Actualment segons l'enquesta del CEO,
el 45% de catalans votaríem sí a la independència, mentre que
només un 24% votaria no; la resta es reparteix entre abstenció i
vot en blanc.
Per altra banda, la mateixa enquesta,
diu que a les eleccions el vot majoritàriament es repartirà entre
formacions declaradament no independentistes entre les quals cal
incloure CiU que juga a l'ambigüitat ja que no diu no a la
independència però diu que encara no toca.
Perquè passa això? Com és possible
que havent-hi un 45% disposat a votar sí en un referèndum per la
independència, després no siguin els partits obertament
independentistes els que guanyin les eleccions?
Aquesta manca de comprensió del
comportament de la gent, és paral·lel a la pobresa de la majoria
dels debats i anàlisis polítiques que es fan, en general però molt
especialment en l'àmbit independentista.
Possiblement sigui per una crisi de
creixement, perquè fins fa poc el mon independentista no tenia cap
possibilitat de res, i això feia que qualsevol postura fos vàlida,
i es pogués pontificar sobre tot sense problemes donat que mai
s'havia de contrastar amb la realitat. Això ha donat peu a una sèrie
de mites independentistes, alguns d'ells bastant “friquis”, que
ara que és el moment de fer política de debò queden en evidència.
Només cal veure tota la sèrie de condicions que posen alguns per a
considerar-te independentista i quant fàcilment et retiren la
qualificació d'independentista si no les acompleixes.
Un altre exemple el tenim ara amb la
convocatòria de les eleccions del 20N; s'ha produït un debat entre
els independentistes de si s'hi havia d'anar o no. Els arguments dels
partidaris de no anar-hi són molt pobres o inexistents, i la majoria
es basen en la desqualificació dels que opinen el contrari sense ni
tan sols intentar rebatre els arguments donats per anar-hi.
Tornant a la discrepància entre
votacions al referèndum i a les eleccions, l'explicació que se sol
donar és: a diferent pregunta diferent resposta; és a dir, si es
pregunta per la votació en referèndum s'obté una resposta, i si es
pregunta per les eleccions s'obté una altra resposta. Però això no
és més que una altra manera de llegir els resultats del CEO, no és
l'explicació del comportament de la gent.
Una altra explicació que es dona a la
discrepància entre intenció de vot al referèndum i a les
eleccions, és la imatge que es té dels independentistes. En
general, se'ls veu com a gent carregada de bones intencions però
incapaços de gestionar el dia a dia. Aquesta és la imatge que a CiU
li agrada difondre per tal de captar vot independentista, aprofitant
la seva ambigüitat. Una mica de veritat sí que hi ha. La gent
confiarà més en l'independentisme quan hi vegi més empresaris i
executius independentistes.
L'independentisme necessita fer un
estudi seriós que expliqui que és el que cal per a que aquesta gent
que votaria sí a la independència, voti a partits independentistes.
I després actuar en conseqüència, clar.
Una veu interior em diu que potser
l'explicació és tan simple, o tan complicada, com que CiU també es
presenti com a independentista.
Molt encertades, les reflexions. Com passa amb les esquerres, en general, en l'independentisme hi ha massa faccions, massa esencialismes i massa divisions.
ResponEliminaAfegiria una reflexió més. Segons es desprén de l'enquesta del CEO, molta gent votaria sí en un referèndum com cal (amb respostes binàries, per entendre'ns -és que jo també sóc informàtic-) però, en canvi, triaria "federalisme" en un referèndum "a la ICV" com el que propugna en Coscubiela (independència, federalisme, autonomia). Això és molt comprensible pels lligams que molts catalans tenen amb Espanya. Però justament això fa difícil que aquesta franja de gent voti partits obertament independentistes. Poden votar CiU o PSC, o fins i tot PP.
Cal fer de l'independentisme una opció atractiva, lògica, gens esencialista i pràctica.
Molt encertada, l'anàlisi.
ResponEliminaEvidentment, seria un gran pas que CiU es declarés obertament independentista, però només ho farà quan aquesta opció sigui molt majoritària entre el seu electorat.
De fet, la majoria per al SÍ que dóna el CEO és feble en el sentit que quan es donen més opcions, molts opten per una fórmula federalista. Aquesta "nostàlgia" d'Espanya hauria de desaparèixer quan ens convencem (PSC inclòs) que no ens federarem mai amb algú que no vol sentir a parlar de federalisme.
Antoni