Independència al revés

Personalment, a l'hora d'analitzar una qüestió o resoldre un problema m'agrada "donar-li la volta"; és a dir, enfocar-ho al revés del que normalment es faria.

Per tant agafaré el tema de la independència i li donaré la volta.

Imaginem que Catalunya és un estat membre de la Unió Europea, amb un PIB d'uns 200.000 milions d'euros i que es finança recaptant uns 60.000 milions d'euros a l'any. Evidentment i per no allargar la descripció, direm que té tots els atributs típics d'un estat.

Ara imaginem que algú fa la proposta d'incorporar Catalunya a l'estat veí d'Espanya per tal formar part d'un estat més gran. Molt be, diríem, i que ens suposarà formar part d'un estat més gran?. Veiem-ho:

• d'entrada, deixaríem d'estar representats directament a la Unió Europea
• dels 60.000 milions d'euros recaptats en impostos, només 40.000 s'invertirien en el territori català, amb a conseqüent minva de serveis i infraestructures; la resta s'enviarien generosament a l'estat més gran
• els nostres jubilats passarien a cobrar el mateix que els jubilats espanyols, és a dir, menys
• com a part d'un estat més gran ja no seriem sobirans per fer les nostres lleis, ja que totes estarien, en últim instància, supeditades als òrgans de l'estat més gran, el qual a més a més ens imposaria qualsevol altre llei que tingui a be legislar
• l'ensenyament ja no seria fet en català, s'hi introduiria l'espanyol, que l'estat més gran considerà llengua comú
• malgrat la cooficialitat del català no seria obligatori el seu coneixement per a qualsevol funcionari espanyol que treballi a Catalunya
• la representació exterior de Catalunya desapareixeria
• l'espai radioelèctric s'englobaria dins de l'espai radioelèctric espanyol, de manera que les emissores catalanes es reduirien en benefici de les espanyoles d'abast estatal
• l'etiquetatge en català passaria a ser opcional i l'etiquetatge en espanyol obligatori
• les nostres forces d'ordre public deixarien d'ocupar-se de fronteres i duanes i passarien a estar subordinades a les forces d'ordre espanyoles
• el nostre aeroport principal deixaria de ser un hub internacional per a convertir-se en un aeroport de segona
• l'eix ferroviari del mediterrani ja no es construiria ja que l'estat espanyol vol fer un eix ferroviari  pel centre dels Pirineus
• etcètera, etcètera, etcètera

Quants catalans votarien a favor de deixar de ser un estat independent a canvi d'això que hem dit? Ben pocs.

Tornant a la realitat, perquè hem de continuar acceptant allò que si fóssim independents no acceptaríem per res del mon?

Temes per a la independència (I)

Hi ha tota una sèrie de temes que de cara a la independència s'han d'anar preparant, o preveient, per a quan arribi el dia. A continuació exposo els que jo he identificat, ordenats de major a menor importància segons el meu criteri; entenent per importància, la magnitud dels problemes ocasionats pel fet de no tenir el tema resolt. La llista no pretén ser exhaustiva, segur que me n'he deixat, són simplement els que jo veig. Ara en faig una descripció breu i en posteriors apunts miraré de desenvolupar-los amb més detall.

• Ciutadania
  Caldrà definir clarament i sense ambigüitats qui serà ciutadà de Catalunya i qui no; qui podrà votar al referèndum d'independència i qui no. També s'haurà de definir qui serà, inicialment, ciutadà del nou Estat Català; dic inicialment ja que després, serà el propi Estat qui, com tots els estats, ho definirà com cregui convinent. També caldrà preveure com facilitar l'accés a la ciutadania catalana per aquella gent nascuda a Catalunya però que en el moment de la independència no estiguin censats a Catalunya.

• Lleis i seguretat jurídica
  Transitòriament, les lleis vigents a Catalunya en el moment del referèndum seguiran vigents fins que el nou Parlament sobirà dicti les noves lleis, excepte en aquells punts que contradiguin la sobirania de Catalunya.
  Caldrà establir els mecanismes adequats per a que a partir de la declaració d'independència, l'administració de justícia segueixi funcionant. Un dels problemes previsibles és que hi ha hagi jutges que no reconeguin la sobirania de Catalunya, que n'hi hagi d'altres que per ser vinguts de fora, simplement s'entornin i deixa la plaça vacant. Per tot això, i per altres possibles caldrà tenir previst un pla d'actuació adequat.
  
  
• Pensions i seguretat social
  S'haurà d'establir els mecanismes per a garantir que tothom que cobra una pensió la seguirà cobrant i que el nou Estat català assumirà aquestes obligacions des del primer dia.
  
  
• Hisenda
  Caldrà tenir la capacitat de recaptar els impostos des del primer dia. Serà imprescindible per a poder pagar pensions i nòmines de funcionaris i treballadors de l'Administració.
  
  
• Deute
  S'ha de determinar quina part del deute espanyol s'acceptarà com a propi, incloent el de la Generalitat actual.
  
  
• Forces de Seguretat
  L'exercit espanyol, com a tal, haurà de cessar en les seves activitats dins del territori de Catalunya i posar a disposició de l'Estat català l'armament i les instal·lacions existents a Catalunya. La “Policia Nacional” i la “Guardia Civil” hauran de fer el mateix. Caldrà tenir el mecanisme adequat per fer-se càrrec de l'armament i les instal·lacions; els Mossos d'Esquadra semblen els més indicats per a fer-se'n càrrec temporalment.
  
  
• Unió Europea
  Els catalans, i per tant Catalunya ja som membres de la Unió Europea. Pel fet de ser independents no deixarem de ser membres de la Unió; caldrà però estar atent al que pugui dir Europa.
  
  
• Funcionaris
  Tant els funcionaris de la Generalitat com els funcionaris que depenen de l'Estat espanyol passaran a dependre de l'Estat català. En aquest cas podria haver-hi un problema si decidissin marxar massivament, caldrà però tenir un pla de contingència preparat per a garantir el funcionament de l'Administració; aquells que encara que no marxin prefereixin seguir sent espanyols hauran de deixar la plaça (l'estat espanyol els haurà de recol·locar).
  
  
• Duanes i fronteres
  El servei de duanes i la vigilància de fronteres serà responsabilitat de l'Estat català.
  
  
• Diplomàcia
  Caldrà desplegar ràpidament serveis diplomàtics a les principals capitals d'Europa i el món.
  
  
• Sindicats
  Els sindicats majoritaris són d'obediència espanyola i segueixen un model sindical heretat de la “transició” poc representatiu i subvencionat que caldrà canviar.
  
  
• Subministres bàsics
  El d'aigua no hauria de presentar cap problema, però caldrà preveure conflicte per l'Ebre. En quant al subministrament elèctric, intercomunicat amb Espanya i França, s'ha de fer un pla de contingència que contempli totes les possibilitats. També cal tenir un pla de contingència pel subministrament de gas natural.
  
  
• Infraestructures
  Les infraestructures públiques i d'empreses estatals ubicades a Catalunya (ports, aeroports, ferrocarrils, autopistes, carreteres) passaran a ser del nou Estat català, així com el material mòbil també. Cal tenir previst que es farà amb les concessions de peatges.
  
  
• Sistema financer
  Caldrà crear un banc central que reguli el sistema financer. Actualment el sistema financer català és molt reduit ja que les caixes catalanes a efectes pràctics han desaparegut, i de bancs només queda Banc Sabadell i La Caixa (veurem fins quan).
  
  
• Espai radioelèctric
  L'espai radioelèctric (radio, TV, etc) en el seu moment va ser distribuït entre operadors pel govern espanyol segons els seus interessos. Per tant l'espai radioelèctric s'haurà de redistribuir des del primer moment.
  
  
• Telefonia i comunicacions
  Actualment no hi ha cap companyia catalana de telefonia, per tant totes les xarxes telefòniques de Catalunya passaran a estar en mans d'empreses estrangeres. Caldrà tenir un pla d'actuació preparat. És de preveure que transitòriament les operadores actuals podran seguir operant a l'espera de la nova regulació. També caldrà tramitar el prefix internacional per a Catalunya.
  
  
• Registre públics
  Caldrà posar en marxa immediatament els registres propis, especialment aquells que ara estan centralitzats, com el d'últimes voluntats, etcètera.
  
  
• Reconeixement de títols acadèmics
  Els títols acadèmics obtinguts a l'Estat espanyol abans de la independència seran reconeguts automàticament com a títols vàlids a l'Estat català.
  
  
• Idioma oficial
  El gran nombre de ciutadans de Catalunya castellanoparlants pot fer convinent mantenir, d'entrada, l'estatus actual de cooficialitat del català i castellà, però fent el català que el català sigui, de manera real i efectiva, la llengua vehicular de tota l'administració i l'ensenyament.
  
  
• Esports
  Totes les federacions esportives podran organitzar les seves lligues; la majoria seran potents. En el cas d'algunes, com la de futbol, donada la gran diferencia entre els dos equips grans de Barcelona i la resta, caldria promocionar una lliga professional, estil “premier” anglesa, amb entrada de capital estranger per tal de tenir equips potents que facin la lliga atractiva.

Empresaris: Un estat propi dóna més oportunitats

Per tal d'animar als empresaris catalans que encara no han vist les avantatges de tenir un estat propi, caldria recordar-los, apart de que els impostos pagats (societats, IRPF, IVA, etcètera) serviran per a pagar infraestructures de Catalunya que d'una manera o altra els beneficiaran, que amb un estat propi es crearan noves oportunitats per als emprenedors. A més a més, com que hi haurà una sèrie de sectors estratègics que no es deixaran en mans estrangeres, s'obriran nous sectors que ara no hi tenen accés perquè estan en mans espanyoles.

Veiem algunes d'aquestes oportunitats per sectors:

Energia:

Electricitat. La producció i la distribució

Gas. La importació i distribució

Combustibles líquids. La importació i distribució de combustibles

Nuclear. Tan si es manté com si es decideix desmantellar, no pot estar en mans estrangeres; per tant hi haura oportunitats de negoci.

Comunicacions:

Telefonia. Fixa i mòbil.

Transmissió de dades.

Satèl·lits de comunicacions

Espai radioelèctric. Disponibilitat de més canals de ràdio i TV

Medis de comunicació. Tenir estat dona possibilitats de crear medis potents sense la competència dels espanyols

Agroalimentari:

Un estat propi, defensant a Europa els interessos catalans, farà créixer les oportunitats del sector

Transports:

Ferroviari. Es crearan operadors ferroviaris, de mercaderies i passatgers

Portuari. Es crearan operadors per gestionar els ports catalans

Aeroportuari. Es crearan operadors per gestionar aeroports; oportunitats per a crear aerolínies.

Logística:

Xarxes de distribució mercaderies, connexió amb ports, aeroports i ferrocarrils

Construcció:

La inversió en infraestructures que caldrà fer proporcionaran bones oportunitats a les constructores. Per exemple, autovies, carreteres, noves línies ferroviàries.

Banca:

La necessitat d'un sector bancari propi donarà grans oportunitats al sector. El Banc Central Català que es crearà, serà el motor d'aquest sector.

Loteries i apostes:

Sense la competència de “Loterias y apuestas...” i amb la normativa jurídica del nou estat, hi haurà oportunitats de negoci,

Seguretat:

Actualment les principals empreses de seguretat són de propietat espanyola; amb el nou estat regulant aquest sector hi haurà nombroses oportunitats de negoci.

Armament:

Tan si és per a proveir les necessitats interiors (policia, exèrcit, etcètera) com per a exportar, la fabricació d'armes, regulada per l'estat català, donarà oportunitats de negoci.

No es pot oblidar la part social i laboral, en que tant les sindicals com les patronals seran d'àmbit català cosa que facilitarà les relacions entre elles. A més a més la creació de l'estat permetrà tenir un nou model de sindicals i patronals adaptat a la realitat catalana.

I això només és una mostra, però hi haurà moltes més oportunitats. Empresaris, emprenedors, encara no ho teniu clar?

Independència - Reflexions - Economia abans que Nació?

Hi ha qui ha dit que primer l'economia i després la nació. Totalment d'acord.

Però hi ha moltes maneres de posar en pràctica aquest enunciat. 

Una manera és la de CiU que s'il·lusiona amb "manar" a  la Comunitat Autònoma de Catalunya, i diu que prioritza l'economia pel davant de la nació. Per aconseguir-ho ens proposa un govern "dels millors", que a l'hora de la veritat ha resultat ser "dels disponibles" ja que "els millors" van declinar l'oferiment, amb l'excusa de que hi sortien perdent.

L'altra manera que hi ha, és la mateixa per a l'economia que per la nació: independència. Amb la independència ens podrem ocupar dels problemes econòmic i dels temes nacionals que ens preocupen: la llengua, la cultura, les arts, etc. No és cap descobriment nou, a tot el món és el mateix. Tots els estats existeixen per defensar els seus interessos econòmics i la seva nació (sigui el que sigui el que cada un d'ells entén per nació). 

Llavors, com s'entén que CiU s'il·lusioni amb "manar" a la Comunitat Autònoma de Catalunya, quan ho primer que ha de fer és acceptar la dependència d'un estat que ens ofega amb un pèssim finançament, i obliga a anar a "demanar" a Madrid que ens donin una mica del que ens prenen? I a sobre es diuen nacionalistes catalans! En aquest blog hi ha els 10 motius que esgrimien per a demanar el vot, i en aquest apunt la meva resposta a les seves falsedats. Es bo recordar el punt 2 del blog (Perquè es tria entre un President que vol la independència i es compromet a engegar un procés d'emancipació seriós i madur), i comparar amb el tarannà d'alguna consellera. També va be recordar el punt 6 del blog (Perquè una legislatura centrada en el concert econòmic és el que convé), on encara parlaven de "concert econòmic" malgrat que al programa electoral ja l'havien substituït per "pacte fiscal", i comparar amb la situació actual en que només parlen de retallades i d'anar a Madrid a pidolar. Amb tots els han refusat formar part del govern, no se n'adonen que el motiu real de que no acceptessin és perquè la Generalitat no té cap mena de poder real? Tots aquests que han dit que no, si en comptes de fer de consellers regionals els haguessin ofert un ministeri, amb poder real, haurien dit que sí; la retribució econòmica és una excusa, molta gent pagaria per ser ministre, i no ho dic per dir-ho, en conec alguns.

Per tant, perquè triar entre economia i nació? No cal. Triem independència.

Independència - Reflexions - La independència no soluciona res

La independència per ella mateixa no soluciona res. Això estar clar. L'endemà de proclamar la independència, la crisi econòmica seguirà, l'atur estarà al mateix nivell, les infraestructures seran les mateixes, i així tot.

Però, malgrat això, algunes coses sí que seran diferents: els nostres impostos ja no "marxaran" cap a Madrid, es quedaran tots aquí i nosaltres decidirem com i quan s'inverteixen, nosaltres ens relacionarem amb el mon sense "passar" per Madrid, nosaltres dialogarem amb Europa com a iguals, i fins i tot algun dia, per torn, ens tocarà a nosaltres presidir-la. Nosaltres farem les lleis que ja no podran ser recorregudes davant de tribunals que ens són hostils, pel sol fet de ser "lleis catalanes". Només nosaltres decidirem com han de ser les nostres entitats financeres. Nosaltres decidirem les polítiques immigratòries que volem, sense que vingui ningú a decidir com hem de tractar el fet migratori a casa nostra. Nosaltres podrem fer les polítiques socials que considerem més adequades al nostre país i dotar-les econòmicament segons el nostre pressupost. Nosaltres podrem dir com serà el sistema de pensions públic. Nosaltres també podrem lliurement decidir quines prestacions sanitàries ens paguem. I nosaltres decidirem les polítiques energètiques que volem. I si volem una línia ferroviària de mercaderies que enllaci amb Europa, nosaltres la farem, i punt.

Amb la independència podrem decidir tot això i més, i llavors sí que podrem dir de veritat allò de: Nosaltres decidim!

Oi que il·lusiona pensar que podríem decidir tot això? I més coses que no he mencionat, de fet qualsevol aspecte de la vida pública. I tot això només es pot tenir amb la independència; malgrat que la independència no soluciona res, és l'eina per a solucionar-ho tot.

Independència - Reflexions - Jo també vull Catalunya independent

Tal com deia a l'apunt anterior crec que és necessari que tots els que volem la independència en parlem el màxim possible i en deixem constància de que volem la independència. Per això he posat aquesta estelada  amb el lema "Jo també vull Catalunya independent" en el blog. Si algú més la vol fer servir, la pot agafar lliurament.

Caldria fer tota mena d'actes que puguin posar la independència als telenotícies. Per exemple, flashmobs amb estelades a llocs públics amb molta gent, de manera que fos difícil pels medis de comunicació no parlar-ne; i potser caldria fer-ne també a Madrid, per tenir més repercussió en medis que a priori segurament no en parlarien.

En un altre ordre de coses, caldria fer actes més tradicionals (taules rodones, congressos, etcètera) per tractar com seran els temes importants amb la independència. En aquests actes, per cada tema, partint de la situació actual, s'explicaria com seria (el tema tractat) en la Catalunya independent, i, el més important, com es faria la transició des de la situació actual a la situació creada amb la independència. En aquest actes hi hauria de participar experts d'experiència contrastada en el tema tractat, i haurien d'estar oberts a tothom, de manera que els contraris a la independència també hi puguin dir la seva. 

No estic segur de qui podria organitzar aquests actes, però crec que Omnium que va saber organitzar de manera excel·lent  la manifestació del 10J segurament també ho podria fer molt be; i segur que més gent podrà fer-ho, no cal limitar-se a un únic organitzador. 

La feina més important serà aconseguir que aquests actes transcendeixin a l'opinió pública i que se sàpiga que se'n parla. Entre els participants a la manifestació del 10J hi havia bastant comunicadors; caldrà buscar la seva ajuda i complicitat per fer arribar al gran públic la celebració d'aquests actes i els resultats que en puguin sorgir.

Crec que alguns dels temes de discussió que es podrien tractar en aquests actes serien:

• Sistema financer. Bancs i caixes, com els afectaria? quines avantatges tindria la independència?
• Hisenda pública. Com s'organitzaria la hisenda del nou estat català? com es faria la transició?
• Telecomunicacions, sistema telefònic. Que passaria amb la xarxa telefònica? Qui se'n faria càrrec? Tindríem un prefix nacional propi? Com seria la transició?
• Medis de comunicació, espai televisiu i radiofònic. Que passaria amb l'espai radioelèctric? Com es repartirien les freqüències i canals de TDT? Com reaccionarà públic seguidor de les emissores espanyoles quan deixin de rebre-les? O seguirem rebent tots els canals espanyols? 
• Aigua i electricitat. Les conques hidrogràfiques abans i després. La distribució elèctrica, ens poden deixar "a les fosques"? Les connexions internacionals, hidrogràfiques i elèctriques.
• Idioma oficial. Només el català? Català i castellà? Català idioma preferent? L'anglès es podria afegir com idioma oficial o de treball?
• Ciutadania. D'entrada qui serà català i qui no ho serà? Que passa amb l'immigració d'origen extra-comunitari? Polítiques pròpies d'immigració.
• Seguretat social i sistema de pensions. Es mantindran els mateixos nivells de cobertura que fins ara? els millorarem? Cobrarem les pensions? Com serà el sistema de pensions català? 
• Administració de justícia. Que passarà amb el sistema legal? quines lleis hi haurà al declara la independència? com es farà la transició? i els jutges? que passa si els jutges espanyols marxen de cop?
• Infraestructures. Hi haurà caos aeri i portuari? ens poden bloquejar els sistemes de transports? que ens costarà posar les infraestructures al dia?
• Ensenyament públic. Les avantatges que comportarà deixar de tenir interferències de fora en el sistema d'ensenyament. L'ensenyament universitari i la investigació en un estat propi.
• Empresaris i sindicats. Com seran les relacions patronal  sindicats en la Catalunya independent? 
• Església catalana. Que farà l'església? L'església espanyola seguirà sent hostil a Catalunya? Ens reconeixerà el Vaticà?
• Forces armades. Tindrem forces armades pròpies? Com hauran de ser? 
• Relacions internacionals. Amb quins paisos, a part d'Espanya, haurem de tenir bones relacions? Com tenir bones relacions amb els Estats Units? i amb Xina? 
• Projectes de futur, projectes que només podrem fer si som independents que puguin engrescar, especialment als joves, i que facin encara més atractiva la independència.

Independència - Reflexions - Full de ruta

Una de les crítiques que es fa a l'independentisme, és que no n'hi ha prou amb dir que es declararà la independència, que cal explicar com es farà. És a dir, explicar el ful de ruta.

Partint del suposit d'un Parlament amb 68 o més diputats disposats a declarar la independència, la gent del Cercle Català de Negocis proposa un full de ruta, que em permeto transcriure a continuació. L'original us el podeu baixar clicant aquí.

Amb la majoria parlamentaria es constituiria el govern que dins de la legislatura promouria la declaració unilateral d'independència. Aquest govern seria un aparell públic protoestatal per assolir la plena sobirania, preparat per gestionar la secessió en totes les seves dimensions.

Estructura del govern que ha d'obrir el procés independentista

• Articular un govern amb una conselleria d’exteriors potent dedicada a crear les complicitats internacionals per al reconeixement del nou estat.
• Un representant especial dedicat a negociar l’ampliació interior amb les institucions de la Unió Europea i la continuïtat de l'adhesió de Catalunya en aquesta organització.
• Un membre de govern encarregat de l’específica tasca de negociar la repartició dels béns i deutes amb l’Estat espanyol i la transferència completa de les competències i dels atributs estatals.
• Un Ministeri de Finances destinat a buscar les fórmules per retenir els recursos (els que ara s’evaporen amb l’espoli fiscal).
• Una cartera amb l’encàrrec de garantir l’autosuficiència energètica del nou Estat.
• Una cartera de defensa i seguretat amb la missió d’assegurar que la decisió de sobirania es pugui exercir en plena llibertat i amb total respecte als drets fonamentals.

Desprès d’haver seguit els passos anterior amb èxit, arriba el moment de fer sobirania:

• Proclamació d'independència, des del Parlament de Catalunya

Un cop fet això comença la negociació amb l'estat espanyol, explicat a continuació:

• Informar a Nacions Unides (ONU) i a la Unió Europea (UE) de la voluntat de secessió del poble de Catalunya.
• Sol·licitar també a aquests dos organismes, ONU i UE, un grup d’observadors internacionals, per garantir un procés net.
• Inici de negociacions amb el govern espanyol, assessorades i protegides per la Unió Europea.
• Preparar un Referèndum per que el poble de Catalunya ratifiqui la decisió del Parlament de Catalunya (si s'escau).
• Negociar i signar tots els tractats internacionals, tan polítics com comercials i especialment el de defensa, del nou Estat Català.
• Preparar la transferència d'informació fiscal a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).
• Gestionar el traspàs de la resta de funcionaris de l’estat espanyol, a la Generalitat, o la seva repatriació dels que així ho prefereixin: Policia Nacional, Guàrdia Civil, personal militar, empleats Correos...
• Negociar quina proporció del deute acumulat per l’estat espanyol li correspon a Catalunya.
• Determinar els fons culturals i artístics que es troben a Espanya,principalment a Madrid, en quin percentatge pertanyen a Catalunya.
• La part proporcional de l'exèrcit espanyol que li pertoca a Catalunya
• Negociar la part dels fons del Banco de España que corresponen a Catalunya.
• Transferència dels fons de reserva de la Seguretat Social que corresponen a Catalunya.
• Adoptar com a referència la Convenció de Viena sobre la successió d’Estats (1983) en relació a la propietat estatal immòbil (edificis, vies de trens, carreteres,...) i també de la propietat estatal mòbil (trens, cotxes, ordinadors,...) que han de passar a l’Estat català.

Finalment, serà molt important gestionar els vincles sentimentals amb Espanya. Aquells catalans que vulguin ser a la vegada espanyols, o qualsevol altra nacionalitat d'origen, ho podran continuar sent mitjançant una fórmula tan senzilla i estesa arreu com la de la doble nacionalitat.

Per tant, no hi ha excusa, el 28N VOTA INDEPENDÈNCIA!

Independència - Reflexions - Mercat laboral: "la guardiola"

En el futur nou Estat Català, caldrà adaptar el mercat laboral a les característiques de l'entorn català, el qual es caracteritza per l'abundància de petita i mitjana empresa.

Un dels temes a adaptar serà la protecció del treballador.

Actualment la protecció del treballador, té dues vessants: les indemnitzacions per acomiadament i les prestacions per atur. Les prestacions per atur, de moment ho deixarem per un altre dia.

Les indemnitzacions a pagar actualment per acomiadament són de entre 20 a 45 dies per any treballat, el que s'anomena antiguitat. Aquestes indemnitzacions fan que les empreses, especialment els autònoms i la petita i mitjana empresa s'hi pensin molt a l'hora de contractar treballadors; també fa proliferar la contractació temporal.

Per tal de corregir aquest efecte pervers de la protecció del treballador que l'acaba perjudicant donat que provoca la precarització dels llocs de treball, i desmotiva el canvi de feina per no perdre antiguitat, es proposa que la protecció per acomiadament la gestioni l'administració, de tal manera que el treballador quedi protegit i l'empresa pugui adaptar la seva plantilla a les necessitats del moment sense costos addicionals de tal manera que no hi hagi perjudicis per ningú. El sistema proposat és el de "guardiola" o "motxilla" conegut també com a sistema austríac.

Que és i com funciona la "guardiola"?

La guardiola és un fons que gestiona l'administració, el beneficiari del qual és el treballador; aquest fons és de per vida, i no es perd per canviar d'empresa ni per deixar de treballar; d'aquí el nom de guardiola o motxilla, perquè el treballador "la porta sempre a sobre".

La administració gestiona aquest fons com un fons d'inversió, n'assumeix els costos de la gestió i en garanteix el valor; és a dir, el treballador sempre recuperarà com a mínim el valor equivalent a les aportacions fetes; si, pel motiu que sigui,  el fons perd valor  l'administració aportarà la diferencia per tal de que el treballador no hi perdi.

Com s'aprovisiona la "guardiola"?

Les aportacions a la "guardiola" les fa l'empresa que contracta el treballador, aportant un % mensual fixat per llei (aquest és el punt més important i que genera més discussió a l'hora de posar en marxa el sistema de "guardiola"); també pot fer aportacions voluntàriament el treballador (com a un fons de pensions).

Quan es poden retirar diners de la "guardiola"?

Per poder retirar diners de la "guardiola", cal o bé estar a l'atur, o be estar jubilat; també es poden retirar diners després d'un temps d'haver deixat de treballar, temps fixat per llei, o perquè l'empresa és insolvent i no paga les nòmines. En el cas que el beneficiari mori, el valor del fons passa al seus hereus.

Quin ús se li donaria a la "guardiola"?

L'ús que habitualment se li dona a la "guardiola" és per a substituir la prestació d'atur i la indemnització per acomiadament, tot a l'hora. En el cas del nostre país, crec que no seria recomanable, fer un canvi tan dràstic de cop. Per tant, la proposta seria per a substituir només la indemnització per acomiadament.
L'objectiu és que les empreses puguin contractar treballadors sense por a les indemnitzacions i que els treballadors se sentin segurs amb la "guardiola" creixent dia a dia mentre treballen. Cal recordar que en el mercat laboral català abunden els autònoms i les petites i mitjanes empreses, els quals són molt sensibles als costos associats a la massa salarial i a les possibles indemnitzacions.
L'altre gran objectiu és que els treballadors puguin canviar de feina sense perdre la protecció, el que ara s'anomena antiguitat; quanta gent, especialment els de més de 40 anys no ha renunciat a un canvi de feina per no perdre l'antiguitat? moltíssims; amb el sistema de la "guardiola" el treballador no perd "l'antiguitat" i s'afavoreix el canvi de feina per a millorar la carrera professional, cosa que molta gent ara no ho fa per no perdre "antiguitat".

Com es gestiona el canvi, del sistema actual al sistema de "guardiola"?

D'entrada el sistema de "guardiola" es podria aplicar als "nous primers contractes", és a dir als primers contractes laborals d'un treballador. Aquest seria el canvi més senzill, en quan una persona entra en el mercat laboral, comença la seva "guardiola".
Un cas semblant seria el de la gent que torna a treballar provinent de l'atur. En aquest cas també es posa en marxa la "guardiola" en les mateixes condicions que els que s'han incorporat per primer cop. La raó és que qui està a l'atur en el seu moment ja ha cobrat la indemnització corresponent.
En el cas de la gent que està treballant quan es posa en marxa la "guardiola", a més a més de començar la seva "guardiola", caldrà aprovisionar-la amb un fons inicial proporcional als anys treballats.

Punts conflictius del sistema de "guardiola"

A part del propi sistema en sí, que d'entrada la part treballadora segurament veurà com una forma de disfressar l'acomiadament lliure, i l'empresariat veurà com un cost afegit, per haver d'aprovisionar la "guardiola"; un cop els quedin clares les avantatges del sistema, els punts de conflicte seran el tant per cent a aportar per part de les empreses i l'aportació inicial per a fer la transició d'un sistema a l'altre, i qui ha de fer aquesta aportació.

No és de l'abast d'aquest escrit fer una proposta concreta de com articular el sistema de "guardiola", però, com a reflexió de cara als punts conflictius, es proposa:

• l'aportació mensual feta per l'empresa sigui d'un 5'56 %, que és l'equivalent a 20 dies de sou a l'any
• l'aportació inicial per a la transició al nou sistema de "guardiola" l'aporti l'administració sigui equivalent a 120 dies de sou al 100% de la base reguladora cotitzada
• la transició al nou sistema podria ser opcional per aquells treballadors amb contracte, els quals no s'incorporarien al sistema de "guardiola" fins que no canviessin d'empresa, ja sigui per iniciativa pròpia o després de passar per l'atur

Per a poder debatre tot això ens cal una eina molt important: tenir un Estat Català. Sense un estat propi no podem pensar en tenir una legislació laboral i uns mecanismes de protecció que s'adeqüin a les nostres necessitats. A les properes eleccions cal anar a votar i votar independència.

Independència - Reflexions - Pressupost Catalunya Estat

En aquest apunt faig una aproximació de com podria ser el pressupost de l'estat català. Crec que és un exercici necessari que cal fer. La gent del Cercle Català de Negocis n'ha fet propostes parcials, i això m'ha inspirat per a fer-ne aquesta aproximació, la qual s'ha "d'agafar amb pinces" ja que no soc economista.

El que hi ha a continuació és el resultat obtingut d'anar recollint dades de diferents fonts.

Remarcar que totes les xifres són en milers d'euros.

En aquest primer requadre hi ha la previsió d'ingressos que faria Catalunya com estat. No si hi ha comptabilitzat els ingressos socials, que els he tractat a apart (veure Quadre 4).

Quadre 1 - Ingressos

Les dades dels ingressos estan basades en dades de Catalunya del 2008 (font IDESCAT). Per als hidrocarburs, tabac, taxes, transferències (corrents i de capital), ingressos patrimonials, disposicions d'inversions reals i actius financers, s'ha fet el càlcul segons el pressupost espanyol agafant la part proporcional a la població de Catalunya. Cal dir que és molt difícil saber quins serien realment els ingressos de Catalunya, atès que ara hi ha sectors que majoritàriament paguen impostos fora de Catalunya per les operacions fetes a Catalunya (per exemple telecomunicacions) i que en un estat català les hauran de declarar aquí, però com que no he trobat dades per saber quina part correspon a Catalunya, no s'ha pogut comptabilitzar. De totes maneres, estic convençut que els ingressos de l'estat català, serien superiors als d'aquest pressupost.

En el següent quadre hi ha la previsió de despeses.

Quadre 2 - Despeses

A l'apartat de previsió social, l'import que hi apareix, seria l'aportació que hauria de fer l'estat per equilibrar el pressupost de les prestacions socials (veure Quadre 4).

Cal recordar, que això només és un exercici fet per un particular sense disposar de les dades reals, treballant només amb les dades parcials publicades, per la Generalitat, INSS i Administració Central. 

En el següent  quadre hi ha desglossades la previsió de despeses de Salut, a l'apartat 41 del Quadre 2.

Quadre 3 - Despeses Salut

I finalment, en el següent quadre, hi ha la previsió d'ingressos i despeses de les prestacions socials. Com a ingrés s'hi fa constar l'aportació que hauria de fer l'Estat de Catalunya per equilibrar el pressupost. També cal dir, que la previsió de les pensions està feta incrementant en un 10% les pensions actuals, tal com proposa la gent del Cercle Català de Negocis en el seu document "Presentacio CN Empresaris per Estat propi COMPLETA 20.06.2010.pdf"

Quadre 4 - Ingressos i Despeses Socials

Les previsions d'ingressos de les cotitzacions socials, són dades del 2007 perquè m'ha estat impossible trobar dades més recents.

Cal recordar que totes aquestes xifres són en milers d'euros.

Ara el que fa falta és que algú que en sàpiga faci també l'exercici de proposar un pressupost per a l'estat català. Algú que pugui garantir que a la seva proposta hi ha tot el que hi ha d'haver. Jo no ho puc assegurar. Per fer això m'he revisats els pressupostos de la Generalitat, de l'estat espanyol, de Portugal. També he revisat la informació que hi ha a la web de la CIA referents a països de mida semblant a Catalunya. Però, jo no sóc economista ni expert en pressupostos, i em podria haver equivocat; tampoc tinc els coneixements suficients per saber si les dades extrapolades en base la població són correctes o s'hauria d'extrapolar en funció d'alguna altra base.