Fem, primer, un petit exercici d'imaginació. Imagineu-vos que:
Tornem d'un viatge des d'Amèrica; hem agafat l'avió a l'aeroport americà i el vol ha arribat directament, sense escales, a l'aeroport de Barcelona.
Un cop hem baixat de l'avió hem hagut de passar per la duana, on ens atén un policia de duanes en català, amb el típic accent barceloní dels funcionaris catalans.
Un cop passats els tràmits de la duana, agafem el tren de l'aeroport, a prop de la terminal, i anem fins a un intercanviador ferroviari. En aquest intercanviador, ens acomiadem d'alguns companys de viatge: una parella francesa que agafa el tren internacional que els portarà al seu destí al sud de França, sense canviar de tren i d'un empresari de Tarragona que té pressa per arribar a destí per a supervisar l'enviament de contenidors a Hamburg, que ha de fer la seva empresa via ferrocarril d'amplada europea, ja que si l'enviament es retarda, podria veure's afectat per la vaga anunciada pels "cheminots" (ferroviaris francesos).
Nosaltres agafem un tren ràpid que ens porta a la capital de la nostra comarca; un cop a l'estació decidim agafar un taxi que per l'autovia ens porta fins a casa; podríem haver agafat el bus que regularment fa el recorregut, però com és lògic va fent parades i tenim molta pressa per retrobar-nos amb la família, i un dia és un dia.
A casa, abans d'entrar ens trobem amb el veí del costat que ens fa saber que mentre érem fora han operat la sogra, després de passar 10 dies en llista d'espera!
Ens espera el nostre fill petit, que està a punt d'iniciar el curs a la Universitat. Serà el seu darrer any de carrera; quan l'acabi aspira a entrar en un dels centres d'investigació que la ESA té assignats a Catalunya. Te moltes ganes d'aconseguir entrar-hi i es pensa preparar de valent ja que el nivell acadèmic de les universitats catalanes és molt alt.
Truquem a la nostra filla gran, que viu a l'estranger i és una de les representants de Catalunya l'Agència Europea de Seguretat Aèria per dir-li que ja hem arribat.
Seguim fent trucades telefòniques a la família per fer-los saber que ja hem arribat del viatge; així ens assabentem que un cunyat ha estat acomiadat de la feina, però diu que no ens preocupem, que gracies al sistema català de protecció al treballador, de moment no hem de patir per ell, a més més ja té una oferta de treball, tot i que s'haurà de traslladar fora del poble; tanmateix el desplaçament no és cap problema ara que ja no hi ha autopistes de peatge, i amb la xarxa d'autovies tot el país queda relativament a l'abast.
Engeguem el televisor; després de tant de temps fora, voler veure les noticies per posar-nos al dia; després de revisar els canals (més de la meitat en català) mirem les noticies a un dels canals especialitzats.
A les noticies, entre altres coses, ens assabentem dels resultats de les seleccions catalanes de diferents esports; de les entrevistes del President de Catalunya amb mandataris de països propers; del discurs de l'ambaixador català a l'ONU; de l'èxit de les cooperatives agrícoles catalanes, tan a nivell productiu, com per fer-se escoltar a la Comissió Europea d'Agricultura.
També ens informem de la destitució d'un alt càrrec per haver mentit en la declaració d'incompatibilitats, a més a més, gracies a la transparència dels contractes públics s'ha pogut saber que havia adjudicat contractes a empreses de la seva família.
En el mon laboral, ens diuen, hi ha bones perspectives: l'atur ha baixat fins a les cotes més baixes des de fa molts d'anys; i en quant a l'economia, la borsa de Catalunya es manté forta i amb un volum creixent de contractacions.
Com ja va sent habitual, hi ha hagut un nou intent d'entrar il·legalment a Catalunya per part d'immigrants sud-saharians, que la policia catalana ha avortat.
Ens connectem a Internet (tot i que mentre érem fora ens hem connectat, enyoràvem la velocitat del nostre proveidor català) i via xarxes socials comuniquem a la resta d'amics i coneguts que ja hem retornat a casa.
L'actualitat política del país està dominada per les properes eleccions generals i un referèndum. Hi ha en marxa una campanya per al tancament definitiu de les centrals nuclears. El tancament, o no, de les centrals, es decidirà en referèndum que es farà coincidint amb les properes eleccions al Parlament.
En aquestes eleccions no podrem votar al nostre candidat preferit perquè ja ha esgotat el nombre màxim de reeleccions consecutives; però millor, així s'evita que hi hagi vividors de la política i facilita la regeneració de la classe política.
Un dels temes d'aquesta campanya serà l'augment o no de les pensions; el sistema de pensions català és prou bo, però hi ha qui pensa que es podria pagar més als nostres jubilats.
L'altre gran tema serà si s'han de rebaixar o no els impostos que afecten a les rendes del treball.
En tots dos temes, els debats televisius que es faran, prometen ser molt interessants i esperem escoltar bons arguments per part dels participants.
Com es pot veure, aquest exercici d'imaginació només és una excusa per plantejar ara unes preguntes i reflexions.
De tot el que es diu (i s'insinua) en aquest exercici d'imaginació, quantes coses són possibles amb l'autonomia?
Ben poques per no dir cap.
Algú pot dir: ep! que amb el concert econòmic n'hi unes quantes que sí!
Potser sí, però serien molt poques.
Ara penseu en totes les que no són possibles amb l'autonomia, ni que tinguéssim el concert econòmic. Son moltes, i a més a més importants.
Ara penseu en l'esforç que comportarà demanar el concert econòmic. Penseu també en que tal com he subratllat, s'ha de demanar; això vol dir que per molt que demanem, ens poden dir: NO! I el més segur és que ens diran NO! I ens poden dir no, perquè tenir o no tenir concert econòmic amb Espanya no depèn dels catalans, depèn dels espanyols.
Val la pena perdre el temps demanant el concert econòmic? Penseu-hi.
Val la pena l'autonomia? De veritat, val la pena?
Ara, suposo, que direu: i doncs que?
Doncs fer allò que només depèn de nosaltres: fer-nos independents.
I per això cal votar una candidatura independentista. Quina?
Si mireu aquest bloc, veureu quines són les meves preferències, però en principi qualsevol independentista ja va be, però, més endavant, quan hi hagi la convocatòria oficial d'eleccions, ja en parlarem.
