dissabte, 7 d’abril del 2012

Petició al MHP Artur Mas (o exigència)


En aquesta pàgina del Parlament es poden fer preguntes a qualsevol diputat.

Com que el M.H. President Artur Mas és diputat li he fet la següent petició:
M.H. President, li demano que ens expliqui, a mi i a la resta de ciutadania de Catalunya, l'abast dels pactes amb el Partit Popular, en tot allò que fa referència al Govern, Parlament, entitats i organismes públics. La raó per demanar-li és que és un pacte, o pactes, que afecten a "la cosa pública" i per tant ens n'ha de donar explicacions al poble. Vivim en un règim democràtic i per tant no hi ha excuses per no informar al poble de tot allò que l'afecta. Aquesta pregunta l'he publicat en el meu blog http://tarbaniker.blogspot.com/2012/04/peticio-al-mhp-artur-mas-o-exigencia.html?m=0 on també publicaré la vostra resposta tan bon punt la rebi.

El dia 17/04/2012 en va arribar la resposta. És aquesta, cliqueu-hi a sobre per veure-la en gran:
He de dir, que la resposta no m'agrada. 

divendres, 6 d’abril del 2012

Lliga catalana de futbol


Una de les objeccions que se sol fer a l'independentisme català, és que en una Catalunya independent la lliga de futbol seria molt fluixa i amb poc interès per jugar-hi. No cal dir que és un argument ben pobre per oposar a la independència, però malgrat tot val la pena plantejar-se: com podria ser una lliga catalana de futbol?

Està clar que amb els equips catalans actuals, una lliga catalana seria més "escocesa" que la lliga escocesa (Lliga "escocesa" es diu d'aquella lliga en que hi ha 2 equips molt més forts que la resta i que són els únics amb possibilitats de guanyar el títol; com tradicionalment ha passat a la lliga d'Escòcia).

Per tant, caldria buscar alguna solució. Jo crec que una bona solució seria fer una lliga petita, de 10 equips. Aquesta lliga de 10 equips hauria d'estar totalment professionalitzada i s'hauria de buscar inversors que permetessin dotar a tots els clubs de jugadors de nivell prou alt per a fer una lliga competida i competitiva. Descomptant Barça i Espanyol, hi hauria 8 equips més pels quals caldria buscar inversors. Per exemple, els 8 equips podrien ser: Girona, Figures, Lleida, Tarragona, Reus, l'Hospitalet, i els històrics Europa i Júpiter; està clar que només és una suposicióels inversors serien qui acabaria decidint els equips.

I qui voldria invertir en equips de la lliga catalana? Actualment hi ha inversos àrabs i russos en altres lligues europees, perquè no haurien de voler invertir en la nostra lliga? Sense descomptar possibles inversos europeus que volguessin reforçar la seva imatge publicitària a una zona econòmicament potent com Catalunya. 

Com funcionaria una lliga de només 10 equips? Habitualment les lligues es juguen a 2 voltes, és a dir, tots els equips s'enfronten entre ells 2 cops, primer en el camp d'un i després en el camp de l'altre. Una lliga de 10 equips vol dir 9 jornades per volta. Per tant, 2 voltes serien 18 jornades, i 4 voltes serien 36 jornades; és a dir, fent la lliga a 4 voltes es tindria un nombre de jornades que es pot qualificar de normal entre les lligues d'Europa. A més, 36 jornades permeten elaborar un calendari prou flexible per incorporar-hi les dates FIFA i UEFA que durant l'any hi ha. 
Per cert que la lliga escocesa (Scottish Premier Ligue) té 12 equips i és juga a 4 voltes. Com que 12 equips a 4 voltes serien massa jornades (44), a les 3 primeres voltes s'enfronten tot amb tots, amb un total de 33 jornades, llavors la 4a volta, anomenada “split”, es fa diferent, s'enfronten els 6 primers classificats entre sí i els altres 6 classificats entre ells, cosa que fa que la 4a volta sigui de només 5 jornades, que sumades a les altres 33 fa que la lliga escocesa tingui un total de 38 jornades. És a dir, de solucions n'hi ha,i variades.

Quantes places tindria la lliga catalana a la Champions i la UEFA League? Inicialment,  dependrà de la puntuació que la UEFA li doni; aquesta puntuació que determinarà una posició a les llistes d'accés de la Champions i de l'Europa League , posteriorment dependrà dels resultats dels equips catalans, com passa a la resta de lligues. Seguint els enllaços veureu que totes les lligues hi envien representants; la diferencia està en quants i per quin punt de la competició comencen. Per exemple, Andorra n'envia 1 a la Champions i 3 a l'Europa League, evidentment a les primeres fases prèvies.

I seria rendible una lliga catalana? Avui dia els principals ingressos dels clubs d'una lliga provenen dels drets televisius, i si la lliga Belga i Escocesa, per posar 2 casos, es retransmeten a altres països, amb els drets televisius que això suposa, perquè no ho ha de poder fer una lliga catalana?  Evidentment dependrà molt dels diners que s'hi inverteixin i per això caldrà atreure a grans inversors.

Aquesta és una proposta de com podria ser la lliga catalana, segur que n'hi ha d'altres, només cal posar-s'hi.

dijous, 15 de març del 2012

Operacions polítiques


Des de que va aparèixer, i cada cop n'estic més convençut, Ciudadanos va ser una operació política del nacionalisme espanyol per combatre tot el que ells anomenen nacionalisme català; i per fer-ho van fixar-se en els temes que al seu parer el PP de Catalunya, en aquells moments, estava descuidant: la llengua catalana i els signes d'identitat de Catalunya. Els resultats estan a la vista, el PP de Catalunya ja ha adoptat les posicions nacionalistes del PP espanyol, més en la línia d'Alejo Vidal-Quadras fins al punt d'atacar la immersió lingüística quan en el seu moment, al fer la llei al Parlament, el PP català hi havia votat a favor. En resum, Ciudadanos va néixer impulsat pel nacionalisme espanyol, possiblement via Alejo Vidal-Quadras o gent propera, amb l'objectiu d'empènyer el PP català cap a posicions obertament nacionalistes espanyoles i contraries a tot signe d'identitat catalana.

A l'altra banda de l'espectre polític, trobem Solidaritat Catalana per la Independència. El seu naixement també em sembla una operació; amb quin objectiu? No està tan clar. Hi ha qui diu que per a tenir el sobiranisme / independentisme controlat. També podria ser que hagués nascut per esperonar CiU cap al sobiranisme. I qui hi ha al darrere? Doncs de la mateixa manera que hi ha dos possibles objectius hi ha dos possibles impulsors, al meu parer: si va néixer per a controlar l'independentisme, l'impulsor seria el sector autonomista de CiU, el vinculat al lobby “Puente Aereo”, si va néixer per esperonar CiU cap al sobiranisme llavors hauria estat el sector independentista de CiU qui ho va muntar. Jo m'inclino per aquesta darrera opció. Van agafar un sobiranista seu, el Lopez Tena, van buscar algú d'ERC, l'Uriel Beltran, i van buscar una figura mediàtica, en Jan Laporta. I aquí va venir el problema, Laporta ja s'havia aproximat a Reagrupament i havia manifestat que se sentia “moralment reagrupat”. Com van aconseguir que Laporta s'afegís a un projecte tan nou desdient-se del seu compromís previ? Diuen que el van convèncer que a SCI hi havia diners per fer una bona campanya, mentre que a Reagrupament no. Això, en el cas de Reagrupament és cert, només hi havia disponibles els diners que els propis associats van aportar avançant les seves quotes i fent donatius. D'on van sortir els diners de la campanya de SCI? Altre cop s'assenyala a CiU, o membres de CiU. En tot cas, no ho van gestionar be, i la imatge de l'independentisme que va aparèixer dividit i caïnita va quedar malmesa.  Ho van gestionar tan malament que, no només no van ser capaços de bastir ponts amb Reagrupament, sinó que al cap de poc temps de ser al Parlament, Laporta se'n va sortir, dient que l'havien utilitzat. En resum, Solidaritat va néixer impulsada, probablement, per un sector de CiU, amb l'objectiu de controlar l'independentisme i potser per empènyer tot CiU cap al sobiranisme; però les coses no s'han fet be i cap dels objectius no s'ha assolit plenament.

dilluns, 12 de març del 2012

Tancament emissions TV3 via satèl·lit.

A continuació reprodueixo el correu-e que m'ha enviat l'Oficina del President de la Generalitat de Catalunya en resposta al meu correu amb motiu de l'anunci del tancament de les emissions de TV3 per satèl·lit. És un correu tipus, igual per a tothom que s'ha interessat pel tema.
Benvolgut/benvolguda,
Acusem recepció del correu electrònic que ens ha enviat, mitjançant el qual expressa el seu rebuig i decepció amb la mesura de cancel•lar les emissions de TV3 per satèl•lit.
En aquest sentit, li fem avinent que aquesta és una mesura que ha adoptat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals d’acord amb les seves atribucions competencials i no el Govern, ateses les actuals circumstàncies econòmiques i les mesures d’austeritat i racionalització de la despesa pública que la Corporació s’ha vist obligada a adoptar.
En tot cas però, aquesta decisió no suposa de cap de les maneres que ja no es pugui veure TV3 des de l’estranger. TV3CAT no desapareix, sinó que continuarà oferint 24 hores de continguts en català i complementant-los, com fins ara, amb una selecció dels millors espais de producció pròpia dels altres canals de TVC. Aquesta oferta es veurà reforçada pel servei 3alacarta, que permet consultar de manera gratuïta molts dels programes de Televisió de Catalunya.
El canvi que hi haurà consisteix en la substitució del servei de satèl•lits (que suposava un cost anual de 830.000 €) per alternatives vinculades a les noves tecnologies, com ara Internet, les xarxes de televisió per cable, les plataformes d’emissió per línia telefònica ADSL i la resta de dispositius mòbils. Aquests avenços tècnics són els que han permès els darrers anys que TV3CAT es pugui veure també a Àsia, Oceania i Àfrica, continents on mai s’havia sintonitzat per satèl•lit, ja que aquest només abastava gairebé tot Europa i una part del continent americà.
Així doncs, i d’ara en endavant es podrà veure a tot el món un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb la consolidació i expansió de la llengua, la cultura, la identitat i la projecció internacional de Catalunya.
Rebi una salutació cordial.
Ens hem de creure que per 830.000 € a l'any tanquen les emissions via satèl·lit? Ens hem de creure que TV3 no és capaç d'estalviar 830.000 € a l'any d'alguna altra partida que no sigui estratègica com aquesta?
Per mi està clar: és una imposició ideològica del PP que no té res a veure amb les mesures d'estalvi i que s'ha acceptat per motius que ni CiU ni el govern ens han explicat.

dimarts, 6 de març del 2012

Independència al revés


Personalment, a l'hora d'analitzar una qüestió o resoldre un problema m'agrada "donar-li la volta"; és a dir, enfocar-ho al revés del que normalment es faria.

Per tant agafaré el tema de la independència i li donaré la volta.

Imaginem que Catalunya és un estat membre de la Unió Europea, amb un PIB d'uns 200.000 milions d'euros i que es finança recaptant uns 60.000 milions d'euros a l'any. Evidentment i per no allargar la descripció, direm que té tots els atributs típics d'un estat.

Ara imaginem que algú fa la proposta d'incorporar Catalunya a l'estat veí d'Espanya per tal formar part d'un estat més gran. Molt be, diríem, i que ens suposarà formar part d'un estat més gran?. Veiem-ho:
  • d'entrada, deixaríem d'estar representats directament a la Unió Europea
  • dels 60.000 milions d'euros recaptats en impostos, només 40.000 s'invertirien en el territori català, amb a conseqüent minva de serveis i infraestructures; la resta s'enviarien generosament a l'estat més gran
  • els nostres jubilats passarien a cobrar el mateix que els jubilats espanyols, és a dir, menys
  • com a part d'un estat més gran ja no seriem sobirans per fer les nostres lleis, ja que totes estarien, en últim instància, supeditades als òrgans de l'estat més gran, el qual a més a més ens imposaria qualsevol altre llei que tingui a be legislar
  • l'ensenyament ja no seria fet en català, s'hi introduiria l'espanyol, que l'estat més gran considerà llengua comú
  • malgrat la cooficialitat del català no seria obligatori el seu coneixement per a qualsevol funcionari espanyol que treballi a Catalunya
  • la representació exterior de Catalunya desapareixeria
  • l'espai radioelèctric s'englobaria dins de l'espai radioelèctric espanyol, de manera que les emissores catalanes es reduirien en benefici de les espanyoles d'abast estatal
  • l'etiquetatge en català passaria a ser opcional i l'etiquetatge en espanyol obligatori
  • les nostres forces d'ordre public deixarien d'ocupar-se de fronteres i duanes i passarien a estar subordinades a les forces d'ordre espanyoles
  • el nostre aeroport principal deixaria de ser un hub internacional per a convertir-se en un aeroport de segona
  • l'eix ferroviari del mediterrani ja no es construiria ja que l'estat espanyol vol fer un eix ferroviari  pel centre dels Pirineus
  • etcètera, etcètera, etcètera

Quants catalans votarien a favor de deixar de ser un estat independent a canvi d'això que hem dit? Ben pocs.

Tornant a la realitat, perquè hem de continuar acceptant allò que si fóssim independents no acceptaríem per res del mon?

dimecres, 29 de febrer del 2012

Pacte Fiscal? Ara no toca.


El govern espanyol ja ha dit que de moment no pensa parlar del pacte fiscal, i que caldrà, segons ells, esperar a que es recuperi l'economia, perquè llavors hi haurà més ingressos i serà més fàcil repartir (el subratllat és meu).
A part de que el govern espanyol ha fet servir allò de l'ara no toca que va popularitzar Jordi Pujol, amb l'elecció de la paraula "repartir" ja donen pistes en quina mena de "pacte fiscal" estan pensant; en un altre "cafè per tothom" en que el pacte serà la quantitat a repartir o a rebre.
Un pacte fiscal, com demana el que CiU, vol dir recaptar tots els impostos i transferir a l'administració central la part corresponent als serveis comuns (exteriors, exercit, etc.) . En el cas d'Euskadi parlen de pagar el “cupo”, no de repartir res.

Va quedant clara la postura del govern espanyol que de moment ni se'n parlarà de pacte fiscal; cosa que ja es podia esperar ja que el PP hi és en contra i el PSOE també. 
Per tant, ara li toca a CiU moure fitxa. Jordi Pujol està dient que la situació actual és insostenible, i que no cal perdre temps en si tenir estat propi és viable econòmicament o no, que el que no és viable és la situació actual; jo crec que aquestes declaracions, i similars, del president Pujol són en clau interna de CiU; suposo que veu com d'adormida està la seva gent que encara es pensa que hi ha temps per a tot, i ell sap molt be que ja no n'hi ha. 
El xoc de trens està servit. El PP a tota màquina espanyolitzant a tort i a dret, dient que de pacte fiscal res, que quan hi hagi diners ja es parlarà de com repartir-los, i en direcció contraria CiU reclamant amb tota la prudència del mon un pacte fiscal tan necessari com impossible. Qui s'apartarà? Personalment crec que s'apartarà CiU i, seguint el símil ferroviari, anirà a petar a una via morta.

dimecres, 15 de febrer del 2012

La decisió de CiU


La majoria absoluta del PP a Madrid té conseqüències a Catalunya.

Com que el sistema de finançament és el que és, el govern de Madrid té la clau dels diners i malgrat que a Catalunya el PP és la 3a  força i CiU té altres alternatives, és el PP qui acaba imposant les condicions a CiU per pactar els pressupostos.

El pacte fiscal amb el PP és impossible. Per dos motius, primer, cap partit espanyol renunciaria als ingressos generats per Catalunya, i segon, amb el pacte fiscal el PP ja no tindria força per influir en el que es fa a Catalunya. 

El resultat és que CiU ha de pactar els pressupostos amb el PP sinó es trobarà amb dificultats de tresoreria i la Generalitat acabaria intervinguda.

Que pot fer CiU ? Si segueix com fins ara, poca cosa. 
  • En cas de convocar eleccions, en el millor dels supòsits tindrà majoria absoluta i no necessitarà ningú per a fer els pressupostos, però, amb la majoria absoluta del PP a Madrid seguirà igualment condemnada a cedir en allò que el PP demani; igualment si no treu majoria absoluta. És a dir, com ara.  
  • En cas que esperi esgotar la legislatura, acabarà fent el que el PP vulgui, cosa que li comportarà un desgast notable. M'imagino que els dubtes i maldecaps, a hores d'ara, dominen el pensament dels dirigents de CiU, i no hi troben la solució. Suposo que voldrien que la societat civil decideixi per ells però, tot i que la societat es mou, encara li falta per arribar a aquell punt de no retorn cap a la sobirania que CiU voldria veure per no equivocar-se (i per justificar-se davant dels poders fàctics dient: ho veieu no hi ha alternativa). Com que de moment la societat no ha arribat a aquest punt, diuen que no estem madurs. 


CiU haurà de prendre una decisió, que en paraules de Jordi Pujol és: residuals o independents. De fet, encara que no ho vulguin reconèixer, com a govern ja ho són de residuals; els grans temes es decideixen a Madrid, els diners els recapta i reparteix Madrid, i les engrunes que gestiona la Generalitat, es reparteixen en funció del que els permet el PP sota amenaça d'escanyament econòmic que comportaria la intervenció. 

I que pot, o haurà de, fer CiU ? Apostar pel sobiranisme sense ambigüitats i convocar eleccions amb un full de ruta clar cap a la independència que pugui ser compartit per altres forces, com a mínim en les qüestions bàsiques de cara a bastir una majoria independentista en el Parlament. 

I l'independentisme que pot fer ? Tot el que calgui per convèncer a CiU i els seus votants que només hi ha una solució: independència, i com més aviat millor.

dijous, 9 de febrer del 2012

L'arc parlamentari català


Al meu entendre a l'arc parlamentari català hi ha representats els quatre segments principals de la societat catalana: la dreta catalana (CiU), la dreta espanyola (PP), l'esquerra catalana (ERC) i l'esquerra espanyola (PSC, ICV). Les denominacions d'esquerra i dreta són convencionals i segons els casos es podria parlar de centre-dreta i centre-esquerra. A més a més, hi ha els partits marginals que també segueixen el mateix esquema: catalans (Solidaritat i Democràcia Catalana) i espanyols (Ciudadanos).

Tant PP com Ciudadanos no presenten cap contradicció són el, són partits espanyols i no pretenen ser altra cosa. Ciudadanos es presenta com a no nacionalista, malgrat que és clarament nacionalista espanyol, però si se sobreentén que volen dir “no nacionalista català” llavors són coherents. 

ERC tampoc presenta cap contradicció en la seva definició, però sí que n'ha tingut en el seu comportament darrerament, només cal recordar els dos tripartits, especialment el segon. Ara, després de les desfetes electorals, amb la renovació de la direcció, malgrat que parcial, i les aliances amb altres forces independentistes, sembla que la situació s'ha reconduït.

En quant a ICV, costa de classificar; originalment eren comunistes que es van reciclar com a ecologistes, i ara són ecologistes, multi-culturals, però com que al Congreso s'associen amb IU cal englobar-los a l'esquerra espanyola.

El problema dins l'esquerra és el PSC. No hi ha cap conflicte en la seva ideologia. Són socialistes espanyols i catalans. El seu problema és de forma. Viuen en una fantasia, són un partit diferent del PSOE però a la pràctica, pel votant, no hi ha cap diferencia; però ells se segueixen presentant com a partit diferenciat, però al Congreso estan dins del grup socialista i voten disciplinadament el que marca el PSOE. Parlen de federalisme, però ni tan sols el PSOE que es diu federal hi creu. A hores d'ara, però, el problema només el tenen els militants del PSC catalanistes que hi puguin quedar; al PSC no hi tenen res a fer, el millor que podrien fer és passar-se a ERC o deixar la política; no cal dir que escoltar els cants de sirena del Carod-Rovira, que vol fer un nou partit d'esquerres  català, seria també un desastre.

El problema principal apareix a la dreta, o centra-dreta, catalana. CiU, que és un partit majoritari, s'ha caracteritzat sempre per la seva calculada ambigüitat i el fer “com si”. A les campanyes electorals sempre exalten la seva catalanitat i fins i tot tenen alguns joves que en els seus mítings porten estelades i criden “independència”, malgrat que després els seus líders són incapaços de pronunciar “independència” en públic i es busquen mil i un eufemismes, Artur Mas, o directament en reneguen, Duran Lleida. Aquesta indefinició va contra els interessos del país. Cada cop és més insostenible aquesta indefinició de CiU i cal que deixin clar que faran si no s'aconsegueix el “pacte fiscal”. El president Pujol ja parla d'independència si no hi ha pacte fiscal.

Catalunya necessita visualitzar clarament que hi ha dos eixos dreta-esquerra: per una banda l'eix dreta-esquerra espanyol (PP, PSC, ICV, C's) i per l'altre l'eix dreta-esquerra català (CiU, ERC, SI, DC), el qual actualment té la majoria parlamentaria. I llavors, que els electors facin la seva tria, plenament conscients que abans de triar esquerra o dreta primer han de triar Catalunya o Espanya, que és la tria més important. El paper de CiU serà clau, i cal, entre tots, ajudar-los a posicionar-se clarament a favor de la independència. Llavors amb la majoria social independentista que les enquestes ja reflecteixen, l'eix dreta-esquerra català, que ara ja té majoria, serà un eix independentista, i els partits d'aquest eix  podran fer el pas i deixar d'actuar “com si” i, simplement, fer un acte de sobirania.

dimecres, 18 de gener del 2012

Temes per a la independència (I)


Hi ha tota una sèrie de temes que de cara a la independència s'han d'anar preparant, o preveient, per a quan arribi el dia. A continuació exposo els que jo he identificat, ordenats de major a menor importància segons el meu criteri; entenent per importància, la magnitud dels problemes ocasionats pel fet de no tenir el tema resolt. La llista no pretén ser exhaustiva, segur que me n'he deixat, són simplement els que jo veig. Ara en faig una descripció breu i en posteriors apunts miraré de desenvolupar-los amb més detall.
  • Ciutadania
    Caldrà definir clarament i sense ambigüitats qui serà ciutadà de Catalunya i qui no; qui podrà votar al referèndum d'independència i qui no. També s'haurà de definir qui serà, inicialment, ciutadà del nou Estat Català; dic inicialment ja que després, serà el propi Estat qui, com tots els estats, ho definirà com cregui convinent. També caldrà preveure com facilitar l'accés a la ciutadania catalana per aquella gent nascuda a Catalunya però que en el moment de la independència no estiguin censats a Catalunya.
  • Lleis i seguretat jurídica
    Transitòriament, les lleis vigents a Catalunya en el moment del referèndum seguiran vigents fins que el nou Parlament sobirà dicti les noves lleis, excepte en aquells punts que contradiguin la sobirania de Catalunya.
    Caldrà establir els mecanismes adequats per a que a partir de la declaració d'independència, l'administració de justícia segueixi funcionant. Un dels problemes previsibles és que hi ha hagi jutges que no reconeguin la sobirania de Catalunya, que n'hi hagi d'altres que per ser vinguts de fora, simplement s'entornin i deixa la plaça vacant. Per tot això, i per altres possibles caldrà tenir previst un pla d'actuació adequat.

  • Pensions i seguretat social
    S'haurà d'establir els mecanismes per a garantir que tothom que cobra una pensió la seguirà cobrant i que el nou Estat català assumirà aquestes obligacions des del primer dia.

  • Hisenda
    Caldrà tenir la capacitat de recaptar els impostos des del primer dia. Serà imprescindible per a poder pagar pensions i nòmines de funcionaris i treballadors de l'Administració.

  • Deute
    S'ha de determinar quina part del deute espanyol s'acceptarà com a propi, incloent el de la Generalitat actual.

  • Forces de Seguretat
    L'exercit espanyol, com a tal, haurà de cessar en les seves activitats dins del territori de Catalunya i posar a disposició de l'Estat català l'armament i les instal·lacions existents a Catalunya. La “Policia Nacional” i la “Guardia Civil” hauran de fer el mateix. Caldrà tenir el mecanisme adequat per fer-se càrrec de l'armament i les instal·lacions; els Mossos d'Esquadra semblen els més indicats per a fer-se'n càrrec temporalment.

  • Unió Europea
    Els catalans, i per tant Catalunya ja som membres de la Unió Europea. Pel fet de ser independents no deixarem de ser membres de la Unió; caldrà però estar atent al que pugui dir Europa.

  • Funcionaris
    Tant els funcionaris de la Generalitat com els funcionaris que depenen de l'Estat espanyol passaran a dependre de l'Estat català. En aquest cas podria haver-hi un problema si decidissin marxar massivament, caldrà però tenir un pla de contingència preparat per a garantir el funcionament de l'Administració; aquells que encara que no marxin prefereixin seguir sent espanyols hauran de deixar la plaça (l'estat espanyol els haurà de recol·locar).

  • Duanes i fronteres
    El servei de duanes i la vigilància de fronteres serà responsabilitat de l'Estat català.

  • Diplomàcia
    Caldrà desplegar ràpidament serveis diplomàtics a les principals capitals d'Europa i el món.

  • Sindicats
    Els sindicats majoritaris són d'obediència espanyola i segueixen un model sindical heretat de la “transició” poc representatiu i subvencionat que caldrà canviar.

  • Subministres bàsics
    El d'aigua no hauria de presentar cap problema, però caldrà preveure conflicte per l'Ebre. En quant al subministrament elèctric, intercomunicat amb Espanya i França, s'ha de fer un pla de contingència que contempli totes les possibilitats. També cal tenir un pla de contingència pel subministrament de gas natural.

  • Infraestructures
    Les infraestructures públiques i d'empreses estatals ubicades a Catalunya (ports, aeroports, ferrocarrils, autopistes, carreteres) passaran a ser del nou Estat català, així com el material mòbil també. Cal tenir previst que es farà amb les concessions de peatges.

  • Sistema financer
    Caldrà crear un banc central que reguli el sistema financer. Actualment el sistema financer català és molt reduit ja que les caixes catalanes a efectes pràctics han desaparegut, i de bancs només queda Banc Sabadell i La Caixa (veurem fins quan).

  • Espai radioelèctric
    L'espai radioelèctric (radio, TV, etc) en el seu moment va ser distribuït entre operadors pel govern espanyol segons els seus interessos. Per tant l'espai radioelèctric s'haurà de redistribuir des del primer moment.

  • Telefonia i comunicacions
    Actualment no hi ha cap companyia catalana de telefonia, per tant totes les xarxes telefòniques de Catalunya passaran a estar en mans d'empreses estrangeres. Caldrà tenir un pla d'actuació preparat. És de preveure que transitòriament les operadores actuals podran seguir operant a l'espera de la nova regulació. També caldrà tramitar el prefix internacional per a Catalunya.

  • Registre públics
    Caldrà posar en marxa immediatament els registres propis, especialment aquells que ara estan centralitzats, com el d'últimes voluntats, etcètera.

  • Reconeixement de títols acadèmics
    Els títols acadèmics obtinguts a l'Estat espanyol abans de la independència seran reconeguts automàticament com a títols vàlids a l'Estat català.

  • Idioma oficial
    El gran nombre de ciutadans de Catalunya castellanoparlants pot fer convinent mantenir, d'entrada, l'estatus actual de cooficialitat del català i castellà, però fent el català que el català sigui, de manera real i efectiva, la llengua vehicular de tota l'administració i l'ensenyament.

  • Esports
    Totes les federacions esportives podran organitzar les seves lligues; la majoria seran potents. En el cas d'algunes, com la de futbol, donada la gran diferencia entre els dos equips grans de Barcelona i la resta, caldria promocionar una lliga professional, estil “premier” anglesa, amb entrada de capital estranger per tal de tenir equips potents que facin la lliga atractiva.

diumenge, 15 de gener del 2012

Analitzant CiU: dues fotos

Foto 1
CiU a la campanya electoral mostra la seva cara més sobiranista, per captar vots independentistes. Destacats membres de CiU, especialment de Convergència, es declaren obertament partidaris de la independència. En campanya usen i abusen de la senyera (foto 1) com donant a entendre que l'únic que els importa és Catalunya. Però, a l'hora de la veritat, actuen en clau espanyola, primer donant suport  a les mesures del PSOE per evitar la intervenció d'Espanya i ara donant suport a les mesures del PP, malgrat que alguns consellers de la Generalitat han avisat que agreujaran l'ofec econòmic de la Generalitat. Per no parlar de quan s'alien amb el PP per a governar ajuntaments i diputacions. Per tant, què està passant a CiU?


Recordem que Duran Lleida sempre ha dit que ell no és independentista, malgrat que lidera un partit que en els seus estatus aspira a la confederació (les confederacions es fan entre estats sobirans). 

I a que es dedica Duran Lleida normalment? Doncs a anar a certs "despatxos" de Barcelona a recollir encàrrecs del que ha de defensar al Congreso. Se suposa que d'aquestes gestions se n'obtenen uns ingressos; i que són aquests contactes i els ingressos que generen el que expliquen la força que té Unió dins de CiU. Però diuen que últimament li ha sortit competència, que la Sanchez-Camacho va als mateixos "despatxos" avisant que amb la majoria absoluta del PP ja no cal passar per CiU i que li poden fer l'encàrrec directament a ella. No cal dir que el Duran s'ha posat bastant nerviós.

De totes maneres, al Duran i els seus acòlits encara els queda un gran aliat, el lobby conegut amb el nom de "puente aereo" (seguiu l'enllaç per llegir-ne la noticia). A la foto 2, Josep Sanchez Llibre, home de confiança de Duran pels temes econòmics, amb el lobby.

Foto 2
En aquest "puente aereo" hi ha gent com Juan Maria Nin (La Caixa), Antoni Brufau (Repsol), Rodrigo Rato (Bankia), Florentino Pérez (ACS), Borja Prado (Endesa), Salvador Alemany (Abertis), Antonio Vázquez (Iberia), Javier Godó (La Vanguardia), José Maria Xercavins (Metroinvest), José Manuel Entrecanales (Acciona), Antonio Hernández (Ebro Food), Angel Simón (Agbar), Luis Conde (Seelinger&Conde), Santiago Bergareche (CEPSA), Ignacio Garralda (Mutua Madrileña), Luis de Carlos (Uria Menendez), Emilio Cuatrecases (bufet Cuatrecases), Enrique Lacalle (Meeting Point), Javier Monzón (Indra) que representen un poder econòmic que viu sobretot dels governs: tarifes elèctriques, peatges, preus de l’aigua, del gas, dels productes petroliers, de l’obra pública... En definitiva, que necessiten el manteniment dels ponts entre Espanya i Catalunya; viuen de l’espoli que pateix Catalunya.

És un gran contrast el que hi ha entre la foto 1 i la foto 2. La primera de cara a la galeria, per engalipar votants nacionalistes i independentistes, la segona amb el poder econòmic. Comparant les dues fotos s'entén perfectament el comportament de CiU; s'entén, però no el justifica, ja que l'engany a l'electorat és immens. Ara només cal que l'electorat ho vegi i actuï en conseqüència


dissabte, 7 de gener del 2012

Carta del President Obama

A principis de l'any 2011, en aquesta pàgina web http://www.whitehouse.gov/contact/submit-questions-and-comments vaig deixar una pregunta per al president dels Estats Units, on li preguntava quina seria la posició del Estats Units si Catalunya es declara independent. Quan ja ni recordava haver fet la pregunta, a mitjans de desembre vaig rebre un correu de la "White House". Fa tota la cara d'haver estat generat automàticament per un programa, que va detectar que el tema de la pregunta feia referència a política exterior i m'ha enviat la resposta estàndard per aquest casos i dirigida als ciutadans nord-americans. De totes maneres em fa gràcia haver rebut un correu del Barack Obama. A continuació la transcripció del correu:
De: no-reply@correspondence.whitehouse.gov 
December 13, 2011

Dear Friend:

Thank you for writing.  I have heard from many Americans about our Nation's foreign policy, and I appreciate your perspective.

As President, my highest priority is the safety of the American people.  My Administration is using every element of our national power to keep our country secure, prosperous, and free.  We have renewed our leadership in the world by strengthening old alliances and forging new partnerships to meet common challenges such as preventing terrorist attacks, reversing the global economic crisis, responding to pandemic disease, and confronting climate change.
 
Still, much remains to be done.  My Administration is working every day to defeat and destroy al-Qa'ida and its extremist affiliates in Afghanistan and beyond.  Shortly after taking office, I directed the Central Intelligence Agency to make the capture or killing of Osama bin Laden, al-Qa'ida's leader, a top priority.  On May 1, 2011, we achieved this mission, bringing to justice a terrorist responsible for the murder of thousands of men, women, and children in the United States and around the world.  Bin Laden's death does not mark the end of our efforts against al-Qa'ida, and we will remain vigilant at home and abroad as we continue working to disrupt and dismantle this terrorist network.

On August 31, 2010, we also ended our combat mission in Iraq, and we are on track to have all our troops out of Iraq by the end of this year.  We are working to prevent the spread of nuclear weapons and keep them out of terrorists' hands, and we are in the midst of a four-year effort to secure all vulnerable materials worldwide to prevent nuclear terrorism at its source.  Looking forward, we will continue to partner with other nations to fulfill our shared aspirations:  to support our families, to have the freedom to choose leaders and worship as we please, and to live in peace and security.

I will advance these interests in my work with other governments.  However, meeting these common challenges will also require active, engaged citizens.  Real progress does not just come from governments and international institutions.  Lasting change comes from those who are willing to speak up for the future we desire. 

Thank you, again, for writing, and I invite you to learn more about our foreign policy at:  www.WhiteHouse.gov/issues/foreign-policy. 

Sincerely,

Barack Obama

dilluns, 26 de desembre del 2011

Suggeriment al M.H. President Artur Mas



En aquesta pàgina del Parlament es poden fer preguntes a qualsevol diputat.

Com que el M.H. President Artur Mas és diputat li he fet la següent pregunta:
Molt honorable President. A les eleccions del 2010 us vareu presentar amb un programa electoral en el que dèieu que els eixos dels compromisos programàtics de Convergència i Unió es fonamenten en:
Lluita contra la crisi econòmica (amb el dèficit fiscal que patim ja s'ha vist que no podeu fer res, i esteu supeditats a que el govern de Madrid vulgui pagar)
Defensa de l'estat del benestar (amb les retallades a sanitat i el conseller Boi recomanant una assegurança privada ja està tot dit)
Aposta pel dret a decidir (encara no s'ha vist cap gest que indiqui que realment voleu fer aquesta aposta)
Un govern fort i amb la complicitat de la ciutadania (no teniu la majoria suficient per a fer un govern fort, i a més a més pactant amb el PP i acceptant les seves imposicions no tindreu mai la complicitat de la ciutadania)
També destacàveu en el programa electoral, amb lletres ben grans, que: "Convergència i Unió assumeix a través d'aquest programa electoral un compromís explícit amb la ciutadania i amb el conjunt de la nació. Un compromís ferm com a resposta als reptes que Catalunya té plantejats, i al servei del canvi profund i positiu que el conjunt de la ciutadania reclama."
Tenint en compte el dèficit fiscal que patim, i els resultats electorals darrers, està molt clar que no esteu en condicions d'acomplir el vostre programa electoral, ni d'honorar el "compromís explícit amb la ciutadania".
Per tant crec que hauríeu de denunciar davant del poble de Catalunya el dèficit (espoli) fiscal que patim, l'ofec econòmic que està practicant el govern central, que impedeixen al govern aplicar el seu programa. Després hauríeu de convocar noves eleccions.
Aquesta pregunta l'he publicat en el meu blog  http://tarbaniker.blogspot.com/2011/12/suggeriment-al-mh-president-artur-mas.html on també publicaré la vostra resposta quan m'arribi.
Quan rebi la resposta la publicaré actualitzant aquest apunt.

diumenge, 4 de desembre del 2011

El bolígraf o el llapis

Al final de la dècada dels 60, quan la carrera espacial entre els USA i la URSS, els americans i els russos es van haver d'enfrontar a un nou problema que fins llavors no s'havia presentat mai: tenir un instrument que pogués escriure en qualsevol posició, sense gravetat i sobre, pràcticament, qualsevol superfície. Com ho van resoldre? Els americans van desenvolupar un nou bolígraf, amb tinta especial, que podia escriure fins i tot sota l'aigua! Els russos van solucionar el mateix problema fent servir un llapis!

En el mon de l'independentisme català també hi ha "americans" i "russos". 

Els "americans" diuen que ens cal fer un camí molt llarg i difícil (desenvolupar un nou bolígraf espacial), al final del qual, potser, serem independents. 

Els "russos" ens recorden que tenim un altre camí, més curt i que és el que sempre s'ha fet servir, la declaració d'independència des del nostre Parlament (el llapis)

En el cas dels USA,  està clar que es va desenvolupar el bolígraf espacial per interessos econòmics i de propaganda. El bolígraf espacial es va vendre a tot el mon. Jo en vaig tenir un, regal dels meus pares; anava dins una capseta amb un prospecte amb explicacions. Està clar que amb un llapis no haurien pogut fer tota aquella campanya publicitària.

Tornant a l'independentisme, quins interessos hi ha darrera la defensa del camí llarg, en contra d'una via més directa i que ha estat usada amb èxit al llarg de la historia per aconseguir la independència?

Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. Mentre tant vaig fent punta al llapis.

dijous, 10 de novembre del 2011

Quins interessos defensa el Duran?


Quan fa la seva activitat parlamentaria, a qui defensa en Duran?

Ell diu que defensa Catalunya, i els interessos dels catalans, però els fets indiquen que principalment defensa els interessos d'alguns catalans i els propis.

Una de les activitats del Duran al “Congreso” ha estat la negociació de disposicions addicionals a les lleis que es tramitaven en les quals s'hi afegien clàusules que molts de cops no tenien res a veure amb la llei però que responien als interessos dels “clients” del Duran.

Ara el Duran està nerviós porque pot perdre els “clients”. La majoria del PP que tothom veu a venir, farà que el seu paper al “Congreso” sigui intranscendent i la “competència” li està prenent el “mercat”. La Sanchez-Camacho ja fa uns dies que va recorrent despatxos de Barcelona recordant que si volen alguna cosa de Madrid han de parlar amb ella.

I després estan els “assumptes propis”. Per exemple, perquè el Duran va votar a favor d'ajudar a les concessionàries de les autopistes de Madrid sense obtenir res a canvi? Res per Catalunya i els catalans, clar.

El seu paper a Madrid també ha estat implícitament criticat per l'Artur Mas que l'altra dia, al Parlament, va dir que els precedents de negociació amb Madrid no eren gaire bons. No cal recordar que ha estat Duran qui les ha dut ha terme; ell mateix en presumeix.

Finalment, Duran ha tornat a insistir en que el que convé ara, és que a Espanya hi hagi un govern d'unitat, i es torna a oferir per ser-hi. Pot un independentista votar un individu que anteposa Espanya abans que res? 

Per tant, el votant de CiU amb sensibilitat nacional, sobiranista, fins i tot independentista, quins motius té per votar la candidatura encapçalada per Duran? A part de la disciplina de vot, cap. Amb unes enquestes que prediuen la victòria del PP encara que a Catalunya no tregui ni un diputat, cosa altament improbable, el paper de CiU a Madrid serà inútil. En aquest context, aquests votants de CiU poden votar tranquil·lament una altra opció, ja que no afectarà a les possibilitats de CiU a Madrid.

Quina opció? Només n'hi ha una, la coalició ERC-Reagrupament-CatalunyaSí. Seran testimonials a Madrid, però donaran fe de la voluntat catalana de dir adéu a Espanya i començar a preparar el “divorci amistós”. I en clau de partit, serà un missatge clar de rebuig al Duran que haurà de portar a CiU a trobar un altre líder que representi millor la sensibilitat sobiranista que hi ha a CiU.