Administracions redundants: retallem-les!

El territori on jo visc, es veu afectat per diverses administracions, dues d'elles, al meu entendre, totalment prescindibles, que són la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Garraf.


El pressupost per al 2011  de la Diputació de Barcelona és de 615.000.000,00 €. 
Els ingressos corresponen a:

•  171.400.000,00 € impostos cedits per l'Estat
•      8.636.000,00 € taxes pròpies i altres ingressos
•  397.238.000,00 € de transferències de fons de l'Estat
•    17.000.000,00 € préstecs 
• la resta fins a completar el total, correspon a diversos conceptes (inversions, patrimoni, etc.)

I en què gasta el seu pressupost la Diputació de Barcelona?

Doncs el 35%, és a dir 215.000.000,00 € es gasta en personal. 

Si sumen les grans partides de despesa com són les transferències corrents a altres entitats (ajuntaments, comarques, etc.), que puja fins a 145.348.000,00 € més les transferències de capital a altres entitats (ajuntaments, comarques, etc.) que sumen els 60.225.000,00 € i els préstecs a favor del sector públic que suma 11.000.000,00 € tenim un total de 216.573.000,00€; és a dir el 35,2% del pressupost simplement es traspassa a altres entitats.  De la resta, 46.070.000,00 € , el 7,5%, són per amortitzar préstecs i els 10.097.000,00 € , el 1,6%, per pagar interessos de préstecs i de demora. Finalment queden els 91.295.000,00 € de despeses corrents i els 35.965.000,00 € d'inversions reals, que sumats són 127.260.000,00 €, el 20,7% del pressupost dedicat a activitats "productives". És a dir, es dedica el 35% del pressupost (personal) a gestionar el 20,7% (activitats "productives"), ja que la resta, només són transferències, amortitzacions i pagaments d'interessos de préstecs.

Aquí poso una "foto" del resum del pressupost, per a que es vegi més clar:

Cliqueu sobre la imatge per veure-la més gran

Tot el que fa la diputació ho pot fer la Generalitat, és una duplicitat d'administracions, i si la Generalitat assumís les competències de la diputació els estalvis serien molt importants.

Però la cosa no acaba aquí. També tenim el Consell Comarcal del Garraf. El pressupost pel 2010 del consell comarcal del Garraf (el del 2011 encara no l'han fet) era de 4.266.766,91 € dels quals 2.035.619,38 € són despeses de personal, és a dir el 47,7% del pressupost es gasta en el  personal. I que fa el consell comarcal? res que no faci la diputació o pugui fer la Generalitat, per tant es pot suprimir, o com diuen ara, retallar. És el cas més clar i evident de redundància. 

CiU i les grans fites de l'autonomisme

Hi ha algunes de les grans fites de l'autonomisme, de les que avui no se'n parla gaire. Recordem-ne algunes d'elles:

Continuïtat històrica. L'acceptació del règim comú per a la comunitat autònoma de Catalunya, eliminant així, l'efecte aconseguit de la Generalitat provisional, amb el Tarradellas, que establia la continuïtat amb la Generalitat republicana i la història. 

Fita: Eliminar la singularitat de la Generalitat i fer-ne oblidar el seu origen històric. 

Resultat: ACONSEGUIT.

Mapa televisiu. Després de l'aprovació de la llei de tercers canals semblava consolidat el model de TV per comunitats, si no lingüístiques, sí autònomes. Amb l'arribada de les televisions privades es va permetre la implantació d'un model centralista i de districte televisiu únic, que impedia l'aparició de televisions privades a nivell autonòmic. Els autonomistes ho van acceptar sense ni tals fer una ganyota.  

Fita: Eliminar la singularitat televisiva de Catalunya, i ofegar l'oferta de televisió en català enmig de l'oferta espanyola. 

Resultat: ACONSEGUIT.

Distribució cinematogràfica. Aquest ha estat el més fàcil. Fins fa poc, i malgrat els 30 any d'autonomia i de "normalització lingüística" encara s'ha de ser molt militant per poder veure cinema en català, especialment el que be de fora; també s'ha aconseguit estrenar a Catalunya pel·lícules catalanes en castellà. 

Fita: Minimitzar la distribució de cinema en català per tal de poder dir que no té públic. 

Resultat: ACONSEGUIT.

Territori. Amb l'acceptació de les diputacions provincials, s'han perdut 30 anys, durant els quals les diputacions lluny de perdre pes n'han guanyat. Els autonomistes, en comptes de posar-hi remei, han creat una altra estructura pròpia (més nostrada, que dirien ells), els consells comarcals, amb el resultat aberrant de tenir quatre administracions sobreposades en el territori: estat, autonomia, diputació i consell comarcal, a part, és clar, del municipi. 

Fita: fer que l'administració autonòmica sigui ineficaç.
Resultat: ACONSEGUIT.

Totes aquestes grans fites s'han aconseguit, durant els 23 anys de govern de CiU. És per això que la gran responsabilitat és de CiU, de la mateixa manera que s'atribueixen legítimament els èxits, també han d'acceptar aquests "altres èxits".

I la darrera fita, aconseguida avui mateix, ha estat la ridiculització màxima fins ara mai aconseguida de les institucions catalanes; l'ha perpetrat la indigna presidenta del Parlament, senyora de Gispert, disfressant-se de fada per fer-se una foto per a la premsa. Aquí la teniu:

Cliqueu sobre la foto si la voleu veure més gran (que ja són ganes)

A la bústia del Parlament li he enviat el següent missatge, veurem si contesta:

Senyora, només dir-vos que em sembla inadmissible i totalment inadequat a la dignitat del vostre càrrec, que us presteu al joc de les disfresses amb la premsa. Com a ciutadà català m'he sentit avergonyit.

Espero que sapigueu fer front a la vostra responsabilitat política i presenteu la renuncia a seguir presidint el Parlament que tan indignament heu representat.

Per veure la seva resposta cliqueu aquí.

El Cercle Virtuós

En el dibuix d'aquí sota intento explicar de manera molt esquemàtica les relacions que hi ha entre els principals conceptes econòmics de la nostra societat. Donada la simplificació, alguns conceptes queden inclosos implícitament, dins d'altres. Per exemple, l'atur està inclòs dins del concepte "Treball"; "Despesa pública" engloba tota aquella despesa que depèn de l'administració: infraestructures, serveis, prestacions, etc. 

Cliqueu sobre el dibuix per veure'l més gran

Les fletxes que van d'un concepte a un altre, indiquen que un concepte influeix a l'altre, en el sentit de la fletxa, i el color indica si l'alimenta positivament (verd) o negativament (vermell).  Així podem veure, per exemple que l'augment de  la "Renda Personal" augmenta "Consum", però que l'augment de "Estalvi" disminueix "Consum". 

En el dibuix es pot apreciar, el que alguns defineixen com el "cercle virtuós", és a dir, un augment de "Consum" fa augmentar "Treball", un augment de "Treball" fa augmentar "Rendes", l'augment de "Rendes" fa augmentar la "Renda Personal", i l'augment de "Renda Personal" fa augmentar "Consum", tancant el cercle. Aquest cercle se l'anomena virtuós perquè el seu funcionament genera riquesa i benestar, ja que com es pot veure, l'augment de "Rendes", augmenta la recaptació dels impostos, i per tant, es pot reduir la pressió fiscal i mantenir el mateix nivell de despesa pública. També es veu com l'augment de "Rendes" augmenta la "Renda Personal" i per tant, a part d'augmentar el "Consum", com ja hem vist, pot augmentar l'"Estalvi" el qual alimenta el "Sistema Financer".

Com es veu en el dibuix, aquest "cercle virtuós" s'alimenta positivament per tres camins: "Exportacions", "Préstec" i "Despesa Pública".

• Despesa Pública. Actualment s'està fent el contrari i s'està reduint dràsticament; per tant es reduirà la seva aportació al "cercle virtuós", cosa que afectarà a la recaptació d'impostos i repercutirà encarà més a la Despesa Pública.
• Préstec. L'augment del préstec, incrementaria el consum,i per tant engegaria el "cercle virtuós", però a l'hora augmentaria el deute, amb el conseqüent risc de morositat en el sistema financer; actualment el sistema financer no sembla disposat a aportar gaires diners per a préstec.
• Exportacions. Ja s'hi està treballant, i de moment sembla la única manera per engegar el "cercle virtuós". 

Com ja he dit, és un esquema molt senzill, però, ja s'hi veu la complexitat de les relacions. Un altre exemple, si es decideix estimular l'estalvi, disminueix el consum (a més estalvi, menys consum), i per tant es frena el "cercle virtuós".

El pitjor de tot és que, llevat d'alguna excepció, els polítics que actualment tenim no són capaços d'entendre-ho. Els nostres polítics només hi entenen en llistes electorals i intrigues intestines.

El Banc de Deutes. Cancel·lant cercles de morositat

Llegint un acudit sobre la situació econòmica, he tingut una idea. Primer de tot, l'acudit que més o menys, és aquest:

Un turista arriba a un hotel de la Costa Brava,  deixa una fiança de 200€ a recepció i puja a veure les habitacions. El propietari agafa el bitllet de 200€ i va corrents al carnisser i li paga els 200€ que li devia; el carnisser agafa els 200€ que acaba de cobrar i se'n va ràpidament a veure el transportista que habitualment li porta la carn de l'escorxador i li abona 200€ que fa temps li hauria d'haver pagat; aquest transportista, sense perdre temps, va a casa una prostituta que freqüenta i li paga els 200€ a compte del que li deu; la prostituta, contenta d'haver cobrat, s'acosta fins l'hotel i li dona 200€ al propietari per pagar l'ús que sol fer-ne de les habitacions durant l'exercici de la seva professió. En aquests moments baixa el turista que diu que s'ho ha repensat i no es quedarà, el propietari de l'hotel li retorna la fiança de 200€. 

És només un acudit, però descriu un cercle de morositat i com es soluciona: injectant-hi crèdit; com que és un cas ideal, el crèdit es recupera immediatament.

Aquest acudit em va inspirar una idea: el banc de deutes.

El funcionament del banc de deutes és molt senzill, aquells que tenen un deute que no poden pagar, van al banc de deutes i l'enregistren; només caldria enregistrar la quantitat i el NIF del creditor al qual se li deu la quantitat. Cada cop que s'enregistra un deute, el banc revisa si hi ha algun cercle de morositat, i si el detecta, aplica un crèdit momentani i l'elimina. 

Per veure millor com funciona posarem un exemple:

• L'empresa A declara que deu 1000€ a l'empresa B. 
• L'empresa B declara que deu 850€ a l'empresa C
• L'empresa C declara que en deu 700€ a l'empresa D. 
• En el moment que l'empresa D va al banc dels deutes, i declara que deu 900€ a l'empresa A, el banc dels deutes detecta el cercle de morositat i procedeix a eliminar-lo. 

Per eliminar el cercle de morositat, el banc dels deutes el primer que fa és determinar quina és la quantitat més petita involucrada en el cercle; en aquest exemple, la quantitat és la dels 700€ que deu l'empresa C a l'empresa D. A continuació el banc fa les següents accions

• enregistra un préstec de 700€ en el compte de l'empresa C
• transfereix 700€ del compte de l'empresa C a l'empresa D
• al compte de l'empresa D, enregistra l'ingrés de 700€ i genera el rebut corresponent per a l'empresa C 
• transfereix 700€ del compte de l'empresa D al compte de l'empresa A
• al compte de l'empresa A enregistra l'ingrés de 700€ i genera el rebut corresponent per a l'empresa D
• transfereix 700€ del compte de l'empresa A al compte de l'empresa B
• al compte de l'empresa B enregistra l'ingrés de 700€ i genera el rebut corresponent per a l'empresa A
• transfereix 700€ del compte de l'empresa B a l'empresa C
• al compte de l'empresa C enregistra l'ingrés de 700€ i genera el rebut corresponent per a l'empresa B
• transfereix 700€ del compte de l'empresa C al banc per tal de retornar el préstec

El resultat final és que s'ha reduit la morositat dels implicats en el cercle de morositat. La situació queda així:

• L'empresa A ara només deu 300€ a l'empresa B
• L'empresa B ara només deu 150€ a l'empresa C
• L'empresa C ja no té deutes amb l'empresa D
• L'empresa D ara només deu 200€ a l'empresa A

A l'esquema de sota hi he representat el cicle de pagaments i rebuts engegat pel préstec del banc. Com es pot veure, queda clar que per eliminar un cercle de morositat, cal la introducció d'un element extern al cicle: el préstec. Aquesta és la funció del banc de deutes, detectar els cercles de morositat i eliminar-los introduint els préstecs allà on facin falta.

Cliqueu per a veure'l més gran

Com que un banc de deutes no obté beneficis, malgrat que les seves despeses no serien gaire grans, un banc d'aquest mena hauria de ser de titularitat pública.

Si us ha agradat la idea difoneu-la.
Si penseu que és millorable, deixeu comentaris.
Si no us agrada, deixeu comentari dient perquè no us agrada.

Reflexions: Els medis i els resultats de les consultes

Els medis de comunicació, a partir d'ara haurien de tenir en compte els resultats de les consultes per la independència. En especial TV3 que és un medi públic i es fixa molt en la representació obtinguda per les diferents opcions polítiques.

Com que 800.000 persones hem votat Sí a la independència, crec que els medis han de tenir-ho en compte, quan parlin del tema (independència, encaix amb España, etcètera).

Aquí sota poso un quadre amb el nombre de vots obtinguts a les darreres eleccions al Parlament. Com es veu, a part de CiU, la resta de partits han estat menys votats que el Sí a la independència.

Partit	Vots
CIU	1.202.830
Independència  Sí	800.000
PSC-PSOE	575.233
PP	387.066
ICV	230.824
ERC	219.173
C's	106.154
SI	102.921

Amb aquestes dades a la vista, com pot ser que un representant del PP o del PSC digui que hi ha coses que interessen més a la gent, i el periodista no li pregunti: "com valora que hi hagi més gent que ha votat Sí a la independència que no pas gent que hagi votat el seu partit?". 

Cal que els medis públics facin honor al seu nom i, en els temes que apliqui, tinguin en compte el nombre de vots de les consultes i preguntin també als representants de les consultes.

Reflexions - Independència - Kenneth Rogoff i Catalunya

Que va dir de Catalunya en  Kenneth Rogoff, en anglès ? 

He trobat aquest lloc, economicsnewspaper.com, on hi ha la versió en anglès del que va dir de Catalunya, concretament això:

[...] Catalonia which alone will be one of the richest countries in the world 

La traducció és:

[...] Catalunya que per si sola seria un dels països més rics del món

Reflexions: I després de les consultes? Una TV nacional

Només és una idea, però crec que valdria la pena d'estudiar-ne la seva viabilitat.

La idea és: aprofitar la força del voluntariat de les consultes per posar en marxa una radio-televisió per a seguir promovent el dret a decidir.

Crec que es podria aprofitar la regulació de les ràdios i televisions sense ànim de lucre per a crear una xarxa nacional de televisions "sobiranistes", que facin aquella feina de divulgació i debat sobre el dret a decidir i la independència, que no està fent TVC. De la mateixa manera que les consultes (els seus organitzadors i voluntaris) han fet allò que els polítics catalans no han volgut ni sabut fer, aquesta nova radio-televisió podria fer la tasca de divulgació i promoció del dret a decidir i de la independència que TVC no ha volgut fer.

Amb aquesta radio-televisió pel dret a decidir, molts professionals dels medis, que ara no poden expressar-se amb prou llibertat en els medis on treballen, podrien col·laborar-hi i fer-hi les seves aportacions amb total llibertat. Segur que amb tots ells s'aconseguiria una graella de programació d'allò més interessant i digne.

Repeteixo, només és una idea, però crec que seria una bona continuació de la gran tasca iniciada per les consultes. 

Qui s'anima?

Independència - Reflexions - Croquis Espoli Seguretat Social

En aquest gràfic intento explicar, de manera simplificada i entenedora, en que consisteix l'espoli de la Seguretat Social.

Cliqueu a sobre per veure'l més gran

Els imports són del 2007.

Independència - Reflexions - Croquis Espoli Fiscal

En aquest gràfic intento explicar, de manera simplificada i entenedora, en que consisteix l'espoli fiscal.

Cliqueu a sobre per veure'l més gran

Els imports són del 2008, excepte el mencionat pressupost de la Generalitat del 2010.

En el pressupost de la Generalitat del 2010 cal tenir present que només 27.763 Milions € provenen dels impostos (propis i de l'Estat), la resta, 11.937 Milions € són "operacions financeres", és a dir, endeutament.

Independència - Reflexions - Pacte (Espoli) Fiscal

Ara que el Govern de Catalunya ha deixat clar que plantejarà el pacte fiscal com a condició per a negociar, cal que expliqui a la població de Catalunya les raons per les quals vol el pacte fiscal.

Aquestes raons, que per a CiU són raons per demanar el pacte fiscal, també són vàlides per als que volem la independència.

El que no s'entén és que encara no s'hagi explicat que el dèficit fiscal és el responsable de la situació econòmica de Catalunya. El catedràtic d'estructura econòmica Santiago Niño Becerra tampoc ho entén, i en aquest article s'ho pregunta. En aquesta entrevista de rac1 reafirma que l'origen d'aquesta situació és l'enorme dèficit fiscal que pateix Catalunya.

Per tant, cal que tothom, tan els partidaris del pacte fiscal, com els partidaris de la independència, exigim al Govern de Catalunya que expliqui clarament en que consisteix el dèficit fiscal, quin és el seu origen i quines en són les seves conseqüències; i que ho faci pels medis de massa, televisió i premsa escrita.

Com exemple, aquí poso quatre mostres de la presentació del Cercle Català de Negocis sobre el tema. Cliqueu al damunt d'elles per veure-les més grans.

Cliqueu a sobre per veure-la més gran

Cliqueu a sobre per veure-la més gran

Cliqueu a sobre per veure-la més gran

Cliqueu a sobre per veure-la més gran

Reflexions: Pujol i la independència

Finalment, Pujol ha votat sí a la independència. Molta gent ja ha comentat aquest fet, per tant, no cal que jo digui res.

En la meva opinió, el que és interessant és el que ha anat dient uns dies abans, que ja no té arguments per oposar-se a la independència de Catalunya, malgrat que la veu difícil.

Aquest avís, es pot interpretar en clau interna de CiU i externa.

Com a clau interna de CiU, crec que el que està dient és que ja no hi ha motius per contenir l'independentisme que hi tenen; que els arguments d'en Duran no tenen validesa (si en tinguessin, Pujol els utilitzaria per oposar-se a l'independentisme). Serà interessant veure quin efecta fa tot plegat a CiU i al Govern.

En clau externa, crec que va dirigit a tots aquells que el tenen com a referent i confien en ell. Està indicant que ha canviat l'escenari, ja no són els independentistes els que han de donar arguments per a la independència, sinó que són els unionistes els que han de dir quines avantatges reporta formar part d'Espanya; Pujol deixa clar que ell ja no té arguments. És a dir, el missatge sembla clar: mireu si està malament la cosa, que el propi Pujol, amb tot el que ha fet per l'encaix amb Espanya, també ha acabat votant sí a les consultes sobre la independència de Catalunya.

A veure si qui ha d'escoltar escolta i actua en conseqüència. Els altres ja fa temps que hem vist que la solució per Catalunya és la independència.

Reflexions: CiU + ERC = Independència (La fórmula)

És cert, CiU i ERC sumen prou diputats, i votants, per tal de declarar la independència. Entre 1992 i ara, sempre han sumat majoria absoluta, el cop que menys han sumat ha estat al 1999 amb 68, el cop que més el 1992 amb 81 i actualment en sumen 72. En el quadre següent es mostren els resultats de cada formació i la suma, a cada elecció des de 1992.

	CiU	ERC	Suma
1992	70	11	81
1995	60	13	73
1999	56	12	68
2003	46	23	69
2006	48	21	69
2010	62	10	72

És a dir, si l'esquerra i la dreta nacional, fossin realment nacionals, i posessin la nació pel davant d'interessos partidistes, ja fa temps que hauriem iniciat el procés d'independència, i a hores d'ara ja seriem un estat lliure.

Perquè no ho han fet? Jo crec que per tres motius:

un perquè CiU no s'acaba de definir fins on arriba la seva ambició nacional, i sembla dividida com si tingués dues sensibilitats

dos, perquè ERC a l'hora de pactar ha apostat per l'eix social

i tres, perquè de sempre CiU i ERC en comptes de buscar què els uneix, han buscat el que els separa.

En aquest context és on han aparegut iniciatives com Reagrupament i Solidaritat, que, cada un a la seva manera, han intentat ajuntar els electors independentistes, principalment de CiU i ERC, que és dels que n'hi ha més, amb els resultats ja coneguts.

Tornant a la fórmula del títol, "CiU + ERC = Independència", no s'ha d'agafar com una fórmula matemàtica, sinó com una fórmula química, on l'operació de sumar ("+") pot implicar l'ús d'uns catalitzadors; en aquest cas els "catalitzadors" han de ser, principalment, Reagrupament i Solidaritat que aportin els elements comuns amb uns i altres, i permetin les complicitats necessàries per a la suma. Evidentment, tothom que ajudi a sumar serà benvingut.

Independència - Reflexions - Necessitem aliats

Com que està clar que tan si la independència arriba via Declaració Unilateral o via Referèndum, hi haurà d'haver un trencament amb la legalitat espanyola, ens cal tenir aliats internacionals que defensin el nostre dret a autodeterminar-nos, d'una manera o de l'altra.

Els primers que em venen al cap són els paisos sud-americans que precisament es van independitzar d'Espanya, i això seria un punt en comú molt important. Potser caldria no relacionar-se gaire amb els "Castro", "Chavez" y "Morales", però sí que ens aniria molt be el recolzament i reconeixement dels altres paisos sud-americans.

Un altre país que ens pot ser interessant com aliat és Israel. Té uns 7,3 milions d'habitants, molt semblant a Catalunya, i té experiència ens guanyar-se i mantenir la seva independència. A més a més és un bon aliat dels EEUU i ens podria servir de valedor davant dels americans. 

També crec que necessitem aliats europeus, i Gran Bretanya i Alemanya serien molt importants. També, malgrat la seva petitesa, crec important Andorra, ja que la independència de Catalunya li canviaria les seves relacions frontereres, deixant de fer frontera amb Espanya i passant a tenir frontera amb Catalunya. Això també val, en part, per França que disminuiria quilòmetres de frontera amb Espanya, substituïts per frontera amb Catalunya.

Per la seva importància econòmica, també cal contactar amb paisos com Rússia, Brasil, Índia i Xina. 

Sembla ser que s'ha fet algun contacte internacional i el primer que pregunten és: "quants diputats teniu?". Ara que s'ha vist que es poden fer subgrups parlamentaris, es podria explorar la possibilitat que CiU  formi dos subgrups, el sobiranista i l'altre. Normalment, els dos subgrups es comportarien com un de sol, però per a termes nacionals, com ara la proposta de llei d'independència que ha presentat SI, permetria visualitzar quants diputats independentistes hi ha realment al Parlament. Ja sé que amb CiU això és "somiar truites", però no poden dir que no hi ha mecanismes per expressar el que realment pensen els seus diputats.

En aquest tema la discreció és molt important, i per tant és normal que el que es pugui fer o haver fet no surti a la llum pública, però, em temo que s'ha fet poc; i per això és important qualsevol pas que es pugui donar, per petit que sigui. Si tenim en compte el ressò que va tenir el debat de la llei que prohibeix el toreig a Catalunya, el debat de la llei de declaració d'independència, n'ha de tenir molt més, i cal aprofitar-ho. Entre tots hem de trobar la manera que el ressò d'aquesta proposta de llei arribi a tot arreu, i treure'n profit.

Independència - Reflexions - Ciutadania catalana

En el document "Per què encara no som independents?" Xavier Mir es planteja això, per què no som independents? 

Entre altres coses diu: "Sovint també passa, però, que no hi ha un dubte, sinó una sensació d'incertesa, d'inseguretat, d'inquietud, que és l'estadi anterior al naixement del dubte." i "com seria la Catalunya independent".

Una d'aquestes qüestions que genera dubtes i preguntes de com seria si fóssim independents és la ciutadania. És un tema important, crec jo, que ja en vaig parlar fa més d'una any en aquest apunt.

Una forma d'expressar aquest dubte seria: Com es gestionarà el canvi de passar de ser ciutadans espanyols a ser ciutadans catalans?

Primer de tot convindrà resoldre algunes qüestions, la primera:
Qui serà ciutadà català?

• Caldrà fer una definició de la ciutadania catalana, qui la podrà tenir? qui no la podrà tenir? 
• Que passa amb els catalans que viuen (i estan censats) fora de Catalunya?
• Pels que no vulguin deixar de ser espanyols, hi haurà doble nacionalitat catalano-espanyola?

Tot i que finalment la decisió la prendrà el nou estat català, convindria anar tenint una posició clara que permeti a la gent, arribat el moment, decidir sense por i amb coneixement.

Una altra qüestió que cal explicar:
Drets dels ciutadans catalans

Aquesta qüestió ha de ser la més fàcil d'explicar, ja que es tracta d'explicar els drets que tenen els ciutadans de qualsevol estat democràtic occidental. Els dubtes poden venir pels residents que no siguin ciutadans catalans:

• Els que vulguin tenir doble nacionalitat tindran els mateixos drets?
• Que passarà amb els estrangers amb residència reconeguda per l'estat espanyol? és a dir, aquells que resideixen a Catalunya amb NIE (número identificació estranger), permís de treball, permís de residencia, o qualsevol altre document expedit per l'estat espanyol
• Que passarà amb els que decideixin seguir sent només espanyols?

La resposta a la primera qüestió ha de ser: sí. Qualsevol altra cosa es contradiu amb el que vol dir doble nacionalitat.

En quant als estrangers amb documentació espanyola, crec que la resposta hauria de ser que el nou estat català els reconeixeria automàticament els mateixos drets que els reconeixia l'estat espanyol; això és normal en un procés de secessió, el nou estat "hereta" drets i obligacions de l'estat anterior. 

En quant als que decideixin seguir sent espanyols, hauran d'afrontar les conseqüències de la seva decisió i residir a Catalunya amb els mateixos drets i obligacions que qualsevol altre ciutadà de la unió europea. De totes maneres, crec que s'hauria de distingir entre els nascuts a Catalunya i els que no hi han nascut. En el cas dels primers, se'ls podria reconèixer el dret de per vida d'acollir-se a la nacionalitat catalana en quan ho volguessin; en el cas dels segons, aquest dret de nacionalitzar-se català hauria d'estar limitat a un període transitori (un o dos anys?) a partir de la independència, si passat aquest període volen nacionalitzar-se s'hauran d'acollir al que diguin les lleis al respecte en aquell moment.

I una molt important que caldrà explicar molt i molt be, atès el descrèdit dels polítics catalans: 

Prestacions socials

• Que passa amb el que hem cotitzat a la seguretat social?
• Qui em pagarà la jubilació?

Aquest dubtes són molt importants, i al descrèdit dels polítics s'hi suma la ignorància de molta gent, que es pensa que el sistema és de capitalització i no sap que el sistema és contributiu, i que per tant, es pensa que amb la independència perdrà "tot el que ha cotitzat a España". Caldrà per tant explicar molt be com funciona el sistema de seguretat social a Catalunya i el dèficit que ara suporta; per exemple en aquest estudi d'Elisenda Paluzie, o aquesta presentació del Cercle Català de Negocis, i evidentment, explicar que amb la independència es podran millorar les prestacions, especialment les pensions de jubilació.

No estarà de més, recordar que per a fer tot això caldrà fer algunes actuacions immediates després de la independència, a part de crear una Hisenda pròpia, caldrà:

• crear una oficina del cens que s'encarregui de dur el registre dels ciutadans catalans, elaborar padrons, registre naixements, registre defuncions, documents identificatius nacionals, passaports, etc.
• crear una administració de la seguretat social per gestionar les cotitzacions i les pensions

Cal recordar que per a crear aquestes oficines i administracions no caldrà la col·laboració de l'estat espanyol, donat que actualment les dades necessàries, a Catalunya ja les té l'IDESCAT i el Servei Català de Salut, entre altres.

Reflexions - Mesurar la unitat independentista

Arran d'una conversa amb una companya de Reagrupament, m'he fet algunes reflexions sobre la unitat dels independentistes.

El primer del que m'he donat compte és que cal definit a què se li diu "unitat dels independentistes" i com es mesura. 

En aquest context que vol dir unitat? Vol dir tots els independentistes en un sol partit? tots els partits independentistes presentant-se junts a tot arreu? 

I quan es considera assolida la unitat? Quan tots, i això inclou qualsevol que es digui independentista, vagin junts? o es pot parlar d'unitat quan els que van junts representen a la majoria dels independentistes? És a dir, com es mesura?

Per posar un exemple, si ara a les municipals, un grupet independentista que no se sap quants vots pot recollir perquè ni es va presentar a les darreres municipals ni a les del 28N, no vol afegir-se a la unitat independentista o posa condicions inassolibles pels altres grups, hem de considerar que no hi ha "unitat independentista"? 

Això m'ha dut a pensar que cal una manera de mesurar (una mètrica) la unitat independentista i per això proposo establir uns criteris que serveixin per a decidir si és significatiu o no el que un grup se sumi a la unitat. Per exemple, es podria utilitzar els percentatges de vots obtinguts a les darreres eleccions. És només una idea, però serviria per a valorar amb uns criteris objectius la unitat (o la manca d'unitat) dels grups independentistes. I serviria per normalitzar el concepte d'unitat independentista, que com tota obra humana, mai serà perfecte.

Així, per exemple, si en un municipi, fan coalició els grups que representen el 95% del vot independentista de les darreres eleccions podríem establir que s'ha obtingut un 95% d'unitat, malgrat que diversos grupuscles s'hagin quedat fora. 

Un exemple pràctic, amb xifres. A Sitges el 28N, com a obertament independentistes es van presentar ERC (595 vots), Solidaritat (312 vots) i Reagrupament (94 vots), és a dir hi va haver  1001 vots independentistes. Ara, per a les municipals, s'està parlant de fer un acord ERC + RCAT, si això acaba així, segons la mètrica que jo proposo, tindríem un 68,83% d'unitat independentista a Sitges (595 + 94 = 689 vots del total de 1001); però també es vol mirar d'afegir a Solidaritat i a les CUP. Si s'hi afegeix també Solidaritat s'haurà ajuntat la totalitat del vot independentista de les darreres eleccions (ERC + RCAT + Solidaritat) i per tant 100% d'unitat. I amb les CUP que passa? Doncs que les xifres demostren que són irrellevants per a la unitat independentista a Sitges, per tant, si s'hi afegeixen, benvinguts, si no s'hi afegeixen no passa res.

Aquesta forma de mesurar la unitat independentista també permetria saber la magnitud de la "divisió" independentista; seguint amb l'exemple de Sitges, no és el mateix si es fractura Solidaritat (31,16% del vot independentista) que si es fracturen les CUP (sense vot conegut); per tant quan es divideixen grupuscles no es pot dir que es divideix l'independentisme.

Queda pendent, mesurar el grau d'independentisme de CiU, però això, com dirien alguns "és per nota".

En aquest article de l'Ara en Salvador Cardús també reflexiona sobre la unitat dels independentistes.

Independència - Reflexions - "Laportada"

Per aquells que ho veiem des de fora de Solidaritat, la darrera actuació del Sr. Laporta no ens sorprèn.

Reagrupament ja el va patir, primer esperant-lo amb "la porta" oberta, tal com va dir Carretero el 10 de juliol a l'assemblea. Després el va tornar a patir amb la seva "opa hostil" des de S.C.I. demanant que Reagrupament s'hi integrés i s'hi diluís fent unes "primàries". En aquell moment, des de Reagrupament (Carretero) ja es va dir que S.C.I. era un projecte electoral d'última hora, és a dir amb un objectiu a curt plaç. Carretero també va dir fa poc que S.C.I. aviat seria 1+1+1+1 . Els fets semblen que  han confirmat les dues afirmacions.

Repassant l'activitat del Sr. Laporta com a president del Barça, també trobem "actuacions" semblants, entre elles, la ruptura amb Sandro Rosell, etc.

Per tant, vist de fora, cap sorpresa. Tampoc cap sorpresa quan S.C.I. ha dit que sense Laporta els anirà millor; és el mateix que deien quan no van "aconseguir" anar junts amb Reagrupament, també es va dir que per separat s'obtindrien millors resultats (o alguna cosa semblant).

I ara que faran els que van votar S.C.I. perquè hi havia en Laporta? I els que van deixar les seves formacions per anar amb ell? El Sr. Strubell va abandonar Reagrupament per anar amb Laporta, perquè era mediàtic (paraules de Strubell) i per tant donava més possibilitats a l'independentisme. Ara, que Strubell és parlamentari i president de Solidaritat, Laporta ja no cal (objectiu acomplert?). I aquesta tropa és qui ens havia de donar lliçons d'independentisme? El temps, ràpidament, els ha posat a lloc.

Ara, torna a sortir el tema de la unitat dels independentistes. Però això serà en un altre apunt.

Reflexions - Utopia - Com aglutinar candidatures per a la Independència

A les les darreres eleccions del 28N, l'independentisme va patir diversos problemes que varen impedir la formació d'una candidatura única independentista. Deixant a banda els personalismes, proposo un possible mètode per a superar els problemes i aconseguir aglutinar les candidatures amb perfil independentista a les properes eleccions (en principi per al 2014, però podrien ser abans).

Primer de tot, considerem les forces actuals que podrien presentar-se com a independentistes, en menys o més grau: CiU, ERC  i SI de les parlamentaries, i RCAT de les extraparlamentàries.

Com que més enllà de la independència no tenen gaire cosa en comú, el que proposo és que les forces que es postulen com a només independentistes facin d'aglutinador. Aquest paper aglutinador l'haurien de fer SI i RCAT.

I com? 

Doncs amb la formula que proposo a continuació:

A les llistes de CiU i ERC, a les primeres posicions s'hi presenten els candidats independentistes (és a dir, candidats de SI i de RCAT). Aquests candidats independentistes assumeixen el compromís públic que si no s'assoleix majoria independentista al Parlament, ells renuncien a l'escó per tal de que entrin al Parlament els candidats de CiU i ERC per a que facin la política de partit de sempre. 

És a dir, si el resultats són tals que CiU + ERC sumen 68 o més escons, inicien el procés d'independència de Catalunya, si no sumen, llavors els candidats independentistes (SI + RCAT) renuncien al seu escó, i els seus llocs són ocupats pels següents de les llistes de CiU i ERC respectivament.

Per tal de que els partits només independentistes quedin sense representació en cas de no assolir la majoria independentista al Parlament, es pactaria que un cert nombre de diputats independentistes no renunciaren a l'escó, per exemple 3 de la llista de CiU, 2 de la llista d'ERC, els quals o be formarien grup propi, o anirien al grup mixt (les quantitats són només un exemple, podrien ser qualsevol quantitat que pactessin).

Una altra possibilitat és que CiU i ERC facin el mateix pacte però sense incorporar candidats externs a les seves llistes. És a dir, CiU i ERC pacten abans de les eleccions que si sumen (com fins ara) més de 68 escons, iniciaran el procés d'independència, si no sumen, cada un anirà pel seu compte (com fins ara!).

Dificultats més evidents: 

CiU i ERC ja fa anys que sumen majoria i mai han pactat! Aquí veuríem si realment els importa el país, o el partit.

SI i RCAT no van ser capaces d'anar juntes el 28N però crec que amb un plantejament com el que proposo, s'hi avindrien tan una com l'altra. A més a més, si hi ha acord entre CiU i RCAT ja no serien necessàries.

Utòpic? Naïf? Sí. Però, cal pensar maneres per sumar forces independentistes i aconseguir una majoria independentista al Parlament.

Independència - Reflexions - Pressupost Estat de Catalunya

Aquest apunt és una revisió del que vaig fer el juliol del 2010.

En aquest apunt faig una aproximació de com podria ser el pressupost de l'estat català. Crec que és un exercici necessari que cal fer. La gent del Cercle Català de Negocis n'ha fet propostes parcials, i això m'ha inspirat per a fer-ne aquesta aproximació, la qual s'ha "d'agafar amb pinces" ja que no soc economista.

El que hi ha a continuació és el resultat obtingut d'anar recollint dades de diferents fonts.

Remarcar que totes les xifres són en milers d'euros.

En aquest primer requadre hi ha la previsió d'ingressos que faria Catalunya com estat. No si hi ha comptabilitzat els ingressos socials, que els he tractat a apart (veure Quadre 4).

INGRESSOS

Dades en milers d'Euros		ESTAT CATALÀ
IMPOSTOS DIRECTES		21.672.044,00
Impost s/ la Renda de las Persones Físiques		15.239.310,00
Impost sobre Societats		6.120.989,00
Impost sobre la Renda de no Residents		301.672,00
Impost sobre el Patrimoni		5.512,00
Resta Capítol I		4.561,00
IMPOSTOS INDIRECTES		17.645.564,00
Sobre el Valor Afegit		12.391.010,00
Impostos especials		4.255.223,00
- Alcohol i begudes derivades		149.779,00
- Cervesa		53.723,00
- Productes intermedis		9.719,00
- Hidrocarburs		2.538.000,00
- Tabac		1.123.840,00
- Electricitat		380.162,00
Impost s/ Primes Assegurances		356.896,00
Tràfic exterior		642.351,00
Resta Capítol II		84,00
IMPOSTOS ACTUALMENT GENCAT		4.035.254,00
TAXES, PREUS PUBLICS I ALTRES INGRESSOS		503.592,16
TRANSFERENCIES CORRENTS		878.571,89
INGRESSOS PATRIMONIALS		551.211,65
DISPOSICIÓ D'INVERSIONS REALS		17.112,00
TRANSFERENCIES DE CAPITAL		301.745,60
ACTIUS FINANCERS		510.706,53
T O T A L		46.115.801,83

Quadre 1 - Ingressos

Les dades dels ingressos estan basades en dades de Catalunya del 2008 (font IDESCAT). Per als hidrocarburs, tabac, taxes, transferències (corrents i de capital), ingressos patrimonials, disposicions d'inversions reals i actius financers, s'ha fet el càlcul segons el pressupost espanyol agafant la part proporcional a la població de Catalunya. Cal dir que és molt difícil saber quins serien realment els ingressos de Catalunya, atès que ara hi ha sectors que majoritàriament paguen impostos fora de Catalunya per les operacions fetes a Catalunya (per exemple telecomunicacions) i que en un estat català les hauran de declarar aquí, però com que no he trobat dades per saber quina part correspon a Catalunya, no s'ha pogut comptabilitzar. De totes maneres, estic convençut que els ingressos de l'estat català, serien superiors als d'aquest pressupost.

En el següent quadre hi ha la previsió de despeses.

DESPESES

Despeses en Milers d'Euros
Despeses. Per àrees i polítiques de despesa
Àrees i polítiques de despesa		ESTAT CATALÀ
1 Funcionament de les institucions i administració general		2.230.000,00
11 Alta direcció de la Generalitat i el seu govern		120.000,00
12 Administració i serveis generals		2.060.000,00
13 Participació ciutadana i processos electorals		50.000,00
2 Serveis públics generals		4.500.000,00
21 Justícia		1.100.000,00
22 Seguretat i protecció civil		1.400.000,00
23 Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament		500.000,00
24 Defensa		1.500.000,00
3 Protecció i promoció social		1.884.050,00
31 Protecció social		974.050,00
32 Promoció social		110.000,00
33 Foment de l'ocupació		800.000,00
4 Producció de béns públics de caràcter social		18.675.000,00
41 Salut		10.000.000,00
42 Educació		7.000.000,00
43 Habitatge i altres actuacions urbanes		800.000,00
44 Cultura i esports		500.000,00
45 Llengua catalana		325.000,00
46 Consum		50.000,00
5 Producció de béns públics de caràcter econòmic		9.610.000,00
51 Cicle de l'aigua		1.300.000,00
52 Transport		4.500.000,00
53 Societat de la informació i el coneixement i telecomunicacions		1.000.000,00
54 Urbanisme i ordenació del territori		200.000,00
55 Actuacions ambientals		400.000,00
56 Infraestructures agràries i rurals		750.000,00
57 Recerca, desenvolupament i innovació		1.400.000,00
58 Altres actuacions de caràcter econòmic		60.000,00
6 Foment i regulació de sectors productius		2.815.000,00
61 Agricultura, ramaderia i pesca		350.000,00
62 Indústria		250.000,00
63 Energia i mines		150.000,00
64 Comerç		100.000,00
65 Turisme i oci		100.000,00
66 Desenvolupament empresarial		100.000,00
67 Sector financer		1.750.000,00
68 Defensa de la competència		15.000,00
7 Suport financer als ens locals		3.000.000,00
71 Suport financer als ens locals		3.000.000,00
8 Fons de contingència		401.751,83
81 Fons de contingència		401.751,83
9 Deute públic		3.000.000,00
91 Amortització i despeses financeres del deute públic		3.000.000,00
TOTAL DESPESES		46.115.801,83

Quadre 2 - Despeses

A l'apartat 31 "Protecció social", l'import que hi apareix, és l'aportació que hauria de fer l'estat català per equilibrar el pressupost de les prestacions socials (veure Quadre 4).
A l'apartat 41 "Salut", l'import que hi apareix, és el cost del sistema sanitari; al Quadre 3 es desglossa la despesa sanitària per apartats funcionals.

Cal recordar, que això només és un exercici fet per un particular sense disposar de totes les dades reals, treballant només amb les dades parcials publicades, per la Generalitat, INSS i Administració Central. 

En el següent  quadre hi ha desglossades la previsió de despeses de Salut, a l'apartat 41 "Salut" del Quadre 2.

SALUT

Salut. Despesa per classificació funcional. Imports en milers d'Euros		ESTAT CATALÀ
Atenció primària de salut		2.000.000,00
Farmàcia		1.700.000,00
Atenció especialitzada		5.750.000,00
Altres serveis de salut		400.000,00
Recerca biomèdica		15.000,00
Administració i serveis generals		135.000,00
TOTAL		10.000.000,00

Quadre 3 - Despeses Salut

I finalment, en el següent quadre, hi ha la previsió d'ingressos i despeses de les prestacions socials. Com a ingrés s'hi fa constar l'aportació que hauria de fer l'Estat de Catalunya per equilibrar el pressupost. També cal dir, que la previsió de les pensions està feta incrementant en un 10% les pensions actuals, tal com proposa la gent del Cercle Català de Negocis en el seu document "Presentacio CN Empresaris per Estat propi COMPLETA 20.06.2010.pdf"

PROTECCIÓ SOCIAL

PROTECCIÓ SOCIAL. Imports en milers d'Euros		ESTAT CATALÀ
INGRESSOS		27.630.000,00
COTITZACIONS SOCIALS		26.655.950,00
Cotitzacions ocupadors		19.921.470,00
Cotitzacions persones protegides		6.734.480,00
Aportació de l'Estat Català		974.050,00
DESPESES		27.630.000,00
llicència per malaltia		1.980.000,00
invalidesa		2.675.000,00
vellesa		15.130.000,00
supervivència		870.000,00
família / fills		1.870.000,00
atur		3.800.000,00
habitatge		190.000,00
exclusió social		540.000,00
Despeses d’administració		535.000,00
Altres despeses		40.000,00

Quadre 4 - Ingressos i Despeses Socials

Les previsions d'ingressos de les cotitzacions socials, són dades del 2007 perquè m'ha estat impossible trobar dades més recents.

Cal recordar que totes aquestes xifres són en milers d'euros.

També cal remarcar que al capítol d'ingressos no s'ha previst l'emissió de deute, i en canvi a la de despeses sí que s'ha previst pagar el deute contret fins ara.

Per fer aquest pressupost m'he revisats els pressupostos de la Generalitat, de l'estat espanyol, i de Portugal. També he revisat la informació que hi ha a la web de la CIA referents a països de mida semblant a Catalunya.