CiU, coalició quàntica

Segons la física quàntica, una partícula pot estar en dos estat superposats simultàniament fins que al ser observada col·lapsa en un únic estat. En el mon macroscòpic, el nostre, contràriament al que s'havia pensat fins ara, també es poden manifestar fenomens quàntics amb superposició d'estats. Fins i tot ja hi ha qui parla de "biologia quàntica" (veure revista "Investigación y Ciencia"  exemplar d'agost, pàgines 16 a 21). 

A Catalunya ja fa temps que tenim un fenomen quàntic a escala macroscòpica: CiU, la coalició que és capaç de superposar les seves dues posicions independentista i autonomista, sense acabar mai de concretar (col·lapsar en argot de la física).

Segons la física, un sistema manté la superposició d'estats quan l'intercanvi d'informació amb l'exterior és molt reduït o nul. En canvi quan la informació flueix cap a l'exterior, el sistema col·lapsa i es concreta en un sol estat.

Per tant, CiU està en aquest estat quàntic perquè no flueix cap a l'exterior la informació del que realment hi passa i quina és la seva postura. Hi ha gent obertament independentista, i en canvi n'hi ha d'altres que són clarament autonomistes. I de cara a l'exterior la informació que es dona és contradictòria i s'anul·la. És per això que CiU no té una posició definida (no col·lapsa).

Però ara la situació de Catalunya està arribant al límit, i CiU haurà de prendre una decisió i decidir quina posició adopta: residualitat o independència, per dir-ho en paraules de Jordi Pujol.

Des de fora de CiU els podem ajudar a decidir-se, fent-los les preguntes adequades, en tot moment i a tots els seus líders, de manera que al final no els quedi més remei que manifestar la seva posició. 

Al final, tots els sistemes quàntics col·lapsen, CiU també ho farà, en quina posició? Tots esperem que sigui la posició independentista, esperem-ho així pel be de tots.