Independència - Reflexions - Constitució

A continuació transcrit el projecte de Constitució de Catalunya, presentat per Reagrupament.

CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA

Nosaltres, el poble de Catalunya,

Volent restablir els nostres drets sobirans, conscients de la nostra
responsabilitat envers les generacions futures i volent bastir una
comunitat unida, pròspera, solidària, oberta i respectuosa amb la
dignitat humana i els drets fonamentals, ens donem la present
Constitució.

Preàmbul

La Constitució que ens donem s’inspira en els principis continguts en
la Declaració dels Drets de l’Home de 1789, en la Declaració
Universal de les Nacions Unides proclamada el 1948 i en la
Convenció Europea dels Drets Humans de 1950.

Els poders públics tenen l’obligació de garantir i respectar aquests
principis i els drets fonamentals que s’estableixen en aquesta
Constitució.

Títol I.- Principis Generals. La sobirania

Article 1. L’Estat
Catalunya és un Estat de Dret, independent, democràtic i social.

Article 2. Exercici de la sobirania

La sobirania nacional pertany al poble de Catalunya, que l’exerceix directament o mitjançant els seus representants.

Article 3. El territori
El territori de Catalunya es correspon amb els límits geogràfics de Catalunya.

Article 4. La capital
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona.

Article 5. La llengua
El català és la llengua pròpia, nacional i oficial de Catalunya.
La llibertat lingüística està garantida.
L’occità, denominat aranès a l’Aran, és també llengua oficial en aquell territori.

Article 6. Nacionalitat

Una llei regularà les condicions d’adquisició, conservació i pèrdua de la condició nacional de català.
Els ciutadans del País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer tenen garantida la condició nacional de catalans, si ho sol·liciten.

Article 7. Els símbols
Els símbols de Catalunya són la senyera, la festa nacional i l’himne nacional.

Títol II. Els Drets Fonamentals

Article 8. Dignitat humana
La dignitat humana és inviolable.

Article 9. Dret a la vida
Tot ésser humà té dret a la vida.
La pena de mort, la tortura i el tractament inhumà o degradant són prohibits.

Article10. Igualtat davant la llei

Les dones i els homes són iguals davant la llei.
Ningú pot ser perjudicat o afavorit per raó del seu origen, la seva raça, el seu naixement, les seves conviccions, les seves opinions o la seva situació social, o qualsevol altra condició personal.

Article 11. La llibertat
La llibertat individual està garantida.

Són especialment garantits:

• a) La llibertat personal i la integritat física i moral
• b) El respecte a la vida privada i familiar
• c) El dret a l’honor i a la pròpia imatge
• d) La inviolabilitat del domicili, de la correspondència i de les telecomunicacions
• e) El dret de tenir i educar els fills
• f) La llibertat de pensament, de consciència i de religió
• g) La llibertat de tenir opinions, d’expressar-les i de difondre-les
• h) La llibertat de premsa
• i) La llibertat d’associació, reunió i manifestació
• j) El dret de vaga i el dret a la negociació col·lectiva
• k) El dret de rebre educació i la llibertat d’ensenyament
• l) La llibertat en la creació artística i en la recerca
• m) La llibertat d’escollir i exercir una professió
• n) La llibertat d’empresa, comerç i indústria
• o) La llibertat de fixar el propi domicili
• p) La llibertat d’accés als càrrecs públics

Article 12. La protecció jurídica
Tothom té dret a obtenir una tutela judicial efectiva.
Tothom té dret a la presumpció d’innocència.
Tota persona detinguda ha de ser portada davant del jutge abans de les vint-i-quatre hores següents a la seva detenció.
Tothom té dret al jutge natural predeterminat per la llei, a ser defensat per un advocat, a saber de què se l’acusa i a un procés públic, ràpid i just.
Les lleis penals i sancionadores són irretroactives.
Es prohibeixen els tribunals especials.
Tota persona injustament detinguda té dret a ser indemnitzada pel dany sofert.

Article 13. La prohibició de la censura
La censura està prohibida.

Article 14. La propietat
El dret de propietat està garantit en la seva funció privada i social.

Article 15. El matrimoni
El dret al matrimoni i a formar una família estan garantits.
La llibertat de constituir una altra forma de vida en comú diferent del matrimoni està garantida.

Article 16. La protecció del territori

Tothom té el dret de viure en un medi natural equilibrat.
Els òrgans de l’Estat tenen l’obligació d’assegurar una utilització justa del sòl i una ocupació racional del territori. Han de combatre el soroll i la pol·lució de l’aire, del sòl i de l’aigua, i salvaguardar la flora, la fauna i la bellesa originària dels paisatges, a més del patrimoni natural i arquitectònic.

Article 17. La prohibició de l'arbitrarietat

Tothom té dret a ser tractat pels òrgans de l’Estat sense arbitrarietats i amb respecte a les exigències de la bona fe.

Article 18. Els drets polítics

Els ciutadans tenen dret a participar en els afers públics.
Tota persona major de setze anys té el dret de prendre part en les eleccions, votacions populars i referèndums, de ser elegit per ocupar càrrecs públics i de donar suport a qualsevol iniciativa legislativa popular.
Una llei regularà els casos excepcionals en què una persona pot ser privada dels drets polítics.

Article 19. Iniciativa legislativa popular

Cinquanta mil electors o cinquanta municipis poden demanar al poder legislatiu, mitjançant una iniciativa legislativa popular, la promulgació, modificació o derogació de disposicions constitucionals o legislatives.

Títol III. Els deures dels ciutadans

Article 20. La defensa de Catalunya
Els catalans tenen el deure i el dret de defensar Catalunya.

Article 21. Les despeses públiques
Tots els ciutadans han de contribuir al sosteniment de les despeses públiques.

Títol IV. L'organització de l'Estat

Article 22. Els poders de l'Estat

Els tres poders fonamentals de l'Estat són el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial.
Els poders legislatiu, executiu i judicial estan separats. Les lleis regularan els òrgans que formaran cadascun dels poders de l'Estat i també la seva composició, atribucions i funcions.

Article 23. Els municipis
Es regularan per llei les atribucions dels municipis i òrgans supramunicipals.

Títol V. Modificació de la Constitució

Article 24. Principi de llibertat per modificar la Constitució
La Constitució pot ser modificada totalment o parcialment.
Qualsevol modificació ha de ser sotmesa a referèndum popular i s'haurà d'aprovar per majoria de vots.

Article 25. Modificació parcial

La modificació parcial de la Constitució s'adequarà a les normes que regulin el procediment legislatiu ordinari.
La modificació parcial de la Constitució pot versar sobre un o diversos articles, però en cap cas pot afectar més d'una matèria.

Article 26. Modificació total

La modificació total de la Constitució podrà ser instada pel poble per via d'iniciativa popular, o bé per l'òrgan legislatiu.

Disposicions transitòries i finals

Primera.- Aquesta Constitució deroga, en el territori de Catalunya, la Constitució del Regne d'Espanya de 1978.

Segona.- Fins que no es dictin les lleis que regulin la composició, les atribucions i les funcions pels poders legislatiu, executiu i judicial, aquestes atribucions seran exercides pel Parlament de Catalunya, el President, el Govern de la Generalitat i els òrgans judicials, en la forma establerta en la llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol, de reforma de l'Estatut de Catalunya.

Tercera.- Queden derogades totes les normes jurídiques dictades pel Parlament de Catalunya que contradiguin els principis i drets continguts en aquesta Constitució.

Quarta.- Entrada en vigor.
Aquesta Constitució entra en vigor l'endemà de ser ratificada pel poble de Catalunya en referèndum.
En els deu dies següents a la data d'aprovació d'aquesta llei pel Parlament, el President de la Generalitat convocarà un referèndum, que s'haurà de celebrar entre els quaranta i els seixanta dies posteriors a la data de convocatòria, per sotmetre a la ratificació del poble de Catalunya la present Constitució.

Independència - Reflexions - La Justicia

La majoria de jutges que hi ha a Catalunya són de fora, per tant es previsible, i natural, que quan esdevingui la independència no vulguin ser ciutadans del nou estat català, i per tant no podran ser jutges del nou estat (no es pot ser jutge "estranger") . Per evitar la manca de jutges als jutjats s'haurà de pensar algun mecanisme per a no quedar amb un gran nombre de jutjats desatesos, sense titular.

Una possible solució podria ser que durant un període transitori es doni la doble nacionalitat hispanocatalana als jutges espanyols titulars de jutjats catalans, sempre i quan ells acceptin la doble nacionalitat; una altra solució podria ser que s'adjudiqui interinament les places de jutge que quedin vacants "reaprofitant" aquelles persones que anteriorment s'haguessin presentat a les oposicions per a aquestes places i que no l'haguessin obtinguda, en funció dels resultats obtinguts aleshores en tals oposicions.

Caldrà tenir una solució perquè els partidaris del NO voldran fer por al·legant que la independència comportarà la caos als jutjats per manca de jutges. Sigui quina sigui, la solució serà temporal fins que la nova constitució i el nou parlament diguin com ha de ser l'administració de justícia a Catalunya.

Independència - Reflexions - Escola Diplomàtica

A partir del primer dia d'independència, Catalunya necessitarà una diplomàcia pròpia. Per a tal cosa, caldrà crear una escola diplomàtica (o institució equivalent) amb les següents funcions:

• la formació de candidats a la carrera diplomàtica
• la preparació d'aspirants a la funció pública internacional
• la formació continua dels funcionaris diplomàtics
• la formació de especialistes en relacions internacionals i política exterior a través de cursos i seminaris dirigits a postgraus universitaris, catalans i estrangers, així com a diplomàtics d'altres països
• la formació de funcionaris que aniran a prestar servei a les Ambaixades o Consolats sobre matèries relatives al servei exterior
• la realització de programes d'investigació en el camp de la política internacional

Inicialment caldrà fer una proposta per tal de tenir diplomàtics els primers anys de la independència, fins que no funcioni l'escola diplomàtica (o el seu equivalent). Una proposta podria ser crear ja, sense esperar més, una entitat privada, sense ànim de lucre, que comenci a impartir aquests coneixements a tots aquells que hi puguin estar interessats, de tal manera que al declarar la independència ja hi hagi un embrió del que haurà de ser la Diplomàcia Catalana.

Independència - Reflexions - La Declaració

Quan arribi el moment, els diputats del Parlament de Catalunya faran la Declaració Unilateral d'Independència. A partir d'aquell moment s'haurà d'engegar el procés de convocatòria de referèndum i demés activitats previstes en aquests casos.

Però abans d'arribar a la Declaració caldrà fer una sèrie de coses.

La més obvia, que els diputats partidaris de la independència siguin majoria. Després s'ha de veure en quin ordre es fan les coses. La declaració d'independència ha de ser el primer acte de la legislatura? Crec que no. El primer acte de la legislatura haurà de ser l'elecció del President de la Generalitat (el darrer president) i esperar que aquest anomeni el seus consellers. Un cop fet això, llavors sí, es podrà fer la Declaració d'Independència i convocar el referèndum per a que el poble de Catalunya ratifiqui la independència.

Un cop feta la Declaració, que farà Espanya? D'entrada no ens felicitarà, d'això en podem estar segurs. Segurament suspendran l'autonomia de Catalunya o derogaran l'Estatut (que és una llei orgànica i com a tal es pot derogar si així ho aprova per majoria el Congrés de Diputats). És a dir, crec que el que farà Espanya, serà procurar que la Declaració sigui un conflicte intern per intentar evitar la intervenció internacional.

Està clar que consideraran il·legal la Declaració d'Independència. Convé dir que una declaració d'independència no és mai il·legal ni legal ja que pressuposa un canvi de la legalitat, és a dir, una declaració d'independència canvia el marc legal de referencia, i canviar un marc legal per quines lleis es regeix? no hi ha lleis, s'aplica el que determini el poble sobirà. El mateix passa quan es fa una nova constitució; un exemple ben proper el tenim amb la Constitució Espanyola, a les seves disposicions derogatòries declara com a derogades tota una serie de lleis, entre elles la del "Principios del Movimiento Nacional" i el "Fuero de los Españoles" que tal com varem estudiar tots els que tenim certa edat, eren lleis "eternas e inmutables". Com es va veure, això no les va salvar de ser derogades, perquè amb la Constitució Espanyola es va canviar el marc legal de referència i per tant varen deixar de ser vigents.

Per tant, està clar que amb la Declaració d'Independència no es farà cap acte il·legal ja que és un acte d'una altra mena, que va més enllà, i el que es vol canviar és la pròpia legalitat.

Una altra qüestió és que abans de fer la Declaració caldrà tenir assegurats (fins allà es puguin assegurar aquestes coses) els suports de països amb pes especific dins de la comunitat internacional, que reconeguin la nostra independència, o al menys, que donin suport a la celebració del referèndum i estiguin disposats a acceptar el seu resultat.

Independència - Reflexions - Sobre la ciutadania

Penso fer una sèrie de reflexions sobre temes que em preocupen referents a la possible independència de Catalunya.

Començaré amb unes reflexions sobre la Ciutadania en el nou Estat de Catalunya.

Primer de tot, caldrà veure com s'articula la determinació de la nacionalitat dels ciutadans de l'Estat de Catalunya.

Atès que segons la llei espanyola, els espanyols d'origen perden la nacionalitat espanyola als tres anys d'adquirir VOLUNTÀRIAMENT una altra nacionalitat, caldrà estudiar que passa amb aquells ciutadans d'origen espanyol que no vulguin adoptar la nova nacionalitat catalana, ja que si no adopten la nacionalitat catalana, a tots els efectes seguiran sent espanyols, i per tant no podran votar a les eleccions catalanes, la primera d'elles, la més important, la constituent; això caldrà explicar-ho be i explicar les conseqüències.

Cal considerar la possibilitat de negociar amb Espanya un tractat de doble nacionalitat com el dels països sud-americans, de tal manera que qui volgués pogués tenir la doble nacionalitat; tampoc s'ha de descartar l'opció contraria, és a dir, rebutjar un possible tractat de doble nacionalitat, i així tots aquells que vulguin continuar sent espanyols seran estrangers comunitaris residents a Catalunya, és a dir ciutadans comunitaris amb l'estatus que la Unió Europea determina per aquests casos.

Tots els que en el moment del referèndum per a la independència tinguin l'estatus de ciutadà de la Comunitat de Catalunya automàticament seran considerats ciutadans de ple dret del nou Estat de Catalunya; caldrà preveure el procediment adient per aquells que vulguin seguir sent espanyols.

També caldrà preveure com facilitar l'accés a la ciutadania catalana per a tota aquella gent nascuda a Catalunya però que en el moment de la independència no tenien l'estatus de ciutadà de Catalunya, per exemple, per estar censat a una altra Comunitat Autònoma o residir a l'estranger, per motius de treball, etc.

Cal recordar que a aquests efectes els estrangers residents a Catalunya no són ciutadans catalans; en el cas dels comunitaris bàsicament no canviaria res; en el cas dels altres sí, especialment els provinents dels països sud-americans que es trobaran que allò que era d'aplicació pels tractats entre els seus països d'origen i Espanya, no té perquè ser-ho en el cas de Catalunya (aquests immigrants sud-americans poden ser un bon argument per a que els seus països d'origen reconeguin el nou Estat de Catalunya).

Documentació de la nacionalitat:

Tot i que el nou Estat serà sobirà per decidir què fer, caldrà anticipar possibles solucions, i sobre tot, decidir que fer en el període transitori que va des de la declaració d'independència fins a la implantació del que el nou estat decideixi.

Document d'identificació transitori

a) es pot mantenir el DNI: seria fàcil, però el registre central el té Espanya, i pot ser difícil que ens transfereixen aquesta informació

b) es pot fer servir la targeta sanitària: seria fàcil, però les dades no tenen el mateix grau de fiabilitat, a més a més, tot i que tothom té dret a tenir-ne, no tothom la té, i per altra banda, els estrangers residents a Catalunya també en tenen, i no per això seran ciutadans de ple dret

Que passarà amb el NIE?

El NIE és un registre espanyol del estrangers residents a Espanya (NIE = Número Identificador Extranjero); al nou Estat de Catalunya no tindrà sentit, per tant caldrà crear un registre d'estrangers residents a Catalunya urgentment

Passaport:

El passaport espanyol dels ciutadans de Catalunya, per definició, deixarà de ser vàlid. No es pot tenir passaport espanyol si no ets espanyol. Caldrà prioritzar l'emissió de passaports catalans.

Que es pot fer doncs?

L'actual Departament de Salut, a la seva base de dades, la que utilitza per a fer la targeta sanitària, hi consta el país d'origen de les persones enregistrades. Per tant, d'aquesta base de dades es podria extreure les dades per a construir una primera versió del registre de document identificador de ciutadans de Catalunya i del registre d'estrangers residents a Catalunya.

SISTEMA SANITÀRI CATALÀ

Com que segons la meva experiència molta gent desconeix el funcionament del Sistema Sanitari Català passo a explicar de manera molt simplificada el seu funcionament.

Que és?

Es tracta d'un model sanitari mixt, que integra en una sola xarxa d'utilització pública tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública. Aquest model d'integració es va iniciar amb la xarxa hospitalària d'utilització pública (XHUP). Des de la XHUP el model es va estendre a altres línies (primària, sociosanitària, salut mental) i altres serveis sanitaris (emergències, transport sanitari).

Qui te dret a l'assistència sanitària?

Tots els ciutadans i ciutadanes, és a dir, a totes aquelles persones (empadronades) residents en qualsevol dels municipis de Catalunya. Actualment som més de 7'6 milions (7.600.000) persones amb dret a l'assistència sanitària; dels quals més d'un milió (1.000.000) són estrangers.

A que tenim dret?

Una persona té uns determinats drets d'assistència sanitària d'acord amb determinades circumstàncies personals o amb el seu assegurament (és a dir cotització); aquests drets s'anomenen nivell de cobertura. Tothom que te dret a l'assistència sanitària rep una targeta sanitària que l'identifica i informa del seu nivell de cobertura.

Targeta sanitària

A la targeta sanitària hi consta: codi identificació personal, noms i cognoms, nivell de cobertura.
El codi identificació personal (CIP) identifica de manera unívoca i personal cada persona amb dret a assistència.
Perquè el CIP? si ja existeixen altres codis per identificar la gent com el DNI, NIF, NIE, passaport, etc.
Doncs bàsicament per dos motius: no tothom té un document identificador, per exemple els menors exempts de l'obligatorietat del DNI; per garantir la unicitat, un número de passaport si és familiar identifica més d'una persona; també és sabut que hi ha gent amb DNIs repetits (en conec casos personalment)

Que volen dir les lletres i números del CIP?

Agafem l'exemple que surt a la Web del Catsalut: TASA 1 030101 00 2
"TASA" són les primeres lletres dels cognoms de la persona, les 2 primeres del primer cognom i les dues segones del segon cognom; en aquest exemple TA correspon al primer cognom i SA al segon
"1" indicador de gènere: "0" home, "1" dona
"030101" any mes i dia de naixement en aquest cas any 2003 (o 1903), mes 01, dia 01
"00" dígits de desempat; com que pot haver-hi més d'una persona nascuda al mateix dia, al primer que se li dona codi se li assigna el 00, al següent el 01, i així successivament.
"2" dígit de control, sobre els 13 lletres i números anteriors es calcula un dígit de control per tal d'evitar errors de transcripció, com amb els dígits de control dels comptes bancaris o la lletra del DNI; en aquest a TASA103010100 li correspon el 2.
Exemple, a la Elisenda Puig Tàrrega nascuda el 1 de gener de 2009 li correspon el CIP: PUTA 1 090101 00 7
No és broma! Aquest és el CIP que figurarà a la seva targeta quan la rebin a casa seva, i seran els seus pares qui hauran de reclamar que els facin una targeta nova sense aquesta "paraulota". Quan rebin la nova targeta tindrà el CIP PGTR 1 090101 00 6 on com es veu en comptes de les 2 primeres lletres de cada cognom hi ha les dues primeres consonants de cada cognom per tal d'evitar la "paraulota" o tal com es diu tècnicament per evitar el CIP malsonant.

Prestacions i nivells de cobertura

Existeixen set nivells de cobertura:

• PROGRAMES INTERÈS SANITARI DS
• COBERTURA SANITÀRIA GENERAL
• COBERTURA SANITÀRIA GENERAL FARMÀCIA GRATUÏTA
• COB. SANIT. GRAL. EXCEPTE FARMÀCIA
• E. COL. COB. COMUNA
• E. COL. COB. COMUNA FARM. GRAT.
• FARM. PARCIAL I PROGRAMES DS

Les prestacions que dona la sanitat pública són:

• L'atenció primària
• L'atenció especialitzada (hospitalització)
• L'atenció psiquiàtrica i salut mental
• L'atenció sociosanitària
• L'atenció farmacèutica, 60% de descompte en el preu dels medicaments
• L'atenció farmacèutica, 100% de descompte en el preu dels medicaments
• El transport sanitari ordinari i d'urgències
• Les prestacions complementàries, és a dir: nutrició enteral a domicili, tractaments dietoterapèutics complexos, teràpies respiratòries a domicili i prestacions ortoprotètiques (pròtesis)
• La rehabilitació
• Els trasplantaments
• Programes d'interès sanitari: atenció sida, drogodependències, vacunacions.

Un nivell de cobertura és un subconjunt d'aquestes prestacions. Descriuré a continuació els 3 nivells més comuns; és a dir els que tenim la immensa majoria de ciutadans. Cal dir que la descripció de a qui li correspon cada un dels nivells de cobertura no és exhaustiva,hi ha altres casos que no es descriuen, però són minoritaris.

PROGRAMES INTERÈS SANITARI DS

Tal com indica el seu nom, només tenen la prestació "Programes d'interès sanitari". És la cobertura mínima que té qualsevol persona major d'edat que no té dret a cap altre nivell de cobertura.

COBERTURA SANITÀRIA GENERAL
Prestacions:

• L'atenció primària
• L'atenció especialitzada (hospitalització)
• L'atenció psiquiàtrica i salut mental
• L'atenció sociosanitària
• L'atenció farmacèutica, 60% de descompte si és recepta d'atenció primària, 100% de descompte si és hospitalària
• El transport sanitari ordinari i d'urgències
• Les prestacions complementàries
• La rehabilitació
• Els trasplantaments
• Programes d'interès sanitari

És el nivell de cobertura que correspon a la gent laboralment activa que és titular de la cotització a l'INSS (Instituto Nacional de la Seguridad Social) així com als seus beneficiaris (els fills i persones dependents del que cotitza). La majoria de població activa té aquest nivell de cobertura.
També tenen aquest nivell de cobertura tots aquells menors d'edat que no tinguin cap altre nivell de cobertura

COBERTURA SANITÀRIA GENERAL FARMÀCIA GRATUÏTA
Prestacions:

• L'atenció primària
• L'atenció especialitzada (hospitalització)
• L'atenció psiquiàtrica i salut mental
• L'atenció sociosanitària
• L'atenció farmacèutica, 100% de descompte en tots els casos (per això es diu gratuïta)
• El transport sanitari ordinari i d'urgències
• Les prestacions complementàries
• La rehabilitació
• Els trasplantaments
• Programes d'interès sanitari

És el nivell de cobertura que correspon a la gent laboralment passiva (jubilada) que és titular de la cotització feta a l'INSS així com als seus beneficiaris (persones dependents del jubilat). La majoria de població passiva té aquest nivell de cobertura

Què és l'INSS?

L'INSS (Instituto Nacional de la Seguridad Social) és el que s'anomena una entitat de cotització, és a dir, aquella entitat que rep els diners que ens descomptem de la nòmina en concepte de "deduccions seguretat social".
La majoria de la gent cotitzem a l'INSS però n'hi ha d'altres com MUFACE (pels funcionaris de l'estat), MUGEJU (funcionaris de la judicatura), ISFAS (forces armades) i altres.
Aquestes entitats informen periòdicament al sistema sanitari català de quins ciutadans catalans té com a titulars i beneficiaris; aquesta informació és la que se'n diu assegurament i serveix de base per a calcular el nivell de cobertura al que tenim dret cada un dels ciutadans.

Proveïdors, públics i privats.

Per a donar l'assistència sanitària l'administració, a través del Servei Català de la Salut, contracta els serveis necessaris a diferents proveïdors. Els serveis contractats s'agrupen en: Atenció Primària (CAPs), Atenció Especialitzada (Hospitals) i altres serveis.
El principal proveïdor d'atenció primària és l'ICS (Institut Català de la Salut) el qual dona servei a més del 80% dels CAPs de Catalunya, la resta es poden veure aquí.
Per a l'atenció especialitzada es compte amb la xarxa hospitalària XHUP composta pels hospitals públics de l'ICS i concertats d'altres proveïdors (Creu Roja, Sant Joan de Deu, Sant Camil, etc).
Les farmàcies són també proveïdores de l'atenció farmacèutica i són totes elles privades.
L'Institut Català de la Salut és un organisme públic depenent del Departament de Salut.
Aquesta barreja de proveïdors públics i privats és la que fa que el sistema sanitari català sigui qualificat com a sistema mixt.

Només com a petita mostra de les magnituds que es mouen en el servei sanitari català:

• El nombre de visites d'atenció primària, és a dir als CAP, durant l'any 2008 va ser de més de 51 milions (51.000.000); veure dades complertes .
• El nombre de receptes mensuals a càrrec del sistema sanitari català és de més 10 milions (10.000.000) cosa que implica que cada més el sistema paga més de 133 milions (133.000.000) d'euros veure dades d'agost del 2009
• I per veure els detalls del cost del sistema sanitari, uns 9.000 milions (9.000.000.000) d'euros anuals, aneu aquí

A quin CAP s'ha d'anar?

Tothom que tingui un nivell de cobertura que li doni dret a l'atenció primària, té assignat un CAP al qual anar. Com es determina aquest CAP? Doncs es determina pel territori, és a dir, segons l'adreça de residencia que consta en el sistema sanitari es determina el CAP corresponent. Pels residents en localitats petites està clar, toca anar al CAP del poble. En el cas de les poblacions de certa importància, a partir dels 35.000 o 40.000 habitants, en que hi ha més d'un CAP per localitat, segons el carrer on visqui li toca un CAP o altre. Cal dir que l'adreça de residencia potser que no sigui la d'empadronament ja que la càrrega inicial de dades no es va fer des del padró, en canvi, actualment, per donar d'alta a una persona al sistema sanitari, o per modificar-ne l'adreça, sí que se li demana l'empadronament.
Per altra banda es pot demanar anar a un CAP que no és el corresponent per territori. Això es pot fer sempre, una persona pot demanar ser atesa en qualsevol CAP de Catalunya, però cal recordar que el CAP corresponent per territori segueix sent el de referència per a certs serveis com el d'atenció continuada.

Tot això és només una visió molt simplificada del sistema sanitari català; hi ha moltes més coses, com la recepta electrònica, la història clínica compartida o les tristament famoses llistes d'espera, que donarien peu a una explicació molt més llarga, que queda fora de l'abast d'aquest escrit.

SNS, la nova centralització de la Salut

L'administració espanyola està centralitzant tot allò que pot. A part de l'exemple del traçat de l'AVE, més radial i centralista impossible, ara està centralitzant allò que ja s'havia descentralitzat via transferència a les autonomies: la gestió de la sanitat pública; mitjançant el SNS ("Servicio Nacional de Salud"), depenent del "Ministerio de Sanidad y Consumo".

Amb aquest SNS s'obliga a les comunitats autònomes a comunicar quines persones tenen en els seus respectius sistemes de salut i formar així una gran base de dades central amb totes les persones adscrites als serveis públics de salut. Tot i les raons donades pel MSC, no calia aquest SNS. Les competències les tenen les comunitats autònomes i per satisfer les possibles necessitats de comunicació entre els serveis de salut autonòmics no calia centralitzar res, com a molt, establir, o fer d'àrbitre en l'establiment, d'estàndards de comunicació entre aquests serveis de salut.

Fins ara, com que les competències estan transferides, no havien trobat la manera d'obligar a que les comunitats es connectessin al SNS si no volien, i així, Euskadi i Catalunya no s'hi havien adherit. Però això ha canviat, els estrategues del centralisme (a contracor, un 10 per ells!) s'han empescat la manera "d'obligar" a les comunitats a connectar-se amb el SNS: les subvencions europees.
El finançament europeu de projectes de salut el manega l'administració central, que és qui està representat a Europa, i ha decidit que qui no estigui connectat al SNS no percebrà subvencions europees destinades a salut. Per tant, l'administració central a procedit a concedir finançament europeu a projectes amb poc mèrits de comunitats ja connectades al SNS i a denegar-los als projectes de les comunitats no connectades, o condicionar-los a la connexió amb SNS.

Fins i tot, s'ha arribat al punt de retirar el finançament europeu a un projecte català sobre Historia Clínica Compartida, per que el Servei Català de la Salut encara no està connectat al SNS. Això ha "fet mal" a l'administració catalana.

Resultat: Euskadi ja ha fet els primers tràmits per a connectar-se al SNS, és a dir, ja està oficialmet connectat, i Catalunya (el Servei Català de la Salut) està anant tan de pressa com pot per tal de poder dir abans de final d'any que ja està connectat al SNS.

Per cert, de tot això, els medis de comunicació no en diuen ni mitja paraula, perquè? Es tracta de temes públics de les administracions públiques, n'haurien de parlar.

Conclusió: l'administració central està aplicant allò políticament tan vell de "que facin ells les lleis que jo faré els reglaments, que al cap i la fi, és el que importa". A veure si els nostres politics n'aprenen d'una vegada. No tan sols no s'ha pogut tirar endavant l'Estatut si no que per totes bandes ens retallen l'autonomia. A veure si s'adonen d'una vegada que la via autonomista està esgotada.

L'autonomia ha mort, visca la sobirania!

SELECCIONS

SELECCIONS

Fa temps que es mou el tema de les seleccions catalanes, i en alguns esports (d'aquells que el gran públic no segueix o fins i tot ignora que existeixin) ja tenim selecció catalana. Tot i que va ser una gran frustració que no es confirmés la oficialitat de la selecció catalana d'hoquei patins, tot i guanyar el mundial B, la gran frustració és la manca de selecció de futbol. Se n'ha parlat molt de la selecció de futbol però a part de la participació de Catalunya en competicions internacionals no s'ha parlat d'altres conseqüències que tindria l'existència de la selecció catalana de futbol: la creació d'una lliga pròpia. Les anomenades seleccions nacionals, són de fet les seleccions de les respectives federacions, cada una de les quals organitza la seva pròpia lliga; per tant quan es reconegui oficialment la selecció catalana, la federació catalana haurà d'organitzar la lliga catalana a la qual la UEFA li assignarà x places per a la "Lliga de Campions", "Copa de la UEFA", "Intertoto", etc. que m'imagino, que en el cas de la Champions i la UEFA serà 1 o 2 places per a la fase prèvia.
I com seria aquesta lliga catalana? tenint en compte que la majoria d'equips catalans són de 2ª divisió B espanyola en avall, si es volgués fer una primera divisió amb 18 equips, la meva proposta seria d'agafar els 2 de 1ª (Barça i Espanyol), el de 2ª A (Nàstic), els 8 de 2ª B (Girona, Gramenet, Lleida, Terrassa, Gavà, Badalona, L'Hospitalet, Sabadell) i els 7 primers classificats de 3ª. Com es veu, seria una primera divisió molt desigual, que tindria més interès per la cua, per veure qui baixa, que per dalt, on hi hauria uns clars favorits.
Que passaria amb el Barça i l'Espanyol? No crec que poguessin mantenir les plantilles amb jugadors del nivell actual; per una banda els jugadors "fugirien" cap a lligues més potents (veure el cas dels equips italians sancionats amb descens de categoria) i per altra la disminució d'ingressos atès que la transmissions televisives de la lliga catalana no es pagarien iguals que les de la lliga espanyola. Una possible solució per al Barça i Espanyol podria ser la negociació amb la "Liga de Futbol Profesional" per tal de seguir competint a la lliga espanyola, amb el primer equip, i competir a la lliga catalana amb el que ara és Barça B i Espanyol B.
I la resta d'equips? Jo crec que hi sortirien guanyant. Tot i que les primeres temporades aquesta primera divisió catalana seria "de segona fila", aniria guanyant nivell conforme els equips es reforcessin, estimulats per la possibilitat de jugar competicions europees ni que fos en fases prèvies. Això beneficiaria també el futbol base català on ara hi ha molts bons jugadors que per falta d'equips propers no troben continuïtat ja que són molts i l'oferta és poca i per a triomfar fora on la competència per a fitxar per un equip és a nivell mundial, s'ha de ser un "crack". En canvi l'existència d'una lliga catalana donaria oportunitats i projecció a tots aquests bons jugadors.
En resum, crec que la selecció i la lliga catalana seria beneficiosa per al nostre futbol, sobre tot per al futbol base, és a dir per a la nostra joventut, és a dir per al nostre futur.

AVE RENFE

AVE, RENFE, els patidors et saludem.

Sóc una víctima més de RENFE, ADIF, AVE (Incompetents Sense Límits). Cada dia m'haig de desplaçar a Barcelona per treballar. Quan rodalies anava be (és a dir amb el seu retard habitual de 5 o 10 minuts), el desplaçament a la feina ja em suposava 75 minuts d'anada i 75 de tornada (casa a feina i feina a casa). Ara que ens fan el tomb turístic per les fàbriques de Gavà mínim 90 minuts, màxim (de moment) 120 minuts; per cert, en cinc dies quatre rutes diferents per anar de Gavà a Barcelona. No m'imaginava que el trajecte donés per tant, i hi ha esperances de descobrir-ne de noves la setmana vinent. La cosa empitjora, avui s'ha esfondrat una andana de Bellvitge, senyal de que les obres van molt pitjor del que pensàvem. Potser és hora de fer sentir la nostra veu; avui, a l'avinguda Maria Cristina, a l'anar a pujar al bus cap a Gavà, un grup de gent, encapçalat per unes entusiàstiques dones, repartien un full A4 ocupat totalment amb la paraula "PROU" i convocant de paraula a manifestar-se el dilluns 29 a la plaça Sant Jaume a les 19h. Serà qüestió d'anar-hi, és convenient que ens sentin dir PROU.
Com que de tot se'n pot aprendre, d'aquestes obres AVE RENFE, poden aprendre com no s'han de fer, i perquè les hauríem de gestionar des de Catalunya, o és que algú es pensa que a Madrid (que d'una manera o altra sí que gestiona les seves obres) s'haurien deixat fer aquesta potineria tan gran que ens han fet?
Resumint: PROU i a veure si n'aprenem alguna cosa!

Inici

Aquest és el meu primer bloc de la meva vida. No sé si m'agradarà gaire però crec que ho havia de provar. No tinc clar que en faré. Potser només servirà per ordenar les meves idees, o potser ni això. En tot cas ho volia provar, i aquí estic, escrivint el meu primer missatge. La meva idea és anar-hi escrivint sobre els temes que m'interessen; i per començar, només comentar-ne un, l'escriptura ibèrica. Començo per aquest, perquè el nom del bloc "tarbaniker" és un nom, o millor dit un "formant onomàstic", ibèric. De moment, res més. Un altre dia ja escriure sobre l'escriptura ibèrica i perquè m'interessa.