Al definir un Sistema Públic de Salut
cal tenir en compte 3 eixos:
- Cartera de serveis.
- Finançament
- Proveïdors
Cartera de Serveis.
És el conjunt de
serveis que es posen a disposició del ciutadà. Per exemple,
assistència primària, assistència especialitzada (p.e.
hospitalària), etcètera. També determina les condicions per a
disposar dels serveis.
Finançament.
Definició de la
font, o fonts, de finançament del Sistema Públic de Salut
Proveïdors.
Determina quins
proveïdors donaran els serveis especificats a la Cartera de Serveis.
Els proveïdors poden ser públic, privats o ambdós.
Deixem de moment la Cartera de Serveis
i els Proveïdors, i centrem-nos en el Finançament.
El finançament a més de
l'origen dels fons necessaris, també determina quins percentatges de
cada servei es financen amb fons públics i quins pel propi usuari
del servei, així com les condicions per aplicar cada un d'aquests
finançaments.
Actualment el finançament es fa via
impostos, és a dir, els ingressos del Sistema Públic de Salut es
consignen com a despesa en els pressupostos de l'Administració.
Malgrat que tots paguem impostos, pels
nostres ingressos, per la nostra activitat, pel nostre consum,
etcètera, l'accés a les prestacions es regula en funció de si es
cotitza o no a la Seguretat Social, cosa que pot donar absurds com
que una persona després de 30 anys treballant si queda a l'atur perd
prestacions, tot i que segueix pagant impostos.
A més ara, amb el sistema de
copagament farmacèutic imposat per Madrid, quan una persona va a la
farmàcia, en funció del percentatge que li ha de cobrar el
farmacèutic sap si aquella persona està classifica per Hisenda com
a classe baixa (ingressos inferiors a 18.000€), classe mitja
(ingressos entre 18.000€ i 100.000€) o classe alta (ingressos
superiors a 100.000€).
Per tal de garantir l'accés universal
al Servei Públic de Salut, i donat que el finançament via impostos,
en general, no es discuteix, proposo dissociar clarament les
cotitzacions socials (Seguretat Social, mútues funcionaris, i
similars) dels drets a l'accés als serveis de salut. Les
cotitzacions socials són, i ha de ser, per les prestacions d'atur i
jubilació.
Amb un accés universal al Servei
Públic de Salut i finançat aquest servei via impostos, seria del
tot normal que a la declaració de renda hi hagi un apartat dedicat a
l'ús del Servei Públic de Salut. En aquest apartat es computaria la
part que per aquest concepte el ciutadà aporta al finançament del
servei amb els seus impostos. Aquesta aportació es calcularia en
base a 2 variables, nivell d'ingressos i ús del servei.
Actualment el Servei Català de la
Salut ja disposa de tota la informació sobre l'ús individual del
sistema de Salut, en totes les seves línies d'atenció, primària,
hospitalària, socio-sanitària, salut mental, i prestacions,
farmacèutica i altres. Així, se sap l'import del consum en
farmàcia, ingressos a urgències, intervencions quirúrgiques,
atenció hospitalària, prestacions orto-protètiques, etcètera.
Per tant, cada any el Servei Públic de
Salut informaria, al Ministeri d'Hisenda,del cost de les prestacions
que ha utilitzat cada ciutadà; amb aquesta informació, Hisenda
calcularia, tenint en compte altres variables com per exemple el
nivell de renda, la quantitat a aportar per l'ús del Sistema Públic
de Salut. No cal dir, que d'aquesta manera es pot establir fàcilment
la gratuïtat de les prestacions per a les rendes més baixes, i
l'aportació progressiva en funció del nivell de renda. En cas de
que hi hagi prestacions, com la farmacèutica en que es decideixi que
cal un copagament en el moment de la dispensació del medicament,
l'import pagat s'assenyalaria com a quantitat ja aportada i es
descomptaria de la quantitat a aportar via impost. Així, a la
declaració de renta cada ciutadà hi tindria la informació del cost
de l'ús que ha fet del Sistema Públic de Salut, i de com li
repercuteix en la seva declaració de renda.
Avantatges.
Amb aquest sistema s'evitaria el doble
pagament dels serveis, ja que tot es pagaria, via impostos, i cada
ciutadà hi contribuiria segons el seu nivell de renda, i els casos
de les rendes més altes, segons l'ús.
Un altre avantatge seria la
confidencialitat; actualment a la farmàcia, segons el percentatge
que li toqui pagar a un ciutadà es poden fer una idea del nivell de
renda d'aquell ciutadà; en canvi, via declaració de renda aquesta
informació no es difon.
També seria molt més fàcil la
gestió, donat que ara un canvi, per exemple en l'escalat de
percentatges de copagament en funció de la renda, implica canvis en
els sistemes de gestió, administratius, informàtics, dels diferents
actors implicats (Administració i proveïdors) ; en canvi amb aquest
sistema via declaració de renda, només Hisenda s'hauria d'adaptar,
sent per tant molt més fàcil de gestionar.
