Independència - Reflexions - Pregunta al M.H. President Artur Mas

En aquesta pàgina del Parlament es poden fer preguntes a qualsevol diputat.

Com que el M.H. President Artur Mas és diputat li he fet la següent pregunta:

Molt Honorable President:
Tenint en compte els problemes econòmics en que es troba la Generalitat, i Catalunya en general, i la promesa de negociar un pacte fiscal (a la manera de "concert econòmic") amb el govern central, així com la constatació de que hi ha qui ens acusa, als catalans, de ser els culpables d'aquests problemes, la meva pregunta és:
Quan i com explicarà el Govern a la població de Catalunya el dèficit fiscal que pateix Catalunya i que és l'origen de tots els problemes econòmics que patim?

Atentament

Quan rebi la resposta la publicaré actualitzant aquest apunt.

Des d'aquí animo a que s'enviïn més preguntes al Sr. Mas i a la resta de parlamentaris de CiU.

Resposta rebuda el dia 9 de juny de 2011:

Cliqueu a la imatge del text per veure'l en gran

Independència - Reflexions - Autonomies: Final de recorregut

Les "autonomies" han arribat al  final del seu recorregut.

En el fons, amb l'entrada a la Unió Europea ja van quedar sentenciades, ja que conforme l'administració central anava cedint competències "cap amunt" a Europa i "cap avall" a les autonomies, s'aprimava (o hauria d'haver-se aprimat). Personalment pensava que el camí seria aquest: l'administració central s'aprimaria fins a ser només una corretja de transmissió entre Europa i les autonomies, i arribat aquest punt, Catalunya i Euskadi, molt probablement, farien un pas endavant i es convertirien en estat dins la Unió Europea, i la resta d'España, probablement desmuntaria les "autonomies" i es recentralitzaria. 

Com es veu, el pensament era massa "naïf"; d'entrada l'administració central no es va aprimar; malgrat les transferències d'atribucions a les "autonomies" va mantenir els ministeris redundants, com el de cultura.  En seguida es va veure que malgrat ser un estat "descentralitzat" i tenir una càmera territorial, el Senat, per a les eleccions europees España es va constituir en un únic districte electoral. I no només les eleccions europees es van "centralitzar", en tot allò que l'administració central podia decidir sempre decidia pel model centralista; exemples: la primera concessió de canals de TV, malgrat existir les televisions autonòmiques de Catalunya, Euskadi, etc, es va fer a nivell "nacional", és a dir espanyol, de manera que l'espai televisiu mostrava clarament l'esperit centralista d'España. D'exemples n'hi molts més, potser el més sagnant, pel cost, és la xarxa de trens d'alta velocitat on s'han fet línies que tindran una explotació deficitària pel poc volum de passatgers que portaran, i que la única justificació que tenen és que comuniquen amb Madrid.

Ara, amb l'excusa de la crisi, han decidit acabar amb tot això. El PP ho diu clarament (cosa d'agrair) i el PSOE ho fa mentint, dient que volen col·laboració i coordinació de l'administració central i les "autonomies" i entre "autonomies". Dic que menteixen perquè si apliquen aquests criteris de col·laboració i coordinació, on queda l'autonomia? Si miren el diccionari de la seva RAE, veuran que autonomia vol dir entre altres coses que qui la té no depen d'altres, i que es regeix per normes i òrgans propis. 

Com deia, tant PP i PSOE (això inclou el PSC) han decidit liquidar les "autonomies".

Per tant, quina és l'alternativa? Els independentistes ho tenim clar: la independència. Però no tothom pensa igual. La coalició majoritària, CiU, no té una opinió clara, i oficialment segueixen pensant que encara no toca. Això, però, podria canviar, una de les persones més importants del nacionalisme català, Jordi Pujol, ha dit que l'alternativa podria ser la independència . És important que ho digui en Jordi Pujol, perquè, per una banda, s'ha passat molts anys menystenint aquesta alternativa, i per altra banda, molta gent que vota CiU, si veu que Pujol no descarta la independència, començarà a pensar-hi seriosament. Per això les presses del PP (Alejo Vidal-Quadras) i del PSOE (José Montilla) per atacar-lo i desqualificar-lo. 

Que cal fer? Cal donar la màxima màxima difusió a la idea de que la independència és possible. 

Aquesta difusió ha de tenir dues línies, la difusió nacional, i la difusió internacional.

Difusió Nacional

Entre tots en d'aconseguir que la independència sigui un tema de debat popular; la situació ideal seria que se'n parlés sovint en els medis de comunicació de masses, especialment la TV. Aconseguir-ho és difícil, però tots hi hem de col·laborar en la mesura que ens sigui possible.  A part de difondre els motius per a la independència, com els estudis sobre el dèficit fiscal del Cercle Català de Negocis o el documental d'aquest noi, Francec Girò, Pròxima estació independència , cal parlar també de com es faria aquest procés d'independència i com afectaria aquells temes que preocupen i poden preocupar a la gent. Jo proposo, com a primera llista de temes a tractar aquests:

• ciutadania, qui serà català? que passarà amb els vulguin seguir sent espanyols? i la immigració? etc.
• atur i pensions, es mantindrien les prestacions? es respectarien les cotitzacions? com es faria això possible? com es podria millorar?
• bancs (i caixes?), el sistema financer, com seria? que passarà amb els diners i actius que ara estan en mans dels bancs espanyols?
• justícia, com ens ho farem si la majoria de jutges i funcionaris continuen sent espanyols? i si marxen?
• lleis, quines lleis continuaran vigents i quines no? com s'evitarà la inseguretat jurídica? 
• Unió Europea, ens en poden fer fora? 
• sistema sanitari, es podrà mantenir? com? es podrà millorar?
• funcionaris de l'estat espanyol, jutges, notaris, policies, "guardies civils" i militars, etc, que passarà amb ells? hauran de marxar? i si es queden, en quina situació?
• registres civils, mercantils, de la propietat, de darreres voluntats (testaments), que passarà? alguns estan centralitzats com es recuperarà la informació? quines alternatives hi ha?
• hisenda, com serà la fiscalitat catalana?  les grans empreses espanyoles que operen a Catalunya, pagaran impostos a Catalunya? com?
• idioma oficial, a part del català, ho serà també l'espanyol? pels tràmits administratius, per facilitar la vinguda d'inversors estrangers, ho podria ser també l'anglès? 
• boicot, com es pot pal·liar el més que probable boicot espanyol als productes catalans? ajudes i subvencions a les empreses afectades?
• energia i comunicacions, ens poden deixar sense gas i electricitat? ens poden tallar l'accés internacional de telefonia i d'internet? quines alternatives hi ha?
• administració local, que passarà amb les diputacions i consells comarcals? continuaran? qui assumirà les seves competències?

Hi ha molts més temes, la llista no pretén ser exhaustiva, només una primera aproximació. L'objectiu és parlar obertament de tot allò que comporta la independència i fer que la gent li perdi la por, i deixin de pensar que és impossible i que no ens deixaran ser-ho. També ha de servir per a que quan qualsevol digui que la independència és impossible, automàticament se li pregunti el perquè. 

Difusió Internacional

L'altra gran línia d'actuació ha de ser la internacionalització de les aspiracions catalanes. Aquí també cal que tothom que pugui hi posi el seu granet de sorra. Actualment hi ha gent com els del Col·lectiu Emma que es dedica a respondre i rebatre les informacions esbiaixades sobre Catalunya que apareixen a la premsa internacional; però tot i ser una feina imprescindible, és un feina reactiva, és a dir s'actua com a reacció a la publicació d'informació sobre Catalunya. Ens cal ser coneguts per nosaltres mateixos, com quan la prohibició dels toros que varem ser noticia a tot el mon. Els objectius mínims a aconseguir són:

• Reconeixement internacional, és a dir, que els medis internacionals, identifiquin i parlin de Catalunya com a nació que vol ser independent, no com fins ara que ens consideren una regió d'España.
• Teixir trama de relacions amb gent important en l'àmbit internacional que es posicionin a favor nostre. En aquest tema en Jordi Pujol segur que podria col·laborar-hi, ja que ell va fer moltes coneixences.

En definitiva, molta feina a fer i poc temps. Ja estem veient com PP i PSOE volen recentralitzar España (encara més). Si apliquen tot el que proposen, les autonomies tindran tan poca raó de ser, que el següent pas serà eliminar-les, que és el que realment volen, i si les eliminen encara ho tindrem més difícil.


Espavilem-nos que el temps s'acaba.

Independència - Reflexions - Dèficit fiscal (presentació del CCN)

Ara que la web del Cercle Català de Negocis no està operativa, em sembla convenient recuperar la presentació del Dèficit Fiscal Català:

Presentació CCN Dèficit Fiscal Català 06/03/2010

Cliqueu a la icona de fletxes en forma de "X", a la part de sota a la dreta  de la presentació,  per a poder visualitzar a pantalla completa

Qui vulgui se la pot baixar en format pdf des d'aquí

Independència - Reflexions - Difondre el procés d'independència

Seguint amb el que ja vaig dir en dos apunts anteriors: "Parlem-ne" i "Jo també vull Catalunya Independent", crec que és molt important parlar de la independència de Catalunya. El darrer apunt, la  xarxaindepe l'ha reproduït, i per cert, li han posat un títol que m'agrada més que el meu: "Tots els que volem la independència n'hem de parlar el màxim possible".

El perquè als catalans ens convé ser independents, la gent ja ho entén bastant be. Ara cal explicar com serà la independència, com afectarà al dia a dia, i com es farà el procés d'independència, és a dir, com es gestionarà el canvi cap a la independència. Per exemple, hi ha gent que es pregunta: que passarà amb la meva pensió? o, que passarà amb els anys cotitzats a la S.S. espanyola, me'ls tindran en compte si som independents?, i així, un munt de dubtes i pors. Són aquestes pors les que s'han de rebatre.

Per popularitzar la idea de la independència i rebatre les pors a la independència, ens cal la creació d'una organització que es dediqui a donar la màxima difusió a la idea d'independència i a fer propostes que expliquin clarament com es pot ser el procés cap a la independència i com es poden resoldre les diverses dificultats que la gent associa a la independència. 

Agafant l'exemple de les pensions mencionat més amunt, aquesta nova organització podria donar resposta explicant com funciona el sistema de pensions, i la viabilitat de les diferents opcions de com podria ser el sistema de pensions a l'Estat Català; aquesta informació s'elaboraria de manera que se'n pogués oferir una explicació detallada, per a experts, i una explicació resumida, per al ciutadà de carrer; l'elaboració d'aquesta informació hauria d'anar a càrrec d'experts, preferiblement de prestigi, i donar-li la màxima difusió.

En aquesta imatge es sintetitza l'organització proposada:

Coordinació:

Aquesta unitat seria el nucli de l'organització. S'encarregaria de la logística, proporcionant recursos  a la resta d'unitats; també seria responsable de facilitar la comunicació entre la resta d'unitats, i tal com el seu nom indica, coordinar-les. Seria també qui prendria les decisions últimes.

Difusió:

Els membres d'aquesta unitat serien els encarregats de fer arribar els missatges a la societat amb el màxim d'audiència possible; és a dir, la idea és que en aquesta unitat hi hagi comunicadors que puguin arribar al gran públic, han de poder col·locar el missatge en els medis de masses, aquells que tothom veu. També seran els responsables del llenguatge emprat i la imatge que es donarà. Els missatges a difondre provindran de la unitat "Elaboració".

Elaboració:

Aquesta unitat seria el "laboratori d'idees". En ella s'elaborarien els informes explicant les avantatges de la independència i les respostes als dubtes i pors expressats pels reticents a la independència. Un parell d'antecedents podrien ser el "Cercle Català de Negocis", i els grups de treball de Reagrupament que varem elaborar el document programàtic. Només són un exemple; aquesta unitat estaria oberta a tothom, en especial, als experts qualificats i reconeguts que donarien prestigi als informes i estudis elaborats. També seria feina d'aquesta unitat contestar les preguntes arribades des de la unitat "Servei d'atenció", així com la recollida d'informes i opinions favorables a la independència que facin o hagin fet altres personatges de prestigi internacional.

Servei d'atenció:

S'encarreguen de recollir totes les preguntes sobre la independència, el procés d'independència i dels missatges que els de "difusió" fan arribar a la societat, i de fer arribar la resposta als que han fet les preguntes. Són el punt d'entrada de la realimentació, que servirà per a sintonitzar millor el missatge amb la societat. Inicialment podria ser una web, amb dos apartats: un apartat estàtic, amb les preguntes, sobre el procés d'independència, més freqüents i les seves corresponents respostes, i un altre apartat, dinàmic, on la persona interessada podrà fer les preguntes que vulgui. Aquest servei es cuidarà de contestar les preguntes via correu electrònic, portant un registre de totes les preguntes fetes i la seva resposta; les que es vagin repetint, les afegiran a l'apartat de preguntes més freqüents. 

Qui podria crear aquesta organització, o fer les funcions d'aquesta nova organització proposada?

Està clar que ha de ser la societat civil, i si repassem les darreres iniciatives reeixides (consultes, 10J) els meus candidats preferents són la coordinadora nacional de consultes i Omnium , però sense excloure ningú, al contrari, col·laborant al màxim possible. Per la infraestructura que ja té, qui millor podria fer el paper d'iniciador d'aquesta nova organització divulgadora del procés d'independència és Omnium.

Independència - Reflexions - Jo també vull Catalunya independent

Tal com deia a l'apunt anterior crec que és necessari que tots els que volem la independència en parlem el màxim possible i en deixem constància de que volem la independència. Per això he posat aquesta estelada  amb el lema "Jo també vull Catalunya independent" en el blog. Si algú més la vol fer servir, la pot agafar lliurament.

Caldria fer tota mena d'actes que puguin posar la independència als telenotícies. Per exemple, flashmobs amb estelades a llocs públics amb molta gent, de manera que fos difícil pels medis de comunicació no parlar-ne; i potser caldria fer-ne també a Madrid, per tenir més repercussió en medis que a priori segurament no en parlarien.

En un altre ordre de coses, caldria fer actes més tradicionals (taules rodones, congressos, etcètera) per tractar com seran els temes importants amb la independència. En aquests actes, per cada tema, partint de la situació actual, s'explicaria com seria (el tema tractat) en la Catalunya independent, i, el més important, com es faria la transició des de la situació actual a la situació creada amb la independència. En aquest actes hi hauria de participar experts d'experiència contrastada en el tema tractat, i haurien d'estar oberts a tothom, de manera que els contraris a la independència també hi puguin dir la seva. 

No estic segur de qui podria organitzar aquests actes, però crec que Omnium que va saber organitzar de manera excel·lent  la manifestació del 10J segurament també ho podria fer molt be; i segur que més gent podrà fer-ho, no cal limitar-se a un únic organitzador. 

La feina més important serà aconseguir que aquests actes transcendeixin a l'opinió pública i que se sàpiga que se'n parla. Entre els participants a la manifestació del 10J hi havia bastant comunicadors; caldrà buscar la seva ajuda i complicitat per fer arribar al gran públic la celebració d'aquests actes i els resultats que en puguin sorgir.

Crec que alguns dels temes de discussió que es podrien tractar en aquests actes serien:

• Sistema financer. Bancs i caixes, com els afectaria? quines avantatges tindria la independència?
• Hisenda pública. Com s'organitzaria la hisenda del nou estat català? com es faria la transició?
• Telecomunicacions, sistema telefònic. Que passaria amb la xarxa telefònica? Qui se'n faria càrrec? Tindríem un prefix nacional propi? Com seria la transició?
• Medis de comunicació, espai televisiu i radiofònic. Que passaria amb l'espai radioelèctric? Com es repartirien les freqüències i canals de TDT? Com reaccionarà públic seguidor de les emissores espanyoles quan deixin de rebre-les? O seguirem rebent tots els canals espanyols? 
• Aigua i electricitat. Les conques hidrogràfiques abans i després. La distribució elèctrica, ens poden deixar "a les fosques"? Les connexions internacionals, hidrogràfiques i elèctriques.
• Idioma oficial. Només el català? Català i castellà? Català idioma preferent? L'anglès es podria afegir com idioma oficial o de treball?
• Ciutadania. D'entrada qui serà català i qui no ho serà? Que passa amb l'immigració d'origen extra-comunitari? Polítiques pròpies d'immigració.
• Seguretat social i sistema de pensions. Es mantindran els mateixos nivells de cobertura que fins ara? els millorarem? Cobrarem les pensions? Com serà el sistema de pensions català? 
• Administració de justícia. Que passarà amb el sistema legal? quines lleis hi haurà al declara la independència? com es farà la transició? i els jutges? que passa si els jutges espanyols marxen de cop?
• Infraestructures. Hi haurà caos aeri i portuari? ens poden bloquejar els sistemes de transports? que ens costarà posar les infraestructures al dia?
• Ensenyament públic. Les avantatges que comportarà deixar de tenir interferències de fora en el sistema d'ensenyament. L'ensenyament universitari i la investigació en un estat propi.
• Empresaris i sindicats. Com seran les relacions patronal  sindicats en la Catalunya independent? 
• Església catalana. Que farà l'església? L'església espanyola seguirà sent hostil a Catalunya? Ens reconeixerà el Vaticà?
• Forces armades. Tindrem forces armades pròpies? Com hauran de ser? 
• Relacions internacionals. Amb quins paisos, a part d'Espanya, haurem de tenir bones relacions? Com tenir bones relacions amb els Estats Units? i amb Xina? 
• Projectes de futur, projectes que només podrem fer si som independents que puguin engrescar, especialment als joves, i que facin encara més atractiva la independència.

Independència - Reflexions - Parlem-ne

En aquestes darreres eleccions del 28N s'ha vist que l'electorat ha escollit aquelles opcions de missatge simple i  mediàticament visible. A part, evidentment, hi ha els electors que voten per fidelitat a les sigles; aquest no han variat.

Quan dic mediàtic, vull dir amb presencia a la premsa escrita i a la televisió, especialment a la televisió. Els medis digitals, i les xarxes socials, internet en general, encara no són decisius. A la majoria d'electors, els missatges encara li arriben per la televisió. Perquè creieu  sinó que es mantenen els blocs electorals? perquè el comandament de la radio i televisió publica el nomena el partit, o coalició, que guanya les eleccions? Perquè tot el que surt a la televisió, i medis en general, influeix en els resultats electorals.

Un dels missatges guanyadors ha estat el de CiU, que es dirigia al seu electorat fidel, a l'infidel que es va passar a ERC (un servidor, entre altres) i al descontent del tripartit en general. El missatge ha estat simple i eficaç, tan per recuperar l'economia com per avançar en l'autogovern tan com faci falta (insinuació de sobiranisme, estelades als mítings) el vot útil era CiU, i el seu "producte" estrella el concert econòmic. I d'això han parlat, del "concert econòmic", o millor dit, tal com reflexa el seu programa electoral, "model de finançament propi". Tan li fa, que des de España es recordi que el concert econòmic per Catalunya no seria constitucional, i que per a un succedani, tipus pacte fiscal, caldria reformar lleis, i per tant la complicitat del PSOE i PP, que s'hi han manifestat en contra. Tan li fa que els mercats internacionals no vegin amb bons ulls el "concert econòmic" perquè disgrega el centre de poder espanyol i per tant el fan menys fiable (pels interessos dels mercats). Tan li fa tot això, que dona unes probabilitats properes a 0 al "model propi de finançament". El missatge s'ha difós i l'electorat l'ha "comprat", donant a CiU uns bons resultats electorals.

Un dels altres missatges guanyadors ha estat el de Solidaritat. El seu missatge, el que s'ha difós, no era el de "independència", el qual, com la resta de missatges d'extraparlamentaris ha quedat "apagat" pels grans medis; el seu missatge, conegut prèviament per la majoria de població, i reforçat cada cop que se'n parlava, era "Laporta, el que ha fet el Barça triomfador". També ha funcionat, tot i que no tant com es devien esperar els promotors de Solidaritat.

També han funcionat els missatges negatius com per exemple, el tripartit ha estat catastròfic, els independentistes estan dividits.

De tot això, per a l'independentisme, quina conclusió se n'extreu? Jo en trec la conclusió que l'independentisme ha d'aconseguir que la independència, la idea, sigui mediàtica. És a dir que es parli d'independència als medis que la gent veu i escolta, ràdio i sobretot televisió. Al mateix temps, s'ha d'aconseguir que tot i parlar d'independència, no es parli gaire d'independentistes; ja s'ha vist en aquesta darrera campanya s'ha parlat més d'independentistes que d'independència, i això no s'ha traduït en vots. 

Per tant, per a mi, l'estratègia és clara: aconseguir que els medis, especialment la televisió, parli de la independència de Catalunya. En canvi, la tàctica no la tinc gens clara. No sé que cal fer per aconseguir l'objectiu estratègic. Ara, fins les properes eleccions tenim temps de pensar-hi. Però convé posar-s'hi com més aviat millor. A les municipals, possiblement, no sigui el moment encara, però a les generals espanyoles, la independència ja hauria de ser present ens els missatges electorals, i per tant, serà el primer punt de control per veure si estem aconseguint aquest objectiu.

Finalment, crec que el millor que pot fer l'independentisme és parlar d'independència. Com més en parlem, i més gent en parli, més fàcilment la independència formarà part dels missatges electorals, cosa que farà que se'n parli més i que encara més gent en parli, fent un bucle de realimentació positiva que ens aproparà cada cop més a l'objectiu final: la independència de Catalunya.

Independència - Reflexions - Reagrupament

Els resultats de Reagrupament en aquestes eleccions del 28N han estat decebedors. S'han obtingut 39.922 vots en tot Catalunya. Si dividim els 5.230.886 electors entre els 135 escons, dona 38.747 vots per escó. És a dir, supera per molt poc el promig de vots necessari per a obtenir un diputat, però donada la distribució territorial dels escons i dels vots, no ha estat possible. 

Encara no s'han fet les anàlisis rigoroses del perquè d'aquest fracàs electoral, però jo crec que ha estat per les eines utilitzades.

Reagrupament ha fet servir eines del segle XIX i XXI. Per motius de precarietat econòmica, i d'altres, no s'ha pogut fer servir eines del segle XX.

Les eines del segle XIX, els actes de proximitat, han funcionat, ja que han convençut a la majoria de la gent que hi ha anat, però per la seva pròpia naturalesa en total ha arribat a poca gent.

Les eines del segle XXI, les xarxes socials, també han funcionat, han estat molt actives, però també ha resultat insuficient, encara hi ha molta gent que no està a la xarxa, o be, no té en compte la xarxa per a les qüestions de política.

No s'han pogut fer servir les eines del segle XX, la televisió i els medis de masses, d'entrada per la manca de pressupost, i després per l'evident "apagada" informativa, que juntament amb tots els altres extra-parlamentaris ha patit. La nostra eina del segle XX, havia de ser en Laporta (moralment reagrupat), però que finalment ha decidit anar pel seu compte amb una formació nova, i feta a la seva mida. Aquí hi ha, segurament, el gran error. No tenir cap recanvi mediàtic. Sé que no és fàcil, però mentre en Laporta no es decidia calia haver trobat algú altre que també fos mediàtic disposat a col·laborar

La prova de que les eines decisives encara són les eines del segle XX, és que un personatge com Laporta, que ha patit els mateixos problemes que Reagrupament, gracies a que ell ja era mediàtic i conegut, se n'ha pogut sortir i treure 4 diputats.

Que ha de fer Reagrupament ara? Penso com l'Enric Canela, en aquest post, en concret en les respostes que dona als comentaris, on considera que Reagrupament s'ha de convertir en un "think tank". Hi estic d'acord. Reagrupament és una associació i no un partit, una associació que té com objectiu dissoldre's el dia que Catalunya serà independent.

Reagrupament ha de treballar per aconseguir que la independència sigui mediàtica. Que la independència surti als medis, en especial a la televisió. En aquest sentit sí que s'ha d'estar obert a col·laborar amb tots els altres independentistes, estiguin al partit que estiguin. Serà difícil, però ningú ens va dir fos fàcil.

Com es podrà fer això? No ho sé. Només puc fer conjectures. M'imagino que caldrà crear una xarxa de complicitats amb gent ben situada en els medis, que hi pugui col·laborar, explicant que cal fer, amb qui cal parlar, quines complicitats s'han de guanyar. En definitiva, establir una bona xarxa de contactes de gent amb capacitat d'influenciar en els medis de masses, i paral·lelament contactar amb independentistes de tots els grups que vulguin compartir aquest objectiu.

Ha de seguir Reagrupament? Sí, ha de seguir; crec que ara no és el moment de dissoldre's ni de pensar en integrar-se en altres projectes. Com sempre, ja hi ha qui ens diu el que hauriem de fer, i ens demana que ens incorporem a SCI. Això, a part de que molts reagrupats no ho voldrien, des de SCI es podria veure com un acte hostil; cal pensar si tots els reagrupats ens féssim de SCI segurament passaríem a ser majoria, i com s'ho agafaria en Laporta i els altres (alguns d'ells ex-reagrupats) al veure's en risc de que SCI estigués dominada per la gent provinent de Reagrupament? En Laporta, per la historia de les seves directives del Barça, ja sabem quina mena de reaccions té, i les conseqüències que tindrien, crec que no convenen a l'independentisme. 

Per tant, Reagrupament ha d'esperar. Avui, dissabte 4, la Junta es reuneix; veurem que en surt d'aquesta reunió. M'imagino que la convocatòria d'una assemblea, per passar comptes, i explicar propostes de futur; possiblement s'haurà d'elegir nova Junta. Esperem i veurem.

*** Ultima hora, dissabte 17:40 *** Reagrupament continua ***

Independència - Reflexions - Fent d'apoderat

Avui, per primer cop, faig d'apoderat en unes eleccions. Soc apoderat de Reagrupament.

M'he presentat sobre dos quarts de nou al col·legi que m'han assignat i he pogut assistir a la constitució de les meses.

El panorama era: CiU presents mitjançant interventors i apoderats, PSC i PP només amb interventors; Reagrupament i Solidaritat amb apoderats, i ni rastre d'ERC.

Amb l'apoderada de Solidaritat hi hagut bona entesa des de l'inici i aquests tràmits inicials de la constitució de meses els hem seguit junts, fins a l'extrem que en una mesa l'apoderada de Solidaritat ha demanat directament una còpia de l'acta de constitució per Solidaritat i Reagrupament. Tot això ens ha portat a parlar de la manca d'unitat entre les nostres respectives formacions i quina pena no haver anat junts. En aquest punt ha intervingut una apoderada joveneta de CiU i ha quedat clar que si fos per nosaltres tres, no hi hauria cap problema en fer una candidatura única per la independència. Llàstima que les coses no siguin tan fàcils.

Parlant amb l'apoderada de Solidaritat ha quedat clar que hi ha qui té interès en dificultar les bones relacions; en concret m'ha explicat que als de Solidaritat se'ls ha dit que els diners de la campanya de Reagrupament la pagava CiU, i s'ha sorprès agradablement quan li he dit que havíem avançat els diners de les quotes per poder sufragar la campanya.

Una mica més tard ha arribat un altre apoderat de Solidaritat, i després de les presentacions, ha preguntat si havíem vist gent d'ERC. Li hem dit que no, i ell ha contestat que tampoc n'havia vist en els altres col·legis que havia visitat; i llavors ha explicat que ell abans era d'ERC. La veritat és que si la manca d'interventors i apoderats d'ERC significa alguna cosa, la patacada d'ERC serà grossa.

Els apoderats de Solidaritat m'han mostrat les instruccions que duien, i eren els únics que se sabien la llei que disposa en quin ordre han d'estar les paperetes a la taula on hi són totes; ni els interventors dels partits grans de la sabien. Aquest nivell de detall m'ha fet pensar en el Lopez-Tena ...

Un cop vist que el col·legi funcionava amb normalitat, he marxat i he anat al meu col·legi electoral a votar. També molta normalitat, i com sempre, algun veí o conegut a les meses electorals. Més tard, cap a quarts d'una he tornat al col·legi on la cosa estava molt animada, tant que es formaven cues a les quatre meses electorals. Un cop comprovat que les paperetes seguien ben col·locades, per a no molestar m'he col·locat en un racó, darrera una de les taules amb els sobres i les paperetes; això ha tingut dos efectes, un, que la gent que no sabia quina mesa li corresponia em vingués a preguntar (suposo que pel distintiu d'apoderat) i l'altre que la presidenta d'una mesa em digués que havia de canviar de lloc perquè algun votant s'havia queixat de la meva presencia al costat de la taula; com que no volia polèmiques li he fet cas i m'he posat a circular per la sala, revisant les cabines i les taules amb les paperetes; és a dir, que encara se m'ha vist més, però ara ja ningú es podia queixar. Està clar que hi ha gent a qui la presencia de Reagrupament molesta.

Mentre passava tot això, ha vingut l'apoderat d'Escons en blanc, i com abans amb la gent de Solidaritat, hem confraternitzat ràpidament (sembla que ser apoderat i d'un partit sense presencia parlamentària crea una mena de germanor). Aquest apoderat tenia la missió de revisar que tots els partits petits tinguessin les paperetes a les taules; hem comentat el desenvolupament de la jornada fins ara, i hem estat d'acord que tot funciona amb total normalitat i que a tots els col·legis on havia anat totes les paperetes estaven al seu lloc.

I fins aquí, a les 13:30. Més tard actualitzaré aquest post de la jornada d'apoderat.

Continuació ...
A les 19:30 he anat al col·legi electoral per poder assistir al recompte. És un procés llarg i pesat i a més a més ple de paperassa fins a les 22:00 no he marxat. El pitjor però ha estat la decepció. No pels resultats del col·legi electoral que ja me'ls veia venir, sinó el resultat general de Reagrupament; pensava que almenys a Girona, el Carretero tindria escó. Però ha quedat clar que si no ets mediàtic ni surts per la TV ho tens molt fotut per a que la gent et tingui en compte.
La part positiva ha estat la bona harmonia amb apoderats d'altres partits, en especial SI i CiU; per cert tots els de CiU que m'he trobat diuen ser partidaris de la independència, potser que li facin arribar el missatge al Mas, a veure si se n'adona.

Ha estat interessant fer d'apoderat, m'ha permès conèixer una part del funcionament democràtic del país que no coneixia, i alguna anècdota, com la papereta nul·la que duia un paper escrit amb impressora làser on hi deia "SOIS TODOS UNA MIERDA"; suposadament el "TODOS" es referia als partits, no crec que anés dirigit als membres de la mesa, els quals, per cert, als fet riure una estona.

En fi, punt i final. Ja hi haurà temps per analitzar els resultats i prendre les decisions que correspongui.

Independència - Reflexions -El vot inútil a CIU

M'he llegit el programa electoral de CIU i no parla d'independència Catalunya. Per a assegurar-me, l'he processat amb eines informàtiques i no hi he trobat cap referència a la independència de Catalunya.

A més a més, com a oferta a l'electorat és un document bastant fluix, ja que les actuacions de govern proposades les barreja amb  bones intencions,  declaracions de principis, i reclamacions al govern de Madrid. Moltes de les actuacions proposades són "estudiarem", "apostarem", "buscarem", "demanarem", "reclamarem", és a dir, no defineixen actuacions de govern sinó, per una banda,  intencions i per l'altra posen de manifest la supeditació de Catalunya al poder central d'Espanya, al qual pensar "demanar" i "reclamar".

Dins del programa podem veure alguns apartats a tall d'exemple de com és un programa de partit autonomista, i on no hi ha cap full de ruta cap a la independència:

Apartat 1.1.1 Família, diu que incrementaran els ajuts,  com es pagaran aquest ajuts? El pressupost de la Generalitat és deficitari, si es donen més ajuts, hi haurà més dèficit.

Apartat 1.4 Immigració. Com que les competències són de l'administració central, proposen la "reivindicació permanent del traspàs de totes les competències en matèria d'immigració" . Cap explicació de com faran la reivindicació ni del que faran quan els neguin el traspàs.

Apartat 1.5 Esports. Els reconeixement internacional de les seleccions el posen en "l'horitzó", parlen d'impulsar aquest reconeixement, però a l'hora dels fets només menciona que "redimensionarem els enfrontaments amistosos de les nostres seleccions"; ambigüitat total ja que redimensionar tan pot significar augmentar com disminuir el nombre d'enfrontaments.

Apartat 2.1.2 Treball. Apareixen  un munt de paraules d'aquest estil: "treballarem, reclamarem, proposarem, demanarem", que reflecteixen la trista realitat que les competències reals són de l'administració central, i altre cop cap explicació del que faran quan no atenguin els seus treball, reclamacions, propostes i peticions. 

Apartat 2.1.4 Política fiscal. diu: "La nostra acció en matèria fiscal davant del Govern espanyol anirà dirigida ..." La gran proposta del partit que diu que primer l'economia i després la nació, tot i ser nacionalista, és fer accions davant del govern espanyol, i no s'explica quines accions seran, suposo pel que hi ha escrit, que demanaran el no-increment de l'IVA, incentius fiscal per families i empreses (IRPF i societats); tampoc explica que faran si les accions no tenen èxit. 

Apartat 2.2.1 Industria. Mantindrem l’esperit i la base industrial ... Com? Sense recursos propis tot aquestes bones intencions es quedaran en res, i no són més que verbositat per omplir programa.

Apartat 3.1 Autogovern i dret a decidir. D'entrada la definició és "defensem el dret a decidir sense

més límit que el que marqui en cada moment el poble de Catalunya ..."; que vol dir això? que es farà un referèndum per saber si es pot fer un referèndum? com se sap quins límits marca el poble de Catalunya? I com defensaran el dret a decidir? Les competències pels referèndums les té Madrid.

Apartat 5.2 Universitats Fa un predicció: "aconseguirem el traspàs de les beques..." o dit d'una altra manera, venent la pell de l'ós abans de caçar-lo. 

Apartat 7.1 Regeneració Política. vincula la seva llei electoral (apartat 7.3) al territori i no a la regeneració democràtica. Barreja desitjos i actuacions

En quant al finançament, a l'apartat 3.1 es diu "Situem com una de les primeres prioritats d’aquest dret a decidir la gestió plena dels nostres recursos econòmics a través d’un model de finançament propi, com ho és el concert econòmic"; fixem-nos que l'objectiu és "un model de finançament propi" i que el concert econòmic hi apareix com exemple o comparació, ja que així ho indica la conjunció "com", és a dir, no prometen el "concert", serà que també ells saben que no és possible. I a més a més, a l'apartat 7.2 dedicat a l'administració propera,  preveu l'ús del "confirming" per a pagar! Si mireu les característiques del "confirming" veureu que una de les ventatges per a la Generalitat serà: "Mejora su imagen ante sus proveedores al estar avalados sus pagos por una institución financiera". 

Aquesta és la proposta d'un partit nacionalista que vol recollir vot independentista? A més a més, hi hagi el model de finançament que hi hagi, no impedirà que PP, C's, "defensor de su pueblo", etcètera puguin plantejar recursos judicials, i d'això no en diuen res.

En tot el programa de CiU les 81 mencions a la paraula estat volen dir "Espanya". Com lliga això amb l'idea d'independentisme que insinuen amb les estelades en els seus vídeos? Jo crec que lliga millor amb les declaracions d'espanyolitat del Duran Lleida.

En fi, que un cop llegit el programa, queda clar que per l'independentisme, votar CiU és un vot inútil. I si les estelades dels seus videos i les declaracions d'alguns convergents us fan venir dubtes veieu aquest vídeo on ells mateixos (CiU) deixen clar que CiU no és independentista.

CIU  té por del vot independentista i per això els "seus" articulistes demanen el vot "útil" dels independentistes, fent articles per convèncer que no hi ha res a fer ara, que "ara no toca", que primer l'economia.

Si heu llegit fins aquí espero que us hagi quedat ben clar que el vot per CiU és el vot inútil.

Independència - Reflexions - La censura dels blocs electorals

Després de les eleccions estaria molt be que TV3 faci un reportatge sobre els blocs electorals, que mostri com són una forma de censura i com violen el dret a la informació dels ciutadans, ensenyant com estan obligats a donar informació d'uns actes i se'ls prohibeix informar d'altres, malgrat tenir tanta o més presencia de públic i per tant tant o més interès informatiu.

En aquests mateix reportatge seria bo que informessin del nombre de militants de cada formació política, del seu finançament (o manca de transparència de com es financen), dels préstecs que tenen i amb quines entitats, etc.

Seria una manera molt més interessant de tornar-s'hi, que no pas, l'advertència de que no signen la informació.

De passada podrien proposar una fórmula alternativa als blocs; segur que els bons professionals de TV3 en poden proposar una de bona.

Independència - Reflexions - Seny i Rauxa al Parlament

El caràcter català té dues vessants: el seny i la rauxa. Tots dos formen part del caràcter català. No es pot entendre un sense l'altre.

L'independentisme també té aquestes dues vessants: Reagrupament és el seny, Solidaritat és la rauxa, representades pels seus respectius líders: Carretero i Laporta.

No és que ho digui jo, Solidaritat s'atribueixen ells mateixos la rauxa, i Reagrupament parla de seriositat, que podem considerar l'equivalent al seny. És a dir els dos rols queden ben repartits i assumits per cada una de les organitzacions. 

Cal que el seny i la rauxa entrin al Parlament. Que cadascú triï l'opció amb la que se sent més propera, i voti.

Jo soc més del seny, votaré Reagrupament. Qui se senti arrauxat, que voti Solidaritat. 

Però que cap independentista es quedi a casa el dia 28 i tots plegats votem a favor de la independència.

Independència - Reflexions - 10 mentides per demanar el vot per CiU

En aquest blog hi ha 10 mentides per a demanar el vot per CiU. El blog suposadament és sobiranista, com podeu veure si hi aneu.

Enumero les mentides i després les comento:

1. Perquè no s’hi val a badar. El 28N hi ha molts vots possibles però es tria només entre dues opcions. O Mas o Montilla.
2. Perquè es tria entre un President que vol la independència i es compromet a engegar un procés d'emancipació seriós i madur o un President que creu en Espanya i es declara explícitament antiindependentista.
3. Perquè la història recent demostra que qualsevol vot que no vagi a CIU és un vot, actiu o passiu, per un tercer tripartit.
4. Perquè la sobirania es construeix governant bé, guanyant el joc de les competències en competència, i el prestigi de l’autogovern no aguantarà quatre anys més de d’inoperància i desgovern.
5. Perquè a ERC se li han acabat els arguments. Si en 7 anys el PSC no ha sabut plantar cara al PSOE i posar-se al costat del país ja no ho farà.
6. Perquè una legislatura centrada en el concert econòmic és el que convé. Frenar la sagnia fiscal i jugar-hi com a factor de cohesió nacional i lligam de país.
7. Perquè la Generalitat necessita les mans lliures a Madrid per pactar a dreta i esquerra segons convingui.
8. Perquè potser calia un canvi després de 23 de governs Pujol i potser era un actiu per al país que un català nascut a Andalusia fos President de la Generalitat però ara ja no hi ha més potsers.
9. Perquè el PSC necessita repensar la seva fidelitat al país, la relació amb el PSOE i la seva invisibilitat a Madrid. I només ho farà des de l'oposició.
10. Perquè el moment demana un lideratge de país estable i fort i només CIU el té a l’abast.

Resposta a les mentides:

1. no són eleccions presidencials, i si CiU no obté majoria, no vol dir que Montilla repeteixi, dependrà dels pactes post-electorals
2. si Mas vol la independència que ho posi clarament al programa de CiU. Volen captar vots independentistes!
3. és una suposició interessada, i si el vot va cap a RCat o SCI? Volen fer por amb el tripartit
4. la sobirania no es construeix, la sobirania s'exerceix, i per exercir-la cal declarar-se independents. És una altra excusa per instal·lar-se al poder
5. veritat a mitges, aquest argument també val per a votar a qualsevol altre. Un altre cop volen captar vots independentistes!
6. suposició molt ingènua després de la sentencia del TC sobre l'estatut, en concret l'apartat de finançament. Una altra excusa per instal·lar-se al poder fent veure que fan alguna cosa de profit pel país
7. una altra suposició molt ingènua; qui els ha dit que Madrid voldrà pactar? estant suposant que PP o PSOE  necessitaran CiU i només CiU a les eleccions del 2012; molta suposició, i a més a més, la sentencia del TC seguirà impedint res que s'assembli a un "concert"
8. fum; això és només fum, per no dir res. Una mena de mea culpa pel pacte CiU-PP del darrer govern de CiU.
9. el PSC pot anar a l'oposició encara que no guanyi CiU; altra cop volen fer por amb el tripartit
10. lideratge per a fer què? per a gestionar l'autonomia? també ho podria fer el PP + C's. Una excusa més per instal·lar-se al poder.

Que no t'enganyin, si realment vols exercir la sobirania, el 28N vota independència. Vegeu els comentaris que la gent fa al  Twitter . I per entendre la magnitud de la tragèdia de l'espoli fiscal, aneu aquí.

Independència - Reflexions - Partitocracia

Els partits polítics han aconseguit que la població (en general) vegi la política com ells volen: els partits són uns proveïdors que ofereixen un producte polític que els votants (clients) voten (compren).

Això és una perversió de la democràcia, ja que el votant ha d'escollir qui el representa, no quin "producte" li agrada més. La situació actual no és cap sorpresa donat que la nostra democràcia va néixer fa poc i sense tradició; a les primeres campanyes, ja es va veure com s'utilitzaven les tàctiques publicitàries per aconseguir el vot, situació afavorida pel sistema de llistes tancades. Això ha provocat que els votants vegin als polítics molt semblants entre ells (tots són iguals, diuen) de la mateixa manera que es veu molt semblant als fabricants de detergents, tots renten més blanc, etcètera. Alguns articles ja ho han denunciat.

Cal recuperar el sentit original de les eleccions que és elegir els nostres representants. Per això cal una nova llei electoral que afavoreixi la representativitat i que tothom sàpiga quin parlamentari el representa. A veure, quanta gent sap qui anava de número 2 o 3 de la llista que va votar? Les quatre vegades que vaig votar CiU el cap de llista era Jordi Pujol, però ni punyetera idea de qui anava de número 2; en aquells moments tampoc m'importava. Ara, que he comprès l'error que això representa, veig clar que s'ha poder elegir directament els nostres representants, per saber qui són i poder-nos-hi dirigir directament plantejant-li els nostres neguits i queixes. Us heu parat a pensar l'absurd que és que un cop hem votat ja no tenim cap contacte amb els nostres representants? en el supòsit que ens adrecem a qualsevol parlamentari no hi ha cap mecanisme que permeti establir que ell ens representa directament; un exemple, jo voto a la província de Barcelona, per tant qualsevol de les desenes de diputats elegits per Barcelona és representant meu, tant si és del PP, C's, PSC, CiU o ERC. Això és democràcia representativa? No, és partitocracia.

Per tant, cal canviar el sistema, cal anar cap a llistes obertes o demarcacions petites unipersonals.

Les demarcacions unipersonals han de ser-hi per tal de garantir la vinculació del diputat amb els seus electors, més que no pas amb el seu partit. En cas que demarcacions siguin petites però no unipersonals, les llistes obertes són  necessàries per garantir que la darrera paraula la te l'elector i no el partit. També seria admissible un sistema mixt en que a més a més de les demarcacions unipersonals hi hagi diputats elegits segons criteris de proporcionalitat, per elegir aquests diputats les llistes obertes són obligatòries. 

Per canviar tot això, cal anar a votar i votar aquells que proposen la regeneració democràtica. I com que amb la regeneració democràtica no n'hi ha prou per acabar amb l'espoli fiscal cal votar independència .

Si voleu fer un repàs de perquè cal votar independència, mireu-vos aquesta intervenció d'en Joan Carretero (en 3 vídeos) vídeo 1 vídeo 2 i vídeo 3 .

Independència - Reflexions - Full de ruta

Una de les crítiques que es fa a l'independentisme, és que no n'hi ha prou amb dir que es declararà la independència, que cal explicar com es farà. És a dir, explicar el ful de ruta.

Partint del suposit d'un Parlament amb 68 o més diputats disposats a declarar la independència, la gent del Cercle Català de Negocis proposa un full de ruta, que em permeto transcriure a continuació. L'original us el podeu baixar clicant aquí.

Amb la majoria parlamentaria es constituiria el govern que dins de la legislatura promouria la declaració unilateral d'independència. Aquest govern seria un aparell públic protoestatal per assolir la plena sobirania, preparat per gestionar la secessió en totes les seves dimensions.

Estructura del govern que ha d'obrir el procés independentista

• Articular un govern amb una conselleria d’exteriors potent dedicada a crear les complicitats internacionals per al reconeixement del nou estat.
• Un representant especial dedicat a negociar l’ampliació interior amb les institucions de la Unió Europea i la continuïtat de l'adhesió de Catalunya en aquesta organització.
• Un membre de govern encarregat de l’específica tasca de negociar la repartició dels béns i deutes amb l’Estat espanyol i la transferència completa de les competències i dels atributs estatals.
• Un Ministeri de Finances destinat a buscar les fórmules per retenir els recursos (els que ara s’evaporen amb l’espoli fiscal).
• Una cartera amb l’encàrrec de garantir l’autosuficiència energètica del nou Estat.
• Una cartera de defensa i seguretat amb la missió d’assegurar que la decisió de sobirania es pugui exercir en plena llibertat i amb total respecte als drets fonamentals.

Desprès d’haver seguit els passos anterior amb èxit, arriba el moment de fer sobirania:

• Proclamació d'independència, des del Parlament de Catalunya

Un cop fet això comença la negociació amb l'estat espanyol, explicat a continuació:

• Informar a Nacions Unides (ONU) i a la Unió Europea (UE) de la voluntat de secessió del poble de Catalunya.
• Sol·licitar també a aquests dos organismes, ONU i UE, un grup d’observadors internacionals, per garantir un procés net.
• Inici de negociacions amb el govern espanyol, assessorades i protegides per la Unió Europea.
• Preparar un Referèndum per que el poble de Catalunya ratifiqui la decisió del Parlament de Catalunya (si s'escau).
• Negociar i signar tots els tractats internacionals, tan polítics com comercials i especialment el de defensa, del nou Estat Català.
• Preparar la transferència d'informació fiscal a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).
• Gestionar el traspàs de la resta de funcionaris de l’estat espanyol, a la Generalitat, o la seva repatriació dels que així ho prefereixin: Policia Nacional, Guàrdia Civil, personal militar, empleats Correos...
• Negociar quina proporció del deute acumulat per l’estat espanyol li correspon a Catalunya.
• Determinar els fons culturals i artístics que es troben a Espanya,principalment a Madrid, en quin percentatge pertanyen a Catalunya.
• La part proporcional de l'exèrcit espanyol que li pertoca a Catalunya
• Negociar la part dels fons del Banco de España que corresponen a Catalunya.
• Transferència dels fons de reserva de la Seguretat Social que corresponen a Catalunya.
• Adoptar com a referència la Convenció de Viena sobre la successió d’Estats (1983) en relació a la propietat estatal immòbil (edificis, vies de trens, carreteres,...) i també de la propietat estatal mòbil (trens, cotxes, ordinadors,...) que han de passar a l’Estat català.

Finalment, serà molt important gestionar els vincles sentimentals amb Espanya. Aquells catalans que vulguin ser a la vegada espanyols, o qualsevol altra nacionalitat d'origen, ho podran continuar sent mitjançant una fórmula tan senzilla i estesa arreu com la de la doble nacionalitat.

Per tant, no hi ha excusa, el 28N VOTA INDEPENDÈNCIA!

Independència - Reflexions - Que passaria si CiU fos independentista?

El que vull dir és: que passaria si CiU apostés clarament per la independència?

Realment creuen, els responsables de CiU, que els seus votants deixarien de votar-los? potser sí que algun s'espantaria i no els votaria, però no crec que es passessin al PSC o al PP, com a molt s'abstindrien, i per altra banda, es compensaria de sobres amb els independentistes descontents amb ERC; és per això que ara parla del "concert econòmic", per captar-los.

Quan CiU parla d'immaduresa per la independència, està parlant dels seus votants, llavors perquè CiU no fa pedagogia de la independència entre els seus?

Algunes de les conseqüències si CiU fos independentista: 

• si CiU fos independentista, en comptes de "concert econòmic" proposaria el seu full de ruta i el seu compromís per a la independència 
• si CiU fos independentista, el 28N hi hauria una majoria al Parlament que ens permetria iniciar el procés d'independència 
• si CiU fos independentista, s'acabaria el patir pel català
• si CiU fos independentista, s'acabaria l'espoli fiscal
• si CiU fos independentista, s'acabaria el dèficit d'infraestructures de Catalunya
• si CiU fos independentista, Barcelona seria capital de veritat, visible a tot el mon
• si CiU fos independentista, l'organització territorial de Catalunya la resoldríem sense haver de demanar permís a ningú
• si CiU fos independentista, no hauríem de demanar tenir seleccions nacionals
• si CiU fos independentista, les "majors" no posarien pegues a distribuir les pel·lícules doblades al català
• si CiU fos independentista, la polèmica per les "corridas" i els correbous s'hauria resolt al Parlament i prou
• si CiU fos independentista, cap tribunal de fora ens diria que podem fer, ser o sentir, ni ens retallaria les nostres lleis i llibertats
• si CiU fos independentista, seriem LLIURES.

Independència - Reflexions - Abstenció inutil

L'abstencionisme és una inutilitat. Tot i que l'abstenció és una opció legítima, davant d'aquestes eleccions del 28N, abstenir-se no és cap opció, és una acció inútil, és un posicionament, però a les eleccions els posicionaments, si no van acompanyats de vots no serveixen per a res.

L'abstencionisme és una actitud antiquada; és a dir, la idea que hi ha al darrera de l'abstenció al 28N fa tuf a passat, a formes de lluita anti-franquista, quan es feien posicionaments perquè no es podia fer res més; és l'actitud de gent ancorada en el passat, que no s'adiu gens amb la societat en xarxa d'avui dia.

L'abstencionisme és una manca de compromís, no es fa res i en canvi es demana als altres que ho facin tot; no es va a votar perquè no hi ha cap opció que els agradi, però no col·laboren de cap manera per tirar endavant cap opció; l'abstencionisme s'oblida que la democràcia és participació, i a part de votar també es pot participar presentant-se a les eleccions, treballant per una opció, promovent coalicions, etcètera. 

L'abstencionisme és la posició fàcil del que mai s'equivoca perquè no fa res; només critica sense aportar solucions, i a més a més reclama que "algú" aporti la solució.

L'abstencionisme és vendre fum, com tots els posicionaments que no van acompanyats d'acció; l'endemà de les eleccions, per més alta que sigui, l'abstenció no influeix en res, només valen els vots, i és en funció dels vots emesos que es compondrà el Parlament.

L'abstencionisme és una manca de realisme, ja que el sistema és com és i per tant, o es fa una revolució per canviar-lo, o es treballa amb les eines que dona el propi sistema: eleccions, vots, campanya electoral, etcètera.

L'abstencionisme és una rebaixa del cost dels escons per als unionistes i autonomistes, ja que com menys vots hi hagi menys vots necessitaran els unionistes per obtenir escons, i a l'inrevés, com més vots independentistes més car, més vots necessitaran; llegiu que en diu el  Xavier Mir.

Unes consideracions més.

Votar CiU és, des del punt de vista independentista, una mena d'abstencionisme, ja que CiU no planteja de manera clara la independència, ni l'espanyolisme; el vot a CiU és una forma de ni-ni; ni es vota independentisme, ni es vota espanyolisme.

Per animar-vos, mireu  el lip dub per la independència, segur que us anima i el 28N aneu a votar, perquè com deia la meva avia, "a casa no t'hi porten res", si volem la independència, hem de "sortir a buscar" la independència; per tant el 28N no et quedis a casa, surt a votar independència. Tens 3 opcions, les 3 són vàlides: ERC, Reagrupament, i Solidaritat.

Jo votaré Reagrupament, però si no us convenç podeu votar Solidaritat que també proposa la Declaració Unilateral d'Independència, i si això no us acaba de fer el pes, voteu ERC; l'objectiu és 68 diputats independentistes.

Segueix el #votaindependencia al Twitter i el 28N vota Independència.

Independència - Reflexions - Que passa si no votem independència?

Que passarà si el proper 28 de novembre no votem independència? 

Els analistes plantegen diferents escenaris, però el més probable, especialment si no votem independència és que CiU tindrà majoria absoluta, i governarà en solitari.

Que significa això? Doncs més autonomisme, com a mínim 4 anys ja que CiU no es planteja cap referèndum durant aquesta propera legislatura. I per tant tots els problemes que tenim seguiran; a continuació uns quants dels que tenim:

• Espoli fiscal. Les balances fiscals quan es van publicar indicaven uns 17.500 milions d'euros de pèrdua per a Catalunya (xifra molt important encara que per sota dels càlculs que parlen de 22.000 milions), no va passar res, seguim igual.
• No hem assolit el reconeixement com a Nació que es pretenia amb l'Estatut
• L'única sobirania resideix en el Parlament espanyol i, per tant, Catalunya no pot tenir competències exclusives
• El TC ha deixat clar que Catalunya no pot tenir un sistema de finançament diferent de les 17 comunitats autònomes de règim comú
• Els catalans a Espanya som com els alemanys a Europa, però mentre als alemanys se'ls reconeix el seu esforç, a nosaltres ens maltracten, ens insulten i diuen que ens ho volem quedar tot
• Els nostres recursos els decideix sempre l'únic òrgan sobirà que existeix, el parlament espanyol, per mitjà de la LOFCA
• Els catalans -- encara que anem units -- sempre serem minoria a Espanya
• El TC ha dit que l'única llengua obligatòria a Catalunya és l'espanyol
• El nostre idioma no pot ser preferent mai; en tot cas, si n'hi ha un de preferent, serà el castellà

Tot això i més, continuarà si no votem independència. I no serà culpa dels "altres" el que ens passi. Serà culpa nostra per a fer confiança a uns polítics que en el millor dels casos van "amb el lliri a la ma" pensant-se que n'hi ha prou amb dir "volem el concert i com que a Catalunya tenim majoria ens l'heu de donar". Mare de Déu! com es pot ser tan ingenu! el mon no funciona així. Per tant, si votem aquesta mena de polítics tindrem el resultat lògic: 4 anys més de frustració i declivi nacional (autonomisme de règim comú). Personalment no crec que siguin tan ingenus, crec que simplement ja els va be seguir com fins ara.

I de que servirà si votem independència? En el cas d'obtenir majoria absoluta està clar, declarar la independència i començar el procés transitori corresponent. Però també seria ingenu pensar que el 28N s'obtindran 68 diputats independentistes; llavors què? doncs llavors, si votem independència el que hi haurà és una colla de diputats  treballant durant els 4 anys de legislatura per a defensar tot el que es pugui i en la mesura que el Parlament (de nyigui-nyogui) permeti, i sobretot, preparar el país per a que en les següents eleccions els diputats independentistes siguin majoria, i fins i tot els votants de CiU ho vegin clar que només hi ha una solució: INDEPENDÈNCIA!!!.

Independència - Reflexions - Atac al català

Els recents atacs de PP i C's al català, interposant recursos al TC i al TSJC, a part de voler allò que és evident, anihilar el català, reduint-lo a llengua de segona categoria, busquen també una altra cosa: la fractura social.

Fins ara se'ns ha dit que la fractura social pot venir per demanar la independència, però això és fals. Ja s'ha argumentat prou i no cal insistir-hi. Però el que no s'ha dit gaire és que la fractura social pot impedir la independència perquè pot fer perillar la majoria necessària per a proclamar-la.

I l'agent que pot provocar la fractura social és la llengua. I això és el que busquen aquests. Dividir, fracturar Catalunya en dues, la castellanoparlant i la catalanoparlant. De fet, en part ja existeix, ja hi ha molt de castellanoparlant que no fa servir el català per res, ni per la bona educació d'atendre als clients en el seu idioma. Ara el que busquen amb aquests atacs és la reacció dels catalanoparlants. Pot semblar un contra sentit, però té la seva lògica, és una provocació als catalanoparlants, que segons com reaccionem pot dur a la fractura social per raó de llengua que aquests estan buscant.

Perquè els interessa la fractura social? Doncs perquè l'independentisme està guanyant presencia a la societat catalana (fins i tot ho reconeix C's quan diuen que l'independentisme és més mediàtic ara), i una de les raons perquè creix és perquè les raons que s'esgrimeixen són objectives i quantificables: espoli fiscal, infraestructures deficitaris, incompliment de traspassos obligats per llei, catalanofòbia més que evident a grans sectors d'Espanya, etcètera. És a dir, queda clar que la llengua i la cultura no són l'únic argument per a la independència, i que hi ha moltes més raons que la fan necessària i desitjable.

Per això, amb aquests atacs, el que volen és que l'independentisme torni a centrar-se en la llengua i la cultura, per tal de poder-lo atacar com fins ara (nacionalisme, imposició de la llengua, etc), creant a més a més la fractura de la societat catalana, per raó de la llengua, fractura de la qual, evidentment, en culparan a l'independentisme.

Per tant, cal que l'independentisme no canviï els seus arguments. Tothom té clar quin serà el paper del català quan siguem independents, no cal insistir-hi com argument principal. 

El que cal és seguir demostrant i propagant la necessitat de ser independents i la viabilitat de la independència.

En quant a la defensa de català, jo estaria més en línia amb el que diu Dolors Feliu en aquest article on recorda que el català segueix sent llengua oficial i d'us normal a Catalunya, i per tant, treballar en aquesta direcció, mentre seguim treballant per convèncer a tothom que la independència és necessària i possible.

Independència - Reflexions - Impacte mediàtic

El dimecres 27, vaig assistir a una conferencia del CCN a Sitges, i al final, com a resposta a una de les preguntes del públic, es va dir una cosa que crec que és molt important i que fins ara crec que no se li ha donat prou rellevància: els catalans encara no es creuen que la independència és possible i viable.

És a dir, qui més qui menys, veu clar que la situació d'espoli és insostenible i que Catalunya, si segueix així no se'n sortirà; això tothom ho veu però a l'hora d'extreure'n la conseqüència lògica, independitzem-nos, no tothom ho veu clar. Hi ha gent que encara pensa que la independència no és viable o que no ens deixaran ser-ho o simplement té por.

Per tant, cal difondre que la independència no tan sols és necessària sinó que és viable, i per a que tots aquells que encara pensen que no ho és, ens cal alguna cosa que faci un impacte mediàtic, que remogui les idees d'aquesta gent, i els faci veure que sí, que és possible, viable i desitjable.

Aquest impacte mediàtic hauria de ser durant la campanya electoral, cap al final, i faria de catalitzador del vot independentista que a hores d'ara es debat entre l'abstenció i el "vot útil" a CiU. 

No sé com es pot fer un impacte mediàtic d'aquest tipus, potser els companys independentistes que treballen als medis de comunicació poden aportar alguna idea. El que tinc clar és que necessitem alguna cosa que arribi a tothom; a la xarxa, l'independentisme està molt viu, però hi ha molta gent a la qual la xarxa no li arriba, ni la coneix. 

Penso en alguna mena de reportatge, amb personalitats "de pes" dins de la societat catalana, i que expliquin perquè és viable l'estat català, i difós al màxim per tots els medis. Però el mon mediàtic queda lluny del meu àmbit professional i potser no va per aquí la cosa, i cal que les idees les aportin gent que coneix el mon mediàtic.

Per tant, alguna idea per a difondre de manera impactant la viabilitat de l'estat català?