la veritat, actuen en clau espanyola, primer donant suport  a les mesures del PSOE per evitar la intervenció d'Espanya i ara donant suport a les mesures del PP, malgrat que alguns consellers de la Generalitat han avisat que agreujaran l'ofec econòmic de la Generalitat. Per no parlar de quan s'alien amb el PP per a governar ajuntaments i diputacions. Per tant, què està passant a CiU?


Recordem que Duran Lleida sempre ha dit que ell no és independentista, malgrat que lidera un partit que en els seus estatus aspira a la confederació (les confederacions es fan entre estats sobirans). 

I a que es dedica Duran Lleida normalment? Doncs a anar a certs "despatxos" de Barcelona a recollir encàrrecs del que ha de defensar al Congreso. Se suposa que d'aquestes gestions se n'obtenen uns ingressos; i que són aquests contactes i els ingressos que generen el que expliquen la força que té Unió dins de CiU. Però diuen que últimament li ha sortit competència, que la Sanchez-Camacho va als mateixos "despatxos" avisant que amb la majoria absoluta del PP ja no cal passar per CiU i que li poden fer l'encàrrec directament a ella. No cal dir que el Duran s'ha posat bastant nerviós.

De totes maneres, al Duran i els seus acòlits encara els queda un gran aliat, el lobby conegut amb el nom de "puente aereo" (seguiu l'enllaç per llegir-ne la noticia). A la foto 2, Josep Sanchez Llibre, home de confiança de Duran pels temes econòmics, amb el lobby.

Foto 2
En aquest "puente aereo" hi ha gent com Juan Maria Nin (La Caixa), Antoni Brufau (Repsol), Rodrigo Rato (Bankia), Florentino Pérez (ACS), Borja Prado (Endesa), Salvador Alemany (Abertis), Antonio Vázquez (Iberia), Javier Godó (La Vanguardia), José Maria Xercavins (Metroinvest), José Manuel Entrecanales (Acciona), Antonio Hernández (Ebro Food), Angel Simón (Agbar), Luis Conde (Seelinger&Conde), Santiago Bergareche (CEPSA), Ignacio Garralda (Mutua Madrileña), Luis de Carlos (Uria Menendez), Emilio Cuatrecases (bufet Cuatrecases), Enrique Lacalle (Meeting Point), Javier Monzón (Indra) que representen un poder econòmic que viu sobretot dels governs: tarifes elèctriques, peatges, preus de l’aigua, del gas, dels productes petroliers, de l’obra pública... En definitiva, que necessiten el manteniment dels ponts entre Espanya i Catalunya; viuen de l’espoli que pateix Catalunya.

És un gran contrast el que hi ha entre la foto 1 i la foto 2. La primera de cara a la galeria, per engalipar votants nacionalistes i independentistes, la segona amb el poder econòmic. Comparant les dues fotos s'entén perfectament el comportament de CiU; s'entén, però no el justifica, ja que l'engany a l'electorat és immens. Ara només cal que l'electorat ho vegi i actuï en conseqüència. 


dissabte, 11 de juny del 2011

El bròquil s'està florint, CiU

Com diria la Trinca “el bròquil s'està florint, tu ja m'entens”.

Ja fa més de 30 anys de la transició, i el cicle que llavors es va iniciar es va acabant. És normal, els que la van posar en marxa han anat desapareixent, per llei de vida o per deixar pas a les generacions posteriors.

Ara toca un nou cicle, i a Espanya ja estan definint com el volen: una Espanya uniforme, amb una administració central recuperant competències, i les infraestructures fortament centralitzades. I a Catalunya? Badant! Be, els partidaris de l'estratègia espanyola no, s'hi han afegit amb entusiasme, però la resta sembla que encara no ha entès que el cicle actual s'acaba i que s'ha d'actuar en conseqüència. Esquerra és qui primer pot rectificar (ha de rectificar!), ja que després de la patacada electoral li ha quedar clar que alguna cosa ha canviat.

Però ara, qui ens interessa a tots que s'adoni de la situació és CiU per la responsabilitat de govern que té. De moment segueixen pidolant el “fons de competitivitat” en comptes de reclamar la gestió dels nostres impostos. Això ho deixen per al “pacte fiscal” que estan preparant i que pensen negociar amb el govern que surti de les generals del 2012. La única esperança per a poder negociar un “pacte fiscal” és que hi hagi la carambola electoral que ni PP ni PSOE tinguin majoria suficient i que només la puguin tenir sumant amb CiU; tot i així, si es donés la circumstància això només serviria per negociar, després caldria veure quin pacte en sortiria, atès el context de crisi existent.

Per altra banda, tots els símptomes apunten en sentit contrari, no es casualitat que premsa i entitats estrangeres apuntin a les autonomies com a culpables del dèficit espanyol; especialment a Catalunya a la que estan deixant malament sempre que poden; al mateix temps l'estat asfixia tant com pot a Catalunya, no només amb l'espoli fiscal, sinó també incomplint en inversions compromeses i marcant límits en el pressupost, i preparant-se el terreny per donar la culpa dels seus problemes econòmics a les autonomies.

Amb tot això l'escenari que jo veig a venir és que el 2012 hi haurà un govern espanyol fort, però amb problemes econòmics, que intervindrà la Generalitat (i altres autonomies, segurament) i emprendrà descaradament el camí cap a una Espanya uniforme i centralitzada. Cal dir que la majoria dels espanyols això ho veuran be, ja que sempre han tingut aquesta visió unitària i centralista, i com ja fan ara, ens reclamaran que retallem despeses (la majoria seran en temes de llengua, cultura i qualsevol altre cosa que els faci pudor a “identitari”); i el que no puguin retallar ho “criminalitzaran” com ja estan fent al país valencià on diuen que dir “Gran Teatre” porta càrrega ideològica i que cal dir “Gran Teatro”.

El panorama és fosc, i CiU sembla que no tingui un pla B i ho fii tot al “pacte fiscal”, però mentre tant l'espoli fiscal ens va empobrint. I no entenc perquè CiU no en parla. És com si no volessin assabentar-se'n.


El passat 1 de febrer li vaig preguntar directament al M.H. President, al seu correu electrònic del Parlament, com pensava explicar al poble de Catalunya el dèficit fiscal que patim. En aquest apunt podeu llegir la meva pregunta i la resposta de l'oficina del President. Diu que ha posat el dèficit sobre la taula, però no diu com pensa explicar-ho als catalans; parla d'aconseguir el que primer anomena compromís i després acord, amb el govern espanyol, i de la necessitat que n'hi ha, però res més. Tot ell molt vague, una declaració d'intencions, que és el mateix que deia al programa de CiU; però ara governen, ara cal alguna cosa més que bones intencions, i per no dir, ni tan sols diu com ho explicaran als catalans ni si pensen explicar-ho.

En definitiva, que “el bròquil s'està acabant” i la meva sensació és que CiU (els seus dirigents) no ho veu, o no ho vol veure, “tu ja m'entens”.

dimecres, 6 d’abril del 2011

Independència - Reflexions - Croquis Espoli Seguretat Social

En aquest gràfic intento explicar, de manera simplificada i entenedora, en que consisteix l'espoli de la Seguretat Social.


Cliqueu a sobre per veure'l més gran




Els imports són del 2007.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Independència - Reflexions - Croquis Espoli Fiscal

En aquest gràfic intento explicar, de manera simplificada i entenedora, en que consisteix l'espoli fiscal.


Cliqueu a sobre per veure'l més gran


Els imports són del 2008, excepte el mencionat pressupost de la Generalitat del 2010.

En el pressupost de la Generalitat del 2010 cal tenir present que només 27.763 Milions € provenen dels impostos (propis i de l'Estat), la resta, 11.937 Milions € són "operacions financeres", és a dir, endeutament.

dissabte, 2 d’abril del 2011

Independència - Reflexions - Pacte (Espoli) Fiscal

Ara que el Govern de Catalunya ha deixat clar que plantejarà el pacte fiscal com a condició per a negociar, cal que expliqui a la població de Catalunya les raons per les quals vol el pacte fiscal.

Aquestes raons, que per a CiU són raons per demanar el pacte fiscal, també són vàlides per als que volem la independència.

El que no s'entén és que encara no s'hagi explicat que el dèficit fiscal és el responsable de la situació econòmica de Catalunya. El catedràtic d'estructura econòmica Santiago Niño Becerra tampoc ho entén, i en aquest article s'ho pregunta. En aquesta entrevista de rac1 reafirma que l'origen d'aquesta situació és l'enorme dèficit fiscal que pateix Catalunya.

Per tant, cal que tothom, tan els partidaris del pacte fiscal, com els partidaris de la independència, exigim al Govern de Catalunya que expliqui clarament en que consisteix el dèficit fiscal, quin és el seu origen i quines en són les seves conseqüències; i que ho faci pels medis de massa, televisió i premsa escrita.

Com exemple, aquí poso quatre mostres de la presentació del Cercle Català de Negocis sobre el tema. Cliqueu al damunt d'elles per veure-les més grans.

Cliqueu a sobre per veure-la més gran

Cliqueu a sobre per veure-la més gran

Cliqueu a sobre per veure-la més gran

Cliqueu a sobre per veure-la més gran