CiU, coalició quàntica

Segons la física quàntica, una partícula pot estar en dos estat superposats simultàniament fins que al ser observada col·lapsa en un únic estat. En el mon macroscòpic, el nostre, contràriament al que s'havia pensat fins ara, també es poden manifestar fenomens quàntics amb superposició d'estats. Fins i tot ja hi ha qui parla de "biologia quàntica" (veure revista "Investigación y Ciencia"  exemplar d'agost, pàgines 16 a 21). 

A Catalunya ja fa temps que tenim un fenomen quàntic a escala macroscòpica: CiU, la coalició que és capaç de superposar les seves dues posicions independentista i autonomista, sense acabar mai de concretar (col·lapsar en argot de la física).

Segons la física, un sistema manté la superposició d'estats quan l'intercanvi d'informació amb l'exterior és molt reduït o nul. En canvi quan la informació flueix cap a l'exterior, el sistema col·lapsa i es concreta en un sol estat.

Per tant, CiU està en aquest estat quàntic perquè no flueix cap a l'exterior la informació del que realment hi passa i quina és la seva postura. Hi ha gent obertament independentista, i en canvi n'hi ha d'altres que són clarament autonomistes. I de cara a l'exterior la informació que es dona és contradictòria i s'anul·la. És per això que CiU no té una posició definida (no col·lapsa).

Però ara la situació de Catalunya està arribant al límit, i CiU haurà de prendre una decisió i decidir quina posició adopta: residualitat o independència, per dir-ho en paraules de Jordi Pujol.

Des de fora de CiU els podem ajudar a decidir-se, fent-los les preguntes adequades, en tot moment i a tots els seus líders, de manera que al final no els quedi més remei que manifestar la seva posició. 

Al final, tots els sistemes quàntics col·lapsen, CiU també ho farà, en quina posició? Tots esperem que sigui la posició independentista, esperem-ho així pel be de tots.

CiU i les grans fites de l'autonomisme

Hi ha algunes de les grans fites de l'autonomisme, de les que avui no se'n parla gaire. Recordem-ne algunes d'elles:

Continuïtat històrica. L'acceptació del règim comú per a la comunitat autònoma de Catalunya, eliminant així, l'efecte aconseguit de la Generalitat provisional, amb el Tarradellas, que establia la continuïtat amb la Generalitat republicana i la història. 

Fita: Eliminar la singularitat de la Generalitat i fer-ne oblidar el seu origen històric. 

Resultat: ACONSEGUIT.

Mapa televisiu. Després de l'aprovació de la llei de tercers canals semblava consolidat el model de TV per comunitats, si no lingüístiques, sí autònomes. Amb l'arribada de les televisions privades es va permetre la implantació d'un model centralista i de districte televisiu únic, que impedia l'aparició de televisions privades a nivell autonòmic. Els autonomistes ho van acceptar sense ni tals fer una ganyota.  

Fita: Eliminar la singularitat televisiva de Catalunya, i ofegar l'oferta de televisió en català enmig de l'oferta espanyola. 

Resultat: ACONSEGUIT.

Distribució cinematogràfica. Aquest ha estat el més fàcil. Fins fa poc, i malgrat els 30 any d'autonomia i de "normalització lingüística" encara s'ha de ser molt militant per poder veure cinema en català, especialment el que be de fora; també s'ha aconseguit estrenar a Catalunya pel·lícules catalanes en castellà. 

Fita: Minimitzar la distribució de cinema en català per tal de poder dir que no té públic. 

Resultat: ACONSEGUIT.

Territori. Amb l'acceptació de les diputacions provincials, s'han perdut 30 anys, durant els quals les diputacions lluny de perdre pes n'han guanyat. Els autonomistes, en comptes de posar-hi remei, han creat una altra estructura pròpia (més nostrada, que dirien ells), els consells comarcals, amb el resultat aberrant de tenir quatre administracions sobreposades en el territori: estat, autonomia, diputació i consell comarcal, a part, és clar, del municipi. 

Fita: fer que l'administració autonòmica sigui ineficaç.
Resultat: ACONSEGUIT.

Totes aquestes grans fites s'han aconseguit, durant els 23 anys de govern de CiU. És per això que la gran responsabilitat és de CiU, de la mateixa manera que s'atribueixen legítimament els èxits, també han d'acceptar aquests "altres èxits".

I la darrera fita, aconseguida avui mateix, ha estat la ridiculització màxima fins ara mai aconseguida de les institucions catalanes; l'ha perpetrat la indigna presidenta del Parlament, senyora de Gispert, disfressant-se de fada per fer-se una foto per a la premsa. Aquí la teniu:

Cliqueu sobre la foto si la voleu veure més gran (que ja són ganes)

A la bústia del Parlament li he enviat el següent missatge, veurem si contesta:

Senyora, només dir-vos que em sembla inadmissible i totalment inadequat a la dignitat del vostre càrrec, que us presteu al joc de les disfresses amb la premsa. Com a ciutadà català m'he sentit avergonyit.

Espero que sapigueu fer front a la vostra responsabilitat política i presenteu la renuncia a seguir presidint el Parlament que tan indignament heu representat.

Per veure la seva resposta cliqueu aquí.

SNS, la nova centralització de la Salut

L'administració espanyola està centralitzant tot allò que pot. A part de l'exemple del traçat de l'AVE, més radial i centralista impossible, ara està centralitzant allò que ja s'havia descentralitzat via transferència a les autonomies: la gestió de la sanitat pública; mitjançant el SNS ("Servicio Nacional de Salud"), depenent del "Ministerio de Sanidad y Consumo".

Amb aquest SNS s'obliga a les comunitats autònomes a comunicar quines persones tenen en els seus respectius sistemes de salut i formar així una gran base de dades central amb totes les persones adscrites als serveis públics de salut. Tot i les raons donades pel MSC, no calia aquest SNS. Les competències les tenen les comunitats autònomes i per satisfer les possibles necessitats de comunicació entre els serveis de salut autonòmics no calia centralitzar res, com a molt, establir, o fer d'àrbitre en l'establiment, d'estàndards de comunicació entre aquests serveis de salut.

Fins ara, com que les competències estan transferides, no havien trobat la manera d'obligar a que les comunitats es connectessin al SNS si no volien, i així, Euskadi i Catalunya no s'hi havien adherit. Però això ha canviat, els estrategues del centralisme (a contracor, un 10 per ells!) s'han empescat la manera "d'obligar" a les comunitats a connectar-se amb el SNS: les subvencions europees.
El finançament europeu de projectes de salut el manega l'administració central, que és qui està representat a Europa, i ha decidit que qui no estigui connectat al SNS no percebrà subvencions europees destinades a salut. Per tant, l'administració central a procedit a concedir finançament europeu a projectes amb poc mèrits de comunitats ja connectades al SNS i a denegar-los als projectes de les comunitats no connectades, o condicionar-los a la connexió amb SNS.

Fins i tot, s'ha arribat al punt de retirar el finançament europeu a un projecte català sobre Historia Clínica Compartida, per que el Servei Català de la Salut encara no està connectat al SNS. Això ha "fet mal" a l'administració catalana.

Resultat: Euskadi ja ha fet els primers tràmits per a connectar-se al SNS, és a dir, ja està oficialmet connectat, i Catalunya (el Servei Català de la Salut) està anant tan de pressa com pot per tal de poder dir abans de final d'any que ja està connectat al SNS.

Per cert, de tot això, els medis de comunicació no en diuen ni mitja paraula, perquè? Es tracta de temes públics de les administracions públiques, n'haurien de parlar.

Conclusió: l'administració central està aplicant allò políticament tan vell de "que facin ells les lleis que jo faré els reglaments, que al cap i la fi, és el que importa". A veure si els nostres politics n'aprenen d'una vegada. No tan sols no s'ha pogut tirar endavant l'Estatut si no que per totes bandes ens retallen l'autonomia. A veure si s'adonen d'una vegada que la via autonomista està esgotada.

L'autonomia ha mort, visca la sobirania!