Independència - Reflexions - Seny i Rauxa al Parlament

El caràcter català té dues vessants: el seny i la rauxa. Tots dos formen part del caràcter català. No es pot entendre un sense l'altre.

L'independentisme també té aquestes dues vessants: Reagrupament és el seny, Solidaritat és la rauxa, representades pels seus respectius líders: Carretero i Laporta.

No és que ho digui jo, Solidaritat s'atribueixen ells mateixos la rauxa, i Reagrupament parla de seriositat, que podem considerar l'equivalent al seny. És a dir els dos rols queden ben repartits i assumits per cada una de les organitzacions. 

Cal que el seny i la rauxa entrin al Parlament. Que cadascú triï l'opció amb la que se sent més propera, i voti.

Jo soc més del seny, votaré Reagrupament. Qui se senti arrauxat, que voti Solidaritat. 

Però que cap independentista es quedi a casa el dia 28 i tots plegats votem a favor de la independència.

Independència - Reflexions - 10 mentides per demanar el vot per CiU

En aquest blog hi ha 10 mentides per a demanar el vot per CiU. El blog suposadament és sobiranista, com podeu veure si hi aneu.

Enumero les mentides i després les comento:

1. Perquè no s’hi val a badar. El 28N hi ha molts vots possibles però es tria només entre dues opcions. O Mas o Montilla.
2. Perquè es tria entre un President que vol la independència i es compromet a engegar un procés d'emancipació seriós i madur o un President que creu en Espanya i es declara explícitament antiindependentista.
3. Perquè la història recent demostra que qualsevol vot que no vagi a CIU és un vot, actiu o passiu, per un tercer tripartit.
4. Perquè la sobirania es construeix governant bé, guanyant el joc de les competències en competència, i el prestigi de l’autogovern no aguantarà quatre anys més de d’inoperància i desgovern.
5. Perquè a ERC se li han acabat els arguments. Si en 7 anys el PSC no ha sabut plantar cara al PSOE i posar-se al costat del país ja no ho farà.
6. Perquè una legislatura centrada en el concert econòmic és el que convé. Frenar la sagnia fiscal i jugar-hi com a factor de cohesió nacional i lligam de país.
7. Perquè la Generalitat necessita les mans lliures a Madrid per pactar a dreta i esquerra segons convingui.
8. Perquè potser calia un canvi després de 23 de governs Pujol i potser era un actiu per al país que un català nascut a Andalusia fos President de la Generalitat però ara ja no hi ha més potsers.
9. Perquè el PSC necessita repensar la seva fidelitat al país, la relació amb el PSOE i la seva invisibilitat a Madrid. I només ho farà des de l'oposició.
10. Perquè el moment demana un lideratge de país estable i fort i només CIU el té a l’abast.

Resposta a les mentides:

1. no són eleccions presidencials, i si CiU no obté majoria, no vol dir que Montilla repeteixi, dependrà dels pactes post-electorals
2. si Mas vol la independència que ho posi clarament al programa de CiU. Volen captar vots independentistes!
3. és una suposició interessada, i si el vot va cap a RCat o SCI? Volen fer por amb el tripartit
4. la sobirania no es construeix, la sobirania s'exerceix, i per exercir-la cal declarar-se independents. És una altra excusa per instal·lar-se al poder
5. veritat a mitges, aquest argument també val per a votar a qualsevol altre. Un altre cop volen captar vots independentistes!
6. suposició molt ingènua després de la sentencia del TC sobre l'estatut, en concret l'apartat de finançament. Una altra excusa per instal·lar-se al poder fent veure que fan alguna cosa de profit pel país
7. una altra suposició molt ingènua; qui els ha dit que Madrid voldrà pactar? estant suposant que PP o PSOE  necessitaran CiU i només CiU a les eleccions del 2012; molta suposició, i a més a més, la sentencia del TC seguirà impedint res que s'assembli a un "concert"
8. fum; això és només fum, per no dir res. Una mena de mea culpa pel pacte CiU-PP del darrer govern de CiU.
9. el PSC pot anar a l'oposició encara que no guanyi CiU; altra cop volen fer por amb el tripartit
10. lideratge per a fer què? per a gestionar l'autonomia? també ho podria fer el PP + C's. Una excusa més per instal·lar-se al poder.

Que no t'enganyin, si realment vols exercir la sobirania, el 28N vota independència. Vegeu els comentaris que la gent fa al  Twitter . I per entendre la magnitud de la tragèdia de l'espoli fiscal, aneu aquí.

Independència - Reflexions - Partitocracia

Els partits polítics han aconseguit que la població (en general) vegi la política com ells volen: els partits són uns proveïdors que ofereixen un producte polític que els votants (clients) voten (compren).

Això és una perversió de la democràcia, ja que el votant ha d'escollir qui el representa, no quin "producte" li agrada més. La situació actual no és cap sorpresa donat que la nostra democràcia va néixer fa poc i sense tradició; a les primeres campanyes, ja es va veure com s'utilitzaven les tàctiques publicitàries per aconseguir el vot, situació afavorida pel sistema de llistes tancades. Això ha provocat que els votants vegin als polítics molt semblants entre ells (tots són iguals, diuen) de la mateixa manera que es veu molt semblant als fabricants de detergents, tots renten més blanc, etcètera. Alguns articles ja ho han denunciat.

Cal recuperar el sentit original de les eleccions que és elegir els nostres representants. Per això cal una nova llei electoral que afavoreixi la representativitat i que tothom sàpiga quin parlamentari el representa. A veure, quanta gent sap qui anava de número 2 o 3 de la llista que va votar? Les quatre vegades que vaig votar CiU el cap de llista era Jordi Pujol, però ni punyetera idea de qui anava de número 2; en aquells moments tampoc m'importava. Ara, que he comprès l'error que això representa, veig clar que s'ha poder elegir directament els nostres representants, per saber qui són i poder-nos-hi dirigir directament plantejant-li els nostres neguits i queixes. Us heu parat a pensar l'absurd que és que un cop hem votat ja no tenim cap contacte amb els nostres representants? en el supòsit que ens adrecem a qualsevol parlamentari no hi ha cap mecanisme que permeti establir que ell ens representa directament; un exemple, jo voto a la província de Barcelona, per tant qualsevol de les desenes de diputats elegits per Barcelona és representant meu, tant si és del PP, C's, PSC, CiU o ERC. Això és democràcia representativa? No, és partitocracia.

Per tant, cal canviar el sistema, cal anar cap a llistes obertes o demarcacions petites unipersonals.

Les demarcacions unipersonals han de ser-hi per tal de garantir la vinculació del diputat amb els seus electors, més que no pas amb el seu partit. En cas que demarcacions siguin petites però no unipersonals, les llistes obertes són  necessàries per garantir que la darrera paraula la te l'elector i no el partit. També seria admissible un sistema mixt en que a més a més de les demarcacions unipersonals hi hagi diputats elegits segons criteris de proporcionalitat, per elegir aquests diputats les llistes obertes són obligatòries. 

Per canviar tot això, cal anar a votar i votar aquells que proposen la regeneració democràtica. I com que amb la regeneració democràtica no n'hi ha prou per acabar amb l'espoli fiscal cal votar independència .

Si voleu fer un repàs de perquè cal votar independència, mireu-vos aquesta intervenció d'en Joan Carretero (en 3 vídeos) vídeo 1 vídeo 2 i vídeo 3 .

Independència - Reflexions - Full de ruta

Una de les crítiques que es fa a l'independentisme, és que no n'hi ha prou amb dir que es declararà la independència, que cal explicar com es farà. És a dir, explicar el ful de ruta.

Partint del suposit d'un Parlament amb 68 o més diputats disposats a declarar la independència, la gent del Cercle Català de Negocis proposa un full de ruta, que em permeto transcriure a continuació. L'original us el podeu baixar clicant aquí.

Amb la majoria parlamentaria es constituiria el govern que dins de la legislatura promouria la declaració unilateral d'independència. Aquest govern seria un aparell públic protoestatal per assolir la plena sobirania, preparat per gestionar la secessió en totes les seves dimensions.

Estructura del govern que ha d'obrir el procés independentista

• Articular un govern amb una conselleria d’exteriors potent dedicada a crear les complicitats internacionals per al reconeixement del nou estat.
• Un representant especial dedicat a negociar l’ampliació interior amb les institucions de la Unió Europea i la continuïtat de l'adhesió de Catalunya en aquesta organització.
• Un membre de govern encarregat de l’específica tasca de negociar la repartició dels béns i deutes amb l’Estat espanyol i la transferència completa de les competències i dels atributs estatals.
• Un Ministeri de Finances destinat a buscar les fórmules per retenir els recursos (els que ara s’evaporen amb l’espoli fiscal).
• Una cartera amb l’encàrrec de garantir l’autosuficiència energètica del nou Estat.
• Una cartera de defensa i seguretat amb la missió d’assegurar que la decisió de sobirania es pugui exercir en plena llibertat i amb total respecte als drets fonamentals.

Desprès d’haver seguit els passos anterior amb èxit, arriba el moment de fer sobirania:

• Proclamació d'independència, des del Parlament de Catalunya

Un cop fet això comença la negociació amb l'estat espanyol, explicat a continuació:

• Informar a Nacions Unides (ONU) i a la Unió Europea (UE) de la voluntat de secessió del poble de Catalunya.
• Sol·licitar també a aquests dos organismes, ONU i UE, un grup d’observadors internacionals, per garantir un procés net.
• Inici de negociacions amb el govern espanyol, assessorades i protegides per la Unió Europea.
• Preparar un Referèndum per que el poble de Catalunya ratifiqui la decisió del Parlament de Catalunya (si s'escau).
• Negociar i signar tots els tractats internacionals, tan polítics com comercials i especialment el de defensa, del nou Estat Català.
• Preparar la transferència d'informació fiscal a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).
• Gestionar el traspàs de la resta de funcionaris de l’estat espanyol, a la Generalitat, o la seva repatriació dels que així ho prefereixin: Policia Nacional, Guàrdia Civil, personal militar, empleats Correos...
• Negociar quina proporció del deute acumulat per l’estat espanyol li correspon a Catalunya.
• Determinar els fons culturals i artístics que es troben a Espanya,principalment a Madrid, en quin percentatge pertanyen a Catalunya.
• La part proporcional de l'exèrcit espanyol que li pertoca a Catalunya
• Negociar la part dels fons del Banco de España que corresponen a Catalunya.
• Transferència dels fons de reserva de la Seguretat Social que corresponen a Catalunya.
• Adoptar com a referència la Convenció de Viena sobre la successió d’Estats (1983) en relació a la propietat estatal immòbil (edificis, vies de trens, carreteres,...) i també de la propietat estatal mòbil (trens, cotxes, ordinadors,...) que han de passar a l’Estat català.

Finalment, serà molt important gestionar els vincles sentimentals amb Espanya. Aquells catalans que vulguin ser a la vegada espanyols, o qualsevol altra nacionalitat d'origen, ho podran continuar sent mitjançant una fórmula tan senzilla i estesa arreu com la de la doble nacionalitat.

Per tant, no hi ha excusa, el 28N VOTA INDEPENDÈNCIA!

Independència - Reflexions - Que passaria si CiU fos independentista?

El que vull dir és: que passaria si CiU apostés clarament per la independència?

Realment creuen, els responsables de CiU, que els seus votants deixarien de votar-los? potser sí que algun s'espantaria i no els votaria, però no crec que es passessin al PSC o al PP, com a molt s'abstindrien, i per altra banda, es compensaria de sobres amb els independentistes descontents amb ERC; és per això que ara parla del "concert econòmic", per captar-los.

Quan CiU parla d'immaduresa per la independència, està parlant dels seus votants, llavors perquè CiU no fa pedagogia de la independència entre els seus?

Algunes de les conseqüències si CiU fos independentista: 

• si CiU fos independentista, en comptes de "concert econòmic" proposaria el seu full de ruta i el seu compromís per a la independència 
• si CiU fos independentista, el 28N hi hauria una majoria al Parlament que ens permetria iniciar el procés d'independència 
• si CiU fos independentista, s'acabaria el patir pel català
• si CiU fos independentista, s'acabaria l'espoli fiscal
• si CiU fos independentista, s'acabaria el dèficit d'infraestructures de Catalunya
• si CiU fos independentista, Barcelona seria capital de veritat, visible a tot el mon
• si CiU fos independentista, l'organització territorial de Catalunya la resoldríem sense haver de demanar permís a ningú
• si CiU fos independentista, no hauríem de demanar tenir seleccions nacionals
• si CiU fos independentista, les "majors" no posarien pegues a distribuir les pel·lícules doblades al català
• si CiU fos independentista, la polèmica per les "corridas" i els correbous s'hauria resolt al Parlament i prou
• si CiU fos independentista, cap tribunal de fora ens diria que podem fer, ser o sentir, ni ens retallaria les nostres lleis i llibertats
• si CiU fos independentista, seriem LLIURES.

Independència - Reflexions - Abstenció inutil

L'abstencionisme és una inutilitat. Tot i que l'abstenció és una opció legítima, davant d'aquestes eleccions del 28N, abstenir-se no és cap opció, és una acció inútil, és un posicionament, però a les eleccions els posicionaments, si no van acompanyats de vots no serveixen per a res.

L'abstencionisme és una actitud antiquada; és a dir, la idea que hi ha al darrera de l'abstenció al 28N fa tuf a passat, a formes de lluita anti-franquista, quan es feien posicionaments perquè no es podia fer res més; és l'actitud de gent ancorada en el passat, que no s'adiu gens amb la societat en xarxa d'avui dia.

L'abstencionisme és una manca de compromís, no es fa res i en canvi es demana als altres que ho facin tot; no es va a votar perquè no hi ha cap opció que els agradi, però no col·laboren de cap manera per tirar endavant cap opció; l'abstencionisme s'oblida que la democràcia és participació, i a part de votar també es pot participar presentant-se a les eleccions, treballant per una opció, promovent coalicions, etcètera. 

L'abstencionisme és la posició fàcil del que mai s'equivoca perquè no fa res; només critica sense aportar solucions, i a més a més reclama que "algú" aporti la solució.

L'abstencionisme és vendre fum, com tots els posicionaments que no van acompanyats d'acció; l'endemà de les eleccions, per més alta que sigui, l'abstenció no influeix en res, només valen els vots, i és en funció dels vots emesos que es compondrà el Parlament.

L'abstencionisme és una manca de realisme, ja que el sistema és com és i per tant, o es fa una revolució per canviar-lo, o es treballa amb les eines que dona el propi sistema: eleccions, vots, campanya electoral, etcètera.

L'abstencionisme és una rebaixa del cost dels escons per als unionistes i autonomistes, ja que com menys vots hi hagi menys vots necessitaran els unionistes per obtenir escons, i a l'inrevés, com més vots independentistes més car, més vots necessitaran; llegiu que en diu el  Xavier Mir.

Unes consideracions més.

Votar CiU és, des del punt de vista independentista, una mena d'abstencionisme, ja que CiU no planteja de manera clara la independència, ni l'espanyolisme; el vot a CiU és una forma de ni-ni; ni es vota independentisme, ni es vota espanyolisme.

Per animar-vos, mireu  el lip dub per la independència, segur que us anima i el 28N aneu a votar, perquè com deia la meva avia, "a casa no t'hi porten res", si volem la independència, hem de "sortir a buscar" la independència; per tant el 28N no et quedis a casa, surt a votar independència. Tens 3 opcions, les 3 són vàlides: ERC, Reagrupament, i Solidaritat.

Jo votaré Reagrupament, però si no us convenç podeu votar Solidaritat que també proposa la Declaració Unilateral d'Independència, i si això no us acaba de fer el pes, voteu ERC; l'objectiu és 68 diputats independentistes.

Segueix el #votaindependencia al Twitter i el 28N vota Independència.

Independència - Reflexions - Que passa si no votem independència?

Que passarà si el proper 28 de novembre no votem independència? 

Els analistes plantegen diferents escenaris, però el més probable, especialment si no votem independència és que CiU tindrà majoria absoluta, i governarà en solitari.

Que significa això? Doncs més autonomisme, com a mínim 4 anys ja que CiU no es planteja cap referèndum durant aquesta propera legislatura. I per tant tots els problemes que tenim seguiran; a continuació uns quants dels que tenim:

• Espoli fiscal. Les balances fiscals quan es van publicar indicaven uns 17.500 milions d'euros de pèrdua per a Catalunya (xifra molt important encara que per sota dels càlculs que parlen de 22.000 milions), no va passar res, seguim igual.
• No hem assolit el reconeixement com a Nació que es pretenia amb l'Estatut
• L'única sobirania resideix en el Parlament espanyol i, per tant, Catalunya no pot tenir competències exclusives
• El TC ha deixat clar que Catalunya no pot tenir un sistema de finançament diferent de les 17 comunitats autònomes de règim comú
• Els catalans a Espanya som com els alemanys a Europa, però mentre als alemanys se'ls reconeix el seu esforç, a nosaltres ens maltracten, ens insulten i diuen que ens ho volem quedar tot
• Els nostres recursos els decideix sempre l'únic òrgan sobirà que existeix, el parlament espanyol, per mitjà de la LOFCA
• Els catalans -- encara que anem units -- sempre serem minoria a Espanya
• El TC ha dit que l'única llengua obligatòria a Catalunya és l'espanyol
• El nostre idioma no pot ser preferent mai; en tot cas, si n'hi ha un de preferent, serà el castellà

Tot això i més, continuarà si no votem independència. I no serà culpa dels "altres" el que ens passi. Serà culpa nostra per a fer confiança a uns polítics que en el millor dels casos van "amb el lliri a la ma" pensant-se que n'hi ha prou amb dir "volem el concert i com que a Catalunya tenim majoria ens l'heu de donar". Mare de Déu! com es pot ser tan ingenu! el mon no funciona així. Per tant, si votem aquesta mena de polítics tindrem el resultat lògic: 4 anys més de frustració i declivi nacional (autonomisme de règim comú). Personalment no crec que siguin tan ingenus, crec que simplement ja els va be seguir com fins ara.

I de que servirà si votem independència? En el cas d'obtenir majoria absoluta està clar, declarar la independència i començar el procés transitori corresponent. Però també seria ingenu pensar que el 28N s'obtindran 68 diputats independentistes; llavors què? doncs llavors, si votem independència el que hi haurà és una colla de diputats  treballant durant els 4 anys de legislatura per a defensar tot el que es pugui i en la mesura que el Parlament (de nyigui-nyogui) permeti, i sobretot, preparar el país per a que en les següents eleccions els diputats independentistes siguin majoria, i fins i tot els votants de CiU ho vegin clar que només hi ha una solució: INDEPENDÈNCIA!!!.

Independència - Reflexions - Atac al català

Els recents atacs de PP i C's al català, interposant recursos al TC i al TSJC, a part de voler allò que és evident, anihilar el català, reduint-lo a llengua de segona categoria, busquen també una altra cosa: la fractura social.

Fins ara se'ns ha dit que la fractura social pot venir per demanar la independència, però això és fals. Ja s'ha argumentat prou i no cal insistir-hi. Però el que no s'ha dit gaire és que la fractura social pot impedir la independència perquè pot fer perillar la majoria necessària per a proclamar-la.

I l'agent que pot provocar la fractura social és la llengua. I això és el que busquen aquests. Dividir, fracturar Catalunya en dues, la castellanoparlant i la catalanoparlant. De fet, en part ja existeix, ja hi ha molt de castellanoparlant que no fa servir el català per res, ni per la bona educació d'atendre als clients en el seu idioma. Ara el que busquen amb aquests atacs és la reacció dels catalanoparlants. Pot semblar un contra sentit, però té la seva lògica, és una provocació als catalanoparlants, que segons com reaccionem pot dur a la fractura social per raó de llengua que aquests estan buscant.

Perquè els interessa la fractura social? Doncs perquè l'independentisme està guanyant presencia a la societat catalana (fins i tot ho reconeix C's quan diuen que l'independentisme és més mediàtic ara), i una de les raons perquè creix és perquè les raons que s'esgrimeixen són objectives i quantificables: espoli fiscal, infraestructures deficitaris, incompliment de traspassos obligats per llei, catalanofòbia més que evident a grans sectors d'Espanya, etcètera. És a dir, queda clar que la llengua i la cultura no són l'únic argument per a la independència, i que hi ha moltes més raons que la fan necessària i desitjable.

Per això, amb aquests atacs, el que volen és que l'independentisme torni a centrar-se en la llengua i la cultura, per tal de poder-lo atacar com fins ara (nacionalisme, imposició de la llengua, etc), creant a més a més la fractura de la societat catalana, per raó de la llengua, fractura de la qual, evidentment, en culparan a l'independentisme.

Per tant, cal que l'independentisme no canviï els seus arguments. Tothom té clar quin serà el paper del català quan siguem independents, no cal insistir-hi com argument principal. 

El que cal és seguir demostrant i propagant la necessitat de ser independents i la viabilitat de la independència.

En quant a la defensa de català, jo estaria més en línia amb el que diu Dolors Feliu en aquest article on recorda que el català segueix sent llengua oficial i d'us normal a Catalunya, i per tant, treballar en aquesta direcció, mentre seguim treballant per convèncer a tothom que la independència és necessària i possible.

Independència - Reflexions - Impacte mediàtic

El dimecres 27, vaig assistir a una conferencia del CCN a Sitges, i al final, com a resposta a una de les preguntes del públic, es va dir una cosa que crec que és molt important i que fins ara crec que no se li ha donat prou rellevància: els catalans encara no es creuen que la independència és possible i viable.

És a dir, qui més qui menys, veu clar que la situació d'espoli és insostenible i que Catalunya, si segueix així no se'n sortirà; això tothom ho veu però a l'hora d'extreure'n la conseqüència lògica, independitzem-nos, no tothom ho veu clar. Hi ha gent que encara pensa que la independència no és viable o que no ens deixaran ser-ho o simplement té por.

Per tant, cal difondre que la independència no tan sols és necessària sinó que és viable, i per a que tots aquells que encara pensen que no ho és, ens cal alguna cosa que faci un impacte mediàtic, que remogui les idees d'aquesta gent, i els faci veure que sí, que és possible, viable i desitjable.

Aquest impacte mediàtic hauria de ser durant la campanya electoral, cap al final, i faria de catalitzador del vot independentista que a hores d'ara es debat entre l'abstenció i el "vot útil" a CiU. 

No sé com es pot fer un impacte mediàtic d'aquest tipus, potser els companys independentistes que treballen als medis de comunicació poden aportar alguna idea. El que tinc clar és que necessitem alguna cosa que arribi a tothom; a la xarxa, l'independentisme està molt viu, però hi ha molta gent a la qual la xarxa no li arriba, ni la coneix. 

Penso en alguna mena de reportatge, amb personalitats "de pes" dins de la societat catalana, i que expliquin perquè és viable l'estat català, i difós al màxim per tots els medis. Però el mon mediàtic queda lluny del meu àmbit professional i potser no va per aquí la cosa, i cal que les idees les aportin gent que coneix el mon mediàtic.

Per tant, alguna idea per a difondre de manera impactant la viabilitat de l'estat català? 

Independència - Reflexions - Més motius per no votar CiU

Després de la intervenció de l'Artur Mas a TV3, més motius per no votar CiU.

Peix al cove: es queixa que quan el practiquen els bascos es troba be i quan ho fa CiU es critica; encara no ha entès que el que es critica és que després  de 30 anys segueixi amb el peix al cove i malgrat la pèssima situació en que està Catalunya no sigui capàs d'evolucionar i voler més! i a més a més és tan incompetent no en sap treure profit, només cal veure la merda d'estatut que va pactar amb ZP i comparar amb el que n'han tret els bascos.

Fractura social: Diu que país esta dividit al 50% a favor de la independència i el 50% en contra, i que per això ara no toca parlar-ne; a veure, si abans amb el 20% independentista no tocava i ara amb el 50% independentista no toca, quan tocarà? quan sigui el 60%? Llavors ja no farà falta!.  Queda clar que per CiU la independència no toca mai. Perquè sinó, CiU faria alguna cosa per a convèncer la gent que la independència és necessària, sobre tot ara, que amb un 50% a favor, segons diuen ells mateixos, s'està més a punt que mai d'arribar a la majoria suficient

Reforma laboral: Van votar la reforma laboral a canvi de res; diu que per evitar la intervenció de l'economia (espanyola i per tant també la catalana), com si amb l'espoliació del 10% del PIB Catalunya no la tingui ja intervinguda; i tot això en base a una informació que només els polítics tenien; tot i així el PP hi va votar en contra, i CiU a favor, perque? Perquè van desaprofitar l'ocasió de posar els interessos de Catalunya per davant dels de Espanya? Perquè pensen i actuen en clau espanyola!

I aquests han de ser el vot útil de l'independentisme? Au va!

Per tant, el 28N a votar independència. Res de reaccions infantils "si no són com jo vull, no voto". Si vols la independència has de votar independència, encara que les opcions no siguin perfectes. 

Només cal recordar que al votar el que realment s'escull és un representant, per tant de les tres opcions independentistes tria la que creguis que et representa millor, la que reflexi més fidelment el teu pensament.

Que ets llançat i dius el que et sembla i com et sembla, desacomplexadament ? doncs vota  Laporta  ( SCI )

Que t'agrada dir les coses pel seu nom, la veritat per davant, però sempre amb educació i sense despentinar-te? el teu vot ha de ser per Carretero ( Reagrupament ), com jo!. 

I si ni SCI ni Reagrupament et convencen, i vols una opció més clàssica, amb un partit consolidat, llavors encara tens la gent valenta d'ERC.

El 28N vota independència!

Independència - Reflexions - Mercat laboral: "la guardiola"

En el futur nou Estat Català, caldrà adaptar el mercat laboral a les característiques de l'entorn català, el qual es caracteritza per l'abundància de petita i mitjana empresa.

Un dels temes a adaptar serà la protecció del treballador.

Actualment la protecció del treballador, té dues vessants: les indemnitzacions per acomiadament i les prestacions per atur. Les prestacions per atur, de moment ho deixarem per un altre dia.

Les indemnitzacions a pagar actualment per acomiadament són de entre 20 a 45 dies per any treballat, el que s'anomena antiguitat. Aquestes indemnitzacions fan que les empreses, especialment els autònoms i la petita i mitjana empresa s'hi pensin molt a l'hora de contractar treballadors; també fa proliferar la contractació temporal.

Per tal de corregir aquest efecte pervers de la protecció del treballador que l'acaba perjudicant donat que provoca la precarització dels llocs de treball, i desmotiva el canvi de feina per no perdre antiguitat, es proposa que la protecció per acomiadament la gestioni l'administració, de tal manera que el treballador quedi protegit i l'empresa pugui adaptar la seva plantilla a les necessitats del moment sense costos addicionals de tal manera que no hi hagi perjudicis per ningú. El sistema proposat és el de "guardiola" o "motxilla" conegut també com a sistema austríac.

Que és i com funciona la "guardiola"?

La guardiola és un fons que gestiona l'administració, el beneficiari del qual és el treballador; aquest fons és de per vida, i no es perd per canviar d'empresa ni per deixar de treballar; d'aquí el nom de guardiola o motxilla, perquè el treballador "la porta sempre a sobre".

La administració gestiona aquest fons com un fons d'inversió, n'assumeix els costos de la gestió i en garanteix el valor; és a dir, el treballador sempre recuperarà com a mínim el valor equivalent a les aportacions fetes; si, pel motiu que sigui,  el fons perd valor  l'administració aportarà la diferencia per tal de que el treballador no hi perdi.

Com s'aprovisiona la "guardiola"?

Les aportacions a la "guardiola" les fa l'empresa que contracta el treballador, aportant un % mensual fixat per llei (aquest és el punt més important i que genera més discussió a l'hora de posar en marxa el sistema de "guardiola"); també pot fer aportacions voluntàriament el treballador (com a un fons de pensions).

Quan es poden retirar diners de la "guardiola"?

Per poder retirar diners de la "guardiola", cal o bé estar a l'atur, o be estar jubilat; també es poden retirar diners després d'un temps d'haver deixat de treballar, temps fixat per llei, o perquè l'empresa és insolvent i no paga les nòmines. En el cas que el beneficiari mori, el valor del fons passa al seus hereus.

Quin ús se li donaria a la "guardiola"?

L'ús que habitualment se li dona a la "guardiola" és per a substituir la prestació d'atur i la indemnització per acomiadament, tot a l'hora. En el cas del nostre país, crec que no seria recomanable, fer un canvi tan dràstic de cop. Per tant, la proposta seria per a substituir només la indemnització per acomiadament.
L'objectiu és que les empreses puguin contractar treballadors sense por a les indemnitzacions i que els treballadors se sentin segurs amb la "guardiola" creixent dia a dia mentre treballen. Cal recordar que en el mercat laboral català abunden els autònoms i les petites i mitjanes empreses, els quals són molt sensibles als costos associats a la massa salarial i a les possibles indemnitzacions.
L'altre gran objectiu és que els treballadors puguin canviar de feina sense perdre la protecció, el que ara s'anomena antiguitat; quanta gent, especialment els de més de 40 anys no ha renunciat a un canvi de feina per no perdre l'antiguitat? moltíssims; amb el sistema de la "guardiola" el treballador no perd "l'antiguitat" i s'afavoreix el canvi de feina per a millorar la carrera professional, cosa que molta gent ara no ho fa per no perdre "antiguitat".

Com es gestiona el canvi, del sistema actual al sistema de "guardiola"?

D'entrada el sistema de "guardiola" es podria aplicar als "nous primers contractes", és a dir als primers contractes laborals d'un treballador. Aquest seria el canvi més senzill, en quan una persona entra en el mercat laboral, comença la seva "guardiola".
Un cas semblant seria el de la gent que torna a treballar provinent de l'atur. En aquest cas també es posa en marxa la "guardiola" en les mateixes condicions que els que s'han incorporat per primer cop. La raó és que qui està a l'atur en el seu moment ja ha cobrat la indemnització corresponent.
En el cas de la gent que està treballant quan es posa en marxa la "guardiola", a més a més de començar la seva "guardiola", caldrà aprovisionar-la amb un fons inicial proporcional als anys treballats.

Punts conflictius del sistema de "guardiola"

A part del propi sistema en sí, que d'entrada la part treballadora segurament veurà com una forma de disfressar l'acomiadament lliure, i l'empresariat veurà com un cost afegit, per haver d'aprovisionar la "guardiola"; un cop els quedin clares les avantatges del sistema, els punts de conflicte seran el tant per cent a aportar per part de les empreses i l'aportació inicial per a fer la transició d'un sistema a l'altre, i qui ha de fer aquesta aportació.

No és de l'abast d'aquest escrit fer una proposta concreta de com articular el sistema de "guardiola", però, com a reflexió de cara als punts conflictius, es proposa:

• l'aportació mensual feta per l'empresa sigui d'un 5'56 %, que és l'equivalent a 20 dies de sou a l'any
• l'aportació inicial per a la transició al nou sistema de "guardiola" l'aporti l'administració sigui equivalent a 120 dies de sou al 100% de la base reguladora cotitzada
• la transició al nou sistema podria ser opcional per aquells treballadors amb contracte, els quals no s'incorporarien al sistema de "guardiola" fins que no canviessin d'empresa, ja sigui per iniciativa pròpia o després de passar per l'atur

Per a poder debatre tot això ens cal una eina molt important: tenir un Estat Català. Sense un estat propi no podem pensar en tenir una legislació laboral i uns mecanismes de protecció que s'adeqüin a les nostres necessitats. A les properes eleccions cal anar a votar i votar independència.

Independència - Reflexions - #votaindependencia

Piulades #votaindependencia

A la part dreta hi teniu el visualitzador de piulades per a #votaindependencia.

Independència - Reflexions - Eleccions

S'acosten les eleccions, i cada cop hi ha més enquestes publicades.

Segons les enquestes, l'independentisme té dos enemics a batre:

• L'abstenció
• El "vot útil" a CiU

L'abstenció

Malgrat que tot sembla indicar que l'independentisme creix, i que a les enquestes on es pregunta independència Sí o No, hi ha un 48% pel sí i un 41% pel no, quan ens fan enquestes en que es pregunta si s'anirà a votar i a qui es votarà, resulta que els vots per l'independentisme no creixen, i sembla que bona part es quedaran a casa, o votaran en blanc o nul.

Sembla ser que el desencant per no tenir una única candidatura és el motiu principal per a no anar a votar; el raonament és simple i simplista: "si no hi ha unitat dels independentistes no voto". 

Ja hi ha hagut prou anàlisis fets per gent més competent on s'ha deixat clara la immaduresa d'aquesta reflexió. Aquesta immaduresa no es cosa d'ara, fa temps que davant d'un problema hi ha gent que diu "algú hauria de fer ..." i no fa res, només criticar.

Com que de totes maneres, cal mobilitzar també aquest vot independentista potencial, i pensar com incentivar-los per anar votar.

Jo només els puc fer una reflexió: voteu una de les opcions independentistes; voteu aquella a la que us sentiu més proper, o aquella que segons la vostra opinió hauria d'haver liderat la "unitat", però voteu-ne una; penseu que com més votem independentista més ens acostem a l'objectiu: La Independència. I per aquest objectiu, val la pena fer l'esforç de votar, encara que l'opció escollida no sigui la única ni del tot satisfactòria. 

I sobre tot cal anar votar independentista, perquè cada abstenció és un vot per La Unitat amb Espanya. Realment voleu això?

El vot útil a CiU

Una altra part de la gent que vol la independència, segons sembla, votarà CiU, perquè ho considera un vot útil.

Be, no sé en que pensen quan diuen "útil"; només se m'acut que vulguin assegurar-se que no es repetirà el tripartit. Analistes competents ja han demostrat que no cal votar CiU per evitar el tripartit; votant independència  (qualsevol de les opcions que no sigui ERC) assegura que no hi haurà més tripartit.

Queda poc temps per convèncer aquest votants "utilitaris". Si amb tot el que s'ha dit des d'abans de l'estiu fins ara, encara pensen votar CiU, només puc fer que demanar-los que no es quedin a mitges. 

Tot aquell independentista que pensi en votar CiU que no es limiti simplement a votar-los, que s'afilii a CiU i que des de dins treballi per a portar aquesta coalició cap a l'independentisme de veritat. Al menys així, el seu vot "útil" servirà per alguna cosa.

De totes maneres, l'enquesta de veritat el 28N.

Independència - Reflexions - Curiositat

Fa poc temps, me'n vaig donar compte que des de que hi ha eleccions al Parlament de Catalunya, el partit que jo he votat, ha entrat al Govern.

Això vol dir que a les eleccions del 80, 84, 88, 92, 95 i 99 vaig votar CiU.

Al 2003 i al 2006 vaig votar ERC.

A les properes eleccions votaré Reagrupament. Vol dir això que Reagrupament entrarà al Govern?
Tan de bo, això voldria dir que es declararia la independència .

Independència - Campanya - Voluntaris Reagrupament

Una de les claus de l'èxit de la campanya electoral de Reagrupament Independentista serà aconseguir la mobilització d'un gran nombre de voluntaris.

La teva voluntat i el teu entusiasme units portaran Reagrupament Independentista al Parlament de Catalunya.

Fes-te voluntari de la campanya electoral col.laborant activament en la seva organització i execució. Et necessitem! Només cal omplir la fitxa d'inscripció (baixeu-vos-el des d'aquest enllaç) i enviar-la a voluntaris@reagrupament.org

Tothom es benvingut, no cal ser associat

Comença des d'ara a ser voluntari
Ho aconseguirem!
Independència. Ara sí, ara toca !

Independència - Reflexions - Sistema electoral

L'any 1951, l'economista Kenneth Arrow, professor emèrit de la Universitat de Stanford, va demostrar que no existeix cap sistema de votació perfecte.

En concret, el teorema d'Arrow (wikipedia, en anglès) (blog en castellà que l'explica bastant be) demostra que no existeix cap manera de definir les preferències d'una col·lectivitat a partir de les preferències dels seus membres de tal manera que es satisfacin totes les propietats següents:

1. Domini universal: El procediment ha de donar resultats amb independència de quines siguin les preferències dels membres de la col·lectivitat
2. Unanimitat: Quan tots els membres de la col·lectivitat prefereixin alguna alternativa, també la col·lectivitat ha de preferir aquesta alternativa
3. Independència d'alternatives irrellevants: Les preferències de la col·lectivitat pel que fa a una família d'alternatives ha de dependre només de les preferències dels membres de la col·lectivitat pel que fa a aquestes alternatives
4. Absència de dictadura:  El procediment per a definir les preferències de la col·lectivitat no ha de ser tal que garanteixi que aquestes coincidiran sempre amb les de cert individu, independentment de quines siguin les preferències dels altres

És a dir, quan s'afronta el repte de fer una nova llei electoral, i Catalunya en necessita una de nova urgentment, cal tenir present que està demostrat que no existeix un sistema electoral perfecte.

Per tant, com que està demostrat que no existeix un sistema electoral perfecte, cal buscar un sistema que ofereixi la millor solució possible. Hi ha un parell de sistemes que caldria considerar: el Mètode Condorcet i la votació preferencial.

El  mètode Condorcet, que va ser anticipat per Ramon Llull en els seus Ars electionis, i Alia ars electionis, es pot explicar així:

Un mètode de Condorcet és un sistema de vot, que només utilitza el guanyador de Condorcet, és a dir, el candidat a qui els votants prefereixen davant la resta de candidats, quan se'ls compara d'un en un. El guanyador es pot trobar fent sèries de comparacions entre dos candidats. En unes eleccions en què s'usa el mètode de Condorcet el votant ordena la llista de candidats en funció de les seves preferències. Per exemple, pot posar un "1" al seu candidat favorit, un '2 'al segon preferit i així successivament. Quan un votant deixa en blanc a alguns dels candidats, s'entén que prefereix als quals ha votat davant dels que no ha valorat. A l'hora de comptar, s'enfronta a cada candidat amb la resta com si s'hagués enfrontat un a un en moltes eleccions. El guanyador de cada parella és el candidat preferit de la majoria dels votants. D'entre dos candidats, el preferit de cada votant és aquell que té un nombre menor en la papereta. Per guanyar l'elecció, un candidat ha de guanyar tots els enfrontaments un a un. Pot donar-se el cas que una elecció no tingui un guanyador de Condorcet perquè no hi hagi cap candidat preferit a la resta pels votants. Aquesta situació es diu 'dependència circular', 'empat circular' o 'ambigüitat circular'. Passa quan, un cop han comptat tots els vots, les preferències dels votants amb alguns candidats fan un cercle, en el qual tots els candidats són guanyats per almenys un altre candidat. Depenent del context de l'elecció, els empats circulars poden no ser molt freqüents. Tot i així, sempre hi ha la possibilitat que hi hagi una ambigüitat, de manera que tots els mètodes de Condorcet han de ser capaços de trobar un guanyador si això passa. El mecanisme que desfà l'empat s'anomena 'resolució de l'ambigüitat' o 'mètode que completa a Condorcet'.

La votació preferencial es descriu així:

La votació de volta a l'instant, Instant-Runoff voting, votació alternativa o votació preferencial (VP) és un sistema electoral utilitzat per a eleccions d'un candidat on a la papereta el votant marca als que prefereix segons l'ordre de preferència. En una elecció VP, si cap candidat obté majoria absoluta, s'exclouen els candidats un a un: el candidat amb menys vots és eliminat. El guanyador es decideix així:

1. En la primera ronda, es compten els vots obtinguts pels candidats marcats com a primera preferència del votant
2. Si cap candidat té la majoria dels vots, el candidat amb el menor nombre de vots queda eliminat i llavors s'agafen les paperetes de vot corresponents al candidat eliminat (és a dir, aquelles paperets on era la primera preferència) i es fa un nou escrutini sobre aquestes paperetes comptant els vots obtinguts pels candidats marcats com a segona preferència; els vots així obtinguts  es  sumen als vots obtinguts en primera ronda; si una papereta no té marcada segona preferència es descarta. 
3. Aquest procés es repeteix fins que un candidat obtingui la majoria de vots entre els candidats restants.

A nivell nacional, la VP s'usa per triar la Cambra de Representants australiana, el President d'Irlanda, la Casa de Representants de Fiji i, començant el 2007, el Parlament Nacional de Papua Nova Guinea. Als Estats Units s'empra en 9 Jurisdiccions locals, com el comtat de Pierce a Minnestota; a les ciutats de San Francisco i Berkeley també és usat.

Per tant, al proposar una nova llei electoral, a més a més de dir si es proposen districtes més petits o més grans, o districte únic, o qualsevol altra forma de districte electoral, caldria també proposar el mètode d'elecció.

Personalment, prefereixo el mètode de votació preferencial,  que implica districtes unipersonals i per tant una relació molt directa del representant amb la gent i el territori que representa. Amb la votació preferencial, malgrat el teorema d'Arrow, es pot (pràcticament) garantir que l'escollit representa a la majoria dels votants.

El que és trist de tot això, és que buscant informació per Internet, he trobat poca documentació en català. Tot i que fa 30 anys que els catalans hauríem d'haver fet una llei electoral pròpia, sembla que el tema no ens interessa gaire, malgrat els precedents de l'Ars electionis de Ramon Llull. Tan de bo això canvii a la propera legislatura, i el debat per una nova llei electoral sigui ben viu i interessant.

Independència - Reflexions - Llistes tancades

Solidaritat Catalana (SCI) ja ha fet les seves primaries. Ja està fet. Què passarà a partir d'ara?

• De moment, Laporta i els seus companys estan ara legitimats com a caps de llista.
• Aquestes llistes de SCI, un cop fet l'escrutini i els retocs legals, queden tancades.
• Amb les llistes tancades s'impossibilita fer coalició amb ningú més, tal com ja va comentar el Lopez-Tena.

A partir d'ara, el que s'ha presentat com un exemple de democràcia, es veurà que és una cotilla que impossibilita qualsevol pacte de coalició; són els que són i així hauran d'anar  a les eleccions.

Perquè em preocupa tot això, si jo sóc un reagrupat?

Doncs perquè fins ara creia en la possibilitat d'un pacte entre RCat i SCI, fins i tot després de les primàries; però m'he mirat el reglament de les eleccions (el document més important, per mida, de SCI) i queda clar que les llistes de SCI seran el resultat de les primaries (amb les correccions legals pertinents) i prou; m'ha costat, però ja ho he entès; s'han lligat de mans i peus, ja no poden fer res més amb les llistes, estan tancades.

Ara aquestes llistes són més rígides que les dels "altres", perquè, les altres llistes es poden negociar i modificar fins el darrer dia hàbil per a presentar-les. SCI no pot. Si SCI vol pactar res, haurà d'esperar a les eleccions i en funció de la força que li donin els resultats, pactar.

S'han acabat realment les possibilitats de pacte? De pacte de coalició sí, tot i que hi ha una altra possibilitat: que Laporta abandoni SCI i es passi a una "altra" llista que encara estigui oberta. D'en Laporta es pot esperar tot, però seria una mala solució per a l'independentisme, donaria una imatge poc seriosa.

Altres pactes però, encara se'n poden fer: pactes de no agressió; missatges independentistes coherents i no contradictoris; mediació d'un tercer actor que posi de relleu les similituds (per exemple CCN ), etc.

Finalment, si Montilla convoca eleccions prou tard, encara hi hauria la possibilitat de que SCI tingui temps de preparar i fer una assemblea en que es doti d'uns representants i els autoritzi a negociar, fer coalicions i modificar les llistes si cal; però això s'assembla massa a RCat i dubto que ho vulguin fer.

Per tant, tot apunta que s'haurà de treballar, i molt, per convèncer al votant independentista  que tenir més d'una llista independentista és bo.

Independència - Reflexions - Nom clau: Unitat

Últimament, en  el mon independentista hi ha una mena de clam per a la unitat i per a una sola candidatura a les eleccions.

Però quasi ningú aporta res per a aconseguir aquesta unitat. Els opinadors,  amb alguna excepció (blogs i articulistes) solen tenir un nivell molt baix d'argumentació, i no fan més que repetir "unitat", "unitat".

A més a més, es considera dogma de fe que sense unitat el votant independentista no anirà a votar o votarà CiU, cosa de la qual discrepo.

Com que sembla que tot això va començar el 10 de juliol m'agradaria fer un petit i incomplet repas de 

Fets:

A l'octubre del 2009 Reagrupament fa la seva 1ª assemblea com a associació i té un cert èxit; comença a créixer.

El 15 de gener del 2010 es registra el domini laporta2010.cat mitjançant l'empresa especialitzada "Guell Consulting Technologies SL" de Mataró telèfon 937984044; comprovat i comprovable fent un "whois".

El 28 de gener, el Jaume Renyer, des de la seva adreça de mesvilaweb.cat va enviar a tots els associats de Reagrupament una còpia dels estatuts i la ponència política de Reagrupament "per tal de tenir-los plenament a l'abast".

El 30 de gener, daltabaix a Reagrupament; Carretero demana a 4 membres de la junta que dimiteixin, i que si no ho fan ho farà ell; els 4 membres eren: Francesc Abad, Albert Pereira, Jaume Renyer i Emili Valdero.

El detonador de la situació va ser la metodologia per a l'elaboració de les llistes electorals.

Com que els 4 no van dimitir, Carretero va anunciar la seva dimissió i 12 persones més de la junta també, i això va fer que finalment es capgirés la situació i  acabessin dimitint els 4 esmentats i tornant Carretero a presidir Reagrupament.

El 23 de febrer apareix el primer comunicat a  www.laporta2010.cat on bàsicament Laporta es declara independentista sense més precisions.

El 21 de març, Reagrupament fa la segona assemblea i tanca les ferides obertes a finals de gener; a més a més, aparentment, està a punt de fer un fitxatge "mediàtic", en Laporta, que hi apareix, s'hi deixa fotografiar i fins i tot diu que se sent "moralment reagrupat". 

A partir d'aquest moment tothom dona per segur que Laporta es reagruparà; es comença a preparar la campanya electoral, parlant de  Carretero i Laporta. Però Laporta dona llargues, dient que espera a deixar de ser president del FCB (com si això li hagués importat gaire fins al moment); provocant que Reagrupament l'esperi per fer les llistes fins al juliol.

Mentre tant, el 18 de Juny es registra el domini democraciacatalana.cat (que és el nom del partit que crearà Laporta) mitjançant l'empresa especialitzada "Guell Consulting Technologies SL" de Mataró, telèfon 937984044. Comprovat i comprovable fent un "whois".

Quan arriba el 10 de juliol, Reagrupament fa la seva 3ª assemblea, i escull les seves llistes, sense Laporta, però deixant-li explícitament la porta oberta; sembla que ningú sabia que Laporta ja havia creat el domini del seu partit.

A la mateixa tarda del 10 de juliol, la manifestació deixa clar que l'independentisme va cap amunt i que algú l'hauria de canalitzar al Parlament obtenint un nombre important d'escons, arran d'aquesta manifestació és quan es comença a parlar de la necessitat de la unitat dels partits catalans.

El 14 de juliol Laporta presenta el seu partit Democràcia Catalana.

El 16 de Juliol es registra el domini solidaritatcatalana.cat mitjançant l'empresa especialitzada "Privacidad Whois sl" de Santigo de Compostela telèfon 627089328. Comprovat i comprovable mitjançant "whois". 

El 20 de juliol apareix la crida a la solidaritat independentista de Laporta, Tena i Bertran per a la coalició de tots els partits nacionals

El 21 de juliol queda inscrit el partit Democràcia Catalana (DCat) al registre de partits polítics del ministeri de l'interior com es pot veure aquí

El 28 de juliol Solidaritat Catalana es presenta com a coalició, tot i que sembla que només hi ha un partit, Democràcia Catalana que oficialment té 7 dies de vida.

A partir d'aquí, tot són crides a la unitat dels partits sobiranistes i anuncis apocalíptics en cas de que no hi hagi unitat.

Donat l'anterior flirteig de Laporta i Carretero tothom demana que Solidaritat i Reagrupament vagin junts ("que se besen!"), però Solidaritat imposa una condició "sine qua non", (ho heu endevinat!) la forma d'escollir les llistes ha de ser per primaries i segons un complicadíssim reglament ; i a més a més, la gent de Reagrupament s'hauria de sotmetre (verb emprat per Laporta) a la votació de les seves candidatures dins de les primàries de Solidaritat. Proposició bastant sorprenent, ja que qui exigeix és el nou vingut, el partit i coalició que en prou feines acaba de néixer.

Tot això no deu ser per casualitat quan qui es presenta fent equip amb Laporta és l'Emili Valdero, el dimitit de la junta de Reagrupament quan la crisi de gener, amb lo qual sembla confirmar-se la tesi que deia que a aquesta persona el que realment el preocupa és poder ser diputat.

Estava clar i cantat que amb tot això era impossible un acord entre Solidaritat i Reagrupament.

Seria interessant saber qui va tenir la idea d'ajuntar el Tena i el Bertran amb el Laporta.

També voldria saber quan va decidir Laporta no anar amb Reagrupament; tenint en compte que el 18 de juny ja havia registrat el domini de Democràcia Catalana deuria ser cap a finals de maig o abans.

I sobre tot, seria interessant saber perquè.

Com que d'aquestes preguntes i d'altres no en tinc la resposta, he decidit fer la meva

Teoria:

Els contraris a la independència de Catalunya, els intel·ligents i amb capacitat d'actuació fa temps que observen el moviment independentista.

Mentre només hi havia grupuscles independentistes i l'única formació amb opcions era ERC, cap problema; ERC té un sostre electoral i a més a més pacta amb PSC. 

Però les consultes sobiranistes ho van canviar tot. Amb la primera van reaccionar malament, van provar la via de la provocació, amb els fatxes anant a Arenys de Munt, però no va funcionar. Segurament no s'ho havien pres seriosament. Però l'efecte dominó va fer que molts més municipis decidissin fer consultes i la cosa ja no es podia menystenir.

Per altre banda, una associació, Reagrupament, nascuda inicialment d'una escissió d'ERC, estava superant àmpliament les seves limitacions d'origen i creixia, i tot i passar una crisi forta, se'n sortia i es refeia, i captava a un que ja feia temps que li tenien l'ull posat: Laporta.

Laporta és mediàtic. Com a president del Barça és conegut a tot el mon (més que el president de la Generalitat, diuen alguns) i s'ha confessat clarament independentista, i moralment "reagrupat".

Aquí és quan crec que en algun lloc es va disparar una alarma. Un grup com Reagrupament, que ha superat una crisi que a altres organitzacions les hauria fet desaparèixer i un líder mediàtic com Laporta, junts predicant la independència, podrien fer molt de mal.

Per tant, van analitzar la situació, van estudiar i avaluar les alternatives possibles i van començar a actuar.

D'alguna manera van accedir a l'entorn de Laporta (no deuria ser difícil tenint un cunyat franquista) i li van posar al cap la idea de que ell hauria de tenir perfil propi, que no li calia anar amb Reagrupament, que en tot cas era Reagrupament qui havia d'anar amb ell. Aquestes idees eren fàcil d'implantar ja que Reagrupament mateix ja havia dit que si sortia una cosa millor que Reagrupament, se n'hi anirien. També li deurien recomanar discreció, amb l'excusa de no barrejar més el Barça amb la seva trajectoria política.

Ara be, calia evitar que a pesar de tot això Laporta i Reagrupament s'entenguessin; i no es podia fer descaradament. No hi havia arguments i per tant s'hauria notat massa. 

Aquí és on algú va estar genial: en comptes d'argumentar contra la unitat van decidir fer tot el contrari, demanar la unitat i no sols de Laporta amb Reagrupament sinó de tots els partits catalanistes. Evidentment, per darrera es faria tot el possible per impossibilitar aquesta unitat, i per difondre la idea catastrofista de que sense unitat el votant independentista s'abstindria o votaria CiU.

La crida a la unitat va ser fàcil, a més a més es va poder captar al Tena i al Bertran que ho tenien molt malament per anar a les llistes dels seus respectius partits, i amb això es va arrodonir el projecte; encara va quedar més versemblant. Calia però evitar que la unitat es consumés.

Evitar la unitat dels partits va ser fàcil, no calia fer res. Qui pot pensar que ERC i CiU s'ajuntarien? 

Evitar la coalició de Laporta i Reagrupament era en principi més complicat; però també hi van trobar la solució, només calia veure què havia estat a punt d'acabar amb Reagrupament: (ho heu endevinat!) les llistes electorals. Per tant el punt irrenunciable havia de ser les primàries per a les llistes electorals. És un tema que queda "molt democràtic" però que a la pràctica assegurava la no entesa amb Reagrupament, i a les males, la dissolució de Reagrupament dins de Solidaritat.

Com hem vist, també, el missatge catastrofista ha calat fort i encara hi ha molta gent que recomana abstenir-se o votar CiU si no hi ha una única candidatura independentista.

Val a dir, que tot això és una teoria, i que per tant puc estar molt equivocat.

Curiositat:
En basc unitat és diu "batasuna"

Independència - Reflexions - La documentació de Solidaritat

Una curiositat de Solidaritat Catalana: La mida dels  documents que té penjats a la Web.

• Decàleg : 4 pàgines (de fet 3 i 1/4)

• Crida a la Solidaritat: 2 pàgines (és aquella crida que ningú en va fer cas)

• Objectius: 1 pàgina (de fet 1/2 pàgina)

• Reglament de les primaries: 10 pàgines atapeïdes de text

Per mi és molt significatiu que el document més "gruixut" sigui un reglament.

Independència - Reflexions - Perquè votar independència

Perquè hauria de votar independència algú que normalment vota CiU?

Fem, primer, un petit exercici d'imaginació. Imagineu-vos que:

Tornem d'un viatge des d'Amèrica; hem agafat l'avió a l'aeroport americà i el vol  ha arribat directament, sense escales, a l'aeroport de Barcelona. 

Un cop hem baixat de l'avió hem hagut de passar per la duana, on ens atén un policia de duanes en català, amb el típic accent barceloní dels funcionaris catalans.

Un cop passats els tràmits de la duana, agafem el tren de l'aeroport, a prop de la terminal, i anem fins a un intercanviador ferroviari. En aquest intercanviador, ens acomiadem d'alguns companys de viatge: una parella francesa que agafa el tren internacional que els portarà al seu destí al sud de França, sense canviar de tren i d'un empresari de Tarragona que té pressa per arribar a destí per a supervisar l'enviament de contenidors a Hamburg, que ha de fer la seva empresa via ferrocarril d'amplada europea, ja que si l'enviament es retarda, podria veure's afectat per la vaga anunciada pels "cheminots" (ferroviaris francesos).

Nosaltres agafem un tren ràpid que ens porta a la capital de la nostra comarca; un cop a l'estació decidim agafar un taxi que per l'autovia ens porta fins a casa; podríem haver agafat el bus que regularment fa el recorregut, però  com és lògic va fent parades i tenim molta pressa per retrobar-nos amb la família, i un dia és un dia.

A casa, abans d'entrar ens trobem amb el veí del costat que ens fa saber que mentre érem fora han operat la sogra, després de passar 10 dies en llista d'espera!

Ens espera el nostre fill petit, que està a punt d'iniciar el curs a la Universitat. Serà el seu darrer any de carrera; quan l'acabi aspira a entrar en un dels centres d'investigació que la ESA té assignats a Catalunya. Te moltes ganes d'aconseguir entrar-hi i es pensa preparar de valent ja que el nivell acadèmic de les universitats catalanes és molt alt.

Truquem a la nostra filla gran, que viu a l'estranger i és una de les representants de Catalunya l'Agència Europea de Seguretat Aèria per dir-li que ja hem arribat.

Seguim fent trucades telefòniques a la família  per fer-los saber que ja hem arribat del viatge; així ens assabentem que un cunyat ha estat acomiadat de la feina, però diu que no ens preocupem, que gracies al sistema català de protecció al treballador, de moment no hem de patir per ell, a més més ja té una oferta   de treball, tot i que  s'haurà de traslladar fora del poble; tanmateix el desplaçament no és cap problema ara que ja no hi ha autopistes de peatge, i amb la xarxa d'autovies tot el país queda relativament a l'abast.

Engeguem el televisor; després de tant de temps fora, voler veure les noticies per posar-nos al dia; després de revisar els canals (més de la meitat en català) mirem les noticies a un dels canals especialitzats.

A les noticies, entre altres coses,  ens assabentem  dels resultats de les seleccions catalanes de diferents esports; de les entrevistes del President de Catalunya amb mandataris de països propers; del discurs de l'ambaixador català a l'ONU; de l'èxit de les cooperatives agrícoles catalanes, tan a nivell productiu, com per fer-se escoltar a la Comissió Europea d'Agricultura. 

També ens informem de la destitució d'un alt càrrec per haver mentit en la declaració d'incompatibilitats, a més a més, gracies a la transparència dels contractes públics s'ha pogut saber que havia adjudicat contractes a empreses de la seva família.

En el mon laboral, ens diuen, hi ha bones perspectives: l'atur  ha baixat fins a les cotes més baixes des de fa molts d'anys; i en quant a l'economia, la borsa de Catalunya es manté forta i amb un volum creixent de contractacions.

Com ja va sent habitual, hi ha hagut un nou intent d'entrar il·legalment a Catalunya per part d'immigrants sud-saharians, que la policia catalana ha avortat.

Ens connectem a Internet (tot i que mentre érem fora ens hem connectat, enyoràvem la velocitat del nostre proveidor català) i via xarxes socials comuniquem a la resta d'amics i coneguts que ja hem retornat a casa.

L'actualitat política del país està dominada per les properes eleccions generals i  un referèndum. Hi ha en marxa una campanya per al tancament definitiu de les centrals nuclears. El tancament, o no, de les centrals, es decidirà en referèndum que es farà coincidint amb les properes eleccions al Parlament. 

En aquestes eleccions no podrem votar al nostre candidat preferit perquè ja ha esgotat el nombre màxim de reeleccions consecutives; però millor, així s'evita que hi hagi vividors de la política i facilita la regeneració de la classe política.

Un dels temes d'aquesta campanya serà l'augment o no de les pensions; el sistema de pensions català és prou bo, però hi ha qui pensa que es podria pagar més als nostres jubilats. 

L'altre gran tema serà si s'han de rebaixar o no els impostos que afecten a les rendes del treball.

En tots dos temes, els debats televisius que es faran, prometen ser molt interessants i esperem escoltar bons arguments per part dels participants.

Com es pot veure, aquest exercici d'imaginació només és una excusa per plantejar ara unes preguntes i reflexions.

De tot el que es diu (i s'insinua) en aquest exercici d'imaginació, quantes coses són possibles amb l'autonomia?

Ben poques per no dir cap.

Algú pot dir: ep! que amb el concert econòmic n'hi unes quantes que sí!

Potser sí, però serien molt poques.

Ara penseu en totes les que no són possibles amb l'autonomia, ni que tinguéssim el concert econòmic. Son moltes, i a més a més importants.

Ara penseu en l'esforç que comportarà demanar el concert econòmic. Penseu també en que tal com he subratllat, s'ha de demanar; això vol dir que per molt que demanem, ens poden dir: NO! I el més segur és que ens diran NO! I ens poden dir no, perquè tenir o no tenir concert econòmic amb Espanya no depèn dels catalans, depèn dels espanyols.

Val la pena perdre el temps demanant el concert econòmic? Penseu-hi.
Val la pena l'autonomia? De veritat, val la pena? 

Ara, suposo, que direu: i doncs que?

Doncs fer allò que només depèn de nosaltres: fer-nos independents.

I per això cal votar una candidatura independentista. Quina?

Si mireu aquest bloc, veureu quines són les meves preferències, però en principi qualsevol independentista ja va be, però, més endavant, quan hi hagi la convocatòria oficial d'eleccions, ja en parlarem.