Pacte Fiscal? Ara no toca.

El govern espanyol ja ha dit que de moment no pensa parlar del pacte fiscal, i que caldrà, segons ells, esperar a que es recuperi l'economia, perquè llavors hi haurà més ingressos i serà més fàcil repartir (el subratllat és meu).

A part de que el govern espanyol ha fet servir allò de l'ara no toca que va popularitzar Jordi Pujol, amb l'elecció de la paraula "repartir" ja donen pistes en quina mena de "pacte fiscal" estan pensant; en un altre "cafè per tothom" en que el pacte serà la quantitat a repartir o a rebre.

Un pacte fiscal, com demana el que CiU, vol dir recaptar tots els impostos i transferir a l'administració central la part corresponent als serveis comuns (exteriors, exercit, etc.) . En el cas d'Euskadi parlen de pagar el “cupo”, no de repartir res.

Va quedant clara la postura del govern espanyol que de moment ni se'n parlarà de pacte fiscal; cosa que ja es podia esperar ja que el PP hi és en contra i el PSOE també. 

Per tant, ara li toca a CiU moure fitxa. Jordi Pujol està dient que la situació actual és insostenible, i que no cal perdre temps en si tenir estat propi és viable econòmicament o no, que el que no és viable és la situació actual; jo crec que aquestes declaracions, i similars, del president Pujol són en clau interna de CiU; suposo que veu com d'adormida està la seva gent que encara es pensa que hi ha temps per a tot, i ell sap molt be que ja no n'hi ha. 

El xoc de trens està servit. El PP a tota màquina espanyolitzant a tort i a dret, dient que de pacte fiscal res, que quan hi hagi diners ja es parlarà de com repartir-los, i en direcció contraria CiU reclamant amb tota la prudència del mon un pacte fiscal tan necessari com impossible. Qui s'apartarà? Personalment crec que s'apartarà CiU i, seguint el símil ferroviari, anirà a petar a una via morta.

Pregunta al M.H.P. Artur Mas 03/09/2011

En aquesta pàgina del Parlament es poden fer preguntes a qualsevol diputat.

Com que el M.H. President Artur Mas és diputat el passat dia 3 de setembre li he fet la següent pregunta:

Molt Honorable President

Preocupat per l'evolució política dels darrers dies (modificació Constitución, sentencia TSJC exhortant a fer vehicular el castellà a l'ensenyament) li demano que ens expliqui que pensa fer el Govern que vostè presideix, per tal de defensar la immersió lingüística i com pensen redreçar el finançament de Catalunya.

Atentament

Quan rebi la resposta la publicaré actualitzant aquest apunt.Des d'aquí animo a que s'enviïn més preguntes al Sr. Mas i a la resta de parlamentaris que formen part del Govern.

El 7/09/2011 he rebut resposta del M.H.P. Aquest cop no ha tardat 4 mesos (anem millorant, o com diuen en l'àmbit d'ensenyament, progressa adequadament). Aquí teniu la resposta:

Cliqueu a sobre la imatge per veure-la més gran

Si voleu veure la noticia de la decisió de presentar recurs, cliqueu aquí. Pel redactat ja es veu que la presentació del recurs no és cap solució; només és una manera d'expressar el seu compromís, etcètera.

El més interessant és que diu que "ens reafirma en la voluntat del Govern d'iniciar una 'transició nacional' cap a l'aplicació plena del dret a decidir". 

Per tant, caldrà estar amatents a veure com concreta el Govern aquesta transició nacional cap a l'aplicació del dret a decidir. Esperaré fins després del 20N, i si després no es veuen signes d'aquesta transició, li tornaré a preguntar al M.H.P. recordant-li aquesta carta.

El bròquil s'està florint, CiU

Com diria la Trinca “el bròquil s'està florint, tu ja m'entens”.

Ja fa més de 30 anys de la transició, i el cicle que llavors es va iniciar es va acabant. És normal, els que la van posar en marxa han anat desapareixent, per llei de vida o per deixar pas a les generacions posteriors.

Ara toca un nou cicle, i a Espanya ja estan definint com el volen: una Espanya uniforme, amb una administració central recuperant competències, i les infraestructures fortament centralitzades. I a Catalunya? Badant! Be, els partidaris de l'estratègia espanyola no, s'hi han afegit amb entusiasme, però la resta sembla que encara no ha entès que el cicle actual s'acaba i que s'ha d'actuar en conseqüència. Esquerra és qui primer pot rectificar (ha de rectificar!), ja que després de la patacada electoral li ha quedar clar que alguna cosa ha canviat.

Però ara, qui ens interessa a tots que s'adoni de la situació és CiU per la responsabilitat de govern que té. De moment segueixen pidolant el “fons de competitivitat” en comptes de reclamar la gestió dels nostres impostos. Això ho deixen per al “pacte fiscal” que estan preparant i que pensen negociar amb el govern que surti de les generals del 2012. La única esperança per a poder negociar un “pacte fiscal” és que hi hagi la carambola electoral que ni PP ni PSOE tinguin majoria suficient i que només la puguin tenir sumant amb CiU; tot i així, si es donés la circumstància això només serviria per negociar, després caldria veure quin pacte en sortiria, atès el context de crisi existent.

Per altra banda, tots els símptomes apunten en sentit contrari, no es casualitat que premsa i entitats estrangeres apuntin a les autonomies com a culpables del dèficit espanyol; especialment a Catalunya a la que estan deixant malament sempre que poden; al mateix temps l'estat asfixia tant com pot a Catalunya, no només amb l'espoli fiscal, sinó també incomplint en inversions compromeses i marcant límits en el pressupost, i preparant-se el terreny per donar la culpa dels seus problemes econòmics a les autonomies.

Amb tot això l'escenari que jo veig a venir és que el 2012 hi haurà un govern espanyol fort, però amb problemes econòmics, que intervindrà la Generalitat (i altres autonomies, segurament) i emprendrà descaradament el camí cap a una Espanya uniforme i centralitzada. Cal dir que la majoria dels espanyols això ho veuran be, ja que sempre han tingut aquesta visió unitària i centralista, i com ja fan ara, ens reclamaran que retallem despeses (la majoria seran en temes de llengua, cultura i qualsevol altre cosa que els faci pudor a “identitari”); i el que no puguin retallar ho “criminalitzaran” com ja estan fent al país valencià on diuen que dir “Gran Teatre” porta càrrega ideològica i que cal dir “Gran Teatro”.

El panorama és fosc, i CiU sembla que no tingui un pla B i ho fii tot al “pacte fiscal”, però mentre tant l'espoli fiscal ens va empobrint. I no entenc perquè CiU no en parla. És com si no volessin assabentar-se'n.

El passat 1 de febrer li vaig preguntar directament al M.H. President, al seu correu electrònic del Parlament, com pensava explicar al poble de Catalunya el dèficit fiscal que patim. En aquest apunt podeu llegir la meva pregunta i la resposta de l'oficina del President. Diu que ha posat el dèficit sobre la taula, però no diu com pensa explicar-ho als catalans; parla d'aconseguir el que primer anomena compromís i després acord, amb el govern espanyol, i de la necessitat que n'hi ha, però res més. Tot ell molt vague, una declaració d'intencions, que és el mateix que deia al programa de CiU; però ara governen, ara cal alguna cosa més que bones intencions, i per no dir, ni tan sols diu com ho explicaran als catalans ni si pensen explicar-ho.

En definitiva, que “el bròquil s'està acabant” i la meva sensació és que CiU (els seus dirigents) no ho veu, o no ho vol veure, “tu ja m'entens”.

Independència - Reflexions - Pacte (Espoli) Fiscal

Ara que el Govern de Catalunya ha deixat clar que plantejarà el pacte fiscal com a condició per a negociar, cal que expliqui a la població de Catalunya les raons per les quals vol el pacte fiscal.

Aquestes raons, que per a CiU són raons per demanar el pacte fiscal, també són vàlides per als que volem la independència.

El que no s'entén és que encara no s'hagi explicat que el dèficit fiscal és el responsable de la situació econòmica de Catalunya. El catedràtic d'estructura econòmica Santiago Niño Becerra tampoc ho entén, i en aquest article s'ho pregunta. En aquesta entrevista de rac1 reafirma que l'origen d'aquesta situació és l'enorme dèficit fiscal que pateix Catalunya.

Per tant, cal que tothom, tan els partidaris del pacte fiscal, com els partidaris de la independència, exigim al Govern de Catalunya que expliqui clarament en que consisteix el dèficit fiscal, quin és el seu origen i quines en són les seves conseqüències; i que ho faci pels medis de massa, televisió i premsa escrita.

Com exemple, aquí poso quatre mostres de la presentació del Cercle Català de Negocis sobre el tema. Cliqueu al damunt d'elles per veure-les més grans.

Cliqueu a sobre per veure-la més gran

Cliqueu a sobre per veure-la més gran

Cliqueu a sobre per veure-la més gran

Cliqueu a sobre per veure-la més gran