Reflexions: CiU + ERC = Independència (La fórmula)

És cert, CiU i ERC sumen prou diputats, i votants, per tal de declarar la independència. Entre 1992 i ara, sempre han sumat majoria absoluta, el cop que menys han sumat ha estat al 1999 amb 68, el cop que més el 1992 amb 81 i actualment en sumen 72. En el quadre següent es mostren els resultats de cada formació i la suma, a cada elecció des de 1992.

	CiU	ERC	Suma
1992	70	11	81
1995	60	13	73
1999	56	12	68
2003	46	23	69
2006	48	21	69
2010	62	10	72

És a dir, si l'esquerra i la dreta nacional, fossin realment nacionals, i posessin la nació pel davant d'interessos partidistes, ja fa temps que hauriem iniciat el procés d'independència, i a hores d'ara ja seriem un estat lliure.

Perquè no ho han fet? Jo crec que per tres motius:

un perquè CiU no s'acaba de definir fins on arriba la seva ambició nacional, i sembla dividida com si tingués dues sensibilitats

dos, perquè ERC a l'hora de pactar ha apostat per l'eix social

i tres, perquè de sempre CiU i ERC en comptes de buscar què els uneix, han buscat el que els separa.

En aquest context és on han aparegut iniciatives com Reagrupament i Solidaritat, que, cada un a la seva manera, han intentat ajuntar els electors independentistes, principalment de CiU i ERC, que és dels que n'hi ha més, amb els resultats ja coneguts.

Tornant a la fórmula del títol, "CiU + ERC = Independència", no s'ha d'agafar com una fórmula matemàtica, sinó com una fórmula química, on l'operació de sumar ("+") pot implicar l'ús d'uns catalitzadors; en aquest cas els "catalitzadors" han de ser, principalment, Reagrupament i Solidaritat que aportin els elements comuns amb uns i altres, i permetin les complicitats necessàries per a la suma. Evidentment, tothom que ajudi a sumar serà benvingut.

Independència - Reflexions - Ciutadania catalana

En el document "Per què encara no som independents?" Xavier Mir es planteja això, per què no som independents? 

Entre altres coses diu: "Sovint també passa, però, que no hi ha un dubte, sinó una sensació d'incertesa, d'inseguretat, d'inquietud, que és l'estadi anterior al naixement del dubte." i "com seria la Catalunya independent".

Una d'aquestes qüestions que genera dubtes i preguntes de com seria si fóssim independents és la ciutadania. És un tema important, crec jo, que ja en vaig parlar fa més d'una any en aquest apunt.

Una forma d'expressar aquest dubte seria: Com es gestionarà el canvi de passar de ser ciutadans espanyols a ser ciutadans catalans?

Primer de tot convindrà resoldre algunes qüestions, la primera:
Qui serà ciutadà català?

• Caldrà fer una definició de la ciutadania catalana, qui la podrà tenir? qui no la podrà tenir? 
• Que passa amb els catalans que viuen (i estan censats) fora de Catalunya?
• Pels que no vulguin deixar de ser espanyols, hi haurà doble nacionalitat catalano-espanyola?

Tot i que finalment la decisió la prendrà el nou estat català, convindria anar tenint una posició clara que permeti a la gent, arribat el moment, decidir sense por i amb coneixement.

Una altra qüestió que cal explicar:
Drets dels ciutadans catalans

Aquesta qüestió ha de ser la més fàcil d'explicar, ja que es tracta d'explicar els drets que tenen els ciutadans de qualsevol estat democràtic occidental. Els dubtes poden venir pels residents que no siguin ciutadans catalans:

• Els que vulguin tenir doble nacionalitat tindran els mateixos drets?
• Que passarà amb els estrangers amb residència reconeguda per l'estat espanyol? és a dir, aquells que resideixen a Catalunya amb NIE (número identificació estranger), permís de treball, permís de residencia, o qualsevol altre document expedit per l'estat espanyol
• Que passarà amb els que decideixin seguir sent només espanyols?

La resposta a la primera qüestió ha de ser: sí. Qualsevol altra cosa es contradiu amb el que vol dir doble nacionalitat.

En quant als estrangers amb documentació espanyola, crec que la resposta hauria de ser que el nou estat català els reconeixeria automàticament els mateixos drets que els reconeixia l'estat espanyol; això és normal en un procés de secessió, el nou estat "hereta" drets i obligacions de l'estat anterior. 

En quant als que decideixin seguir sent espanyols, hauran d'afrontar les conseqüències de la seva decisió i residir a Catalunya amb els mateixos drets i obligacions que qualsevol altre ciutadà de la unió europea. De totes maneres, crec que s'hauria de distingir entre els nascuts a Catalunya i els que no hi han nascut. En el cas dels primers, se'ls podria reconèixer el dret de per vida d'acollir-se a la nacionalitat catalana en quan ho volguessin; en el cas dels segons, aquest dret de nacionalitzar-se català hauria d'estar limitat a un període transitori (un o dos anys?) a partir de la independència, si passat aquest període volen nacionalitzar-se s'hauran d'acollir al que diguin les lleis al respecte en aquell moment.

I una molt important que caldrà explicar molt i molt be, atès el descrèdit dels polítics catalans: 

Prestacions socials

• Que passa amb el que hem cotitzat a la seguretat social?
• Qui em pagarà la jubilació?

Aquest dubtes són molt importants, i al descrèdit dels polítics s'hi suma la ignorància de molta gent, que es pensa que el sistema és de capitalització i no sap que el sistema és contributiu, i que per tant, es pensa que amb la independència perdrà "tot el que ha cotitzat a España". Caldrà per tant explicar molt be com funciona el sistema de seguretat social a Catalunya i el dèficit que ara suporta; per exemple en aquest estudi d'Elisenda Paluzie, o aquesta presentació del Cercle Català de Negocis, i evidentment, explicar que amb la independència es podran millorar les prestacions, especialment les pensions de jubilació.

No estarà de més, recordar que per a fer tot això caldrà fer algunes actuacions immediates després de la independència, a part de crear una Hisenda pròpia, caldrà:

• crear una oficina del cens que s'encarregui de dur el registre dels ciutadans catalans, elaborar padrons, registre naixements, registre defuncions, documents identificatius nacionals, passaports, etc.
• crear una administració de la seguretat social per gestionar les cotitzacions i les pensions

Cal recordar que per a crear aquestes oficines i administracions no caldrà la col·laboració de l'estat espanyol, donat que actualment les dades necessàries, a Catalunya ja les té l'IDESCAT i el Servei Català de Salut, entre altres.