dimecres, 1 de setembre del 2010

Independència - Reflexions - Perquè votar independència

Perquè hauria de votar independència algú que normalment vota CiU?

Fem, primer, un petit exercici d'imaginació. Imagineu-vos que:

Tornem d'un viatge des d'Amèrica; hem agafat l'avió a l'aeroport americà i el vol  ha arribat directament, sense escales, a l'aeroport de Barcelona. 
Un cop hem baixat de l'avió hem hagut de passar per la duana, on ens atén un policia de duanes en català, amb el típic accent barceloní dels funcionaris catalans.
Un cop passats els tràmits de la duana, agafem el tren de l'aeroport, a prop de la terminal, i anem fins a un intercanviador ferroviari. En aquest intercanviador, ens acomiadem d'alguns companys de viatge: una parella francesa que agafa el tren internacional que els portarà al seu destí al sud de França, sense canviar de tren i d'un empresari de Tarragona que té pressa per arribar a destí per a supervisar l'enviament de contenidors a Hamburg, que ha de fer la seva empresa via ferrocarril d'amplada europea, ja que si l'enviament es retarda, podria veure's afectat per la vaga anunciada pels "cheminots" (ferroviaris francesos).
Nosaltres agafem un tren ràpid que ens porta a la capital de la nostra comarca; un cop a l'estació decidim agafar un taxi que per l'autovia ens porta fins a casa; podríem haver agafat el bus que regularment fa el recorregut, però  com és lògic va fent parades i tenim molta pressa per retrobar-nos amb la família, i un dia és un dia.
A casa, abans d'entrar ens trobem amb el veí del costat que ens fa saber que mentre érem fora han operat la sogra, després de passar 10 dies en llista d'espera!
Ens espera el nostre fill petit, que està a punt d'iniciar el curs a la Universitat. Serà el seu darrer any de carrera; quan l'acabi aspira a entrar en un dels centres d'investigació que la ESA té assignats a Catalunya. Te moltes ganes d'aconseguir entrar-hi i es pensa preparar de valent ja que el nivell acadèmic de les universitats catalanes és molt alt.
Truquem a la nostra filla gran, que viu a l'estranger i és una de les representants de Catalunya l'Agència Europea de Seguretat Aèria per dir-li que ja hem arribat.

Seguim fent trucades telefòniques a la família  per fer-los saber que ja hem arribat del viatge; així ens assabentem que un cunyat ha estat acomiadat de la feina, però diu que no ens preocupem, que gracies al sistema català de protecció al treballador, de moment no hem de patir per ell, a més més ja té una oferta   de treball, tot i que  s'haurà de traslladar fora del poble; tanmateix el desplaçament no és cap problema ara que ja no hi ha autopistes de peatge, i amb la xarxa d'autovies tot el país queda relativament a l'abast.

Engeguem el televisor; després de tant de temps fora, voler veure les noticies per posar-nos al dia; després de revisar els canals (més de la meitat en català) mirem les noticies a un dels canals especialitzats.
A les noticies, entre altres coses,  ens assabentem  dels resultats de les seleccions catalanes de diferents esports; de les entrevistes del President de Catalunya amb mandataris de països propers; del discurs de l'ambaixador català a l'ONU; de l'èxit de les cooperatives agrícoles catalanes, tan a nivell productiu, com per fer-se escoltar a la Comissió Europea d'Agricultura
També ens informem de la destitució d'un alt càrrec per haver mentit en la declaració d'incompatibilitats, a més a més, gracies a la transparència dels contractes públics s'ha pogut saber que havia adjudicat contractes a empreses de la seva família.
En el mon laboral, ens diuen, hi ha bones perspectives: l'atur  ha baixat fins a les cotes més baixes des de fa molts d'anys; i en quant a l'economia, la borsa de Catalunya es manté forta i amb un volum creixent de contractacions.
Com ja va sent habitual, hi ha hagut un nou intent d'entrar il·legalment a Catalunya per part d'immigrants sud-saharians, que la policia catalana ha avortat.

Ens connectem a Internet (tot i que mentre érem fora ens hem connectat, enyoràvem la velocitat del nostre proveidor català) i via xarxes socials comuniquem a la resta d'amics i coneguts que ja hem retornat a casa.

L'actualitat política del país està dominada per les properes eleccions generals i  un referèndum. Hi ha en marxa una campanya per al tancament definitiu de les centrals nuclears. El tancament, o no, de les centrals, es decidirà en referèndum que es farà coincidint amb les properes eleccions al Parlament. 
En aquestes eleccions no podrem votar al nostre candidat preferit perquè ja ha esgotat el nombre màxim de reeleccions consecutives; però millor, així s'evita que hi hagi vividors de la política i facilita la regeneració de la classe política.
Un dels temes d'aquesta campanya serà l'augment o no de les pensions; el sistema de pensions català és prou bo, però hi ha qui pensa que es podria pagar més als nostres jubilats. 
L'altre gran tema serà si s'han de rebaixar o no els impostos que afecten a les rendes del treball.
En tots dos temes, els debats televisius que es faran, prometen ser molt interessants i esperem escoltar bons arguments per part dels participants.

Com es pot veure, aquest exercici d'imaginació només és una excusa per plantejar ara unes preguntes i reflexions.

De tot el que es diu (i s'insinua) en aquest exercici d'imaginació, quantes coses són possibles amb l'autonomia?
Ben poques per no dir cap.
Algú pot dir: ep! que amb el concert econòmic n'hi unes quantes que sí!
Potser sí, però serien molt poques.

Ara penseu en totes les que no són possibles amb l'autonomia, ni que tinguéssim el concert econòmic. Son moltes, i a més a més importants.

Ara penseu en l'esforç que comportarà demanar el concert econòmic. Penseu també en que tal com he subratllat, s'ha de demanar; això vol dir que per molt que demanem, ens poden dir: NO! I el més segur és que ens diran NO! I ens poden dir no, perquè tenir o no tenir concert econòmic amb Espanya no depèn dels catalans, depèn dels espanyols.

Val la pena perdre el temps demanant el concert econòmic? Penseu-hi.
Val la pena l'autonomia? De veritat, val la pena? 

Ara, suposo, que direu: i doncs que?

Doncs fer allò que només depèn de nosaltres: fer-nos independents.

I per això cal votar una candidatura independentista. Quina?
Si mireu aquest bloc, veureu quines són les meves preferències, però en principi qualsevol independentista ja va be, però, més endavant, quan hi hagi la convocatòria oficial d'eleccions, ja en parlarem.

dijous, 26 d’agost del 2010

Independència - Reflexions - Perquè no s'ha de votar CiU

Anem a desglossar els motius per els quals, els que fins ara han votat CiU han de deixar de fer-ho. Primer distingirem entre els votants que se senten espanyols, català/espanyol, català.

El que es consideri primer espanyol i després català, no ho ha de dubtar gens, ha de votar PP, sense manies.
El que es considera igual català que espanyol, té un problema; a Espanya tenen clar que espanyol va abans que ser català i al que no ho veu així el consideren "inconstitucional". Només cal llegir, i entendre, la sentencia del Tribunal Constitucional, per veure que això és així. Per tant, s'ha de decidir: és primer català o espanyol? si espanyol, més amunt ja he dit què li convé votar, si català, a continuació explicarem perquè no ha de votar CiU.

El que es considera primer català i després espanyol, o només català, no ha de votar CiU, ha de votar independentista, i a continuació veurem perquè.

Jo vaig ser votant de CiU fins a les eleccions del 1999 incloses. És a dir el senyor Jordi Pujol ha estat 23 anys president gracies, entre molts d'altres, al meu vot, atès que era el cap de llista de CiU allà on em tocava votar.

I perquè votava jo CiU?
Perquè creia que l'autonomisme, amb l'entrada a Europa, era el camí natural cap a la consecució d'un estat català dins d'Europa. L'entrada a Europa implica que cada estat cedeixi competències a  Europa, i en el cas de l'estat espanyol, com que ja n'havia cedit a les autonomies, el seu paper quedaria prou afeblit com per que fos natural que Catalunya interactués amb Europa directament, és a dir, constituir-se en estat. Això implicava un camí gradual cap a la independència, partint de l'autonomisme i "sense trencar res" arribar al destí desitjat.

Perquè vaig deixar de votar CiU?
A les eleccions autonòmiques del 99, CiU va pactar amb el PP en comptes de pactar amb ERC. És a dir, va preferir associar-se per la banda dreta, en comptes de fer-ho per la banda nacional; això em va fer pensar, i llavors vaig veure clar, que era pitjor del que m'havia imaginat: no s'aliaven amb el PP per la banda dreta, és a dir per interessos d'una part dels seus votants, sinó que ho van fer per afavorir la imatge de l'Artur Mas que havia de prendre el relleu del Pujol a les següents eleccions i per tant havia de fer pràctiques com a "Conseller en Cap", cosa que hauria estat més difícil en cas de governar amb ERC. És a dir, l'any 1999 CiU va pactar amb PP per interessos de partit! o dit més cruament, als dirigents de CiU a l'hora de la veritat Catalunya els importa una [...]

Perquè no s'ha de votar a CiU?
D'entrada, perquè votar a CiU és ajudar al PP. El PP ataca CiU dient que CiU deriva cap a l'independentisme, cosa que és falsa, però ho diu per aconseguir 2 objectius: 
  • espantar el votant més conservador de CiU
  • convèncer  a possibles votants independentistes que  votin CiU, perquè, com be sap el PP,  CiU no farà res per la independència.
L'altra motiu principal és que els dirigents de CiU manipulen el seu electorat. Diuen que, ara, demanaran el "concert econòmic" i que per això necessiten ser forts a Catalunya. Quan diuen això, posen èmfasi en una obvietat: que per demanar res en nom de Catalunya cal tenir la majoria a Catalunya; però deixen en segon terme el verb important: demanar. Perquè és evident que s'articuli com s'articuli l'hipotètic "concert econòmic" de Catalunya, caldrà que s'aprovi a Madrid, i això vol dir demanar-ho al PSOE i PP. I que pensen oferir a canvi? De moment, com que CiU ja ha dit que fins després de les eleccions generals espanyoles no el demanarien, vol dir que esperen a poder ser "decisius" a Madrid per a poder demanar el "concert econòmic" a canvi del seu suport. 
Em sembla d'una candidesa increïble que els dirigents de CiU pensin a hores d'ara que el PSOE o el PP acceptarien aquest tracte. I no cal oblidar que tot això passa per que el PSOE o el PP obtinguin uns resultats que els obliguin a pactar amb CiU perquè no hi hagi cap altra combinació que els permeti governar. De veritat algú creu que aquest és un plantejament seriós, en un tema tan important per a Catalunya, com per a deixar-ho en mans de l'atzar electoral espanyol? Tant incompetents són els dirigents de CiU? Jo crec que no. Simplement, fan aquest plantejament perquè creuen que és el que els pot donar més vots i recuperar les posicions de privilegi (per als dirigents de CiU) que varen perdre el 2003.

I doncs, que s'ha de votar?
Qualsevol opció que defensi fer les coses des de Catalunya, només amb la voluntat dels catalans. Cap vot per a partits que depenen de Madrid, ja en depenguin orgànicament o en depenguin mentalment perquè pensen que les coses s'han de demanar a Madrid.
Els vots dels catalans per als catalans que pensen que nosaltres sols podem sortir-nos-en sense haver de demanar permís a Madrid.
De fet, ja fa temps que hi ha gent que marxa de CiU per aquest motiu. Jo en conec algun a Reagrupament, i últimament la premsa comenta els que es passen de CiU a Solidaritat Catalana.

I jo? a qui votaré?

Com es pot veure en un "post" anterior, jo estic a Reagrupament. Per tant, ja ho sabeu.

dimecres, 25 d’agost del 2010

Independència - Reflexions - Jo segueixo a Reagrupament

Donat que ara qualsevol Gran Desconegut publica i publicita que se'n va de Reagrupament, jo que soc Molt Més Gran Desconegut, publico i publicito que no me'n vaig de Reagrupament.

Sembla ser que el "gran motiu"  d'aquesta gent per marxar de Reagrupament ha estat el que ells anomenen "democràcia interna" i jo en dic "les putes llistes electorals". 

El motiu per tenir-ne pressa per explicar-ho a tothom és una altra cosa. Parlant d'això, la dimissió de Carretero de principis d'any la vaig sentir per ràdio, dins del cotxe, mentre anava a una reunió d'un grup de treball de Reagrupament. Ningú del grup de treball en tenia cap noticia prèvia i tots ens n'havíem assabentat per la ràdio, fins i tot un que va "confessar" que era amic personal d'un dels "opositors" a Carretero. L'endemà, els associats vam rebre un correu per tal d'informar-nos "davant de la transcendència dels fets succeïts ahir dissabte".

És molt curiosa la "democràcia interna" d'aquesta gent que davant la dimissió del president de la Junta, abans que comunicar-ho internament als associats, els primers que ho han de saber, prenen ells la decisió de comunicar-ho primer de tot als medis, passant del que pugui pensar / opinar la majoria d'associats. Be, ja es va veure, al final van ser ells els que varen marxar.

Ara es torna a repetir, cada cop que un Gran Desconegut dels molts que estem associats a Regrupament se'n va, corre a dir-ho, especialment si se'n va a Solidaritat.


Doncs be, reitero, jo no marxo de Reagrupament.

Tornant als motius que solen adduir i que al final acaba sent sempre el mateix, les llistes electorals, només dir, o be amaguen altres motius, o be no saben encara en quin mon viuen.

Algú es pensa que els electors es fixen gaire en qui va a les llistes? A part dels caps de llista, i algun altra cara coneguda, la gent vota les sigles dels partits. És per això que les llistes, tal com funcionen les eleccions fins ara, no són el motiu pel qual l'elector escull a qui votar. 
A mi se me'n refot qui vagi a les llistes ja que personalment no en conec cap. I la gent, els electors que es vol que els voti tampoc. Per molt que la llista la confeccionéssim tal com volen aquests "puristes de les llistes" el votant no els coneixerà de res. O us penseu que a part dels 3 o 4 que els medis majoritaris mencionen habitualment (Carretero, Laporta, Tena, i para de comptar), en general, la gent coneix als altres? 
Llavors que passa? que es tracta de col·locar els amics i coneguts en posicions elevades de la llista per tal de possibilitar que entrin al Parlament regional?
Aquest és l'objectiu? No. L'objectiu és declarar la independència, i si no es tenen prou representants per fer-ho, doncs en cada moment  polític fer tot el que es pugui per avançar cap a l'objectiu; i per fer això l'important no és qui va a la llista sinó que qui vagi a la llista tingui clar el que ha de fer.

Be, hi ha altres consideracions sobre la confecció de llistes molt ben expressades pel Xavier Roig en aquest article a l'Avui que us recomano.

Independència - Reflexions - ESPOLIATS

Una simple idea de cara a la campanya electoral que s'acosta.


És una idea per a la llista o llistes independentistes que es presentin.

Es tracta de fer un fulletó que per una cara hi hagi aquesta imatge:


i pel darrera el missatge corresponent, tot recordant els diners que ens espolien pel fet de no tenir un estat propi.

La idea no és meva. Els publicistes fa temps que la fan servir.

Està comprovat que crida l'atenció del públic objectiu i pot ser una manera barata de fer arribar el missatge.

diumenge, 15 d’agost del 2010

Independència - Reflexions - Començar

La vida ens ensenya que per a fer qualsevol cosa, hi ha un requeriment imprescindible: cal començar. És un obvietat, però és així; fins que no es comença a fer, la cosa no avança, sigui el que sigui, des de declarar-se enamorat fins a pagar els impostos. Com deia la meva avia: "a casa no t'hi porten res", que volia dir que si volies alguna cosa havies de fer-la.

Un exemple que tothom coneix, anar en bicicleta: com s'aprèn a anar  en bicicleta? doncs anant en bicicleta! Al principi, potser caus però t'aixeques i hi tornes, i al cap de poc, ja saps anar en bicicleta.

Un altre exemple encara més bàsic: com s'aprèn a caminar? doncs començant a caminar; un bon dia la criatura deixa d'anar de quatre grapes, es posa dreta, i fa les primeres passes! Normalment es fan tentinejant i s'acaba caient a terra, però fins que no hi ha aquest primer intent, aquest començament, no hi ha manera de caminar; cap criatura sana espera a "estar madur" per a començar a caminar, ni deixa d'intentar-ho per "por a caure".
A nivell personal, tinc l'exemple de la meva maqueta de tren. Soc aficionat al maquetisme de trens des de petit, però per una cosa o l'altre mai trobava temps per dedicar-m'hi. Sempre somniant en fer-me una maqueta i mai la començava. Sempre em semblava massa complicat; que si preparar la base, que si instal·lar les vies de manera fiable, que si ... i així sempre; només feia que documentar-me i fer dissenys, però mai començava i així anava passant el temps, i creixent la meva frustració, fins que un dia vaig decidir començar.

I llavors va canviar tot. Preparar la base no va ser tan difícil, només era pesat, però factible; posar be les vies tampoc va resultar impossible, al contrari, l'únic que calia era posar-s'hi i fer-ho, poc a poc però sense pausa. A hores d'ara, encara no he acabat la maqueta del tot, però ja hi circulen trens i vaig resolent tots els problemes que es van presentant en aquest procés de construcció, de manera que ara ja puc dir que tinc una maqueta de tren.

Mirant enrere en el temps, veig que no em calia haver esperat tant, que podria haver començat molt abans, perquè l'únic que realment calia era: decidir començar.

Tots aquests exemples són per dir que si volem la independència, no hem d'esperar més; ja n'hem parlat massa; ja s'han provat massa coses : autonomisme, federalisme (amb qui?), pedagogia (de què?).

Ara hem de començar a "construir" la independència, això vol dir, presentar-se a les eleccions amb aquest objectiu, i votar a la gent que ens proposi la independència.

Tot i que seria bo tenir una única candidatura independentista, tampoc cal dramatitzar si al final n'hi ha més d'una. Per una banda, els unionistes també es presenten cada un pel seu costat. Per altra banda, sembla ser una constant universal que aquestes coses funcionen així, al principi n'hi ha molts i després el temps i les eleccions posen cada un al seu lloc i resten només les candidatures més vàlides; cal recordar al principi de la transició democràtica quants partits hi havia, i quants en van quedar després de les primeres eleccions. 

Dit això, només queda dir que jo votaré la candidatura de (o que recolzi) Reagrupament. De moment ja té les llistes preparades, les quals estan obertes a qualsevol pacte que es consideri oportú per a millorar les possibilitats d'èxit. I votaré Reagrupament perquè entenc que ha decidit començar a caminar cap a la independència, sense esperar ni dependre de res que pugui venir de fora; només nosaltres, els catalans, amb la nostra decisió farem possible la independència. Nosaltres decidim.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Independència - Reflexions - Pressupost Catalunya Estat

En aquest apunt faig una aproximació de com podria ser el pressupost de l'estat català. Crec que és un exercici necessari que cal fer. La gent del Cercle Català de Negocis n'ha fet propostes parcials, i això m'ha inspirat per a fer-ne aquesta aproximació, la qual s'ha "d'agafar amb pinces" ja que no soc economista.

El que hi ha a continuació és el resultat obtingut d'anar recollint dades de diferents fonts.

Remarcar que totes les xifres són en milers d'euros.

En aquest primer requadre hi ha la previsió d'ingressos que faria Catalunya com estat. No si hi ha comptabilitzat els ingressos socials, que els he tractat a apart (veure Quadre 4).

Quadre 1 - Ingressos

Les dades dels ingressos estan basades en dades de Catalunya del 2008 (font IDESCAT). Per als hidrocarburs, tabac, taxes, transferències (corrents i de capital), ingressos patrimonials, disposicions d'inversions reals i actius financers, s'ha fet el càlcul segons el pressupost espanyol agafant la part proporcional a la població de Catalunya. Cal dir que és molt difícil saber quins serien realment els ingressos de Catalunya, atès que ara hi ha sectors que majoritàriament paguen impostos fora de Catalunya per les operacions fetes a Catalunya (per exemple telecomunicacions) i que en un estat català les hauran de declarar aquí, però com que no he trobat dades per saber quina part correspon a Catalunya, no s'ha pogut comptabilitzar. De totes maneres, estic convençut que els ingressos de l'estat català, serien superiors als d'aquest pressupost.


En el següent quadre hi ha la previsió de despeses.


Quadre 2 - Despeses

A l'apartat de previsió social, l'import que hi apareix, seria l'aportació que hauria de fer l'estat per equilibrar el pressupost de les prestacions socials (veure Quadre 4).
Cal recordar, que això només és un exercici fet per un particular sense disposar de les dades reals, treballant només amb les dades parcials publicades, per la Generalitat, INSS i Administració Central. 


En el següent  quadre hi ha desglossades la previsió de despeses de Salut, a l'apartat 41 del Quadre 2.

Quadre 3 - Despeses Salut

I finalment, en el següent quadre, hi ha la previsió d'ingressos i despeses de les prestacions socials. Com a ingrés s'hi fa constar l'aportació que hauria de fer l'Estat de Catalunya per equilibrar el pressupost. També cal dir, que la previsió de les pensions està feta incrementant en un 10% les pensions actuals, tal com proposa la gent del Cercle Català de Negocis en el seu document "Presentacio CN Empresaris per Estat propi COMPLETA 20.06.2010.pdf"
Quadre 4 - Ingressos i Despeses Socials

Les previsions d'ingressos de les cotitzacions socials, són dades del 2007 perquè m'ha estat impossible trobar dades més recents.


Cal recordar que totes aquestes xifres són en milers d'euros.

Ara el que fa falta és que algú que en sàpiga faci també l'exercici de proposar un pressupost per a l'estat català. Algú que pugui garantir que a la seva proposta hi ha tot el que hi ha d'haver. Jo no ho puc assegurar. Per fer això m'he revisats els pressupostos de la Generalitat, de l'estat espanyol, de Portugal. També he revisat la informació que hi ha a la web de la CIA referents a països de mida semblant a Catalunya. Però, jo no sóc economista ni expert en pressupostos, i em podria haver equivocat; tampoc tinc els coneixements suficients per saber si les dades extrapolades en base la població són correctes o s'hauria d'extrapolar en funció d'alguna altra base.

diumenge, 13 de juny del 2010

Independència - Reflexions - Pressupost

Després que Reagrupament va publicar la Constitució de Catalunya, i veient també els dades que proposa el Cercle Català de Negocis, vaig pensar que caldria que algú anés pensant en fer un esborrany o proposta de Pressupost del nou estat català. Per tan vaig començar a mirar com es podria fer un esborrany de Pressupost.

Tot i que per la meva feina he fet models de costos (que no deixen de ser pressupostos) no tenia massa idea, així que vaig decidir consultar els 2 pressupostos que directament ens afecten: els de l'estat espanyol i els de la Generalitat.

Buscant, buscant, vaig acabar llegint aquest Resums dels estats d’ingressos i de despeses que el Departament d'Economia i Finances té, entre altres, penjat a la seva web.

Com es pot veure, són 333 pàgines, i no deixen de ser un resum. M'ha costat d'entendre el document, però finalment, crec, he entès alguna cosa, lo qual m'ha portat a plantejar-me nous interrogants. Per tal d'explicar-los, n'he extret un quadre que poso a continuació, a partir dels quals faré les meves preguntes.

Agrupacions / Subsectors TOTAL TOTAL
CONSOLIDAT
Subsector
Generalitat
Despeses
Consolidables
TOTAL
SUBSECTORS
Agrup. Òrgans superiors i altres 108.896.620,74 108.896.620,74 108.896.620,74 0,00 0,00
Agrup. Presidència 115.538.675,22 113.127.971,49 100.548.000,00 2.410.703,73 14.990.675,22
Agrup. Vicepresidència 499.418.860,31 330.855.135,44 268.750.000,00 168.563.724,87 230.668.860,31
Agrup. Interior, Relacions Institucionals i Participació 1.516.765.868,80 1.484.607.067,32 1.333.164.958,44 32.158.801,48 183.600.910,36
Agrup. Economia i Finances 2.610.090.377,26 2.244.016.555,77 430.098.882,85 366.073.821,49 2.179.991.494,41
Agrup. Governació i Administracions Públiques 823.307.735,94 776.536.007,33 502.330.457,69 46.771.728,61 320.977.278,25
Agrup. Política Territorial i Obres Públiques 5.677.416.082,40 4.514.485.235,81 1.487.697.800,00 1.162.930.846,59 4.189.718.282,40
Agrup. Justícia 1.050.495.085,95 1.036.791.201,95 1.007.332.222,95 13.703.884,00 43.162.863,00
Agrup. Educació 5.498.822.275,44 5.406.770.980,44 5.317.611.671,35 92.051.295,00 181.210.604,09
Agrup. Cultura i Mitjans de Comunicació 1.697.445.956,60 872.624.354,23 695.764.000,00 824.821.602,37 1.001.681.956,60
Agrup. Salut 24.912.721.064,82 10.177.049.767,50 9.709.389.100,00 14.735.671.297,32 15.203.331.964,82
Agrup. Agricultura, Alimentació i Acció Rural 769.480.440,02 627.856.767,04 455.598.700,00 141.623.672,98 313.881.740,02
Agrup. Treball 1.442.373.550,50 876.250.320,81 876.077.905,81 566.123.229,69 566.295.644,69
Agrup. Innovació, Universitats i Empresa 2.396.381.472,77 1.917.286.593,07 1.720.180.561,11 479.094.879,70 676.200.911,66
Agrup. Acció Social i Ciutadania 3.870.909.771,85 2.267.392.697,15 2.147.979.199,99 1.603.517.074,70 1.722.930.571,86
Agrup. Medi Ambient i Habitatge 2.408.672.260,93 1.964.255.846,31 645.759.330,00 444.416.414,62 1.762.912.930,93
Agrup. Fons no departamentals 5.711.548.086,60 5.711.548.086,60 5.711.548.086,60 0,00 0,00






T O T A L S 61.110.284.186,15 40.430.351.209,00 32.518.727.497,53 20.679.932.977,15 28.591.556.688,62
DESPESES CONSOLIDABLES ENTRE AGRUPACIONS


731.085.141,93






TOTAL CONSOLIDAT
39.699.266.067,07
21.411.018.119,08

Primer de tot explicaré aquest quadre resum d'aquí dalt. La columna de més a l'esquerra és la descripció del concepte; com és veu, pel seu títol, parla d'agrupacions i subsectors. Les agrupacions es corresponen als Departaments de la Generalitat, excepte l'agrupació Òrgans Superiors que agrupa despeses del Parlament, Síndic i altres, i l'agrupació Fons no departamentals, que com el seu nom indica no corresponen a cap Departament en concret. Les altres columnes són: TOTAL, TOTAL CONSOLIDAT, Subsector Generalitat, Despeses Consolidables, Total Subsectors. Anem a veure que és cada una d'elles.
  • TOTAL: És el total de despeses de cada agrupació
  • TOTAL CONSOLIDAT: És el total de despeses de cada agrupació, un cop descomptades les despeses consolidades
  • Subsector Generalitat: És el total de despeses de cada agrupació corresponents al que pròpiament és administració de la Generalitat
  • Despeses Consolidables: És el total de despeses de cada agrupació que van a parar a altres sectors de l'administració com ingressos; per això es descompten del TOTAL per calcular el TOTAL CONSOLIDAT, evitant  així que es comptabilitzin més d'un cop
  • Total Subsectors: És el total de despeses de cada agrupació que van a parar a empreses públiques, consorcis, serveis, etc. Per veure quins són, consulteu els Resums dels estats d’ingressos i de despeses
Per veure-ho més clar, agafem una agrupació en concret i anem a veure cada un dels seus valors. Per exemple, l'Agrupació Salut, que és la que gestiona més diners.

Agrupació Salut.
TOTAL:  24.912.721.064,82€ uns 24.912 Milions d'Euros
TOTAL CONSOLIDAT: 10.177.049.767,50€ és a dir 10.177 Milions d'Euros
Subsector Generalitat: 9.709.389.100,00€ és a dir 9.707 Milions d'Euros
Total Subsectors: 15.203.331.964,82€ és a dir 15.203 Milions d'Euros
Despeses Consolidables: 14.735.671.297,32€ és a dir 14.735 Milions d'Euros

Tot això vol dir que del 24.912 Milions d'Euros de Salut, 15.203 Milions van a entitats dels Subsectors, bàsicament CatSalut, ICS, ICASS, és a dir a pagar assistència primària, continuada, socio-sanitàra, hospitalària productes farmacèutics i altres prestacions mèdiques, la resta, 9.707 Milions, se'ls gasta el departament de Salut; per saber en què se'ls gasta, cal tornar a mirar els Resums dels estats d’ingressos i de despeses i allà trobarem que d'aquests 9.707 Milions d'Euros la major part, 9.279 Milions, es gasten fen "Transferències Corrents" al CatSalut, ICS, ICASS. És a dir, que al final, el Departament, només gasta uns 430 Milions d'Euros, els altres només els reparteix a d'altres organismes. I per acabar-ho d'adobar, de tots aquests diners, 14.735 Milions són en despeses internes, diners que és mouen dins de l'administració.

Molt complicat. Ja sé que no soc cap expert, però, és que estem parlant dels nostres diners, (crec que alguns polítics ho han oblidat) i per tant, tots tenim dreta a entendre com i en que es gasten els nostres impostos.
El problema s'agreuge si es vol veure els detalls de com s'han gastat els diners. Seguint amb l'exemple, si vull saber com s'han gastat els diners de Salut, on haig d'anar a mirar? Les despeses del Departament de Salut? Haig d'anar entitat per entitat de cada subsector? Per cert, si mirem el subsector "CatSalut, ICS, ICASS", veure'm que a més a més dels diners de l'agrupació Salut, també rep més de 1.624 Milions d'Euros de l'agrupació Acció Social!

En resum, els pressupostos tenen un aspecte matricial, com es pot veure en els Resums dels estats d’ingressos i de despeses on les files defineixen agrupacions i les columnes els subsectors.
Si això fos només una manera de veure els pressupostos, no em preocuparia, el que em preocupa és que darrera de cada concepte hi ha una estructura organitzativa, amb el seu personal, edificis, infraestructures, etc i que segurament incorreixen en despeses que es podrien evitar i (això ho sé per experiencia pròpia) tenen "mal rotllo" entre el personal d'uns i altres i en comptes de col·laborar, competeixen, o simplement es fan la trabeta.

A les hores, és quan apareixen els dubtes:
  • perquè hi ha tanta despesa consolidable?
  • perquè hi ha sectors que mouen més diners que el departament corresponent?
El total de la despesa consolidable representa un 35% (sí 35%)  del total. Jo crec que això és molt, i m'agradaria que algú que en sàpiga m'ho expliqui.
D'entrada, aquest diners, s'han de pressupostar doblement: al departament que els ha de transferir i a l'entitat que els ha de rebre, és a dir doble feina.

Ara mateix, a mi em fa l'efecte, que aquest 35% està indicant que l'administració catalana s'ha de poder simplificar i molt.

El mateix penso dels departaments que transfereixen més diners dels que acaben gasten com a tals. No crec que es justifiqui tenir aquests departaments.

Tot això venia a compte d'intentar fer un esborrany de Pressupost del futur Estat Català.
Hauré de fer un esforç amb els Pressupostos de l'estat espanyol, a veure si d'allà en trec alguna idea de com pot ser el Pressupost del nostre futur estat.

dilluns, 24 de maig del 2010

Prou! S'ha acabat

Des de que vàrem entrar a la Unió Europea, l'autonomisme estava sentenciat.

En un principi, semblava clar que a l'entrar a Europa, l'Estat s'aprimaria. Per una banda, per les competències transferides a les autonomies, per l'altra per les competències que hauria de cedir a Europa.

Eliminant el Ministeri de Cultura, i els altres que han quedat buits de competències (Sanitat per exemple), s'hauria aprimat l'Estat, i les comunitats autònomes haurien tingut més importància; tanta que en algunes matèries serien pràcticament independents, i en altres, l'Estat simplement faria de corretja de transmissió entre Europa i les comunitats autònomes. Això hauria portat a mig o llarg plaç, pensava jo, a la independència de Catalunya i del País Basc.

Hi va haver més gent que va pensar el mateix. La diferencia és que a uns ja ens estava be aquest final de l'autonomisme, arribant a la independència, però als altres no, i es varen moure perquè això no passés. I va començar la recentralització.

Enseguida es van veure signes que com aniria la cosa. En quant es van haver completat els traspassos de competències de Cultura, semblava clar que ja no calia un Ministeri de Cultura, oi? Doncs tan els governs del PP com del PSOE l'han mantingut; amb Sanitat el mateix, etc.

Després, les infraestructures, s'han mantingut i potenciat en la seva forma radial; és a dir, tot comença, passa i acaba a Madrid. Madrid és el centre de tot i tot gira entorn de Madrid. De fet, ja ens ho diuen: "es que los catalanes os lo mirais todo desde vuestra esquina ..." .

I havien altres finals possibles per l'autonomisme, com el federalisme. Però, el federalisme és inviable sense una reforma constitucional; i qui es pot creure que els polítics espanyols estan per canviar la constitució, per donar vida a un estat federal que ben poca gent vol, només uns quants catalans (la resta de catalans o vol independència o ja li està be com està). I tanmateix el federalisme també haguera estat el final de l'autonomisme com a tal.

Es a dir, l'autonomisme, s'agafés el camí que s'agafés estava condemnat.

I veient com anaven les coses, el camí agafat semblava clar: no eliminació de ministeris amb competències transferides, creació d'una borsa de valors única, uniformització de matrícules, creació de "Servicios Nacionales" de competències transferides com la de Salut, infraestructures radials, òrgans centralitzats per gestionar les infraestructures (ports, aeroports, vies ferries, xarxa elèctrica), centralització registre civil, llei de caixes, FROB, etc. La llista és llarga. I des de fa un temps, la cantarella de que les autonomies són cares. Només cal llegir un diari com "Expansión", per llegir-hi tota mena d'articles, on els "dolents" sempre són les autonomies (encara en diuen "regiones" i "gobiernos regionales"),i les entitats locals, que diuen que gasten massa.

I la cosa té la seva lògica. Europa no admetria haver de parlar (per exemple de la targeta sanitària europea) amb 17 comunitats espanyoles, és lògic que Europa vulgui un únic interlocutor per estat.

El que no és lògic és que els polítics nostrats, suposadament nacionalistes que només es preocupen per Catalunya i que ens han venut aquests anys d'autonomisme com un gran èxit d'autogovern, no hagin estat capaços de veure venir aquesta recentralització de l'estat i no l'hagin encarat com cal i no hagin pres cap mesura.

Si l'Estatut del 2006 és la seva resposta al final imminent de l'autonomisme, malament, ja que segueix per la mateixa via morta de l'autonomisme, que ja estava sentenciat. I a més a més, tot allò que pogués, ni que sigui remotament, semblar que anava més enllà i podria mantenir viu l'autonomisme, ha estat recorregut, tant pel PP, com pel PSOE (via Defensor del Pueblo) i ben segur que el Tribunal Constitucional retallarà.

Per tant, l'autonomisme s'acaba. L'estat va recuperant atribucions. Davant d'això, com ja ha dit altra gent, només hi ha dues possibilitats: acceptar-ho i ser una comunitat autònoma més, o dir prou, s'ha acabat.

Jo dic prou! S'ha acabat.

dissabte, 24 d’abril del 2010

Independència - Reflexions - Constitució

A continuació transcrit el projecte de Constitució de Catalunya, presentat per Reagrupament.

CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA

Nosaltres, el poble de Catalunya,

Volent restablir els nostres drets sobirans, conscients de la nostra
responsabilitat envers les generacions futures i volent bastir una
comunitat unida, pròspera, solidària, oberta i respectuosa amb la
dignitat humana i els drets fonamentals, ens donem la present
Constitució.

Preàmbul

La Constitució que ens donem s’inspira en els principis continguts en
la Declaració dels Drets de l’Home de 1789, en la Declaració
Universal de les Nacions Unides proclamada el 1948 i en la
Convenció Europea dels Drets Humans de 1950.

Els poders públics tenen l’obligació de garantir i respectar aquests
principis i els drets fonamentals que s’estableixen en aquesta
Constitució.

Títol I.- Principis Generals. La sobirania

Article 1. L’Estat
Catalunya és un Estat de Dret, independent, democràtic i social.

Article 2. Exercici de la sobirania
La sobirania nacional pertany al poble de Catalunya, que l’exerceix directament o mitjançant els seus representants.

Article 3. El territori
El territori de Catalunya es correspon amb els límits geogràfics de Catalunya.

Article 4. La capital

La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona.

Article 5. La llengua
El català és la llengua pròpia, nacional i oficial de Catalunya.
La llibertat lingüística està garantida.
L’occità, denominat aranès a l’Aran, és també llengua oficial en aquell territori.


Article 6. Nacionalitat
Una llei regularà les condicions d’adquisició, conservació i pèrdua de la condició nacional de català.
Els ciutadans del País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer tenen garantida la condició nacional de catalans, si ho sol·liciten.

Article 7. Els símbols

Els símbols de Catalunya són la senyera, la festa nacional i l’himne nacional.

Títol II. Els Drets Fonamentals

Article 8. Dignitat humana
La dignitat humana és inviolable.

Article 9. Dret a la vida

Tot ésser humà té dret a la vida.
La pena de mort, la tortura i el tractament inhumà o degradant són prohibits.

Article10. Igualtat davant la llei

Les dones i els homes són iguals davant la llei.
Ningú pot ser perjudicat o afavorit per raó del seu origen, la seva raça, el seu naixement, les seves conviccions, les seves opinions o la seva situació social, o qualsevol altra condició personal.

Article 11. La llibertat
La llibertat individual està garantida.

Són
especialment garantits:

  • a) La llibertat personal i la integritat física i moral
  • b) El respecte a la vida privada i familiar
  • c) El dret a l’honor i a la pròpia imatge
  • d) La inviolabilitat del domicili, de la correspondència i de les telecomunicacions
  • e) El dret de tenir i educar els fills
  • f) La llibertat de pensament, de consciència i de religió
  • g) La llibertat de tenir opinions, d’expressar-les i de difondre-les
  • h) La llibertat de premsa
  • i) La llibertat d’associació, reunió i manifestació
  • j) El dret de vaga i el dret a la negociació col·lectiva
  • k) El dret de rebre educació i la llibertat d’ensenyament
  • l) La llibertat en la creació artística i en la recerca
  • m) La llibertat d’escollir i exercir una professió
  • n) La llibertat d’empresa, comerç i indústria
  • o) La llibertat de fixar el propi domicili
  • p) La llibertat d’accés als càrrecs públics
Article 12. La protecció jurídica
Tothom té dret a obtenir una tutela judicial efectiva.
Tothom té dret a la presumpció d’innocència.
Tota persona detinguda ha de ser portada davant del jutge abans de les vint-i-quatre hores següents a la seva detenció.
Tothom té dret al jutge natural predeterminat per la llei, a ser defensat per un advocat, a saber de què se l’acusa i a un procés públic, ràpid i just.
Les lleis penals i sancionadores són irretroactives.
Es prohibeixen els tribunals especials.
Tota persona injustament detinguda té dret a ser indemnitzada pel dany sofert.

Article 13. La prohibició de la censura
La censura està prohibida.

Article 14. La propietat

El dret de propietat està garantit en la seva funció privada i social.

Article 15. El matrimoni

El dret al matrimoni i a formar una família estan garantits.
La llibertat de constituir una altra forma de vida en comú diferent del matrimoni està garantida.

Article 16. La protecció del territori
Tothom té el dret de viure en un medi natural equilibrat.
Els òrgans de l’Estat tenen l’obligació d’assegurar una utilització justa del sòl i una ocupació racional del territori. Han de combatre el soroll i la pol·lució de l’aire, del sòl i de l’aigua, i salvaguardar la flora, la fauna i la bellesa originària dels paisatges, a més del patrimoni natural i arquitectònic.

Article 17. La prohibició de l'arbitrarietat
Tothom té dret a ser tractat pels òrgans de l’Estat sense arbitrarietats i amb respecte a les exigències de la bona fe.

Article 18. Els drets polítics
Els ciutadans tenen dret a participar en els afers públics.
Tota persona major de setze anys té el dret de prendre part en les eleccions, votacions populars i referèndums, de ser elegit per ocupar càrrecs públics i de donar suport a qualsevol iniciativa legislativa popular.
Una llei regularà els casos excepcionals en què una persona pot ser privada dels drets polítics.

Article 19. Iniciativa legislativa popular
Cinquanta mil electors o cinquanta municipis poden demanar al poder legislatiu, mitjançant una iniciativa legislativa popular, la promulgació, modificació o derogació de disposicions constitucionals o legislatives.

Títol III. Els deures dels ciutadans

Article 20. La defensa de Catalunya
Els catalans tenen el deure i el dret de defensar Catalunya.

Article 21. Les despeses públiques
Tots els ciutadans han de contribuir al sosteniment de les despeses públiques.

Títol IV. L'organització de l'Estat

Article 22. Els poders de l'Estat
Els tres poders fonamentals de l'Estat són el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial.
Els poders legislatiu, executiu i judicial estan separats. Les lleis regularan els òrgans que formaran cadascun dels poders de l'Estat i també la seva composició, atribucions i funcions.

Article 23. Els municipis
Es regularan per llei les atribucions dels municipis i òrgans supramunicipals.

Títol V. Modificació de la Constitució

Article 24. Principi de llibertat per modificar la Constitució
La Constitució pot ser modificada totalment o parcialment.
Qualsevol modificació ha de ser sotmesa a referèndum popular i s'haurà d'aprovar per majoria de vots.

Article 25. Modificació parcial
La modificació parcial de la Constitució s'adequarà a les normes que regulin el procediment legislatiu ordinari.
La modificació parcial de la Constitució pot versar sobre un o diversos articles, però en cap cas pot afectar més d'una matèria.

Article 26. Modificació total
La modificació total de la Constitució podrà ser instada pel poble per via d'iniciativa popular, o bé per l'òrgan legislatiu.

Disposicions transitòries i finals

Primera.- Aquesta Constitució deroga, en el territori de Catalunya, la Constitució del Regne d'Espanya de 1978.

Segona.- Fins que no es dictin les lleis que regulin la composició, les atribucions i les funcions pels poders legislatiu, executiu i judicial, aquestes atribucions seran exercides pel Parlament de Catalunya, el President, el Govern de la Generalitat i els òrgans judicials, en la forma establerta en la llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol, de reforma de l'Estatut de Catalunya.

Tercera.- Queden derogades totes les normes jurídiques dictades pel Parlament de Catalunya que contradiguin els principis i drets continguts en aquesta Constitució.

Quarta.- Entrada en vigor.
Aquesta Constitució entra en vigor l'endemà de ser ratificada pel poble de Catalunya en referèndum.
En els deu dies següents a la data d'aprovació d'aquesta llei pel Parlament, el President de la Generalitat convocarà un referèndum, que s'haurà de celebrar entre els quaranta i els seixanta dies posteriors a la data de convocatòria, per sotmetre a la ratificació del poble de Catalunya la present Constitució.

diumenge, 13 de desembre del 2009

Independència - Reflexions - La Justicia

La majoria de jutges que hi ha a Catalunya són de fora, per tant es previsible, i natural, que quan esdevingui la independència no vulguin ser ciutadans del nou estat català, i per tant no podran ser jutges del nou estat (no es pot ser jutge "estranger") . Per evitar la manca de jutges als jutjats s'haurà de pensar algun mecanisme per a no quedar amb un gran nombre de jutjats desatesos, sense titular.

Una possible solució podria ser que durant un període transitori es doni la doble nacionalitat hispanocatalana als jutges espanyols titulars de jutjats catalans, sempre i quan ells acceptin la doble nacionalitat; una altra solució podria ser que s'adjudiqui interinament les places de jutge que quedin vacants "reaprofitant" aquelles persones que anteriorment s'haguessin presentat a les oposicions per a aquestes places i que no l'haguessin obtinguda, en funció dels resultats obtinguts aleshores en tals oposicions.

Caldrà tenir una solució perquè els partidaris del NO voldran fer por al·legant que la independència comportarà la caos als jutjats per manca de jutges. Sigui quina sigui, la solució serà temporal fins que la nova constitució i el nou parlament diguin com ha de ser l'administració de justícia a Catalunya.

Independència - Reflexions - Escola Diplomàtica

A partir del primer dia d'independència, Catalunya necessitarà una diplomàcia pròpia. Per a tal cosa, caldrà crear una escola diplomàtica (o institució equivalent) amb les següents funcions:

  • la formació de candidats a la carrera diplomàtica
  • la preparació d'aspirants a la funció pública internacional
  • la formació continua dels funcionaris diplomàtics
  • la formació de especialistes en relacions internacionals i política exterior a través de cursos i seminaris dirigits a postgraus universitaris, catalans i estrangers, així com a diplomàtics d'altres països
  • la formació de funcionaris que aniran a prestar servei a les Ambaixades o Consolats sobre matèries relatives al servei exterior
  • la realització de programes d'investigació en el camp de la política internacional

Inicialment caldrà fer una proposta per tal de tenir diplomàtics els primers anys de la independència, fins que no funcioni l'escola diplomàtica (o el seu equivalent). Una proposta podria ser crear ja, sense esperar més, una entitat privada, sense ànim de lucre, que comenci a impartir aquests coneixements a tots aquells que hi puguin estar interessats, de tal manera que al declarar la independència ja hi hagi un embrió del que haurà de ser la Diplomàcia Catalana.

Independència - Reflexions - La Declaració

Quan arribi el moment, els diputats del Parlament de Catalunya faran la Declaració Unilateral d'Independència. A partir d'aquell moment s'haurà d'engegar el procés de convocatòria de referèndum i demés activitats previstes en aquests casos.

Però abans d'arribar a la Declaració caldrà fer una sèrie de coses.

La més obvia, que els diputats partidaris de la independència siguin majoria. Després s'ha de veure en quin ordre es fan les coses. La declaració d'independència ha de ser el primer acte de la legislatura? Crec que no. El primer acte de la legislatura haurà de ser l'elecció del President de la Generalitat (el darrer president) i esperar que aquest anomeni el seus consellers. Un cop fet això, llavors sí, es podrà fer la Declaració d'Independència i convocar el referèndum per a que el poble de Catalunya ratifiqui la independència.

Un cop feta la Declaració, que farà Espanya? D'entrada no ens felicitarà, d'això en podem estar segurs. Segurament suspendran l'autonomia de Catalunya o derogaran l'Estatut (que és una llei orgànica i com a tal es pot derogar si així ho aprova per majoria el Congrés de Diputats). És a dir, crec que el que farà Espanya, serà procurar que la Declaració sigui un conflicte intern per intentar evitar la intervenció internacional.

Està clar que consideraran il·legal la Declaració d'Independència. Convé dir que una declaració d'independència no és mai il·legal ni legal ja que pressuposa un canvi de la legalitat, és a dir, una declaració d'independència canvia el marc legal de referencia, i canviar un marc legal per quines lleis es regeix? no hi ha lleis, s'aplica el que determini el poble sobirà. El mateix passa quan es fa una nova constitució; un exemple ben proper el tenim amb la Constitució Espanyola, a les seves disposicions derogatòries declara com a derogades tota una serie de lleis, entre elles la del "Principios del Movimiento Nacional" i el "Fuero de los Españoles" que tal com varem estudiar tots els que tenim certa edat, eren lleis "eternas e inmutables". Com es va veure, això no les va salvar de ser derogades, perquè amb la Constitució Espanyola es va canviar el marc legal de referència i per tant varen deixar de ser vigents.

Per tant, està clar que amb la Declaració d'Independència no es farà cap acte il·legal ja que és un acte d'una altra mena, que va més enllà, i el que es vol canviar és la pròpia legalitat.

Una altra qüestió és que abans de fer la Declaració caldrà tenir assegurats (fins allà es puguin assegurar aquestes coses) els suports de països amb pes especific dins de la comunitat internacional, que reconeguin la nostra independència, o al menys, que donin suport a la celebració del referèndum i estiguin disposats a acceptar el seu resultat.

Independència - Reflexions - Sobre la ciutadania

Penso fer una sèrie de reflexions sobre temes que em preocupen referents a la possible independència de Catalunya.

Començaré amb unes reflexions sobre la Ciutadania en el nou Estat de Catalunya.

Primer de tot, caldrà veure com s'articula la determinació de la nacionalitat dels ciutadans de l'Estat de Catalunya.

Atès que segons la llei espanyola, els espanyols d'origen perden la nacionalitat espanyola als tres anys d'adquirir VOLUNTÀRIAMENT una altra nacionalitat, caldrà estudiar que passa amb aquells ciutadans d'origen espanyol que no vulguin adoptar la nova nacionalitat catalana, ja que si no adopten la nacionalitat catalana, a tots els efectes seguiran sent espanyols, i per tant no podran votar a les eleccions catalanes, la primera d'elles, la més important, la constituent; això caldrà explicar-ho be i explicar les conseqüències.

Cal considerar la possibilitat de negociar amb Espanya un tractat de doble nacionalitat com el dels països sud-americans, de tal manera que qui volgués pogués tenir la doble nacionalitat; tampoc s'ha de descartar l'opció contraria, és a dir, rebutjar un possible tractat de doble nacionalitat, i així tots aquells que vulguin continuar sent espanyols seran estrangers comunitaris residents a Catalunya, és a dir ciutadans comunitaris amb l'estatus que la Unió Europea determina per aquests casos.

Tots els que en el moment del referèndum per a la independència tinguin l'estatus de ciutadà de la Comunitat de Catalunya automàticament seran considerats ciutadans de ple dret del nou Estat de Catalunya; caldrà preveure el procediment adient per aquells que vulguin seguir sent espanyols.

També caldrà preveure com facilitar l'accés a la ciutadania catalana per a tota aquella gent nascuda a Catalunya però que en el moment de la independència no tenien l'estatus de ciutadà de Catalunya, per exemple, per estar censat a una altra Comunitat Autònoma o residir a l'estranger, per motius de treball, etc.

Cal recordar que a aquests efectes els estrangers residents a Catalunya no són ciutadans catalans; en el cas dels comunitaris bàsicament no canviaria res; en el cas dels altres sí, especialment els provinents dels països sud-americans que es trobaran que allò que era d'aplicació pels tractats entre els seus països d'origen i Espanya, no té perquè ser-ho en el cas de Catalunya (aquests immigrants sud-americans poden ser un bon argument per a que els seus països d'origen reconeguin el nou Estat de Catalunya).

Documentació de la nacionalitat:

Tot i que el nou Estat serà sobirà per decidir què fer, caldrà anticipar possibles solucions, i sobre tot, decidir que fer en el període transitori que va des de la declaració d'independència fins a la implantació del que el nou estat decideixi.

Document d'identificació transitori

a) es pot mantenir el DNI: seria fàcil, però el registre central el té Espanya, i pot ser difícil que ens transfereixen aquesta informació

b) es pot fer servir la targeta sanitària: seria fàcil, però les dades no tenen el mateix grau de fiabilitat, a més a més, tot i que tothom té dret a tenir-ne, no tothom la té, i per altra banda, els estrangers residents a Catalunya també en tenen, i no per això seran ciutadans de ple dret

Que passarà amb el NIE?

El NIE és un registre espanyol del estrangers residents a Espanya (NIE = Número Identificador Extranjero); al nou Estat de Catalunya no tindrà sentit, per tant caldrà crear un registre d'estrangers residents a Catalunya urgentment

Passaport:

El passaport espanyol dels ciutadans de Catalunya, per definició, deixarà de ser vàlid. No es pot tenir passaport espanyol si no ets espanyol. Caldrà prioritzar l'emissió de passaports catalans.

Que es pot fer doncs?

L'actual Departament de Salut, a la seva base de dades, la que utilitza per a fer la targeta sanitària, hi consta el país d'origen de les persones enregistrades. Per tant, d'aquesta base de dades es podria extreure les dades per a construir una primera versió del registre de document identificador de ciutadans de Catalunya i del registre d'estrangers residents a Catalunya.

SISTEMA SANITÀRI CATALÀ

Com que segons la meva experiència molta gent desconeix el funcionament del Sistema Sanitari Català passo a explicar de manera molt simplificada el seu funcionament.

Que és?

Es tracta d'un model sanitari mixt, que integra en una sola xarxa d'utilització pública tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública. Aquest model d'integració es va iniciar amb la xarxa hospitalària d'utilització pública (XHUP). Des de la XHUP el model es va estendre a altres línies (primària, sociosanitària, salut mental) i altres serveis sanitaris (emergències, transport sanitari).

Qui te dret a l'assistència sanitària?

Tots els ciutadans i ciutadanes, és a dir, a totes aquelles persones (empadronades) residents en qualsevol dels municipis de Catalunya. Actualment som més de 7'6 milions (7.600.000) persones amb dret a l'assistència sanitària; dels quals més d'un milió (1.000.000) són estrangers.

A que tenim dret?

Una persona té uns determinats drets d'assistència sanitària d'acord amb determinades circumstàncies personals o amb el seu assegurament (és a dir cotització); aquests drets s'anomenen nivell de cobertura. Tothom que te dret a l'assistència sanitària rep una targeta sanitària que l'identifica i informa del seu nivell de cobertura.

Targeta sanitària

A la targeta sanitària hi consta: codi identificació personal, noms i cognoms, nivell de cobertura.
El codi identificació personal (CIP) identifica de manera unívoca i personal cada persona amb dret a assistència.
Perquè el CIP? si ja existeixen altres codis per identificar la gent com el DNI, NIF, NIE, passaport, etc.
Doncs bàsicament per dos motius: no tothom té un document identificador, per exemple els menors exempts de l'obligatorietat del DNI; per garantir la unicitat, un número de passaport si és familiar identifica més d'una persona; també és sabut que hi ha gent amb DNIs repetits (en conec casos personalment)

Que volen dir les lletres i números del CIP?

Agafem l'exemple que surt a la Web del Catsalut: TASA 1 030101 00 2
"TASA" són les primeres lletres dels cognoms de la persona, les 2 primeres del primer cognom i les dues segones del segon cognom; en aquest exemple TA correspon al primer cognom i SA al segon
"1" indicador de gènere: "0" home, "1" dona
"030101" any mes i dia de naixement en aquest cas any 2003 (o 1903), mes 01, dia 01
"00" dígits de desempat; com que pot haver-hi més d'una persona nascuda al mateix dia, al primer que se li dona codi se li assigna el 00, al següent el 01, i així successivament.
"2" dígit de control, sobre els 13 lletres i números anteriors es calcula un dígit de control per tal d'evitar errors de transcripció, com amb els dígits de control dels comptes bancaris o la lletra del DNI; en aquest a TASA103010100 li correspon el 2.
Exemple, a la Elisenda Puig Tàrrega nascuda el 1 de gener de 2009 li correspon el CIP: PUTA 1 090101 00 7
No és broma! Aquest és el CIP que figurarà a la seva targeta quan la rebin a casa seva, i seran els seus pares qui hauran de reclamar que els facin una targeta nova sense aquesta "paraulota". Quan rebin la nova targeta tindrà el CIP PGTR 1 090101 00 6 on com es veu en comptes de les 2 primeres lletres de cada cognom hi ha les dues primeres consonants de cada cognom per tal d'evitar la "paraulota" o tal com es diu tècnicament per evitar el CIP malsonant.

Prestacions i nivells de cobertura

Existeixen set nivells de cobertura:

  • PROGRAMES INTERÈS SANITARI DS
  • COBERTURA SANITÀRIA GENERAL
  • COBERTURA SANITÀRIA GENERAL FARMÀCIA GRATUÏTA
  • COB. SANIT. GRAL. EXCEPTE FARMÀCIA
  • E. COL. COB. COMUNA
  • E. COL. COB. COMUNA FARM. GRAT.
  • FARM. PARCIAL I PROGRAMES DS

Les prestacions que dona la sanitat pública són:

  • L'atenció primària
  • L'atenció especialitzada (hospitalització)
  • L'atenció psiquiàtrica i salut mental
  • L'atenció sociosanitària
  • L'atenció farmacèutica, 60% de descompte en el preu dels medicaments
  • L'atenció farmacèutica, 100% de descompte en el preu dels medicaments
  • El transport sanitari ordinari i d'urgències
  • Les prestacions complementàries, és a dir: nutrició enteral a domicili, tractaments dietoterapèutics complexos, teràpies respiratòries a domicili i prestacions ortoprotètiques (pròtesis)
  • La rehabilitació
  • Els trasplantaments
  • Programes d'interès sanitari: atenció sida, drogodependències, vacunacions.

Un nivell de cobertura és un subconjunt d'aquestes prestacions. Descriuré a continuació els 3 nivells més comuns; és a dir els que tenim la immensa majoria de ciutadans. Cal dir que la descripció de a qui li correspon cada un dels nivells de cobertura no és exhaustiva,hi ha altres casos que no es descriuen, però són minoritaris.

PROGRAMES INTERÈS SANITARI DS

Tal com indica el seu nom, només tenen la prestació "Programes d'interès sanitari". És la cobertura mínima que té qualsevol persona major d'edat que no té dret a cap altre nivell de cobertura.

COBERTURA SANITÀRIA GENERAL
Prestacions:

  • L'atenció primària
  • L'atenció especialitzada (hospitalització)
  • L'atenció psiquiàtrica i salut mental
  • L'atenció sociosanitària
  • L'atenció farmacèutica, 60% de descompte si és recepta d'atenció primària, 100% de descompte si és hospitalària
  • El transport sanitari ordinari i d'urgències
  • Les prestacions complementàries
  • La rehabilitació
  • Els trasplantaments
  • Programes d'interès sanitari

És el nivell de cobertura que correspon a la gent laboralment activa que és titular de la cotització a l'INSS (Instituto Nacional de la Seguridad Social) així com als seus beneficiaris (els fills i persones dependents del que cotitza). La majoria de població activa té aquest nivell de cobertura.
També tenen aquest nivell de cobertura tots aquells menors d'edat que no tinguin cap altre nivell de cobertura

COBERTURA SANITÀRIA GENERAL FARMÀCIA GRATUÏTA
Prestacions:

  • L'atenció primària
  • L'atenció especialitzada (hospitalització)
  • L'atenció psiquiàtrica i salut mental
  • L'atenció sociosanitària
  • L'atenció farmacèutica, 100% de descompte en tots els casos (per això es diu gratuïta)
  • El transport sanitari ordinari i d'urgències
  • Les prestacions complementàries
  • La rehabilitació
  • Els trasplantaments
  • Programes d'interès sanitari

És el nivell de cobertura que correspon a la gent laboralment passiva (jubilada) que és titular de la cotització feta a l'INSS així com als seus beneficiaris (persones dependents del jubilat). La majoria de població passiva té aquest nivell de cobertura

Què és l'INSS?

L'INSS (Instituto Nacional de la Seguridad Social) és el que s'anomena una entitat de cotització, és a dir, aquella entitat que rep els diners que ens descomptem de la nòmina en concepte de "deduccions seguretat social".
La majoria de la gent cotitzem a l'INSS però n'hi ha d'altres com MUFACE (pels funcionaris de l'estat), MUGEJU (funcionaris de la judicatura), ISFAS (forces armades) i altres.
Aquestes entitats informen periòdicament al sistema sanitari català de quins ciutadans catalans té com a titulars i beneficiaris; aquesta informació és la que se'n diu assegurament i serveix de base per a calcular el nivell de cobertura al que tenim dret cada un dels ciutadans.

Proveïdors, públics i privats.

Per a donar l'assistència sanitària l'administració, a través del Servei Català de la Salut, contracta els serveis necessaris a diferents proveïdors. Els serveis contractats s'agrupen en: Atenció Primària (CAPs), Atenció Especialitzada (Hospitals) i altres serveis.
El principal proveïdor d'atenció primària és l'ICS (Institut Català de la Salut) el qual dona servei a més del 80% dels CAPs de Catalunya, la resta es poden veure aquí.
Per a l'atenció especialitzada es compte amb la xarxa hospitalària XHUP composta pels hospitals públics de l'ICS i concertats d'altres proveïdors (Creu Roja, Sant Joan de Deu, Sant Camil, etc).
Les farmàcies són també proveïdores de l'atenció farmacèutica i són totes elles privades.
L'Institut Català de la Salut és un organisme públic depenent del Departament de Salut.
Aquesta barreja de proveïdors públics i privats és la que fa que el sistema sanitari català sigui qualificat com a sistema mixt.

Només com a petita mostra de les magnituds que es mouen en el servei sanitari català:

  • El nombre de visites d'atenció primària, és a dir als CAP, durant l'any 2008 va ser de més de 51 milions (51.000.000); veure dades complertes .
  • El nombre de receptes mensuals a càrrec del sistema sanitari català és de més 10 milions (10.000.000) cosa que implica que cada més el sistema paga més de 133 milions (133.000.000) d'euros veure dades d'agost del 2009
  • I per veure els detalls del cost del sistema sanitari, uns 9.000 milions (9.000.000.000) d'euros anuals, aneu aquí

A quin CAP s'ha d'anar?

Tothom que tingui un nivell de cobertura que li doni dret a l'atenció primària, té assignat un CAP al qual anar. Com es determina aquest CAP? Doncs es determina pel territori, és a dir, segons l'adreça de residencia que consta en el sistema sanitari es determina el CAP corresponent. Pels residents en localitats petites està clar, toca anar al CAP del poble. En el cas de les poblacions de certa importància, a partir dels 35.000 o 40.000 habitants, en que hi ha més d'un CAP per localitat, segons el carrer on visqui li toca un CAP o altre. Cal dir que l'adreça de residencia potser que no sigui la d'empadronament ja que la càrrega inicial de dades no es va fer des del padró, en canvi, actualment, per donar d'alta a una persona al sistema sanitari, o per modificar-ne l'adreça, sí que se li demana l'empadronament.
Per altra banda es pot demanar anar a un CAP que no és el corresponent per territori. Això es pot fer sempre, una persona pot demanar ser atesa en qualsevol CAP de Catalunya, però cal recordar que el CAP corresponent per territori segueix sent el de referència per a certs serveis com el d'atenció continuada.

Tot això és només una visió molt simplificada del sistema sanitari català; hi ha moltes més coses, com la recepta electrònica, la història clínica compartida o les tristament famoses llistes d'espera, que donarien peu a una explicació molt més llarga, que queda fora de l'abast d'aquest escrit.