És cert, CiU i ERC sumen prou diputats, i votants, per tal de declarar la independència. Entre 1992 i ara, sempre han sumat majoria absoluta, el cop que menys han sumat ha estat al 1999 amb 68, el cop que més el 1992 amb 81 i actualment en sumen 72. En el quadre següent es mostren els resultats de cada formació i la suma, a cada elecció des de 1992.
| CiU | ERC | Suma | |
| 1992 | 70 | 11 | 81 |
| 1995 | 60 | 13 | 73 |
| 1999 | 56 | 12 | 68 |
| 2003 | 46 | 23 | 69 |
| 2006 | 48 | 21 | 69 |
| 2010 | 62 | 10 | 72 |
És a dir, si l'esquerra i la dreta nacional, fossin realment nacionals, i posessin la nació pel davant d'interessos partidistes, ja fa temps que hauriem iniciat el procés d'independència, i a hores d'ara ja seriem un estat lliure.
Perquè no ho han fet? Jo crec que per tres motius:
un perquè CiU no s'acaba de definir fins on arriba la seva ambició nacional, i sembla dividida com si tingués dues sensibilitats
dos, perquè ERC a l'hora de pactar ha apostat per l'eix social
i tres, perquè de sempre CiU i ERC en comptes de buscar què els uneix, han buscat el que els separa.
En aquest context és on han aparegut iniciatives com Reagrupament i Solidaritat, que, cada un a la seva manera, han intentat ajuntar els electors independentistes, principalment de CiU i ERC, que és dels que n'hi ha més, amb els resultats ja coneguts.
Tornant a la fórmula del títol, "CiU + ERC = Independència", no s'ha d'agafar com una fórmula matemàtica, sinó com una fórmula química, on l'operació de sumar ("+") pot implicar l'ús d'uns catalitzadors; en aquest cas els "catalitzadors" han de ser, principalment, Reagrupament i Solidaritat que aportin els elements comuns amb uns i altres, i permetin les complicitats necessàries per a la suma. Evidentment, tothom que ajudi a sumar serà benvingut.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada