És hora de l'esquerrovergència?

Donada les circumstàncies actuals, m'ha semblat oportú posar al dia aquest post del mes de març.


CiU + ERC = Independència. És cert, CiU i ERC sumen prou diputats, i votants, per tal de declarar la independència. Entre 1992 i ara, sempre han sumat majoria absoluta, el cop que menys han sumat ha estat al 1999 amb 68, el cop que més el 1992 amb 81 i actualment en sumen 72. En el quadre següent es mostren els resultats de cada formació i la suma, a cada elecció des de 1992.

	CiU	ERC	Suma
1992	70	11	81
1995	60	13	73
1999	56	12	68
2003	46	23	69
2006	48	21	69
2010	62	10	72

És a dir, si l'esquerra i la dreta nacional, actuessin realment de manera nacional, i posessin la nació pel davant d'interessos partidistes, ja fa temps que hauriem iniciat el procés d'independència, i a hores d'ara ja seriem un estat lliure.

En aquest context és on han aparegut iniciatives com Reagrupament, Solidaritat i Democràcia Catalana, que, cada un a la seva manera, han intentat ajuntar els electors independentistes, principalment de CiU i ERC, que és dels que n'hi ha més, amb els resultats ja coneguts.

Tornant a la fórmula de l'inici, "CiU + ERC = Independència", no s'ha d'agafar com una fórmula matemàtica, sinó com una fórmula química, on l'operació de sumar ("+") pot implicar l'ús d'uns catalitzadors; en aquest cas els "catalitzadors" han de ser, principalment, Reagrupament,  Solidaritat, Democràcia Catalana, i també les CUP, que aportin els elements comuns amb uns i altres, i permetin les complicitats necessàries per a la suma. Evidentment, tothom que ajudi a sumar serà benvingut.

Independència. Una altra majoria possible

El proper 20 de novembre, a Catalunya s'escolliran 47 "diputados" per representar-nos, a tots els catalans dins de l'estat espanyol. Si aconseguim tenir una candidatura unitària independentista que, prèviament a les eleccions, hagin manifestat la seva voluntat de declarar la independència i que faci un bon resultat, diguem que a l'entorn dels 24 representants, llavors ja es podrà començar a parlar, discretament, sobre tot discretament, amb els representants dels Estats Units, Alemanya, França, i altres paisos, per a parlar del futur reconeixement de Catalunya com estat independent. 

I perquè dic que 24? Doncs perquè 24 o més, ja són més del 50%, és a dir majoria, dels representants de Catalunya a l'estat espanyol, i això, els paisos democràtics ho tenen en compte, possiblement més que no pas els resultats del parlament regional; malauradament el nostre Parlament a hores d'ara és això, un simple parlament regional, l'activitat del qual quasi no té ressò internacional llevat que faci coses que cridin molt l'atenció com prohibir els toros. Si no s'arriba als 24, caldria veure si els representants independentistes més els representants de CiU sumen 24 o més; no seria el mateix, però com que CiU malgrat que diu que encara no hi estem preparats, no s'oposa a la independència, es pot intentar igualment i començar a parlar del reconeixement de Catalunya.

Aquestes converses hauran de ser molt discretes i serioses, ja que segurament d'elles en sortiran les condicions, i dificultats, que la comunitat internacional posarà al reconeixement de Catalunya. Caldrà doncs anar-hi amb gent preparada per defensar els interessos de Catalunya i negociar dur.

És per això, que m'estranya que encara cap formació independentista ho hagi tingut en compte i no hagi vist que una majoria independentista entre els representants al "Congreso" internacionalment és tan vàlida  com una majoria al Parlament ja que en ambdós casos es tracta de representants legítims del poble català i com a tals serien reconeguts. 

Per tant, crec que tots els independentistes hem de treballar per aconseguir una candidatura independentista unitària, tant com sigui possible, i si pot ser, que s'hi afegeixin la gent de CiU millor, i treballar tots junts per aconseguir aquests 24 "diputados" que ens poden obrir la porta cap a la independència.

Carta als espanyols

El passat més de juny, vaig publicar aquest post on expressava la meva idea d'enviar una carta als espanyols explicant els motius per a voler la independència de Catalunya. La proximitat de les eleccions al "Congreso", el 20N, així com les continues mostres de catalanofòbia per part dels espanyols i de l'ús partidista d'aquesta catalanofòbia per part dels seus polítics, m'ha fet considerar necessari recuperar la proposta, amb alguna adaptació per al 20N. 

Es tracta de fer una carta, d'un sol foli, en català a l'anvers i en castellà al revers, on molt educadament s'explica les raons i motius pels quals una bona part dels catalans volem ser independents. Aquesta carta, per tal d'arribar al màxim de gent, amb el mínim de cost, se n'enviaria una copia per domicili, a les principals ciutats espanyoles, i també a les de Catalunya. 

La redacció de la carta serà extremadament respectuosa; així, per exemple, no s'hi parlarà "d'espoli fiscal" sinó de "dèficit fiscal".  L'únic element "provocatiu" serà una estelada, al capçal o al peu de la carta. Per altra banda el seu contingut haurà de ser assumible per qualsevol independentista.

L'objectiu d'aquesta carta és, per una banda, aconseguir impacte mediàtic, ja que se'n fa difícil d'imaginar que els medis espanyols no en parlin d'un fet així, i per l'altra provocar reaccions que posin el debat sobre la independència en primer pla. Cal recordar que en un enviament així, tots els periodistes de "la caverna" en rebrien una a casa; tenint en compte com han reaccionat veient el Cesc amb l'estelada, serà espectacular la seva reacció quan en rebin una en una carta. Això hauria de generar un debat sobre la independència de Catalunya a l'opinió pública, tant l'espanyola com la catalana.

Atès que s'acosten les eleccions del 20N, crec que aquesta carta la podria enviar la candidatura unitària independentista, que espero que es presenti, amb el recolzament de totes les entitats que s'hi vulguin afegir. Això permetria fer l'enviament de la carta com a propaganda electoral, amb les avantatges que això representa. Si no es fa així pot ser molt car ja que avui dia els preus d'enviament són d'uns 0,10€ per carta, per tant, cada milió de cartes enviades costaria uns 100.000€ , malgrat que es podria negociar un bon descompte  amb l'empresa distribuïdora, el preu total seguiria sent molt gran. 

Candidatura unitària absentista a les eleccions 20N

Ens agradi o no ens agradi, el 20N hi haurà uns "diputados" que, legalment, ens representaran al "Congreso de los Diputados". Davant d'això jo em pregunto: Ens és igual qui siguin aquests "diputados"? o preferim que siguin independentistes?

Per tant, per tal de tenir "diputados" independentistes necessitem una candidatura unitària i que la gent la voti. A continuació exposo els motius i els objectius d'una candidatura unitària.

Motius:

Per minimitzar tan com sigui possible la representació dels autonomistes, i aprofitar la campanya electoral per difondre els missatges independentistes; per exemple, explicar detalladament l'espoli fiscal, que és i com ens afecta, etc. Això és en clau interna.

Per aprofitar la presencia al "Congreso" per a difondre el missatge independentista. Pel sol fet de tenir representació es té accés als medis públics, i els corresponsals estrangers poc o molt et tenen en compte; cal recordar que el mon funciona amb estats, i això fa que la mateixa declaració, per exemple "Espanya ens espolia", dita al Parlament no sol tenir cap mena de repercussió a l'exterior i en canvi dita al "Congreso" els corresponsals estrangers la mencionaran quan expliquin al seus lectors l'activitat parlamentaria espanyola. Això és en clau exterior.

Objectius:

Quins objectius han de tenir els "diputados" independentistes? Per una banda només recollir l'acta i no aparèixer més per la cambra i per l'altra aprofitar totes les ocasions possible per repetir, insistentment com un mantra,  el missatge independentista. Com a excepció es podria contemplar l'assistència només a tres tipus de sessions concretes: la sessió d'investidura per a votar en contra i difondre el missatge independentista (i les de moció de censura si es donés el cas), la d'aprovació dels pressupostos, per votar no, i a la de l'estat de la "nación" per aprofitar un cop més a difondre el missatge independentista. En resum, a Madrid hi aniran per dir: Adéu Espanya!

Podeu trobar més arguments semblants en aquest enllaç i en aquest altre.

Per tant, cal treballar per aquesta candidatura unitària absentista (o obstruccionista) . Fins a on jo sé, Democràcia Catalana i Reagrupament hi estarien d'acord; a Esquerra (abans ERC) en Junqueras, també sembla que s'hi avindria, cal veure però, si tindrà prou poder dins d'Esquerra per a fer-ho; i a Solidaritat no se sap; primer han dit que millor abstenir-se i ara que ho decidiran les bases. 

Personalment, crec que la clau és Esquerra, que és el més gran dels partits independentistes; si Esquerra planteja una candidatura unitària, els demès segurament s'hi afegiran; caldrà però, ajudar tot el que es pugui a en Junqueras per aconseguir aquesta candidatura unitària.