Independència - Reflexions - Més motius per no votar CiU

Després de la intervenció de l'Artur Mas a TV3, més motius per no votar CiU.

Peix al cove: es queixa que quan el practiquen els bascos es troba be i quan ho fa CiU es critica; encara no ha entès que el que es critica és que després  de 30 anys segueixi amb el peix al cove i malgrat la pèssima situació en que està Catalunya no sigui capàs d'evolucionar i voler més! i a més a més és tan incompetent no en sap treure profit, només cal veure la merda d'estatut que va pactar amb ZP i comparar amb el que n'han tret els bascos.

Fractura social: Diu que país esta dividit al 50% a favor de la independència i el 50% en contra, i que per això ara no toca parlar-ne; a veure, si abans amb el 20% independentista no tocava i ara amb el 50% independentista no toca, quan tocarà? quan sigui el 60%? Llavors ja no farà falta!.  Queda clar que per CiU la independència no toca mai. Perquè sinó, CiU faria alguna cosa per a convèncer la gent que la independència és necessària, sobre tot ara, que amb un 50% a favor, segons diuen ells mateixos, s'està més a punt que mai d'arribar a la majoria suficient

Reforma laboral: Van votar la reforma laboral a canvi de res; diu que per evitar la intervenció de l'economia (espanyola i per tant també la catalana), com si amb l'espoliació del 10% del PIB Catalunya no la tingui ja intervinguda; i tot això en base a una informació que només els polítics tenien; tot i així el PP hi va votar en contra, i CiU a favor, perque? Perquè van desaprofitar l'ocasió de posar els interessos de Catalunya per davant dels de Espanya? Perquè pensen i actuen en clau espanyola!

I aquests han de ser el vot útil de l'independentisme? Au va!

Per tant, el 28N a votar independència. Res de reaccions infantils "si no són com jo vull, no voto". Si vols la independència has de votar independència, encara que les opcions no siguin perfectes. 

Només cal recordar que al votar el que realment s'escull és un representant, per tant de les tres opcions independentistes tria la que creguis que et representa millor, la que reflexi més fidelment el teu pensament.

Que ets llançat i dius el que et sembla i com et sembla, desacomplexadament ? doncs vota  Laporta  ( SCI )

Que t'agrada dir les coses pel seu nom, la veritat per davant, però sempre amb educació i sense despentinar-te? el teu vot ha de ser per Carretero ( Reagrupament ), com jo!. 

I si ni SCI ni Reagrupament et convencen, i vols una opció més clàssica, amb un partit consolidat, llavors encara tens la gent valenta d'ERC.

El 28N vota independència!

Independència - Reflexions - Mercat laboral: "la guardiola"

En el futur nou Estat Català, caldrà adaptar el mercat laboral a les característiques de l'entorn català, el qual es caracteritza per l'abundància de petita i mitjana empresa.

Un dels temes a adaptar serà la protecció del treballador.

Actualment la protecció del treballador, té dues vessants: les indemnitzacions per acomiadament i les prestacions per atur. Les prestacions per atur, de moment ho deixarem per un altre dia.

Les indemnitzacions a pagar actualment per acomiadament són de entre 20 a 45 dies per any treballat, el que s'anomena antiguitat. Aquestes indemnitzacions fan que les empreses, especialment els autònoms i la petita i mitjana empresa s'hi pensin molt a l'hora de contractar treballadors; també fa proliferar la contractació temporal.

Per tal de corregir aquest efecte pervers de la protecció del treballador que l'acaba perjudicant donat que provoca la precarització dels llocs de treball, i desmotiva el canvi de feina per no perdre antiguitat, es proposa que la protecció per acomiadament la gestioni l'administració, de tal manera que el treballador quedi protegit i l'empresa pugui adaptar la seva plantilla a les necessitats del moment sense costos addicionals de tal manera que no hi hagi perjudicis per ningú. El sistema proposat és el de "guardiola" o "motxilla" conegut també com a sistema austríac.

Que és i com funciona la "guardiola"?

La guardiola és un fons que gestiona l'administració, el beneficiari del qual és el treballador; aquest fons és de per vida, i no es perd per canviar d'empresa ni per deixar de treballar; d'aquí el nom de guardiola o motxilla, perquè el treballador "la porta sempre a sobre".

La administració gestiona aquest fons com un fons d'inversió, n'assumeix els costos de la gestió i en garanteix el valor; és a dir, el treballador sempre recuperarà com a mínim el valor equivalent a les aportacions fetes; si, pel motiu que sigui,  el fons perd valor  l'administració aportarà la diferencia per tal de que el treballador no hi perdi.

Com s'aprovisiona la "guardiola"?

Les aportacions a la "guardiola" les fa l'empresa que contracta el treballador, aportant un % mensual fixat per llei (aquest és el punt més important i que genera més discussió a l'hora de posar en marxa el sistema de "guardiola"); també pot fer aportacions voluntàriament el treballador (com a un fons de pensions).

Quan es poden retirar diners de la "guardiola"?

Per poder retirar diners de la "guardiola", cal o bé estar a l'atur, o be estar jubilat; també es poden retirar diners després d'un temps d'haver deixat de treballar, temps fixat per llei, o perquè l'empresa és insolvent i no paga les nòmines. En el cas que el beneficiari mori, el valor del fons passa al seus hereus.

Quin ús se li donaria a la "guardiola"?

L'ús que habitualment se li dona a la "guardiola" és per a substituir la prestació d'atur i la indemnització per acomiadament, tot a l'hora. En el cas del nostre país, crec que no seria recomanable, fer un canvi tan dràstic de cop. Per tant, la proposta seria per a substituir només la indemnització per acomiadament.
L'objectiu és que les empreses puguin contractar treballadors sense por a les indemnitzacions i que els treballadors se sentin segurs amb la "guardiola" creixent dia a dia mentre treballen. Cal recordar que en el mercat laboral català abunden els autònoms i les petites i mitjanes empreses, els quals són molt sensibles als costos associats a la massa salarial i a les possibles indemnitzacions.
L'altre gran objectiu és que els treballadors puguin canviar de feina sense perdre la protecció, el que ara s'anomena antiguitat; quanta gent, especialment els de més de 40 anys no ha renunciat a un canvi de feina per no perdre l'antiguitat? moltíssims; amb el sistema de la "guardiola" el treballador no perd "l'antiguitat" i s'afavoreix el canvi de feina per a millorar la carrera professional, cosa que molta gent ara no ho fa per no perdre "antiguitat".

Com es gestiona el canvi, del sistema actual al sistema de "guardiola"?

D'entrada el sistema de "guardiola" es podria aplicar als "nous primers contractes", és a dir als primers contractes laborals d'un treballador. Aquest seria el canvi més senzill, en quan una persona entra en el mercat laboral, comença la seva "guardiola".
Un cas semblant seria el de la gent que torna a treballar provinent de l'atur. En aquest cas també es posa en marxa la "guardiola" en les mateixes condicions que els que s'han incorporat per primer cop. La raó és que qui està a l'atur en el seu moment ja ha cobrat la indemnització corresponent.
En el cas de la gent que està treballant quan es posa en marxa la "guardiola", a més a més de començar la seva "guardiola", caldrà aprovisionar-la amb un fons inicial proporcional als anys treballats.

Punts conflictius del sistema de "guardiola"

A part del propi sistema en sí, que d'entrada la part treballadora segurament veurà com una forma de disfressar l'acomiadament lliure, i l'empresariat veurà com un cost afegit, per haver d'aprovisionar la "guardiola"; un cop els quedin clares les avantatges del sistema, els punts de conflicte seran el tant per cent a aportar per part de les empreses i l'aportació inicial per a fer la transició d'un sistema a l'altre, i qui ha de fer aquesta aportació.

No és de l'abast d'aquest escrit fer una proposta concreta de com articular el sistema de "guardiola", però, com a reflexió de cara als punts conflictius, es proposa:

• l'aportació mensual feta per l'empresa sigui d'un 5'56 %, que és l'equivalent a 20 dies de sou a l'any
• l'aportació inicial per a la transició al nou sistema de "guardiola" l'aporti l'administració sigui equivalent a 120 dies de sou al 100% de la base reguladora cotitzada
• la transició al nou sistema podria ser opcional per aquells treballadors amb contracte, els quals no s'incorporarien al sistema de "guardiola" fins que no canviessin d'empresa, ja sigui per iniciativa pròpia o després de passar per l'atur

Per a poder debatre tot això ens cal una eina molt important: tenir un Estat Català. Sense un estat propi no podem pensar en tenir una legislació laboral i uns mecanismes de protecció que s'adeqüin a les nostres necessitats. A les properes eleccions cal anar a votar i votar independència.

Independència - Reflexions - #votaindependencia

Piulades #votaindependencia

A la part dreta hi teniu el visualitzador de piulades per a #votaindependencia.

Independència - Reflexions - Eleccions

S'acosten les eleccions, i cada cop hi ha més enquestes publicades.

Segons les enquestes, l'independentisme té dos enemics a batre:

• L'abstenció
• El "vot útil" a CiU

L'abstenció

Malgrat que tot sembla indicar que l'independentisme creix, i que a les enquestes on es pregunta independència Sí o No, hi ha un 48% pel sí i un 41% pel no, quan ens fan enquestes en que es pregunta si s'anirà a votar i a qui es votarà, resulta que els vots per l'independentisme no creixen, i sembla que bona part es quedaran a casa, o votaran en blanc o nul.

Sembla ser que el desencant per no tenir una única candidatura és el motiu principal per a no anar a votar; el raonament és simple i simplista: "si no hi ha unitat dels independentistes no voto". 

Ja hi ha hagut prou anàlisis fets per gent més competent on s'ha deixat clara la immaduresa d'aquesta reflexió. Aquesta immaduresa no es cosa d'ara, fa temps que davant d'un problema hi ha gent que diu "algú hauria de fer ..." i no fa res, només criticar.

Com que de totes maneres, cal mobilitzar també aquest vot independentista potencial, i pensar com incentivar-los per anar votar.

Jo només els puc fer una reflexió: voteu una de les opcions independentistes; voteu aquella a la que us sentiu més proper, o aquella que segons la vostra opinió hauria d'haver liderat la "unitat", però voteu-ne una; penseu que com més votem independentista més ens acostem a l'objectiu: La Independència. I per aquest objectiu, val la pena fer l'esforç de votar, encara que l'opció escollida no sigui la única ni del tot satisfactòria. 

I sobre tot cal anar votar independentista, perquè cada abstenció és un vot per La Unitat amb Espanya. Realment voleu això?

El vot útil a CiU

Una altra part de la gent que vol la independència, segons sembla, votarà CiU, perquè ho considera un vot útil.

Be, no sé en que pensen quan diuen "útil"; només se m'acut que vulguin assegurar-se que no es repetirà el tripartit. Analistes competents ja han demostrat que no cal votar CiU per evitar el tripartit; votant independència  (qualsevol de les opcions que no sigui ERC) assegura que no hi haurà més tripartit.

Queda poc temps per convèncer aquest votants "utilitaris". Si amb tot el que s'ha dit des d'abans de l'estiu fins ara, encara pensen votar CiU, només puc fer que demanar-los que no es quedin a mitges. 

Tot aquell independentista que pensi en votar CiU que no es limiti simplement a votar-los, que s'afilii a CiU i que des de dins treballi per a portar aquesta coalició cap a l'independentisme de veritat. Al menys així, el seu vot "útil" servirà per alguna cosa.

De totes maneres, l'enquesta de veritat el 28N.

Independència - Reflexions - Curiositat

Fa poc temps, me'n vaig donar compte que des de que hi ha eleccions al Parlament de Catalunya, el partit que jo he votat, ha entrat al Govern.

Això vol dir que a les eleccions del 80, 84, 88, 92, 95 i 99 vaig votar CiU.

Al 2003 i al 2006 vaig votar ERC.

A les properes eleccions votaré Reagrupament. Vol dir això que Reagrupament entrarà al Govern?
Tan de bo, això voldria dir que es declararia la independència .

Independència - Campanya - Voluntaris Reagrupament

Una de les claus de l'èxit de la campanya electoral de Reagrupament Independentista serà aconseguir la mobilització d'un gran nombre de voluntaris.

La teva voluntat i el teu entusiasme units portaran Reagrupament Independentista al Parlament de Catalunya.

Fes-te voluntari de la campanya electoral col.laborant activament en la seva organització i execució. Et necessitem! Només cal omplir la fitxa d'inscripció (baixeu-vos-el des d'aquest enllaç) i enviar-la a voluntaris@reagrupament.org

Tothom es benvingut, no cal ser associat

Comença des d'ara a ser voluntari
Ho aconseguirem!
Independència. Ara sí, ara toca !

Independència - Reflexions - Sistema electoral

L'any 1951, l'economista Kenneth Arrow, professor emèrit de la Universitat de Stanford, va demostrar que no existeix cap sistema de votació perfecte.

En concret, el teorema d'Arrow (wikipedia, en anglès) (blog en castellà que l'explica bastant be) demostra que no existeix cap manera de definir les preferències d'una col·lectivitat a partir de les preferències dels seus membres de tal manera que es satisfacin totes les propietats següents:

1. Domini universal: El procediment ha de donar resultats amb independència de quines siguin les preferències dels membres de la col·lectivitat
2. Unanimitat: Quan tots els membres de la col·lectivitat prefereixin alguna alternativa, també la col·lectivitat ha de preferir aquesta alternativa
3. Independència d'alternatives irrellevants: Les preferències de la col·lectivitat pel que fa a una família d'alternatives ha de dependre només de les preferències dels membres de la col·lectivitat pel que fa a aquestes alternatives
4. Absència de dictadura:  El procediment per a definir les preferències de la col·lectivitat no ha de ser tal que garanteixi que aquestes coincidiran sempre amb les de cert individu, independentment de quines siguin les preferències dels altres

És a dir, quan s'afronta el repte de fer una nova llei electoral, i Catalunya en necessita una de nova urgentment, cal tenir present que està demostrat que no existeix un sistema electoral perfecte.

Per tant, com que està demostrat que no existeix un sistema electoral perfecte, cal buscar un sistema que ofereixi la millor solució possible. Hi ha un parell de sistemes que caldria considerar: el Mètode Condorcet i la votació preferencial.

El  mètode Condorcet, que va ser anticipat per Ramon Llull en els seus Ars electionis, i Alia ars electionis, es pot explicar així:

Un mètode de Condorcet és un sistema de vot, que només utilitza el guanyador de Condorcet, és a dir, el candidat a qui els votants prefereixen davant la resta de candidats, quan se'ls compara d'un en un. El guanyador es pot trobar fent sèries de comparacions entre dos candidats. En unes eleccions en què s'usa el mètode de Condorcet el votant ordena la llista de candidats en funció de les seves preferències. Per exemple, pot posar un "1" al seu candidat favorit, un '2 'al segon preferit i així successivament. Quan un votant deixa en blanc a alguns dels candidats, s'entén que prefereix als quals ha votat davant dels que no ha valorat. A l'hora de comptar, s'enfronta a cada candidat amb la resta com si s'hagués enfrontat un a un en moltes eleccions. El guanyador de cada parella és el candidat preferit de la majoria dels votants. D'entre dos candidats, el preferit de cada votant és aquell que té un nombre menor en la papereta. Per guanyar l'elecció, un candidat ha de guanyar tots els enfrontaments un a un. Pot donar-se el cas que una elecció no tingui un guanyador de Condorcet perquè no hi hagi cap candidat preferit a la resta pels votants. Aquesta situació es diu 'dependència circular', 'empat circular' o 'ambigüitat circular'. Passa quan, un cop han comptat tots els vots, les preferències dels votants amb alguns candidats fan un cercle, en el qual tots els candidats són guanyats per almenys un altre candidat. Depenent del context de l'elecció, els empats circulars poden no ser molt freqüents. Tot i així, sempre hi ha la possibilitat que hi hagi una ambigüitat, de manera que tots els mètodes de Condorcet han de ser capaços de trobar un guanyador si això passa. El mecanisme que desfà l'empat s'anomena 'resolució de l'ambigüitat' o 'mètode que completa a Condorcet'.

La votació preferencial es descriu així:

La votació de volta a l'instant, Instant-Runoff voting, votació alternativa o votació preferencial (VP) és un sistema electoral utilitzat per a eleccions d'un candidat on a la papereta el votant marca als que prefereix segons l'ordre de preferència. En una elecció VP, si cap candidat obté majoria absoluta, s'exclouen els candidats un a un: el candidat amb menys vots és eliminat. El guanyador es decideix així:

1. En la primera ronda, es compten els vots obtinguts pels candidats marcats com a primera preferència del votant
2. Si cap candidat té la majoria dels vots, el candidat amb el menor nombre de vots queda eliminat i llavors s'agafen les paperetes de vot corresponents al candidat eliminat (és a dir, aquelles paperets on era la primera preferència) i es fa un nou escrutini sobre aquestes paperetes comptant els vots obtinguts pels candidats marcats com a segona preferència; els vots així obtinguts  es  sumen als vots obtinguts en primera ronda; si una papereta no té marcada segona preferència es descarta. 
3. Aquest procés es repeteix fins que un candidat obtingui la majoria de vots entre els candidats restants.

A nivell nacional, la VP s'usa per triar la Cambra de Representants australiana, el President d'Irlanda, la Casa de Representants de Fiji i, començant el 2007, el Parlament Nacional de Papua Nova Guinea. Als Estats Units s'empra en 9 Jurisdiccions locals, com el comtat de Pierce a Minnestota; a les ciutats de San Francisco i Berkeley també és usat.

Per tant, al proposar una nova llei electoral, a més a més de dir si es proposen districtes més petits o més grans, o districte únic, o qualsevol altra forma de districte electoral, caldria també proposar el mètode d'elecció.

Personalment, prefereixo el mètode de votació preferencial,  que implica districtes unipersonals i per tant una relació molt directa del representant amb la gent i el territori que representa. Amb la votació preferencial, malgrat el teorema d'Arrow, es pot (pràcticament) garantir que l'escollit representa a la majoria dels votants.

El que és trist de tot això, és que buscant informació per Internet, he trobat poca documentació en català. Tot i que fa 30 anys que els catalans hauríem d'haver fet una llei electoral pròpia, sembla que el tema no ens interessa gaire, malgrat els precedents de l'Ars electionis de Ramon Llull. Tan de bo això canvii a la propera legislatura, i el debat per una nova llei electoral sigui ben viu i interessant.

Independència - Reflexions - Llistes tancades

Solidaritat Catalana (SCI) ja ha fet les seves primaries. Ja està fet. Què passarà a partir d'ara?

• De moment, Laporta i els seus companys estan ara legitimats com a caps de llista.
• Aquestes llistes de SCI, un cop fet l'escrutini i els retocs legals, queden tancades.
• Amb les llistes tancades s'impossibilita fer coalició amb ningú més, tal com ja va comentar el Lopez-Tena.

A partir d'ara, el que s'ha presentat com un exemple de democràcia, es veurà que és una cotilla que impossibilita qualsevol pacte de coalició; són els que són i així hauran d'anar  a les eleccions.

Perquè em preocupa tot això, si jo sóc un reagrupat?

Doncs perquè fins ara creia en la possibilitat d'un pacte entre RCat i SCI, fins i tot després de les primàries; però m'he mirat el reglament de les eleccions (el document més important, per mida, de SCI) i queda clar que les llistes de SCI seran el resultat de les primaries (amb les correccions legals pertinents) i prou; m'ha costat, però ja ho he entès; s'han lligat de mans i peus, ja no poden fer res més amb les llistes, estan tancades.

Ara aquestes llistes són més rígides que les dels "altres", perquè, les altres llistes es poden negociar i modificar fins el darrer dia hàbil per a presentar-les. SCI no pot. Si SCI vol pactar res, haurà d'esperar a les eleccions i en funció de la força que li donin els resultats, pactar.

S'han acabat realment les possibilitats de pacte? De pacte de coalició sí, tot i que hi ha una altra possibilitat: que Laporta abandoni SCI i es passi a una "altra" llista que encara estigui oberta. D'en Laporta es pot esperar tot, però seria una mala solució per a l'independentisme, donaria una imatge poc seriosa.

Altres pactes però, encara se'n poden fer: pactes de no agressió; missatges independentistes coherents i no contradictoris; mediació d'un tercer actor que posi de relleu les similituds (per exemple CCN ), etc.

Finalment, si Montilla convoca eleccions prou tard, encara hi hauria la possibilitat de que SCI tingui temps de preparar i fer una assemblea en que es doti d'uns representants i els autoritzi a negociar, fer coalicions i modificar les llistes si cal; però això s'assembla massa a RCat i dubto que ho vulguin fer.

Per tant, tot apunta que s'haurà de treballar, i molt, per convèncer al votant independentista  que tenir més d'una llista independentista és bo.

Independència - Reflexions - Nom clau: Unitat

Últimament, en  el mon independentista hi ha una mena de clam per a la unitat i per a una sola candidatura a les eleccions.

Però quasi ningú aporta res per a aconseguir aquesta unitat. Els opinadors,  amb alguna excepció (blogs i articulistes) solen tenir un nivell molt baix d'argumentació, i no fan més que repetir "unitat", "unitat".

A més a més, es considera dogma de fe que sense unitat el votant independentista no anirà a votar o votarà CiU, cosa de la qual discrepo.

Com que sembla que tot això va començar el 10 de juliol m'agradaria fer un petit i incomplet repas de 

Fets:

A l'octubre del 2009 Reagrupament fa la seva 1ª assemblea com a associació i té un cert èxit; comença a créixer.

El 15 de gener del 2010 es registra el domini laporta2010.cat mitjançant l'empresa especialitzada "Guell Consulting Technologies SL" de Mataró telèfon 937984044; comprovat i comprovable fent un "whois".

El 28 de gener, el Jaume Renyer, des de la seva adreça de mesvilaweb.cat va enviar a tots els associats de Reagrupament una còpia dels estatuts i la ponència política de Reagrupament "per tal de tenir-los plenament a l'abast".

El 30 de gener, daltabaix a Reagrupament; Carretero demana a 4 membres de la junta que dimiteixin, i que si no ho fan ho farà ell; els 4 membres eren: Francesc Abad, Albert Pereira, Jaume Renyer i Emili Valdero.

El detonador de la situació va ser la metodologia per a l'elaboració de les llistes electorals.

Com que els 4 no van dimitir, Carretero va anunciar la seva dimissió i 12 persones més de la junta també, i això va fer que finalment es capgirés la situació i  acabessin dimitint els 4 esmentats i tornant Carretero a presidir Reagrupament.

El 23 de febrer apareix el primer comunicat a  www.laporta2010.cat on bàsicament Laporta es declara independentista sense més precisions.

El 21 de març, Reagrupament fa la segona assemblea i tanca les ferides obertes a finals de gener; a més a més, aparentment, està a punt de fer un fitxatge "mediàtic", en Laporta, que hi apareix, s'hi deixa fotografiar i fins i tot diu que se sent "moralment reagrupat". 

A partir d'aquest moment tothom dona per segur que Laporta es reagruparà; es comença a preparar la campanya electoral, parlant de  Carretero i Laporta. Però Laporta dona llargues, dient que espera a deixar de ser president del FCB (com si això li hagués importat gaire fins al moment); provocant que Reagrupament l'esperi per fer les llistes fins al juliol.

Mentre tant, el 18 de Juny es registra el domini democraciacatalana.cat (que és el nom del partit que crearà Laporta) mitjançant l'empresa especialitzada "Guell Consulting Technologies SL" de Mataró, telèfon 937984044. Comprovat i comprovable fent un "whois".

Quan arriba el 10 de juliol, Reagrupament fa la seva 3ª assemblea, i escull les seves llistes, sense Laporta, però deixant-li explícitament la porta oberta; sembla que ningú sabia que Laporta ja havia creat el domini del seu partit.

A la mateixa tarda del 10 de juliol, la manifestació deixa clar que l'independentisme va cap amunt i que algú l'hauria de canalitzar al Parlament obtenint un nombre important d'escons, arran d'aquesta manifestació és quan es comença a parlar de la necessitat de la unitat dels partits catalans.

El 14 de juliol Laporta presenta el seu partit Democràcia Catalana.

El 16 de Juliol es registra el domini solidaritatcatalana.cat mitjançant l'empresa especialitzada "Privacidad Whois sl" de Santigo de Compostela telèfon 627089328. Comprovat i comprovable mitjançant "whois". 

El 20 de juliol apareix la crida a la solidaritat independentista de Laporta, Tena i Bertran per a la coalició de tots els partits nacionals

El 21 de juliol queda inscrit el partit Democràcia Catalana (DCat) al registre de partits polítics del ministeri de l'interior com es pot veure aquí

El 28 de juliol Solidaritat Catalana es presenta com a coalició, tot i que sembla que només hi ha un partit, Democràcia Catalana que oficialment té 7 dies de vida.

A partir d'aquí, tot són crides a la unitat dels partits sobiranistes i anuncis apocalíptics en cas de que no hi hagi unitat.

Donat l'anterior flirteig de Laporta i Carretero tothom demana que Solidaritat i Reagrupament vagin junts ("que se besen!"), però Solidaritat imposa una condició "sine qua non", (ho heu endevinat!) la forma d'escollir les llistes ha de ser per primaries i segons un complicadíssim reglament ; i a més a més, la gent de Reagrupament s'hauria de sotmetre (verb emprat per Laporta) a la votació de les seves candidatures dins de les primàries de Solidaritat. Proposició bastant sorprenent, ja que qui exigeix és el nou vingut, el partit i coalició que en prou feines acaba de néixer.

Tot això no deu ser per casualitat quan qui es presenta fent equip amb Laporta és l'Emili Valdero, el dimitit de la junta de Reagrupament quan la crisi de gener, amb lo qual sembla confirmar-se la tesi que deia que a aquesta persona el que realment el preocupa és poder ser diputat.

Estava clar i cantat que amb tot això era impossible un acord entre Solidaritat i Reagrupament.

Seria interessant saber qui va tenir la idea d'ajuntar el Tena i el Bertran amb el Laporta.

També voldria saber quan va decidir Laporta no anar amb Reagrupament; tenint en compte que el 18 de juny ja havia registrat el domini de Democràcia Catalana deuria ser cap a finals de maig o abans.

I sobre tot, seria interessant saber perquè.

Com que d'aquestes preguntes i d'altres no en tinc la resposta, he decidit fer la meva

Teoria:

Els contraris a la independència de Catalunya, els intel·ligents i amb capacitat d'actuació fa temps que observen el moviment independentista.

Mentre només hi havia grupuscles independentistes i l'única formació amb opcions era ERC, cap problema; ERC té un sostre electoral i a més a més pacta amb PSC. 

Però les consultes sobiranistes ho van canviar tot. Amb la primera van reaccionar malament, van provar la via de la provocació, amb els fatxes anant a Arenys de Munt, però no va funcionar. Segurament no s'ho havien pres seriosament. Però l'efecte dominó va fer que molts més municipis decidissin fer consultes i la cosa ja no es podia menystenir.

Per altre banda, una associació, Reagrupament, nascuda inicialment d'una escissió d'ERC, estava superant àmpliament les seves limitacions d'origen i creixia, i tot i passar una crisi forta, se'n sortia i es refeia, i captava a un que ja feia temps que li tenien l'ull posat: Laporta.

Laporta és mediàtic. Com a president del Barça és conegut a tot el mon (més que el president de la Generalitat, diuen alguns) i s'ha confessat clarament independentista, i moralment "reagrupat".

Aquí és quan crec que en algun lloc es va disparar una alarma. Un grup com Reagrupament, que ha superat una crisi que a altres organitzacions les hauria fet desaparèixer i un líder mediàtic com Laporta, junts predicant la independència, podrien fer molt de mal.

Per tant, van analitzar la situació, van estudiar i avaluar les alternatives possibles i van començar a actuar.

D'alguna manera van accedir a l'entorn de Laporta (no deuria ser difícil tenint un cunyat franquista) i li van posar al cap la idea de que ell hauria de tenir perfil propi, que no li calia anar amb Reagrupament, que en tot cas era Reagrupament qui havia d'anar amb ell. Aquestes idees eren fàcil d'implantar ja que Reagrupament mateix ja havia dit que si sortia una cosa millor que Reagrupament, se n'hi anirien. També li deurien recomanar discreció, amb l'excusa de no barrejar més el Barça amb la seva trajectoria política.

Ara be, calia evitar que a pesar de tot això Laporta i Reagrupament s'entenguessin; i no es podia fer descaradament. No hi havia arguments i per tant s'hauria notat massa. 

Aquí és on algú va estar genial: en comptes d'argumentar contra la unitat van decidir fer tot el contrari, demanar la unitat i no sols de Laporta amb Reagrupament sinó de tots els partits catalanistes. Evidentment, per darrera es faria tot el possible per impossibilitar aquesta unitat, i per difondre la idea catastrofista de que sense unitat el votant independentista s'abstindria o votaria CiU.

La crida a la unitat va ser fàcil, a més a més es va poder captar al Tena i al Bertran que ho tenien molt malament per anar a les llistes dels seus respectius partits, i amb això es va arrodonir el projecte; encara va quedar més versemblant. Calia però evitar que la unitat es consumés.

Evitar la unitat dels partits va ser fàcil, no calia fer res. Qui pot pensar que ERC i CiU s'ajuntarien? 

Evitar la coalició de Laporta i Reagrupament era en principi més complicat; però també hi van trobar la solució, només calia veure què havia estat a punt d'acabar amb Reagrupament: (ho heu endevinat!) les llistes electorals. Per tant el punt irrenunciable havia de ser les primàries per a les llistes electorals. És un tema que queda "molt democràtic" però que a la pràctica assegurava la no entesa amb Reagrupament, i a les males, la dissolució de Reagrupament dins de Solidaritat.

Com hem vist, també, el missatge catastrofista ha calat fort i encara hi ha molta gent que recomana abstenir-se o votar CiU si no hi ha una única candidatura independentista.

Val a dir, que tot això és una teoria, i que per tant puc estar molt equivocat.

Curiositat:
En basc unitat és diu "batasuna"

Independència - Reflexions - La documentació de Solidaritat

Una curiositat de Solidaritat Catalana: La mida dels  documents que té penjats a la Web.

• Decàleg : 4 pàgines (de fet 3 i 1/4)

• Crida a la Solidaritat: 2 pàgines (és aquella crida que ningú en va fer cas)

• Objectius: 1 pàgina (de fet 1/2 pàgina)

• Reglament de les primaries: 10 pàgines atapeïdes de text

Per mi és molt significatiu que el document més "gruixut" sigui un reglament.

Independència - Reflexions - Perquè votar independència

Perquè hauria de votar independència algú que normalment vota CiU?

Fem, primer, un petit exercici d'imaginació. Imagineu-vos que:

Tornem d'un viatge des d'Amèrica; hem agafat l'avió a l'aeroport americà i el vol  ha arribat directament, sense escales, a l'aeroport de Barcelona. 

Un cop hem baixat de l'avió hem hagut de passar per la duana, on ens atén un policia de duanes en català, amb el típic accent barceloní dels funcionaris catalans.

Un cop passats els tràmits de la duana, agafem el tren de l'aeroport, a prop de la terminal, i anem fins a un intercanviador ferroviari. En aquest intercanviador, ens acomiadem d'alguns companys de viatge: una parella francesa que agafa el tren internacional que els portarà al seu destí al sud de França, sense canviar de tren i d'un empresari de Tarragona que té pressa per arribar a destí per a supervisar l'enviament de contenidors a Hamburg, que ha de fer la seva empresa via ferrocarril d'amplada europea, ja que si l'enviament es retarda, podria veure's afectat per la vaga anunciada pels "cheminots" (ferroviaris francesos).

Nosaltres agafem un tren ràpid que ens porta a la capital de la nostra comarca; un cop a l'estació decidim agafar un taxi que per l'autovia ens porta fins a casa; podríem haver agafat el bus que regularment fa el recorregut, però  com és lògic va fent parades i tenim molta pressa per retrobar-nos amb la família, i un dia és un dia.

A casa, abans d'entrar ens trobem amb el veí del costat que ens fa saber que mentre érem fora han operat la sogra, després de passar 10 dies en llista d'espera!

Ens espera el nostre fill petit, que està a punt d'iniciar el curs a la Universitat. Serà el seu darrer any de carrera; quan l'acabi aspira a entrar en un dels centres d'investigació que la ESA té assignats a Catalunya. Te moltes ganes d'aconseguir entrar-hi i es pensa preparar de valent ja que el nivell acadèmic de les universitats catalanes és molt alt.

Truquem a la nostra filla gran, que viu a l'estranger i és una de les representants de Catalunya l'Agència Europea de Seguretat Aèria per dir-li que ja hem arribat.

Seguim fent trucades telefòniques a la família  per fer-los saber que ja hem arribat del viatge; així ens assabentem que un cunyat ha estat acomiadat de la feina, però diu que no ens preocupem, que gracies al sistema català de protecció al treballador, de moment no hem de patir per ell, a més més ja té una oferta   de treball, tot i que  s'haurà de traslladar fora del poble; tanmateix el desplaçament no és cap problema ara que ja no hi ha autopistes de peatge, i amb la xarxa d'autovies tot el país queda relativament a l'abast.

Engeguem el televisor; després de tant de temps fora, voler veure les noticies per posar-nos al dia; després de revisar els canals (més de la meitat en català) mirem les noticies a un dels canals especialitzats.

A les noticies, entre altres coses,  ens assabentem  dels resultats de les seleccions catalanes de diferents esports; de les entrevistes del President de Catalunya amb mandataris de països propers; del discurs de l'ambaixador català a l'ONU; de l'èxit de les cooperatives agrícoles catalanes, tan a nivell productiu, com per fer-se escoltar a la Comissió Europea d'Agricultura. 

També ens informem de la destitució d'un alt càrrec per haver mentit en la declaració d'incompatibilitats, a més a més, gracies a la transparència dels contractes públics s'ha pogut saber que havia adjudicat contractes a empreses de la seva família.

En el mon laboral, ens diuen, hi ha bones perspectives: l'atur  ha baixat fins a les cotes més baixes des de fa molts d'anys; i en quant a l'economia, la borsa de Catalunya es manté forta i amb un volum creixent de contractacions.

Com ja va sent habitual, hi ha hagut un nou intent d'entrar il·legalment a Catalunya per part d'immigrants sud-saharians, que la policia catalana ha avortat.

Ens connectem a Internet (tot i que mentre érem fora ens hem connectat, enyoràvem la velocitat del nostre proveidor català) i via xarxes socials comuniquem a la resta d'amics i coneguts que ja hem retornat a casa.

L'actualitat política del país està dominada per les properes eleccions generals i  un referèndum. Hi ha en marxa una campanya per al tancament definitiu de les centrals nuclears. El tancament, o no, de les centrals, es decidirà en referèndum que es farà coincidint amb les properes eleccions al Parlament. 

En aquestes eleccions no podrem votar al nostre candidat preferit perquè ja ha esgotat el nombre màxim de reeleccions consecutives; però millor, així s'evita que hi hagi vividors de la política i facilita la regeneració de la classe política.

Un dels temes d'aquesta campanya serà l'augment o no de les pensions; el sistema de pensions català és prou bo, però hi ha qui pensa que es podria pagar més als nostres jubilats. 

L'altre gran tema serà si s'han de rebaixar o no els impostos que afecten a les rendes del treball.

En tots dos temes, els debats televisius que es faran, prometen ser molt interessants i esperem escoltar bons arguments per part dels participants.

Com es pot veure, aquest exercici d'imaginació només és una excusa per plantejar ara unes preguntes i reflexions.

De tot el que es diu (i s'insinua) en aquest exercici d'imaginació, quantes coses són possibles amb l'autonomia?

Ben poques per no dir cap.

Algú pot dir: ep! que amb el concert econòmic n'hi unes quantes que sí!

Potser sí, però serien molt poques.

Ara penseu en totes les que no són possibles amb l'autonomia, ni que tinguéssim el concert econòmic. Son moltes, i a més a més importants.

Ara penseu en l'esforç que comportarà demanar el concert econòmic. Penseu també en que tal com he subratllat, s'ha de demanar; això vol dir que per molt que demanem, ens poden dir: NO! I el més segur és que ens diran NO! I ens poden dir no, perquè tenir o no tenir concert econòmic amb Espanya no depèn dels catalans, depèn dels espanyols.

Val la pena perdre el temps demanant el concert econòmic? Penseu-hi.
Val la pena l'autonomia? De veritat, val la pena? 

Ara, suposo, que direu: i doncs que?

Doncs fer allò que només depèn de nosaltres: fer-nos independents.

I per això cal votar una candidatura independentista. Quina?

Si mireu aquest bloc, veureu quines són les meves preferències, però en principi qualsevol independentista ja va be, però, més endavant, quan hi hagi la convocatòria oficial d'eleccions, ja en parlarem.

Independència - Reflexions - Perquè no s'ha de votar CiU

Anem a desglossar els motius per els quals, els que fins ara han votat CiU han de deixar de fer-ho. Primer distingirem entre els votants que se senten espanyols, català/espanyol, català.

El que es consideri primer espanyol i després català, no ho ha de dubtar gens, ha de votar PP, sense manies.

El que es considera igual català que espanyol, té un problema; a Espanya tenen clar que espanyol va abans que ser català i al que no ho veu així el consideren "inconstitucional". Només cal llegir, i entendre, la sentencia del Tribunal Constitucional, per veure que això és així. Per tant, s'ha de decidir: és primer català o espanyol? si espanyol, més amunt ja he dit què li convé votar, si català, a continuació explicarem perquè no ha de votar CiU.

El que es considera primer català i després espanyol, o només català, no ha de votar CiU, ha de votar independentista, i a continuació veurem perquè.

Jo vaig ser votant de CiU fins a les eleccions del 1999 incloses. És a dir el senyor Jordi Pujol ha estat 23 anys president gracies, entre molts d'altres, al meu vot, atès que era el cap de llista de CiU allà on em tocava votar.

I perquè votava jo CiU?

Perquè creia que l'autonomisme, amb l'entrada a Europa, era el camí natural cap a la consecució d'un estat català dins d'Europa. L'entrada a Europa implica que cada estat cedeixi competències a  Europa, i en el cas de l'estat espanyol, com que ja n'havia cedit a les autonomies, el seu paper quedaria prou afeblit com per que fos natural que Catalunya interactués amb Europa directament, és a dir, constituir-se en estat. Això implicava un camí gradual cap a la independència, partint de l'autonomisme i "sense trencar res" arribar al destí desitjat.

Perquè vaig deixar de votar CiU?

A les eleccions autonòmiques del 99, CiU va pactar amb el PP en comptes de pactar amb ERC. És a dir, va preferir associar-se per la banda dreta, en comptes de fer-ho per la banda nacional; això em va fer pensar, i llavors vaig veure clar, que era pitjor del que m'havia imaginat: no s'aliaven amb el PP per la banda dreta, és a dir per interessos d'una part dels seus votants, sinó que ho van fer per afavorir la imatge de l'Artur Mas que havia de prendre el relleu del Pujol a les següents eleccions i per tant havia de fer pràctiques com a "Conseller en Cap", cosa que hauria estat més difícil en cas de governar amb ERC. És a dir, l'any 1999 CiU va pactar amb PP per interessos de partit! o dit més cruament, als dirigents de CiU a l'hora de la veritat Catalunya els importa una [...]

Perquè no s'ha de votar a CiU?

D'entrada, perquè votar a CiU és ajudar al PP. El PP ataca CiU dient que CiU deriva cap a l'independentisme, cosa que és falsa, però ho diu per aconseguir 2 objectius: 

• espantar el votant més conservador de CiU
• convèncer  a possibles votants independentistes que  votin CiU, perquè, com be sap el PP,  CiU no farà res per la independència.

L'altra motiu principal és que els dirigents de CiU manipulen el seu electorat. Diuen que, ara, demanaran el "concert econòmic" i que per això necessiten ser forts a Catalunya. Quan diuen això, posen èmfasi en una obvietat: que per demanar res en nom de Catalunya cal tenir la majoria a Catalunya; però deixen en segon terme el verb important: demanar. Perquè és evident que s'articuli com s'articuli l'hipotètic "concert econòmic" de Catalunya, caldrà que s'aprovi a Madrid, i això vol dir demanar-ho al PSOE i PP. I que pensen oferir a canvi? De moment, com que CiU ja ha dit que fins després de les eleccions generals espanyoles no el demanarien, vol dir que esperen a poder ser "decisius" a Madrid per a poder demanar el "concert econòmic" a canvi del seu suport. 

Em sembla d'una candidesa increïble que els dirigents de CiU pensin a hores d'ara que el PSOE o el PP acceptarien aquest tracte. I no cal oblidar que tot això passa per que el PSOE o el PP obtinguin uns resultats que els obliguin a pactar amb CiU perquè no hi hagi cap altra combinació que els permeti governar. De veritat algú creu que aquest és un plantejament seriós, en un tema tan important per a Catalunya, com per a deixar-ho en mans de l'atzar electoral espanyol? Tant incompetents són els dirigents de CiU? Jo crec que no. Simplement, fan aquest plantejament perquè creuen que és el que els pot donar més vots i recuperar les posicions de privilegi (per als dirigents de CiU) que varen perdre el 2003.

I doncs, que s'ha de votar?

Qualsevol opció que defensi fer les coses des de Catalunya, només amb la voluntat dels catalans. Cap vot per a partits que depenen de Madrid, ja en depenguin orgànicament o en depenguin mentalment perquè pensen que les coses s'han de demanar a Madrid.

Els vots dels catalans per als catalans que pensen que nosaltres sols podem sortir-nos-en sense haver de demanar permís a Madrid.

De fet, ja fa temps que hi ha gent que marxa de CiU per aquest motiu. Jo en conec algun a Reagrupament, i últimament la premsa comenta els que es passen de CiU a Solidaritat Catalana.

I jo? a qui votaré?

Com es pot veure en un "post" anterior, jo estic a Reagrupament. Per tant, ja ho sabeu.

Independència - Reflexions - Jo segueixo a Reagrupament

Donat que ara qualsevol Gran Desconegut publica i publicita que se'n va de Reagrupament, jo que soc Molt Més Gran Desconegut, publico i publicito que no me'n vaig de Reagrupament.

Sembla ser que el "gran motiu"  d'aquesta gent per marxar de Reagrupament ha estat el que ells anomenen "democràcia interna" i jo en dic "les putes llistes electorals". 

El motiu per tenir-ne pressa per explicar-ho a tothom és una altra cosa. Parlant d'això, la dimissió de Carretero de principis d'any la vaig sentir per ràdio, dins del cotxe, mentre anava a una reunió d'un grup de treball de Reagrupament. Ningú del grup de treball en tenia cap noticia prèvia i tots ens n'havíem assabentat per la ràdio, fins i tot un que va "confessar" que era amic personal d'un dels "opositors" a Carretero. L'endemà, els associats vam rebre un correu per tal d'informar-nos "davant de la transcendència dels fets succeïts ahir dissabte".

És molt curiosa la "democràcia interna" d'aquesta gent que davant la dimissió del president de la Junta, abans que comunicar-ho internament als associats, els primers que ho han de saber, prenen ells la decisió de comunicar-ho primer de tot als medis, passant del que pugui pensar / opinar la majoria d'associats. Be, ja es va veure, al final van ser ells els que varen marxar.

Ara es torna a repetir, cada cop que un Gran Desconegut dels molts que estem associats a Regrupament se'n va, corre a dir-ho, especialment si se'n va a Solidaritat.

Doncs be, reitero, jo no marxo de Reagrupament.

Tornant als motius que solen adduir i que al final acaba sent sempre el mateix, les llistes electorals, només dir, o be amaguen altres motius, o be no saben encara en quin mon viuen.

Algú es pensa que els electors es fixen gaire en qui va a les llistes? A part dels caps de llista, i algun altra cara coneguda, la gent vota les sigles dels partits. És per això que les llistes, tal com funcionen les eleccions fins ara, no són el motiu pel qual l'elector escull a qui votar. 

A mi se me'n refot qui vagi a les llistes ja que personalment no en conec cap. I la gent, els electors que es vol que els voti tampoc. Per molt que la llista la confeccionéssim tal com volen aquests "puristes de les llistes" el votant no els coneixerà de res. O us penseu que a part dels 3 o 4 que els medis majoritaris mencionen habitualment (Carretero, Laporta, Tena, i para de comptar), en general, la gent coneix als altres? 

Llavors que passa? que es tracta de col·locar els amics i coneguts en posicions elevades de la llista per tal de possibilitar que entrin al Parlament regional?

Aquest és l'objectiu? No. L'objectiu és declarar la independència, i si no es tenen prou representants per fer-ho, doncs en cada moment  polític fer tot el que es pugui per avançar cap a l'objectiu; i per fer això l'important no és qui va a la llista sinó que qui vagi a la llista tingui clar el que ha de fer.

Be, hi ha altres consideracions sobre la confecció de llistes molt ben expressades pel Xavier Roig en aquest article a l'Avui que us recomano.

Independència - Reflexions - ESPOLIATS

Una simple idea de cara a la campanya electoral que s'acosta.


És una idea per a la llista o llistes independentistes que es presentin.

Es tracta de fer un fulletó que per una cara hi hagi aquesta imatge:

i pel darrera el missatge corresponent, tot recordant els diners que ens espolien pel fet de no tenir un estat propi.

La idea no és meva. Els publicistes fa temps que la fan servir.

Està comprovat que crida l'atenció del públic objectiu i pot ser una manera barata de fer arribar el missatge.

Independència - Reflexions - Començar

La vida ens ensenya que per a fer qualsevol cosa, hi ha un requeriment imprescindible: cal començar. És un obvietat, però és així; fins que no es comença a fer, la cosa no avança, sigui el que sigui, des de declarar-se enamorat fins a pagar els impostos. Com deia la meva avia: "a casa no t'hi porten res", que volia dir que si volies alguna cosa havies de fer-la.

Un exemple que tothom coneix, anar en bicicleta: com s'aprèn a anar  en bicicleta? doncs anant en bicicleta! Al principi, potser caus però t'aixeques i hi tornes, i al cap de poc, ja saps anar en bicicleta.

Un altre exemple encara més bàsic: com s'aprèn a caminar? doncs començant a caminar; un bon dia la criatura deixa d'anar de quatre grapes, es posa dreta, i fa les primeres passes! Normalment es fan tentinejant i s'acaba caient a terra, però fins que no hi ha aquest primer intent, aquest començament, no hi ha manera de caminar; cap criatura sana espera a "estar madur" per a començar a caminar, ni deixa d'intentar-ho per "por a caure".

A nivell personal, tinc l'exemple de la meva maqueta de tren. Soc aficionat al maquetisme de trens des de petit, però per una cosa o l'altre mai trobava temps per dedicar-m'hi. Sempre somniant en fer-me una maqueta i mai la començava. Sempre em semblava massa complicat; que si preparar la base, que si instal·lar les vies de manera fiable, que si ... i així sempre; només feia que documentar-me i fer dissenys, però mai començava i així anava passant el temps, i creixent la meva frustració, fins que un dia vaig decidir començar.

I llavors va canviar tot. Preparar la base no va ser tan difícil, només era pesat, però factible; posar be les vies tampoc va resultar impossible, al contrari, l'únic que calia era posar-s'hi i fer-ho, poc a poc però sense pausa. A hores d'ara, encara no he acabat la maqueta del tot, però ja hi circulen trens i vaig resolent tots els problemes que es van presentant en aquest procés de construcció, de manera que ara ja puc dir que tinc una maqueta de tren.

Mirant enrere en el temps, veig que no em calia haver esperat tant, que podria haver començat molt abans, perquè l'únic que realment calia era: decidir començar.

Tots aquests exemples són per dir que si volem la independència, no hem d'esperar més; ja n'hem parlat massa; ja s'han provat massa coses : autonomisme, federalisme (amb qui?), pedagogia (de què?).

Ara hem de començar a "construir" la independència, això vol dir, presentar-se a les eleccions amb aquest objectiu, i votar a la gent que ens proposi la independència.

Tot i que seria bo tenir una única candidatura independentista, tampoc cal dramatitzar si al final n'hi ha més d'una. Per una banda, els unionistes també es presenten cada un pel seu costat. Per altra banda, sembla ser una constant universal que aquestes coses funcionen així, al principi n'hi ha molts i després el temps i les eleccions posen cada un al seu lloc i resten només les candidatures més vàlides; cal recordar al principi de la transició democràtica quants partits hi havia, i quants en van quedar després de les primeres eleccions. 

Dit això, només queda dir que jo votaré la candidatura de (o que recolzi) Reagrupament. De moment ja té les llistes preparades, les quals estan obertes a qualsevol pacte que es consideri oportú per a millorar les possibilitats d'èxit. I votaré Reagrupament perquè entenc que ha decidit començar a caminar cap a la independència, sense esperar ni dependre de res que pugui venir de fora; només nosaltres, els catalans, amb la nostra decisió farem possible la independència. Nosaltres decidim.

Independència - Reflexions - Pressupost Catalunya Estat

En aquest apunt faig una aproximació de com podria ser el pressupost de l'estat català. Crec que és un exercici necessari que cal fer. La gent del Cercle Català de Negocis n'ha fet propostes parcials, i això m'ha inspirat per a fer-ne aquesta aproximació, la qual s'ha "d'agafar amb pinces" ja que no soc economista.

El que hi ha a continuació és el resultat obtingut d'anar recollint dades de diferents fonts.

Remarcar que totes les xifres són en milers d'euros.

En aquest primer requadre hi ha la previsió d'ingressos que faria Catalunya com estat. No si hi ha comptabilitzat els ingressos socials, que els he tractat a apart (veure Quadre 4).

Quadre 1 - Ingressos

Les dades dels ingressos estan basades en dades de Catalunya del 2008 (font IDESCAT). Per als hidrocarburs, tabac, taxes, transferències (corrents i de capital), ingressos patrimonials, disposicions d'inversions reals i actius financers, s'ha fet el càlcul segons el pressupost espanyol agafant la part proporcional a la població de Catalunya. Cal dir que és molt difícil saber quins serien realment els ingressos de Catalunya, atès que ara hi ha sectors que majoritàriament paguen impostos fora de Catalunya per les operacions fetes a Catalunya (per exemple telecomunicacions) i que en un estat català les hauran de declarar aquí, però com que no he trobat dades per saber quina part correspon a Catalunya, no s'ha pogut comptabilitzar. De totes maneres, estic convençut que els ingressos de l'estat català, serien superiors als d'aquest pressupost.

En el següent quadre hi ha la previsió de despeses.

Quadre 2 - Despeses

A l'apartat de previsió social, l'import que hi apareix, seria l'aportació que hauria de fer l'estat per equilibrar el pressupost de les prestacions socials (veure Quadre 4).

Cal recordar, que això només és un exercici fet per un particular sense disposar de les dades reals, treballant només amb les dades parcials publicades, per la Generalitat, INSS i Administració Central. 

En el següent  quadre hi ha desglossades la previsió de despeses de Salut, a l'apartat 41 del Quadre 2.

Quadre 3 - Despeses Salut

I finalment, en el següent quadre, hi ha la previsió d'ingressos i despeses de les prestacions socials. Com a ingrés s'hi fa constar l'aportació que hauria de fer l'Estat de Catalunya per equilibrar el pressupost. També cal dir, que la previsió de les pensions està feta incrementant en un 10% les pensions actuals, tal com proposa la gent del Cercle Català de Negocis en el seu document "Presentacio CN Empresaris per Estat propi COMPLETA 20.06.2010.pdf"

Quadre 4 - Ingressos i Despeses Socials

Les previsions d'ingressos de les cotitzacions socials, són dades del 2007 perquè m'ha estat impossible trobar dades més recents.

Cal recordar que totes aquestes xifres són en milers d'euros.

Ara el que fa falta és que algú que en sàpiga faci també l'exercici de proposar un pressupost per a l'estat català. Algú que pugui garantir que a la seva proposta hi ha tot el que hi ha d'haver. Jo no ho puc assegurar. Per fer això m'he revisats els pressupostos de la Generalitat, de l'estat espanyol, de Portugal. També he revisat la informació que hi ha a la web de la CIA referents a països de mida semblant a Catalunya. Però, jo no sóc economista ni expert en pressupostos, i em podria haver equivocat; tampoc tinc els coneixements suficients per saber si les dades extrapolades en base la població són correctes o s'hauria d'extrapolar en funció d'alguna altra base.

Independència - Reflexions - Pressupost

Després que Reagrupament va publicar la Constitució de Catalunya, i veient també els dades que proposa el Cercle Català de Negocis, vaig pensar que caldria que algú anés pensant en fer un esborrany o proposta de Pressupost del nou estat català. Per tan vaig començar a mirar com es podria fer un esborrany de Pressupost.

Tot i que per la meva feina he fet models de costos (que no deixen de ser pressupostos) no tenia massa idea, així que vaig decidir consultar els 2 pressupostos que directament ens afecten: els de l'estat espanyol i els de la Generalitat.

Buscant, buscant, vaig acabar llegint aquest Resums dels estats d’ingressos i de despeses que el Departament d'Economia i Finances té, entre altres, penjat a la seva web.

Com es pot veure, són 333 pàgines, i no deixen de ser un resum. M'ha costat d'entendre el document, però finalment, crec, he entès alguna cosa, lo qual m'ha portat a plantejar-me nous interrogants. Per tal d'explicar-los, n'he extret un quadre que poso a continuació, a partir dels quals faré les meves preguntes.

Agrupacions / Subsectors	TOTAL	TOTAL CONSOLIDAT	Subsector Generalitat	Despeses Consolidables	TOTAL SUBSECTORS
Agrup. Òrgans superiors i altres	108.896.620,74	108.896.620,74	108.896.620,74	0,00	0,00
Agrup. Presidència	115.538.675,22	113.127.971,49	100.548.000,00	2.410.703,73	14.990.675,22
Agrup. Vicepresidència	499.418.860,31	330.855.135,44	268.750.000,00	168.563.724,87	230.668.860,31
Agrup. Interior, Relacions Institucionals i Participació	1.516.765.868,80	1.484.607.067,32	1.333.164.958,44	32.158.801,48	183.600.910,36
Agrup. Economia i Finances	2.610.090.377,26	2.244.016.555,77	430.098.882,85	366.073.821,49	2.179.991.494,41
Agrup. Governació i Administracions Públiques	823.307.735,94	776.536.007,33	502.330.457,69	46.771.728,61	320.977.278,25
Agrup. Política Territorial i Obres Públiques	5.677.416.082,40	4.514.485.235,81	1.487.697.800,00	1.162.930.846,59	4.189.718.282,40
Agrup. Justícia	1.050.495.085,95	1.036.791.201,95	1.007.332.222,95	13.703.884,00	43.162.863,00
Agrup. Educació	5.498.822.275,44	5.406.770.980,44	5.317.611.671,35	92.051.295,00	181.210.604,09
Agrup. Cultura i Mitjans de Comunicació	1.697.445.956,60	872.624.354,23	695.764.000,00	824.821.602,37	1.001.681.956,60
Agrup. Salut	24.912.721.064,82	10.177.049.767,50	9.709.389.100,00	14.735.671.297,32	15.203.331.964,82
Agrup. Agricultura, Alimentació i Acció Rural	769.480.440,02	627.856.767,04	455.598.700,00	141.623.672,98	313.881.740,02
Agrup. Treball	1.442.373.550,50	876.250.320,81	876.077.905,81	566.123.229,69	566.295.644,69
Agrup. Innovació, Universitats i Empresa	2.396.381.472,77	1.917.286.593,07	1.720.180.561,11	479.094.879,70	676.200.911,66
Agrup. Acció Social i Ciutadania	3.870.909.771,85	2.267.392.697,15	2.147.979.199,99	1.603.517.074,70	1.722.930.571,86
Agrup. Medi Ambient i Habitatge	2.408.672.260,93	1.964.255.846,31	645.759.330,00	444.416.414,62	1.762.912.930,93
Agrup. Fons no departamentals	5.711.548.086,60	5.711.548.086,60	5.711.548.086,60	0,00	0,00
T O T A L S	61.110.284.186,15	40.430.351.209,00	32.518.727.497,53	20.679.932.977,15	28.591.556.688,62
DESPESES CONSOLIDABLES ENTRE AGRUPACIONS				731.085.141,93
TOTAL CONSOLIDAT		39.699.266.067,07		21.411.018.119,08

Primer de tot explicaré aquest quadre resum d'aquí dalt. La columna de més a l'esquerra és la descripció del concepte; com és veu, pel seu títol, parla d'agrupacions i subsectors. Les agrupacions es corresponen als Departaments de la Generalitat, excepte l'agrupació Òrgans Superiors que agrupa despeses del Parlament, Síndic i altres, i l'agrupació Fons no departamentals, que com el seu nom indica no corresponen a cap Departament en concret. Les altres columnes són: TOTAL, TOTAL CONSOLIDAT, Subsector Generalitat, Despeses Consolidables, Total Subsectors. Anem a veure que és cada una d'elles.

• TOTAL: És el total de despeses de cada agrupació
• TOTAL CONSOLIDAT: És el total de despeses de cada agrupació, un cop descomptades les despeses consolidades
• Subsector Generalitat: És el total de despeses de cada agrupació corresponents al que pròpiament és administració de la Generalitat
• Despeses Consolidables: És el total de despeses de cada agrupació que van a parar a altres sectors de l'administració com ingressos; per això es descompten del TOTAL per calcular el TOTAL CONSOLIDAT, evitant  així que es comptabilitzin més d'un cop
• Total Subsectors: És el total de despeses de cada agrupació que van a parar a empreses públiques, consorcis, serveis, etc. Per veure quins són, consulteu els Resums dels estats d’ingressos i de despeses

Per veure-ho més clar, agafem una agrupació en concret i anem a veure cada un dels seus valors. Per exemple, l'Agrupació Salut, que és la que gestiona més diners.

Agrupació Salut.
TOTAL:  24.912.721.064,82€ uns 24.912 Milions d'Euros
TOTAL CONSOLIDAT: 10.177.049.767,50€ és a dir 10.177 Milions d'Euros
Subsector Generalitat: 9.709.389.100,00€ és a dir 9.707 Milions d'Euros
Total Subsectors: 15.203.331.964,82€ és a dir 15.203 Milions d'Euros
Despeses Consolidables: 14.735.671.297,32€ és a dir 14.735 Milions d'Euros

Tot això vol dir que del 24.912 Milions d'Euros de Salut, 15.203 Milions van a entitats dels Subsectors, bàsicament CatSalut, ICS, ICASS, és a dir a pagar assistència primària, continuada, socio-sanitàra, hospitalària productes farmacèutics i altres prestacions mèdiques, la resta, 9.707 Milions, se'ls gasta el departament de Salut; per saber en què se'ls gasta, cal tornar a mirar els Resums dels estats d’ingressos i de despeses i allà trobarem que d'aquests 9.707 Milions d'Euros la major part, 9.279 Milions, es gasten fen "Transferències Corrents" al CatSalut, ICS, ICASS. És a dir, que al final, el Departament, només gasta uns 430 Milions d'Euros, els altres només els reparteix a d'altres organismes. I per acabar-ho d'adobar, de tots aquests diners, 14.735 Milions són en despeses internes, diners que és mouen dins de l'administració.

Molt complicat. Ja sé que no soc cap expert, però, és que estem parlant dels nostres diners, (crec que alguns polítics ho han oblidat) i per tant, tots tenim dreta a entendre com i en que es gasten els nostres impostos.
El problema s'agreuge si es vol veure els detalls de com s'han gastat els diners. Seguint amb l'exemple, si vull saber com s'han gastat els diners de Salut, on haig d'anar a mirar? Les despeses del Departament de Salut? Haig d'anar entitat per entitat de cada subsector? Per cert, si mirem el subsector "CatSalut, ICS, ICASS", veure'm que a més a més dels diners de l'agrupació Salut, també rep més de 1.624 Milions d'Euros de l'agrupació Acció Social!

En resum, els pressupostos tenen un aspecte matricial, com es pot veure en els Resums dels estats d’ingressos i de despeses on les files defineixen agrupacions i les columnes els subsectors.
Si això fos només una manera de veure els pressupostos, no em preocuparia, el que em preocupa és que darrera de cada concepte hi ha una estructura organitzativa, amb el seu personal, edificis, infraestructures, etc i que segurament incorreixen en despeses que es podrien evitar i (això ho sé per experiencia pròpia) tenen "mal rotllo" entre el personal d'uns i altres i en comptes de col·laborar, competeixen, o simplement es fan la trabeta.

A les hores, és quan apareixen els dubtes:

• perquè hi ha tanta despesa consolidable?
• perquè hi ha sectors que mouen més diners que el departament corresponent?

El total de la despesa consolidable representa un 35% (sí 35%)  del total. Jo crec que això és molt, i m'agradaria que algú que en sàpiga m'ho expliqui.
D'entrada, aquest diners, s'han de pressupostar doblement: al departament que els ha de transferir i a l'entitat que els ha de rebre, és a dir doble feina.

Ara mateix, a mi em fa l'efecte, que aquest 35% està indicant que l'administració catalana s'ha de poder simplificar i molt.

El mateix penso dels departaments que transfereixen més diners dels que acaben gasten com a tals. No crec que es justifiqui tenir aquests departaments.

Tot això venia a compte d'intentar fer un esborrany de Pressupost del futur Estat Català.
Hauré de fer un esforç amb els Pressupostos de l'estat espanyol, a veure si d'allà en trec alguna idea de com pot ser el Pressupost del nostre futur estat.