L'administració espanyola està centralitzant tot allò que pot. A part de l'exemple del traçat de l'AVE, més radial i centralista impossible, ara està centralitzant allò que ja s'havia descentralitzat via transferència a les autonomies: la gestió de la sanitat pública; mitjançant el SNS ("Servicio Nacional de Salud"), depenent del "Ministerio de Sanidad y Consumo".
Amb aquest SNS s'obliga a les comunitats autònomes a comunicar quines persones tenen en els seus respectius sistemes de salut i formar així una gran base de dades central amb totes les persones adscrites als serveis públics de salut. Tot i les raons donades pel MSC, no calia aquest SNS. Les competències les tenen les comunitats autònomes i per satisfer les possibles necessitats de comunicació entre els serveis de salut autonòmics no calia centralitzar res, com a molt, establir, o fer d'àrbitre en l'establiment, d'estàndards de comunicació entre aquests serveis de salut.
Fins ara, com que les competències estan transferides, no havien trobat la manera d'obligar a que les comunitats es connectessin al SNS si no volien, i així, Euskadi i Catalunya no s'hi havien adherit. Però això ha canviat, els estrategues del centralisme (a contracor, un 10 per ells!) s'han empescat la manera "d'obligar" a les comunitats a connectar-se amb el SNS: les subvencions europees.
El finançament europeu de projectes de salut el manega l'administració central, que és qui està representat a Europa, i ha decidit que qui no estigui connectat al SNS no percebrà subvencions europees destinades a salut. Per tant, l'administració central a procedit a concedir finançament europeu a projectes amb poc mèrits de comunitats ja connectades al SNS i a denegar-los als projectes de les comunitats no connectades, o condicionar-los a la connexió amb SNS.
Fins i tot, s'ha arribat al punt de retirar el finançament europeu a un projecte català sobre Historia Clínica Compartida, per que el Servei Català de la Salut encara no està connectat al SNS. Això ha "fet mal" a l'administració catalana.
Resultat: Euskadi ja ha fet els primers tràmits per a connectar-se al SNS, és a dir, ja està oficialmet connectat, i Catalunya (el Servei Català de la Salut) està anant tan de pressa com pot per tal de poder dir abans de final d'any que ja està connectat al SNS.
Per cert, de tot això, els medis de comunicació no en diuen ni mitja paraula, perquè? Es tracta de temes públics de les administracions públiques, n'haurien de parlar.
Conclusió: l'administració central està aplicant allò políticament tan vell de "que facin ells les lleis que jo faré els reglaments, que al cap i la fi, és el que importa". A veure si els nostres politics n'aprenen d'una vegada. No tan sols no s'ha pogut tirar endavant l'Estatut si no que per totes bandes ens retallen l'autonomia. A veure si s'adonen d'una vegada que la via autonomista està esgotada.
L'autonomia ha mort, visca la sobirania!
Amb aquest SNS s'obliga a les comunitats autònomes a comunicar quines persones tenen en els seus respectius sistemes de salut i formar així una gran base de dades central amb totes les persones adscrites als serveis públics de salut. Tot i les raons donades pel MSC, no calia aquest SNS. Les competències les tenen les comunitats autònomes i per satisfer les possibles necessitats de comunicació entre els serveis de salut autonòmics no calia centralitzar res, com a molt, establir, o fer d'àrbitre en l'establiment, d'estàndards de comunicació entre aquests serveis de salut.
Fins ara, com que les competències estan transferides, no havien trobat la manera d'obligar a que les comunitats es connectessin al SNS si no volien, i així, Euskadi i Catalunya no s'hi havien adherit. Però això ha canviat, els estrategues del centralisme (a contracor, un 10 per ells!) s'han empescat la manera "d'obligar" a les comunitats a connectar-se amb el SNS: les subvencions europees.
El finançament europeu de projectes de salut el manega l'administració central, que és qui està representat a Europa, i ha decidit que qui no estigui connectat al SNS no percebrà subvencions europees destinades a salut. Per tant, l'administració central a procedit a concedir finançament europeu a projectes amb poc mèrits de comunitats ja connectades al SNS i a denegar-los als projectes de les comunitats no connectades, o condicionar-los a la connexió amb SNS.
Fins i tot, s'ha arribat al punt de retirar el finançament europeu a un projecte català sobre Historia Clínica Compartida, per que el Servei Català de la Salut encara no està connectat al SNS. Això ha "fet mal" a l'administració catalana.
Resultat: Euskadi ja ha fet els primers tràmits per a connectar-se al SNS, és a dir, ja està oficialmet connectat, i Catalunya (el Servei Català de la Salut) està anant tan de pressa com pot per tal de poder dir abans de final d'any que ja està connectat al SNS.
Per cert, de tot això, els medis de comunicació no en diuen ni mitja paraula, perquè? Es tracta de temes públics de les administracions públiques, n'haurien de parlar.
Conclusió: l'administració central està aplicant allò políticament tan vell de "que facin ells les lleis que jo faré els reglaments, que al cap i la fi, és el que importa". A veure si els nostres politics n'aprenen d'una vegada. No tan sols no s'ha pogut tirar endavant l'Estatut si no que per totes bandes ens retallen l'autonomia. A veure si s'adonen d'una vegada que la via autonomista està esgotada.
L'autonomia ha mort, visca la sobirania!
