Hi ha algunes de les grans fites de l'autonomisme, de les que avui no se'n parla gaire. Recordem-ne algunes d'elles:
Continuïtat històrica. L'acceptació del règim comú per a la comunitat autònoma de Catalunya, eliminant així, l'efecte aconseguit de la Generalitat provisional, amb el Tarradellas, que establia la continuïtat amb la Generalitat republicana i la història.
Fita: Eliminar la singularitat de la Generalitat i fer-ne oblidar el seu origen històric.
Resultat: ACONSEGUIT.
Mapa televisiu. Després de l'aprovació de la llei de tercers canals semblava consolidat el model de TV per comunitats, si no lingüístiques, sí autònomes. Amb l'arribada de les televisions privades es va permetre la implantació d'un model centralista i de districte televisiu únic, que impedia l'aparició de televisions privades a nivell autonòmic. Els autonomistes ho van acceptar sense ni tals fer una ganyota.
Fita: Eliminar la singularitat televisiva de Catalunya, i ofegar l'oferta de televisió en català enmig de l'oferta espanyola.
Resultat: ACONSEGUIT.
Distribució cinematogràfica. Aquest ha estat el més fàcil. Fins fa poc, i malgrat els 30 any d'autonomia i de "normalització lingüística" encara s'ha de ser molt militant per poder veure cinema en català, especialment el que be de fora; també s'ha aconseguit estrenar a Catalunya pel·lícules catalanes en castellà.
Fita: Minimitzar la distribució de cinema en català per tal de poder dir que no té públic.
Resultat: ACONSEGUIT.
Territori. Amb l'acceptació de les diputacions provincials, s'han perdut 30 anys, durant els quals les diputacions lluny de perdre pes n'han guanyat. Els autonomistes, en comptes de posar-hi remei, han creat una altra estructura pròpia (més nostrada, que dirien ells), els consells comarcals, amb el resultat aberrant de tenir quatre administracions sobreposades en el territori: estat, autonomia, diputació i consell comarcal, a part, és clar, del municipi.
Fita: fer que l'administració autonòmica sigui ineficaç.
Resultat: ACONSEGUIT.
Totes aquestes grans fites s'han aconseguit, durant els 23 anys de govern de CiU. És per això que la gran responsabilitat és de CiU, de la mateixa manera que s'atribueixen legítimament els èxits, també han d'acceptar aquests "altres èxits".
I la darrera fita, aconseguida avui mateix, ha estat la ridiculització màxima fins ara mai aconseguida de les institucions catalanes; l'ha perpetrat la indigna presidenta del Parlament, senyora de Gispert, disfressant-se de fada per fer-se una foto per a la premsa. Aquí la teniu:
Cliqueu sobre la foto si la voleu veure més gran (que ja són ganes) |
A la bústia del Parlament li he enviat el següent missatge, veurem si contesta:
Senyora, només dir-vos que em sembla inadmissible i totalment inadequat a la dignitat del vostre càrrec, que us presteu al joc de les disfresses amb la premsa. Com a ciutadà català m'he sentit avergonyit.Espero que sapigueu fer front a la vostra responsabilitat política i presenteu la renuncia a seguir presidint el Parlament que tan indignament heu representat.
Per veure la seva resposta cliqueu aquí.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada