Independència - Reflexions - Pressupost Estat de Catalunya

Aquest apunt és una revisió del que vaig fer el juliol del 2010.

En aquest apunt faig una aproximació de com podria ser el pressupost de l'estat català. Crec que és un exercici necessari que cal fer. La gent del Cercle Català de Negocis n'ha fet propostes parcials, i això m'ha inspirat per a fer-ne aquesta aproximació, la qual s'ha "d'agafar amb pinces" ja que no soc economista.

El que hi ha a continuació és el resultat obtingut d'anar recollint dades de diferents fonts.

Remarcar que totes les xifres són en milers d'euros.

En aquest primer requadre hi ha la previsió d'ingressos que faria Catalunya com estat. No si hi ha comptabilitzat els ingressos socials, que els he tractat a apart (veure Quadre 4).

INGRESSOS

Dades en milers d'Euros		ESTAT CATALÀ
IMPOSTOS DIRECTES		21.672.044,00
Impost s/ la Renda de las Persones Físiques		15.239.310,00
Impost sobre Societats		6.120.989,00
Impost sobre la Renda de no Residents		301.672,00
Impost sobre el Patrimoni		5.512,00
Resta Capítol I		4.561,00
IMPOSTOS INDIRECTES		17.645.564,00
Sobre el Valor Afegit		12.391.010,00
Impostos especials		4.255.223,00
- Alcohol i begudes derivades		149.779,00
- Cervesa		53.723,00
- Productes intermedis		9.719,00
- Hidrocarburs		2.538.000,00
- Tabac		1.123.840,00
- Electricitat		380.162,00
Impost s/ Primes Assegurances		356.896,00
Tràfic exterior		642.351,00
Resta Capítol II		84,00
IMPOSTOS ACTUALMENT GENCAT		4.035.254,00
TAXES, PREUS PUBLICS I ALTRES INGRESSOS		503.592,16
TRANSFERENCIES CORRENTS		878.571,89
INGRESSOS PATRIMONIALS		551.211,65
DISPOSICIÓ D'INVERSIONS REALS		17.112,00
TRANSFERENCIES DE CAPITAL		301.745,60
ACTIUS FINANCERS		510.706,53
T O T A L		46.115.801,83

Quadre 1 - Ingressos

Les dades dels ingressos estan basades en dades de Catalunya del 2008 (font IDESCAT). Per als hidrocarburs, tabac, taxes, transferències (corrents i de capital), ingressos patrimonials, disposicions d'inversions reals i actius financers, s'ha fet el càlcul segons el pressupost espanyol agafant la part proporcional a la població de Catalunya. Cal dir que és molt difícil saber quins serien realment els ingressos de Catalunya, atès que ara hi ha sectors que majoritàriament paguen impostos fora de Catalunya per les operacions fetes a Catalunya (per exemple telecomunicacions) i que en un estat català les hauran de declarar aquí, però com que no he trobat dades per saber quina part correspon a Catalunya, no s'ha pogut comptabilitzar. De totes maneres, estic convençut que els ingressos de l'estat català, serien superiors als d'aquest pressupost.

En el següent quadre hi ha la previsió de despeses.

DESPESES

Despeses en Milers d'Euros
Despeses. Per àrees i polítiques de despesa
Àrees i polítiques de despesa		ESTAT CATALÀ
1 Funcionament de les institucions i administració general		2.230.000,00
11 Alta direcció de la Generalitat i el seu govern		120.000,00
12 Administració i serveis generals		2.060.000,00
13 Participació ciutadana i processos electorals		50.000,00
2 Serveis públics generals		4.500.000,00
21 Justícia		1.100.000,00
22 Seguretat i protecció civil		1.400.000,00
23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament		500.000,00
24 Defensa		1.500.000,00
3 Protecció i promoció social		1.884.050,00
31 Protecció social		974.050,00
32 Promoció social		110.000,00
33 Foment de l'ocupació		800.000,00
4 Producció de béns públics de caràcter social		18.675.000,00
41 Salut		10.000.000,00
42 Educació		7.000.000,00
43 Habitatge i altres actuacions urbanes		800.000,00
44 Cultura i esports		500.000,00
45 Llengua catalana		325.000,00
46 Consum		50.000,00
5 Producció de béns públics de caràcter econòmic		9.610.000,00
51 Cicle de l'aigua		1.300.000,00
52 Transport		4.500.000,00
53 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions		1.000.000,00
54 Urbanisme i ordenació del territori		200.000,00
55 Actuacions ambientals		400.000,00
56 Infraestructures agràries i rurals		750.000,00
57 Recerca, desenvolupament i innovació		1.400.000,00
58 Altres actuacions de caràcter econòmic		60.000,00
6 Foment i regulació de sectors productius		2.815.000,00
61 Agricultura, ramaderia i pesca		350.000,00
62 Indústria		250.000,00
63 Energia i mines		150.000,00
64 Comerç		100.000,00
65 Turisme i oci		100.000,00
66 Desenvolupament empresarial		100.000,00
67 Sector financer		1.750.000,00
68 Defensa de la competència		15.000,00
7 Suport financer als ens locals		3.000.000,00
71 Suport financer als ens locals		3.000.000,00
8 Fons de contingència		401.751,83
81 Fons de contingència		401.751,83
9 Deute públic		3.000.000,00
91 Amortització i despeses financeres del deute públic		3.000.000,00
TOTAL DESPESES		46.115.801,83

Quadre 2 - Despeses

A l'apartat 31 "Protecció social", l'import que hi apareix, és l'aportació que hauria de fer l'estat català per equilibrar el pressupost de les prestacions socials (veure Quadre 4).
A l'apartat 41 "Salut", l'import que hi apareix, és el cost del sistema sanitari; al Quadre 3 es desglossa la despesa sanitària per apartats funcionals.

Cal recordar, que això només és un exercici fet per un particular sense disposar de totes les dades reals, treballant només amb les dades parcials publicades, per la Generalitat, INSS i Administració Central. 

En el següent  quadre hi ha desglossades la previsió de despeses de Salut, a l'apartat 41 "Salut" del Quadre 2.

SALUT

Salut. Despesa per classificació funcional. Imports en milers d'Euros		ESTAT CATALÀ
Atenció primària de salut		2.000.000,00
Farmàcia		1.700.000,00
Atenció especialitzada		5.750.000,00
Altres serveis de salut		400.000,00
Recerca biomèdica		15.000,00
Administració i serveis generals		135.000,00
TOTAL		10.000.000,00

Quadre 3 - Despeses Salut

I finalment, en el següent quadre, hi ha la previsió d'ingressos i despeses de les prestacions socials. Com a ingrés s'hi fa constar l'aportació que hauria de fer l'Estat de Catalunya per equilibrar el pressupost. També cal dir, que la previsió de les pensions està feta incrementant en un 10% les pensions actuals, tal com proposa la gent del Cercle Català de Negocis en el seu document "Presentacio CN Empresaris per Estat propi COMPLETA 20.06.2010.pdf"

PROTECCIÓ SOCIAL

PROTECCIÓ SOCIAL. Imports en milers d'Euros		ESTAT CATALÀ
INGRESSOS		27.630.000,00
COTITZACIONS SOCIALS		26.655.950,00
Cotitzacions ocupadors		19.921.470,00
Cotitzacions persones protegides		6.734.480,00
Aportació de l'Estat Català		974.050,00
DESPESES		27.630.000,00
llicència per malaltia		1.980.000,00
invalidesa		2.675.000,00
vellesa		15.130.000,00
supervivència		870.000,00
família / fills		1.870.000,00
atur		3.800.000,00
habitatge		190.000,00
exclusió social		540.000,00
Despeses d’administració		535.000,00
Altres despeses		40.000,00

Quadre 4 - Ingressos i Despeses Socials

Les previsions d'ingressos de les cotitzacions socials, són dades del 2007 perquè m'ha estat impossible trobar dades més recents.

Cal recordar que totes aquestes xifres són en milers d'euros.

També cal remarcar que al capítol d'ingressos no s'ha previst l'emissió de deute, i en canvi a la de despeses sí que s'ha previst pagar el deute contret fins ara.

Per fer aquest pressupost m'he revisats els pressupostos de la Generalitat, de l'estat espanyol, i de Portugal. També he revisat la informació que hi ha a la web de la CIA referents a països de mida semblant a Catalunya. 

Independència - Reflexions - Atac a Catalunya

Actualment Catalunya, com a nació, és atacada per tres fronts: L'economia, la llengua i societat i la imatge.

L'economia

En el terreny econòmic l'atac és des de sempre. Des de l'inici de l'"estat de les autonomies", l'economia de Catalunya ha estat totalment sotmesa a les directrius de l'administració espanyola, malgrat l'estatut; prova d'això n'és el dèficit fiscal, i que malgrat la publicació de les balances fiscals, no ha disminuït gens. Només amb les balances fiscals publicades pel propi estat, ja queda de manifest la discriminació que pateix Catalunya. Ara amb l'excusa de la crisi, se'ns exigeix retallar el pressupost, és a dir, renunciar encara més al que ens correspon, i a fer com si la culpa fos nostre!

La llengua i societat

En aquest terreny, com que la situació d'inici era molt dolenta, està clar que hi va haver un avanç important; l'ensenyament en català amb la immersió lingüística, i TV3 en són els exemples més clars. Malauradament, el procés iniciat s'ha aturat, i amb les recents sentencies judicials, ha començat la marxa enrere a l'ensenyament, i en el status del català com a llengua preferent; a més a més, en el terreny comunicatiu, ja es comença a preparar el terreny per a privatitzar, o eliminar, les TV autonòmiques, amb el conseqüent perill per a TV3.

Ha Catalunya (cens 2010) hi vivim 7.541.840, de les quals 1.234.039 són estrangeres, és a dir, el 16,36% d'habitants són estrangers, i el gruix d'aquesta immigració ha vingut en molts pocs anys. Catalunya no pot fer pràcticament res, a part d'acollir-los com millor pot, amb tota aquesta gent; això ha donat lloc a desequilibris en poblacions com Castelló d'Empúries on els estrangers ja són el 51% de la població, o Guissona, amb 48% d'estrangers, i Salt, amb un 43%. I cal recordar, que estranger vol dir que no és espanyol. A més a més, no paren de dir-nos que parlar d'independència pot fracturar la societat catalana.

La imatge

A España, sempre hi ha hagut una mala imatge dels catalans, interessats, garrepes, "fenicios", i similars. Últimament s'hi ha afegit el d'insolidaris i malgastadors. Se'ns acusa de malbaratar els diners amb temes "identitaris",  "ambaixades", i de luxes com policia i televisió pròpia. Ara han aconseguit afegir-hi veus internacionals a les "crítiques", principalment el Financial Times. Aquest atac a la imatge és el que es veu més clarament coordinada per una "intel·ligència" premeditada; no en tinc cap dubte que hi ha els serveis de l'estat al darrera.

I amb tot això, quina ha estat la resposta del nou Govern de CiU, que en campanya va prometre el "dret a decidir" i el "pacte fiscal" ?

Doncs res. Ja sé que encara fa molt poc que governen, per tant no espero actuacions, però sí intencions. I amb la intenció declarada d'esperar resultats favorables a les generals espanyoles per a poder negociar un "pacte fiscal" no veig el "dret a decidir" per enlloc, ni la fermesa, ni res. A part de que possiblement els resultats no afavoriran les intencions de CiU, en el supòsit que sí, que PSOE o PP necessitessin els vots de CiU, no hi ha cap garantia de res; és més que probable que PSOE i PP en temes de "nación" pactin entre ells abans que cedir al "xantatge" que pugui fer CiU. No seria el primer cop que pacten per aquest motiu, només cal veure el govern "contra natura" al País Basc. Al final fa pensar que serà només una excusa de CiU per atraure el màxim de vots dels catalans en les properes eleccions generals i així poder col·locar gent del partit com a diputats.

I que hem de fer? Per a mi només hi ha un camí, seguir parlant d'independència. A tot arreu, a tots els àmbits, fins aconseguir que sigui un tema que tota la població en parli, i tots els medis de comunicació se'n facin ressò. I cal fer-ho en llenguatge entenedor, i sense estridències, simplement explicant els fets, que tothom sàpiga el cost de ser espanyols, com l'estat ens discrimina econòmicament, com, a pesar de la crisi, inverteix a la resta de l'estat i a nosaltres ens obliga a retallar. La veritat ens farà lliures, només cal explicar-la.

Independència - Reflexions - Economia abans que Nació?

Hi ha qui ha dit que primer l'economia i després la nació. Totalment d'acord.

Però hi ha moltes maneres de posar en pràctica aquest enunciat. 

Una manera és la de CiU que s'il·lusiona amb "manar" a  la Comunitat Autònoma de Catalunya, i diu que prioritza l'economia pel davant de la nació. Per aconseguir-ho ens proposa un govern "dels millors", que a l'hora de la veritat ha resultat ser "dels disponibles" ja que "els millors" van declinar l'oferiment, amb l'excusa de que hi sortien perdent.

L'altra manera que hi ha, és la mateixa per a l'economia que per la nació: independència. Amb la independència ens podrem ocupar dels problemes econòmic i dels temes nacionals que ens preocupen: la llengua, la cultura, les arts, etc. No és cap descobriment nou, a tot el món és el mateix. Tots els estats existeixen per defensar els seus interessos econòmics i la seva nació (sigui el que sigui el que cada un d'ells entén per nació). 

Llavors, com s'entén que CiU s'il·lusioni amb "manar" a la Comunitat Autònoma de Catalunya, quan ho primer que ha de fer és acceptar la dependència d'un estat que ens ofega amb un pèssim finançament, i obliga a anar a "demanar" a Madrid que ens donin una mica del que ens prenen? I a sobre es diuen nacionalistes catalans! En aquest blog hi ha els 10 motius que esgrimien per a demanar el vot, i en aquest apunt la meva resposta a les seves falsedats. Es bo recordar el punt 2 del blog (Perquè es tria entre un President que vol la independència i es compromet a engegar un procés d'emancipació seriós i madur), i comparar amb el tarannà d'alguna consellera. També va be recordar el punt 6 del blog (Perquè una legislatura centrada en el concert econòmic és el que convé), on encara parlaven de "concert econòmic" malgrat que al programa electoral ja l'havien substituït per "pacte fiscal", i comparar amb la situació actual en que només parlen de retallades i d'anar a Madrid a pidolar. Amb tots els han refusat formar part del govern, no se n'adonen que el motiu real de que no acceptessin és perquè la Generalitat no té cap mena de poder real? Tots aquests que han dit que no, si en comptes de fer de consellers regionals els haguessin ofert un ministeri, amb poder real, haurien dit que sí; la retribució econòmica és una excusa, molta gent pagaria per ser ministre, i no ho dic per dir-ho, en conec alguns.

Per tant, perquè triar entre economia i nació? No cal. Triem independència.

Independència - Reflexions - La independència no soluciona res

La independència per ella mateixa no soluciona res. Això estar clar. L'endemà de proclamar la independència, la crisi econòmica seguirà, l'atur estarà al mateix nivell, les infraestructures seran les mateixes, i així tot.

Però, malgrat això, algunes coses sí que seran diferents: els nostres impostos ja no "marxaran" cap a Madrid, es quedaran tots aquí i nosaltres decidirem com i quan s'inverteixen, nosaltres ens relacionarem amb el mon sense "passar" per Madrid, nosaltres dialogarem amb Europa com a iguals, i fins i tot algun dia, per torn, ens tocarà a nosaltres presidir-la. Nosaltres farem les lleis que ja no podran ser recorregudes davant de tribunals que ens són hostils, pel sol fet de ser "lleis catalanes". Només nosaltres decidirem com han de ser les nostres entitats financeres. Nosaltres decidirem les polítiques immigratòries que volem, sense que vingui ningú a decidir com hem de tractar el fet migratori a casa nostra. Nosaltres podrem fer les polítiques socials que considerem més adequades al nostre país i dotar-les econòmicament segons el nostre pressupost. Nosaltres podrem dir com serà el sistema de pensions públic. Nosaltres també podrem lliurement decidir quines prestacions sanitàries ens paguem. I nosaltres decidirem les polítiques energètiques que volem. I si volem una línia ferroviària de mercaderies que enllaci amb Europa, nosaltres la farem, i punt.

Amb la independència podrem decidir tot això i més, i llavors sí que podrem dir de veritat allò de: Nosaltres decidim!

Oi que il·lusiona pensar que podríem decidir tot això? I més coses que no he mencionat, de fet qualsevol aspecte de la vida pública. I tot això només es pot tenir amb la independència; malgrat que la independència no soluciona res, és l'eina per a solucionar-ho tot.

Independència - Reflexions - Pregunta a la H. Joana Ortega

En aquesta pàgina del Parlament ens podem adreçar a qualsevol diputat.

Com que la H. Consellera Joana Ortega és diputada li he fet la següent petició:

Honorable Consellera:
Actualment, el BOP (Baròmetre d’Opinió Política de la Generalitat, amb quatre emissions l’any) pregunta quina hauria de ser la relació entre Catalunya i Espanya i dóna quatre opcions. Demanem que es pregunti què es votaria en un referèndum d’independència: sí o no. Aquest canvi no tindria cap cost econòmic i permetria fer el seguiment del suport a la independència i detectar en quin moment deixa d’haver-hi risc de fractura social.

Atentament

Quan rebi la resposta la publicaré actualitzant aquest apunt.

La petició és la mateixa que va iniciar el Xavier Mir  via act.ly al Twitter.

Independència - Reflexions - Pregunta al M.H. President Artur Mas

En aquesta pàgina del Parlament es poden fer preguntes a qualsevol diputat.

Com que el M.H. President Artur Mas és diputat li he fet la següent pregunta:

Molt Honorable President:
Tenint en compte els problemes econòmics en que es troba la Generalitat, i Catalunya en general, i la promesa de negociar un pacte fiscal (a la manera de "concert econòmic") amb el govern central, així com la constatació de que hi ha qui ens acusa, als catalans, de ser els culpables d'aquests problemes, la meva pregunta és:
Quan i com explicarà el Govern a la població de Catalunya el dèficit fiscal que pateix Catalunya i que és l'origen de tots els problemes econòmics que patim?

Atentament

Quan rebi la resposta la publicaré actualitzant aquest apunt.

Des d'aquí animo a que s'enviïn més preguntes al Sr. Mas i a la resta de parlamentaris de CiU.

Resposta rebuda el dia 9 de juny de 2011:

Cliqueu a la imatge del text per veure'l en gran

Independència - Reflexions - Autonomies: Final de recorregut

Les "autonomies" han arribat al  final del seu recorregut.

En el fons, amb l'entrada a la Unió Europea ja van quedar sentenciades, ja que conforme l'administració central anava cedint competències "cap amunt" a Europa i "cap avall" a les autonomies, s'aprimava (o hauria d'haver-se aprimat). Personalment pensava que el camí seria aquest: l'administració central s'aprimaria fins a ser només una corretja de transmissió entre Europa i les autonomies, i arribat aquest punt, Catalunya i Euskadi, molt probablement, farien un pas endavant i es convertirien en estat dins la Unió Europea, i la resta d'España, probablement desmuntaria les "autonomies" i es recentralitzaria. 

Com es veu, el pensament era massa "naïf"; d'entrada l'administració central no es va aprimar; malgrat les transferències d'atribucions a les "autonomies" va mantenir els ministeris redundants, com el de cultura.  En seguida es va veure que malgrat ser un estat "descentralitzat" i tenir una càmera territorial, el Senat, per a les eleccions europees España es va constituir en un únic districte electoral. I no només les eleccions europees es van "centralitzar", en tot allò que l'administració central podia decidir sempre decidia pel model centralista; exemples: la primera concessió de canals de TV, malgrat existir les televisions autonòmiques de Catalunya, Euskadi, etc, es va fer a nivell "nacional", és a dir espanyol, de manera que l'espai televisiu mostrava clarament l'esperit centralista d'España. D'exemples n'hi molts més, potser el més sagnant, pel cost, és la xarxa de trens d'alta velocitat on s'han fet línies que tindran una explotació deficitària pel poc volum de passatgers que portaran, i que la única justificació que tenen és que comuniquen amb Madrid.

Ara, amb l'excusa de la crisi, han decidit acabar amb tot això. El PP ho diu clarament (cosa d'agrair) i el PSOE ho fa mentint, dient que volen col·laboració i coordinació de l'administració central i les "autonomies" i entre "autonomies". Dic que menteixen perquè si apliquen aquests criteris de col·laboració i coordinació, on queda l'autonomia? Si miren el diccionari de la seva RAE, veuran que autonomia vol dir entre altres coses que qui la té no depen d'altres, i que es regeix per normes i òrgans propis. 

Com deia, tant PP i PSOE (això inclou el PSC) han decidit liquidar les "autonomies".

Per tant, quina és l'alternativa? Els independentistes ho tenim clar: la independència. Però no tothom pensa igual. La coalició majoritària, CiU, no té una opinió clara, i oficialment segueixen pensant que encara no toca. Això, però, podria canviar, una de les persones més importants del nacionalisme català, Jordi Pujol, ha dit que l'alternativa podria ser la independència . És important que ho digui en Jordi Pujol, perquè, per una banda, s'ha passat molts anys menystenint aquesta alternativa, i per altra banda, molta gent que vota CiU, si veu que Pujol no descarta la independència, començarà a pensar-hi seriosament. Per això les presses del PP (Alejo Vidal-Quadras) i del PSOE (José Montilla) per atacar-lo i desqualificar-lo. 

Que cal fer? Cal donar la màxima màxima difusió a la idea de que la independència és possible. 

Aquesta difusió ha de tenir dues línies, la difusió nacional, i la difusió internacional.

Difusió Nacional

Entre tots en d'aconseguir que la independència sigui un tema de debat popular; la situació ideal seria que se'n parlés sovint en els medis de comunicació de masses, especialment la TV. Aconseguir-ho és difícil, però tots hi hem de col·laborar en la mesura que ens sigui possible.  A part de difondre els motius per a la independència, com els estudis sobre el dèficit fiscal del Cercle Català de Negocis o el documental d'aquest noi, Francec Girò, Pròxima estació independència , cal parlar també de com es faria aquest procés d'independència i com afectaria aquells temes que preocupen i poden preocupar a la gent. Jo proposo, com a primera llista de temes a tractar aquests:

• ciutadania, qui serà català? que passarà amb els vulguin seguir sent espanyols? i la immigració? etc.
• atur i pensions, es mantindrien les prestacions? es respectarien les cotitzacions? com es faria això possible? com es podria millorar?
• bancs (i caixes?), el sistema financer, com seria? que passarà amb els diners i actius que ara estan en mans dels bancs espanyols?
• justícia, com ens ho farem si la majoria de jutges i funcionaris continuen sent espanyols? i si marxen?
• lleis, quines lleis continuaran vigents i quines no? com s'evitarà la inseguretat jurídica? 
• Unió Europea, ens en poden fer fora? 
• sistema sanitari, es podrà mantenir? com? es podrà millorar?
• funcionaris de l'estat espanyol, jutges, notaris, policies, "guardies civils" i militars, etc, que passarà amb ells? hauran de marxar? i si es queden, en quina situació?
• registres civils, mercantils, de la propietat, de darreres voluntats (testaments), que passarà? alguns estan centralitzats com es recuperarà la informació? quines alternatives hi ha?
• hisenda, com serà la fiscalitat catalana?  les grans empreses espanyoles que operen a Catalunya, pagaran impostos a Catalunya? com?
• idioma oficial, a part del català, ho serà també l'espanyol? pels tràmits administratius, per facilitar la vinguda d'inversors estrangers, ho podria ser també l'anglès? 
• boicot, com es pot pal·liar el més que probable boicot espanyol als productes catalans? ajudes i subvencions a les empreses afectades?
• energia i comunicacions, ens poden deixar sense gas i electricitat? ens poden tallar l'accés internacional de telefonia i d'internet? quines alternatives hi ha?
• administració local, que passarà amb les diputacions i consells comarcals? continuaran? qui assumirà les seves competències?

Hi ha molts més temes, la llista no pretén ser exhaustiva, només una primera aproximació. L'objectiu és parlar obertament de tot allò que comporta la independència i fer que la gent li perdi la por, i deixin de pensar que és impossible i que no ens deixaran ser-ho. També ha de servir per a que quan qualsevol digui que la independència és impossible, automàticament se li pregunti el perquè. 

Difusió Internacional

L'altra gran línia d'actuació ha de ser la internacionalització de les aspiracions catalanes. Aquí també cal que tothom que pugui hi posi el seu granet de sorra. Actualment hi ha gent com els del Col·lectiu Emma que es dedica a respondre i rebatre les informacions esbiaixades sobre Catalunya que apareixen a la premsa internacional; però tot i ser una feina imprescindible, és un feina reactiva, és a dir s'actua com a reacció a la publicació d'informació sobre Catalunya. Ens cal ser coneguts per nosaltres mateixos, com quan la prohibició dels toros que varem ser noticia a tot el mon. Els objectius mínims a aconseguir són:

• Reconeixement internacional, és a dir, que els medis internacionals, identifiquin i parlin de Catalunya com a nació que vol ser independent, no com fins ara que ens consideren una regió d'España.
• Teixir trama de relacions amb gent important en l'àmbit internacional que es posicionin a favor nostre. En aquest tema en Jordi Pujol segur que podria col·laborar-hi, ja que ell va fer moltes coneixences.

En definitiva, molta feina a fer i poc temps. Ja estem veient com PP i PSOE volen recentralitzar España (encara més). Si apliquen tot el que proposen, les autonomies tindran tan poca raó de ser, que el següent pas serà eliminar-les, que és el que realment volen, i si les eliminen encara ho tindrem més difícil.


Espavilem-nos que el temps s'acaba.

Independència - Reflexions - Dèficit fiscal (presentació del CCN)

Ara que la web del Cercle Català de Negocis no està operativa, em sembla convenient recuperar la presentació del Dèficit Fiscal Català:

Presentació CCN Dèficit Fiscal Català 06/03/2010

Cliqueu a la icona de fletxes en forma de "X", a la part de sota a la dreta  de la presentació,  per a poder visualitzar a pantalla completa

Qui vulgui se la pot baixar en format pdf des d'aquí

Independència - Reflexions - Difondre el procés d'independència

Seguint amb el que ja vaig dir en dos apunts anteriors: "Parlem-ne" i "Jo també vull Catalunya Independent", crec que és molt important parlar de la independència de Catalunya. El darrer apunt, la  xarxaindepe l'ha reproduït, i per cert, li han posat un títol que m'agrada més que el meu: "Tots els que volem la independència n'hem de parlar el màxim possible".

El perquè als catalans ens convé ser independents, la gent ja ho entén bastant be. Ara cal explicar com serà la independència, com afectarà al dia a dia, i com es farà el procés d'independència, és a dir, com es gestionarà el canvi cap a la independència. Per exemple, hi ha gent que es pregunta: que passarà amb la meva pensió? o, que passarà amb els anys cotitzats a la S.S. espanyola, me'ls tindran en compte si som independents?, i així, un munt de dubtes i pors. Són aquestes pors les que s'han de rebatre.

Per popularitzar la idea de la independència i rebatre les pors a la independència, ens cal la creació d'una organització que es dediqui a donar la màxima difusió a la idea d'independència i a fer propostes que expliquin clarament com es pot ser el procés cap a la independència i com es poden resoldre les diverses dificultats que la gent associa a la independència. 

Agafant l'exemple de les pensions mencionat més amunt, aquesta nova organització podria donar resposta explicant com funciona el sistema de pensions, i la viabilitat de les diferents opcions de com podria ser el sistema de pensions a l'Estat Català; aquesta informació s'elaboraria de manera que se'n pogués oferir una explicació detallada, per a experts, i una explicació resumida, per al ciutadà de carrer; l'elaboració d'aquesta informació hauria d'anar a càrrec d'experts, preferiblement de prestigi, i donar-li la màxima difusió.

En aquesta imatge es sintetitza l'organització proposada:

Coordinació:

Aquesta unitat seria el nucli de l'organització. S'encarregaria de la logística, proporcionant recursos  a la resta d'unitats; també seria responsable de facilitar la comunicació entre la resta d'unitats, i tal com el seu nom indica, coordinar-les. Seria també qui prendria les decisions últimes.

Difusió:

Els membres d'aquesta unitat serien els encarregats de fer arribar els missatges a la societat amb el màxim d'audiència possible; és a dir, la idea és que en aquesta unitat hi hagi comunicadors que puguin arribar al gran públic, han de poder col·locar el missatge en els medis de masses, aquells que tothom veu. També seran els responsables del llenguatge emprat i la imatge que es donarà. Els missatges a difondre provindran de la unitat "Elaboració".

Elaboració:

Aquesta unitat seria el "laboratori d'idees". En ella s'elaborarien els informes explicant les avantatges de la independència i les respostes als dubtes i pors expressats pels reticents a la independència. Un parell d'antecedents podrien ser el "Cercle Català de Negocis", i els grups de treball de Reagrupament que varem elaborar el document programàtic. Només són un exemple; aquesta unitat estaria oberta a tothom, en especial, als experts qualificats i reconeguts que donarien prestigi als informes i estudis elaborats. També seria feina d'aquesta unitat contestar les preguntes arribades des de la unitat "Servei d'atenció", així com la recollida d'informes i opinions favorables a la independència que facin o hagin fet altres personatges de prestigi internacional.

Servei d'atenció:

S'encarreguen de recollir totes les preguntes sobre la independència, el procés d'independència i dels missatges que els de "difusió" fan arribar a la societat, i de fer arribar la resposta als que han fet les preguntes. Són el punt d'entrada de la realimentació, que servirà per a sintonitzar millor el missatge amb la societat. Inicialment podria ser una web, amb dos apartats: un apartat estàtic, amb les preguntes, sobre el procés d'independència, més freqüents i les seves corresponents respostes, i un altre apartat, dinàmic, on la persona interessada podrà fer les preguntes que vulgui. Aquest servei es cuidarà de contestar les preguntes via correu electrònic, portant un registre de totes les preguntes fetes i la seva resposta; les que es vagin repetint, les afegiran a l'apartat de preguntes més freqüents. 

Qui podria crear aquesta organització, o fer les funcions d'aquesta nova organització proposada?

Està clar que ha de ser la societat civil, i si repassem les darreres iniciatives reeixides (consultes, 10J) els meus candidats preferents són la coordinadora nacional de consultes i Omnium , però sense excloure ningú, al contrari, col·laborant al màxim possible. Per la infraestructura que ja té, qui millor podria fer el paper d'iniciador d'aquesta nova organització divulgadora del procés d'independència és Omnium.

Independència - Reflexions - Jo també vull Catalunya independent

Tal com deia a l'apunt anterior crec que és necessari que tots els que volem la independència en parlem el màxim possible i en deixem constància de que volem la independència. Per això he posat aquesta estelada  amb el lema "Jo també vull Catalunya independent" en el blog. Si algú més la vol fer servir, la pot agafar lliurament.

Caldria fer tota mena d'actes que puguin posar la independència als telenotícies. Per exemple, flashmobs amb estelades a llocs públics amb molta gent, de manera que fos difícil pels medis de comunicació no parlar-ne; i potser caldria fer-ne també a Madrid, per tenir més repercussió en medis que a priori segurament no en parlarien.

En un altre ordre de coses, caldria fer actes més tradicionals (taules rodones, congressos, etcètera) per tractar com seran els temes importants amb la independència. En aquests actes, per cada tema, partint de la situació actual, s'explicaria com seria (el tema tractat) en la Catalunya independent, i, el més important, com es faria la transició des de la situació actual a la situació creada amb la independència. En aquest actes hi hauria de participar experts d'experiència contrastada en el tema tractat, i haurien d'estar oberts a tothom, de manera que els contraris a la independència també hi puguin dir la seva. 

No estic segur de qui podria organitzar aquests actes, però crec que Omnium que va saber organitzar de manera excel·lent  la manifestació del 10J segurament també ho podria fer molt be; i segur que més gent podrà fer-ho, no cal limitar-se a un únic organitzador. 

La feina més important serà aconseguir que aquests actes transcendeixin a l'opinió pública i que se sàpiga que se'n parla. Entre els participants a la manifestació del 10J hi havia bastant comunicadors; caldrà buscar la seva ajuda i complicitat per fer arribar al gran públic la celebració d'aquests actes i els resultats que en puguin sorgir.

Crec que alguns dels temes de discussió que es podrien tractar en aquests actes serien:

• Sistema financer. Bancs i caixes, com els afectaria? quines avantatges tindria la independència?
• Hisenda pública. Com s'organitzaria la hisenda del nou estat català? com es faria la transició?
• Telecomunicacions, sistema telefònic. Que passaria amb la xarxa telefònica? Qui se'n faria càrrec? Tindríem un prefix nacional propi? Com seria la transició?
• Medis de comunicació, espai televisiu i radiofònic. Que passaria amb l'espai radioelèctric? Com es repartirien les freqüències i canals de TDT? Com reaccionarà públic seguidor de les emissores espanyoles quan deixin de rebre-les? O seguirem rebent tots els canals espanyols? 
• Aigua i electricitat. Les conques hidrogràfiques abans i després. La distribució elèctrica, ens poden deixar "a les fosques"? Les connexions internacionals, hidrogràfiques i elèctriques.
• Idioma oficial. Només el català? Català i castellà? Català idioma preferent? L'anglès es podria afegir com idioma oficial o de treball?
• Ciutadania. D'entrada qui serà català i qui no ho serà? Que passa amb l'immigració d'origen extra-comunitari? Polítiques pròpies d'immigració.
• Seguretat social i sistema de pensions. Es mantindran els mateixos nivells de cobertura que fins ara? els millorarem? Cobrarem les pensions? Com serà el sistema de pensions català? 
• Administració de justícia. Que passarà amb el sistema legal? quines lleis hi haurà al declara la independència? com es farà la transició? i els jutges? que passa si els jutges espanyols marxen de cop?
• Infraestructures. Hi haurà caos aeri i portuari? ens poden bloquejar els sistemes de transports? que ens costarà posar les infraestructures al dia?
• Ensenyament públic. Les avantatges que comportarà deixar de tenir interferències de fora en el sistema d'ensenyament. L'ensenyament universitari i la investigació en un estat propi.
• Empresaris i sindicats. Com seran les relacions patronal  sindicats en la Catalunya independent? 
• Església catalana. Que farà l'església? L'església espanyola seguirà sent hostil a Catalunya? Ens reconeixerà el Vaticà?
• Forces armades. Tindrem forces armades pròpies? Com hauran de ser? 
• Relacions internacionals. Amb quins paisos, a part d'Espanya, haurem de tenir bones relacions? Com tenir bones relacions amb els Estats Units? i amb Xina? 
• Projectes de futur, projectes que només podrem fer si som independents que puguin engrescar, especialment als joves, i que facin encara més atractiva la independència.

Independència - Reflexions - Parlem-ne

En aquestes darreres eleccions del 28N s'ha vist que l'electorat ha escollit aquelles opcions de missatge simple i  mediàticament visible. A part, evidentment, hi ha els electors que voten per fidelitat a les sigles; aquest no han variat.

Quan dic mediàtic, vull dir amb presencia a la premsa escrita i a la televisió, especialment a la televisió. Els medis digitals, i les xarxes socials, internet en general, encara no són decisius. A la majoria d'electors, els missatges encara li arriben per la televisió. Perquè creieu  sinó que es mantenen els blocs electorals? perquè el comandament de la radio i televisió publica el nomena el partit, o coalició, que guanya les eleccions? Perquè tot el que surt a la televisió, i medis en general, influeix en els resultats electorals.

Un dels missatges guanyadors ha estat el de CiU, que es dirigia al seu electorat fidel, a l'infidel que es va passar a ERC (un servidor, entre altres) i al descontent del tripartit en general. El missatge ha estat simple i eficaç, tan per recuperar l'economia com per avançar en l'autogovern tan com faci falta (insinuació de sobiranisme, estelades als mítings) el vot útil era CiU, i el seu "producte" estrella el concert econòmic. I d'això han parlat, del "concert econòmic", o millor dit, tal com reflexa el seu programa electoral, "model de finançament propi". Tan li fa, que des de España es recordi que el concert econòmic per Catalunya no seria constitucional, i que per a un succedani, tipus pacte fiscal, caldria reformar lleis, i per tant la complicitat del PSOE i PP, que s'hi han manifestat en contra. Tan li fa que els mercats internacionals no vegin amb bons ulls el "concert econòmic" perquè disgrega el centre de poder espanyol i per tant el fan menys fiable (pels interessos dels mercats). Tan li fa tot això, que dona unes probabilitats properes a 0 al "model propi de finançament". El missatge s'ha difós i l'electorat l'ha "comprat", donant a CiU uns bons resultats electorals.

Un dels altres missatges guanyadors ha estat el de Solidaritat. El seu missatge, el que s'ha difós, no era el de "independència", el qual, com la resta de missatges d'extraparlamentaris ha quedat "apagat" pels grans medis; el seu missatge, conegut prèviament per la majoria de població, i reforçat cada cop que se'n parlava, era "Laporta, el que ha fet el Barça triomfador". També ha funcionat, tot i que no tant com es devien esperar els promotors de Solidaritat.

També han funcionat els missatges negatius com per exemple, el tripartit ha estat catastròfic, els independentistes estan dividits.

De tot això, per a l'independentisme, quina conclusió se n'extreu? Jo en trec la conclusió que l'independentisme ha d'aconseguir que la independència, la idea, sigui mediàtica. És a dir que es parli d'independència als medis que la gent veu i escolta, ràdio i sobretot televisió. Al mateix temps, s'ha d'aconseguir que tot i parlar d'independència, no es parli gaire d'independentistes; ja s'ha vist en aquesta darrera campanya s'ha parlat més d'independentistes que d'independència, i això no s'ha traduït en vots. 

Per tant, per a mi, l'estratègia és clara: aconseguir que els medis, especialment la televisió, parli de la independència de Catalunya. En canvi, la tàctica no la tinc gens clara. No sé que cal fer per aconseguir l'objectiu estratègic. Ara, fins les properes eleccions tenim temps de pensar-hi. Però convé posar-s'hi com més aviat millor. A les municipals, possiblement, no sigui el moment encara, però a les generals espanyoles, la independència ja hauria de ser present ens els missatges electorals, i per tant, serà el primer punt de control per veure si estem aconseguint aquest objectiu.

Finalment, crec que el millor que pot fer l'independentisme és parlar d'independència. Com més en parlem, i més gent en parli, més fàcilment la independència formarà part dels missatges electorals, cosa que farà que se'n parli més i que encara més gent en parli, fent un bucle de realimentació positiva que ens aproparà cada cop més a l'objectiu final: la independència de Catalunya.

Independència - Reflexions - Reagrupament

Els resultats de Reagrupament en aquestes eleccions del 28N han estat decebedors. S'han obtingut 39.922 vots en tot Catalunya. Si dividim els 5.230.886 electors entre els 135 escons, dona 38.747 vots per escó. És a dir, supera per molt poc el promig de vots necessari per a obtenir un diputat, però donada la distribució territorial dels escons i dels vots, no ha estat possible. 

Encara no s'han fet les anàlisis rigoroses del perquè d'aquest fracàs electoral, però jo crec que ha estat per les eines utilitzades.

Reagrupament ha fet servir eines del segle XIX i XXI. Per motius de precarietat econòmica, i d'altres, no s'ha pogut fer servir eines del segle XX.

Les eines del segle XIX, els actes de proximitat, han funcionat, ja que han convençut a la majoria de la gent que hi ha anat, però per la seva pròpia naturalesa en total ha arribat a poca gent.

Les eines del segle XXI, les xarxes socials, també han funcionat, han estat molt actives, però també ha resultat insuficient, encara hi ha molta gent que no està a la xarxa, o be, no té en compte la xarxa per a les qüestions de política.

No s'han pogut fer servir les eines del segle XX, la televisió i els medis de masses, d'entrada per la manca de pressupost, i després per l'evident "apagada" informativa, que juntament amb tots els altres extra-parlamentaris ha patit. La nostra eina del segle XX, havia de ser en Laporta (moralment reagrupat), però que finalment ha decidit anar pel seu compte amb una formació nova, i feta a la seva mida. Aquí hi ha, segurament, el gran error. No tenir cap recanvi mediàtic. Sé que no és fàcil, però mentre en Laporta no es decidia calia haver trobat algú altre que també fos mediàtic disposat a col·laborar

La prova de que les eines decisives encara són les eines del segle XX, és que un personatge com Laporta, que ha patit els mateixos problemes que Reagrupament, gracies a que ell ja era mediàtic i conegut, se n'ha pogut sortir i treure 4 diputats.

Que ha de fer Reagrupament ara? Penso com l'Enric Canela, en aquest post, en concret en les respostes que dona als comentaris, on considera que Reagrupament s'ha de convertir en un "think tank". Hi estic d'acord. Reagrupament és una associació i no un partit, una associació que té com objectiu dissoldre's el dia que Catalunya serà independent.

Reagrupament ha de treballar per aconseguir que la independència sigui mediàtica. Que la independència surti als medis, en especial a la televisió. En aquest sentit sí que s'ha d'estar obert a col·laborar amb tots els altres independentistes, estiguin al partit que estiguin. Serà difícil, però ningú ens va dir fos fàcil.

Com es podrà fer això? No ho sé. Només puc fer conjectures. M'imagino que caldrà crear una xarxa de complicitats amb gent ben situada en els medis, que hi pugui col·laborar, explicant que cal fer, amb qui cal parlar, quines complicitats s'han de guanyar. En definitiva, establir una bona xarxa de contactes de gent amb capacitat d'influenciar en els medis de masses, i paral·lelament contactar amb independentistes de tots els grups que vulguin compartir aquest objectiu.

Ha de seguir Reagrupament? Sí, ha de seguir; crec que ara no és el moment de dissoldre's ni de pensar en integrar-se en altres projectes. Com sempre, ja hi ha qui ens diu el que hauriem de fer, i ens demana que ens incorporem a SCI. Això, a part de que molts reagrupats no ho voldrien, des de SCI es podria veure com un acte hostil; cal pensar si tots els reagrupats ens féssim de SCI segurament passaríem a ser majoria, i com s'ho agafaria en Laporta i els altres (alguns d'ells ex-reagrupats) al veure's en risc de que SCI estigués dominada per la gent provinent de Reagrupament? En Laporta, per la historia de les seves directives del Barça, ja sabem quina mena de reaccions té, i les conseqüències que tindrien, crec que no convenen a l'independentisme. 

Per tant, Reagrupament ha d'esperar. Avui, dissabte 4, la Junta es reuneix; veurem que en surt d'aquesta reunió. M'imagino que la convocatòria d'una assemblea, per passar comptes, i explicar propostes de futur; possiblement s'haurà d'elegir nova Junta. Esperem i veurem.

*** Ultima hora, dissabte 17:40 *** Reagrupament continua ***

Independència - Reflexions - Fent d'apoderat

Avui, per primer cop, faig d'apoderat en unes eleccions. Soc apoderat de Reagrupament.

M'he presentat sobre dos quarts de nou al col·legi que m'han assignat i he pogut assistir a la constitució de les meses.

El panorama era: CiU presents mitjançant interventors i apoderats, PSC i PP només amb interventors; Reagrupament i Solidaritat amb apoderats, i ni rastre d'ERC.

Amb l'apoderada de Solidaritat hi hagut bona entesa des de l'inici i aquests tràmits inicials de la constitució de meses els hem seguit junts, fins a l'extrem que en una mesa l'apoderada de Solidaritat ha demanat directament una còpia de l'acta de constitució per Solidaritat i Reagrupament. Tot això ens ha portat a parlar de la manca d'unitat entre les nostres respectives formacions i quina pena no haver anat junts. En aquest punt ha intervingut una apoderada joveneta de CiU i ha quedat clar que si fos per nosaltres tres, no hi hauria cap problema en fer una candidatura única per la independència. Llàstima que les coses no siguin tan fàcils.

Parlant amb l'apoderada de Solidaritat ha quedat clar que hi ha qui té interès en dificultar les bones relacions; en concret m'ha explicat que als de Solidaritat se'ls ha dit que els diners de la campanya de Reagrupament la pagava CiU, i s'ha sorprès agradablement quan li he dit que havíem avançat els diners de les quotes per poder sufragar la campanya.

Una mica més tard ha arribat un altre apoderat de Solidaritat, i després de les presentacions, ha preguntat si havíem vist gent d'ERC. Li hem dit que no, i ell ha contestat que tampoc n'havia vist en els altres col·legis que havia visitat; i llavors ha explicat que ell abans era d'ERC. La veritat és que si la manca d'interventors i apoderats d'ERC significa alguna cosa, la patacada d'ERC serà grossa.

Els apoderats de Solidaritat m'han mostrat les instruccions que duien, i eren els únics que se sabien la llei que disposa en quin ordre han d'estar les paperetes a la taula on hi són totes; ni els interventors dels partits grans de la sabien. Aquest nivell de detall m'ha fet pensar en el Lopez-Tena ...

Un cop vist que el col·legi funcionava amb normalitat, he marxat i he anat al meu col·legi electoral a votar. També molta normalitat, i com sempre, algun veí o conegut a les meses electorals. Més tard, cap a quarts d'una he tornat al col·legi on la cosa estava molt animada, tant que es formaven cues a les quatre meses electorals. Un cop comprovat que les paperetes seguien ben col·locades, per a no molestar m'he col·locat en un racó, darrera una de les taules amb els sobres i les paperetes; això ha tingut dos efectes, un, que la gent que no sabia quina mesa li corresponia em vingués a preguntar (suposo que pel distintiu d'apoderat) i l'altre que la presidenta d'una mesa em digués que havia de canviar de lloc perquè algun votant s'havia queixat de la meva presencia al costat de la taula; com que no volia polèmiques li he fet cas i m'he posat a circular per la sala, revisant les cabines i les taules amb les paperetes; és a dir, que encara se m'ha vist més, però ara ja ningú es podia queixar. Està clar que hi ha gent a qui la presencia de Reagrupament molesta.

Mentre passava tot això, ha vingut l'apoderat d'Escons en blanc, i com abans amb la gent de Solidaritat, hem confraternitzat ràpidament (sembla que ser apoderat i d'un partit sense presencia parlamentària crea una mena de germanor). Aquest apoderat tenia la missió de revisar que tots els partits petits tinguessin les paperetes a les taules; hem comentat el desenvolupament de la jornada fins ara, i hem estat d'acord que tot funciona amb total normalitat i que a tots els col·legis on havia anat totes les paperetes estaven al seu lloc.

I fins aquí, a les 13:30. Més tard actualitzaré aquest post de la jornada d'apoderat.

Continuació ...
A les 19:30 he anat al col·legi electoral per poder assistir al recompte. És un procés llarg i pesat i a més a més ple de paperassa fins a les 22:00 no he marxat. El pitjor però ha estat la decepció. No pels resultats del col·legi electoral que ja me'ls veia venir, sinó el resultat general de Reagrupament; pensava que almenys a Girona, el Carretero tindria escó. Però ha quedat clar que si no ets mediàtic ni surts per la TV ho tens molt fotut per a que la gent et tingui en compte.
La part positiva ha estat la bona harmonia amb apoderats d'altres partits, en especial SI i CiU; per cert tots els de CiU que m'he trobat diuen ser partidaris de la independència, potser que li facin arribar el missatge al Mas, a veure si se n'adona.

Ha estat interessant fer d'apoderat, m'ha permès conèixer una part del funcionament democràtic del país que no coneixia, i alguna anècdota, com la papereta nul·la que duia un paper escrit amb impressora làser on hi deia "SOIS TODOS UNA MIERDA"; suposadament el "TODOS" es referia als partits, no crec que anés dirigit als membres de la mesa, els quals, per cert, als fet riure una estona.

En fi, punt i final. Ja hi haurà temps per analitzar els resultats i prendre les decisions que correspongui.

Independència - Reflexions -El vot inútil a CIU

M'he llegit el programa electoral de CIU i no parla d'independència Catalunya. Per a assegurar-me, l'he processat amb eines informàtiques i no hi he trobat cap referència a la independència de Catalunya.

A més a més, com a oferta a l'electorat és un document bastant fluix, ja que les actuacions de govern proposades les barreja amb  bones intencions,  declaracions de principis, i reclamacions al govern de Madrid. Moltes de les actuacions proposades són "estudiarem", "apostarem", "buscarem", "demanarem", "reclamarem", és a dir, no defineixen actuacions de govern sinó, per una banda,  intencions i per l'altra posen de manifest la supeditació de Catalunya al poder central d'Espanya, al qual pensar "demanar" i "reclamar".

Dins del programa podem veure alguns apartats a tall d'exemple de com és un programa de partit autonomista, i on no hi ha cap full de ruta cap a la independència:

Apartat 1.1.1 Família, diu que incrementaran els ajuts,  com es pagaran aquest ajuts? El pressupost de la Generalitat és deficitari, si es donen més ajuts, hi haurà més dèficit.

Apartat 1.4 Immigració. Com que les competències són de l'administració central, proposen la "reivindicació permanent del traspàs de totes les competències en matèria d'immigració" . Cap explicació de com faran la reivindicació ni del que faran quan els neguin el traspàs.

Apartat 1.5 Esports. Els reconeixement internacional de les seleccions el posen en "l'horitzó", parlen d'impulsar aquest reconeixement, però a l'hora dels fets només menciona que "redimensionarem els enfrontaments amistosos de les nostres seleccions"; ambigüitat total ja que redimensionar tan pot significar augmentar com disminuir el nombre d'enfrontaments.

Apartat 2.1.2 Treball. Apareixen  un munt de paraules d'aquest estil: "treballarem, reclamarem, proposarem, demanarem", que reflecteixen la trista realitat que les competències reals són de l'administració central, i altre cop cap explicació del que faran quan no atenguin els seus treball, reclamacions, propostes i peticions. 

Apartat 2.1.4 Política fiscal. diu: "La nostra acció en matèria fiscal davant del Govern espanyol anirà dirigida ..." La gran proposta del partit que diu que primer l'economia i després la nació, tot i ser nacionalista, és fer accions davant del govern espanyol, i no s'explica quines accions seran, suposo pel que hi ha escrit, que demanaran el no-increment de l'IVA, incentius fiscal per families i empreses (IRPF i societats); tampoc explica que faran si les accions no tenen èxit. 

Apartat 2.2.1 Industria. Mantindrem l’esperit i la base industrial ... Com? Sense recursos propis tot aquestes bones intencions es quedaran en res, i no són més que verbositat per omplir programa.

Apartat 3.1 Autogovern i dret a decidir. D'entrada la definició és "defensem el dret a decidir sense

més límit que el que marqui en cada moment el poble de Catalunya ..."; que vol dir això? que es farà un referèndum per saber si es pot fer un referèndum? com se sap quins límits marca el poble de Catalunya? I com defensaran el dret a decidir? Les competències pels referèndums les té Madrid.

Apartat 5.2 Universitats Fa un predicció: "aconseguirem el traspàs de les beques..." o dit d'una altra manera, venent la pell de l'ós abans de caçar-lo. 

Apartat 7.1 Regeneració Política. vincula la seva llei electoral (apartat 7.3) al territori i no a la regeneració democràtica. Barreja desitjos i actuacions

En quant al finançament, a l'apartat 3.1 es diu "Situem com una de les primeres prioritats d’aquest dret a decidir la gestió plena dels nostres recursos econòmics a través d’un model de finançament propi, com ho és el concert econòmic"; fixem-nos que l'objectiu és "un model de finançament propi" i que el concert econòmic hi apareix com exemple o comparació, ja que així ho indica la conjunció "com", és a dir, no prometen el "concert", serà que també ells saben que no és possible. I a més a més, a l'apartat 7.2 dedicat a l'administració propera,  preveu l'ús del "confirming" per a pagar! Si mireu les característiques del "confirming" veureu que una de les ventatges per a la Generalitat serà: "Mejora su imagen ante sus proveedores al estar avalados sus pagos por una institución financiera". 

Aquesta és la proposta d'un partit nacionalista que vol recollir vot independentista? A més a més, hi hagi el model de finançament que hi hagi, no impedirà que PP, C's, "defensor de su pueblo", etcètera puguin plantejar recursos judicials, i d'això no en diuen res.

En tot el programa de CiU les 81 mencions a la paraula estat volen dir "Espanya". Com lliga això amb l'idea d'independentisme que insinuen amb les estelades en els seus vídeos? Jo crec que lliga millor amb les declaracions d'espanyolitat del Duran Lleida.

En fi, que un cop llegit el programa, queda clar que per l'independentisme, votar CiU és un vot inútil. I si les estelades dels seus videos i les declaracions d'alguns convergents us fan venir dubtes veieu aquest vídeo on ells mateixos (CiU) deixen clar que CiU no és independentista.

CIU  té por del vot independentista i per això els "seus" articulistes demanen el vot "útil" dels independentistes, fent articles per convèncer que no hi ha res a fer ara, que "ara no toca", que primer l'economia.

Si heu llegit fins aquí espero que us hagi quedat ben clar que el vot per CiU és el vot inútil.

Independència - Reflexions - La censura dels blocs electorals

Després de les eleccions estaria molt be que TV3 faci un reportatge sobre els blocs electorals, que mostri com són una forma de censura i com violen el dret a la informació dels ciutadans, ensenyant com estan obligats a donar informació d'uns actes i se'ls prohibeix informar d'altres, malgrat tenir tanta o més presencia de públic i per tant tant o més interès informatiu.

En aquests mateix reportatge seria bo que informessin del nombre de militants de cada formació política, del seu finançament (o manca de transparència de com es financen), dels préstecs que tenen i amb quines entitats, etc.

Seria una manera molt més interessant de tornar-s'hi, que no pas, l'advertència de que no signen la informació.

De passada podrien proposar una fórmula alternativa als blocs; segur que els bons professionals de TV3 en poden proposar una de bona.