Independència - Reflexions - Atac al català

Els recents atacs de PP i C's al català, interposant recursos al TC i al TSJC, a part de voler allò que és evident, anihilar el català, reduint-lo a llengua de segona categoria, busquen també una altra cosa: la fractura social.

Fins ara se'ns ha dit que la fractura social pot venir per demanar la independència, però això és fals. Ja s'ha argumentat prou i no cal insistir-hi. Però el que no s'ha dit gaire és que la fractura social pot impedir la independència perquè pot fer perillar la majoria necessària per a proclamar-la.

I l'agent que pot provocar la fractura social és la llengua. I això és el que busquen aquests. Dividir, fracturar Catalunya en dues, la castellanoparlant i la catalanoparlant. De fet, en part ja existeix, ja hi ha molt de castellanoparlant que no fa servir el català per res, ni per la bona educació d'atendre als clients en el seu idioma. Ara el que busquen amb aquests atacs és la reacció dels catalanoparlants. Pot semblar un contra sentit, però té la seva lògica, és una provocació als catalanoparlants, que segons com reaccionem pot dur a la fractura social per raó de llengua que aquests estan buscant.

Perquè els interessa la fractura social? Doncs perquè l'independentisme està guanyant presencia a la societat catalana (fins i tot ho reconeix C's quan diuen que l'independentisme és més mediàtic ara), i una de les raons perquè creix és perquè les raons que s'esgrimeixen són objectives i quantificables: espoli fiscal, infraestructures deficitaris, incompliment de traspassos obligats per llei, catalanofòbia més que evident a grans sectors d'Espanya, etcètera. És a dir, queda clar que la llengua i la cultura no són l'únic argument per a la independència, i que hi ha moltes més raons que la fan necessària i desitjable.

Per això, amb aquests atacs, el que volen és que l'independentisme torni a centrar-se en la llengua i la cultura, per tal de poder-lo atacar com fins ara (nacionalisme, imposició de la llengua, etc), creant a més a més la fractura de la societat catalana, per raó de la llengua, fractura de la qual, evidentment, en culparan a l'independentisme.

Per tant, cal que l'independentisme no canviï els seus arguments. Tothom té clar quin serà el paper del català quan siguem independents, no cal insistir-hi com argument principal. 

El que cal és seguir demostrant i propagant la necessitat de ser independents i la viabilitat de la independència.

En quant a la defensa de català, jo estaria més en línia amb el que diu Dolors Feliu en aquest article on recorda que el català segueix sent llengua oficial i d'us normal a Catalunya, i per tant, treballar en aquesta direcció, mentre seguim treballant per convèncer a tothom que la independència és necessària i possible.

Independència - Reflexions - Impacte mediàtic

El dimecres 27, vaig assistir a una conferencia del CCN a Sitges, i al final, com a resposta a una de les preguntes del públic, es va dir una cosa que crec que és molt important i que fins ara crec que no se li ha donat prou rellevància: els catalans encara no es creuen que la independència és possible i viable.

És a dir, qui més qui menys, veu clar que la situació d'espoli és insostenible i que Catalunya, si segueix així no se'n sortirà; això tothom ho veu però a l'hora d'extreure'n la conseqüència lògica, independitzem-nos, no tothom ho veu clar. Hi ha gent que encara pensa que la independència no és viable o que no ens deixaran ser-ho o simplement té por.

Per tant, cal difondre que la independència no tan sols és necessària sinó que és viable, i per a que tots aquells que encara pensen que no ho és, ens cal alguna cosa que faci un impacte mediàtic, que remogui les idees d'aquesta gent, i els faci veure que sí, que és possible, viable i desitjable.

Aquest impacte mediàtic hauria de ser durant la campanya electoral, cap al final, i faria de catalitzador del vot independentista que a hores d'ara es debat entre l'abstenció i el "vot útil" a CiU. 

No sé com es pot fer un impacte mediàtic d'aquest tipus, potser els companys independentistes que treballen als medis de comunicació poden aportar alguna idea. El que tinc clar és que necessitem alguna cosa que arribi a tothom; a la xarxa, l'independentisme està molt viu, però hi ha molta gent a la qual la xarxa no li arriba, ni la coneix. 

Penso en alguna mena de reportatge, amb personalitats "de pes" dins de la societat catalana, i que expliquin perquè és viable l'estat català, i difós al màxim per tots els medis. Però el mon mediàtic queda lluny del meu àmbit professional i potser no va per aquí la cosa, i cal que les idees les aportin gent que coneix el mon mediàtic.

Per tant, alguna idea per a difondre de manera impactant la viabilitat de l'estat català? 

Independència - Reflexions - Més motius per no votar CiU

Després de la intervenció de l'Artur Mas a TV3, més motius per no votar CiU.

Peix al cove: es queixa que quan el practiquen els bascos es troba be i quan ho fa CiU es critica; encara no ha entès que el que es critica és que després  de 30 anys segueixi amb el peix al cove i malgrat la pèssima situació en que està Catalunya no sigui capàs d'evolucionar i voler més! i a més a més és tan incompetent no en sap treure profit, només cal veure la merda d'estatut que va pactar amb ZP i comparar amb el que n'han tret els bascos.

Fractura social: Diu que país esta dividit al 50% a favor de la independència i el 50% en contra, i que per això ara no toca parlar-ne; a veure, si abans amb el 20% independentista no tocava i ara amb el 50% independentista no toca, quan tocarà? quan sigui el 60%? Llavors ja no farà falta!.  Queda clar que per CiU la independència no toca mai. Perquè sinó, CiU faria alguna cosa per a convèncer la gent que la independència és necessària, sobre tot ara, que amb un 50% a favor, segons diuen ells mateixos, s'està més a punt que mai d'arribar a la majoria suficient

Reforma laboral: Van votar la reforma laboral a canvi de res; diu que per evitar la intervenció de l'economia (espanyola i per tant també la catalana), com si amb l'espoliació del 10% del PIB Catalunya no la tingui ja intervinguda; i tot això en base a una informació que només els polítics tenien; tot i així el PP hi va votar en contra, i CiU a favor, perque? Perquè van desaprofitar l'ocasió de posar els interessos de Catalunya per davant dels de Espanya? Perquè pensen i actuen en clau espanyola!

I aquests han de ser el vot útil de l'independentisme? Au va!

Per tant, el 28N a votar independència. Res de reaccions infantils "si no són com jo vull, no voto". Si vols la independència has de votar independència, encara que les opcions no siguin perfectes. 

Només cal recordar que al votar el que realment s'escull és un representant, per tant de les tres opcions independentistes tria la que creguis que et representa millor, la que reflexi més fidelment el teu pensament.

Que ets llançat i dius el que et sembla i com et sembla, desacomplexadament ? doncs vota  Laporta  ( SCI )

Que t'agrada dir les coses pel seu nom, la veritat per davant, però sempre amb educació i sense despentinar-te? el teu vot ha de ser per Carretero ( Reagrupament ), com jo!. 

I si ni SCI ni Reagrupament et convencen, i vols una opció més clàssica, amb un partit consolidat, llavors encara tens la gent valenta d'ERC.

El 28N vota independència!

Independència - Reflexions - Mercat laboral: "la guardiola"

En el futur nou Estat Català, caldrà adaptar el mercat laboral a les característiques de l'entorn català, el qual es caracteritza per l'abundància de petita i mitjana empresa.

Un dels temes a adaptar serà la protecció del treballador.

Actualment la protecció del treballador, té dues vessants: les indemnitzacions per acomiadament i les prestacions per atur. Les prestacions per atur, de moment ho deixarem per un altre dia.

Les indemnitzacions a pagar actualment per acomiadament són de entre 20 a 45 dies per any treballat, el que s'anomena antiguitat. Aquestes indemnitzacions fan que les empreses, especialment els autònoms i la petita i mitjana empresa s'hi pensin molt a l'hora de contractar treballadors; també fa proliferar la contractació temporal.

Per tal de corregir aquest efecte pervers de la protecció del treballador que l'acaba perjudicant donat que provoca la precarització dels llocs de treball, i desmotiva el canvi de feina per no perdre antiguitat, es proposa que la protecció per acomiadament la gestioni l'administració, de tal manera que el treballador quedi protegit i l'empresa pugui adaptar la seva plantilla a les necessitats del moment sense costos addicionals de tal manera que no hi hagi perjudicis per ningú. El sistema proposat és el de "guardiola" o "motxilla" conegut també com a sistema austríac.

Que és i com funciona la "guardiola"?

La guardiola és un fons que gestiona l'administració, el beneficiari del qual és el treballador; aquest fons és de per vida, i no es perd per canviar d'empresa ni per deixar de treballar; d'aquí el nom de guardiola o motxilla, perquè el treballador "la porta sempre a sobre".

La administració gestiona aquest fons com un fons d'inversió, n'assumeix els costos de la gestió i en garanteix el valor; és a dir, el treballador sempre recuperarà com a mínim el valor equivalent a les aportacions fetes; si, pel motiu que sigui,  el fons perd valor  l'administració aportarà la diferencia per tal de que el treballador no hi perdi.

Com s'aprovisiona la "guardiola"?

Les aportacions a la "guardiola" les fa l'empresa que contracta el treballador, aportant un % mensual fixat per llei (aquest és el punt més important i que genera més discussió a l'hora de posar en marxa el sistema de "guardiola"); també pot fer aportacions voluntàriament el treballador (com a un fons de pensions).

Quan es poden retirar diners de la "guardiola"?

Per poder retirar diners de la "guardiola", cal o bé estar a l'atur, o be estar jubilat; també es poden retirar diners després d'un temps d'haver deixat de treballar, temps fixat per llei, o perquè l'empresa és insolvent i no paga les nòmines. En el cas que el beneficiari mori, el valor del fons passa al seus hereus.

Quin ús se li donaria a la "guardiola"?

L'ús que habitualment se li dona a la "guardiola" és per a substituir la prestació d'atur i la indemnització per acomiadament, tot a l'hora. En el cas del nostre país, crec que no seria recomanable, fer un canvi tan dràstic de cop. Per tant, la proposta seria per a substituir només la indemnització per acomiadament.
L'objectiu és que les empreses puguin contractar treballadors sense por a les indemnitzacions i que els treballadors se sentin segurs amb la "guardiola" creixent dia a dia mentre treballen. Cal recordar que en el mercat laboral català abunden els autònoms i les petites i mitjanes empreses, els quals són molt sensibles als costos associats a la massa salarial i a les possibles indemnitzacions.
L'altre gran objectiu és que els treballadors puguin canviar de feina sense perdre la protecció, el que ara s'anomena antiguitat; quanta gent, especialment els de més de 40 anys no ha renunciat a un canvi de feina per no perdre l'antiguitat? moltíssims; amb el sistema de la "guardiola" el treballador no perd "l'antiguitat" i s'afavoreix el canvi de feina per a millorar la carrera professional, cosa que molta gent ara no ho fa per no perdre "antiguitat".

Com es gestiona el canvi, del sistema actual al sistema de "guardiola"?

D'entrada el sistema de "guardiola" es podria aplicar als "nous primers contractes", és a dir als primers contractes laborals d'un treballador. Aquest seria el canvi més senzill, en quan una persona entra en el mercat laboral, comença la seva "guardiola".
Un cas semblant seria el de la gent que torna a treballar provinent de l'atur. En aquest cas també es posa en marxa la "guardiola" en les mateixes condicions que els que s'han incorporat per primer cop. La raó és que qui està a l'atur en el seu moment ja ha cobrat la indemnització corresponent.
En el cas de la gent que està treballant quan es posa en marxa la "guardiola", a més a més de començar la seva "guardiola", caldrà aprovisionar-la amb un fons inicial proporcional als anys treballats.

Punts conflictius del sistema de "guardiola"

A part del propi sistema en sí, que d'entrada la part treballadora segurament veurà com una forma de disfressar l'acomiadament lliure, i l'empresariat veurà com un cost afegit, per haver d'aprovisionar la "guardiola"; un cop els quedin clares les avantatges del sistema, els punts de conflicte seran el tant per cent a aportar per part de les empreses i l'aportació inicial per a fer la transició d'un sistema a l'altre, i qui ha de fer aquesta aportació.

No és de l'abast d'aquest escrit fer una proposta concreta de com articular el sistema de "guardiola", però, com a reflexió de cara als punts conflictius, es proposa:

• l'aportació mensual feta per l'empresa sigui d'un 5'56 %, que és l'equivalent a 20 dies de sou a l'any
• l'aportació inicial per a la transició al nou sistema de "guardiola" l'aporti l'administració sigui equivalent a 120 dies de sou al 100% de la base reguladora cotitzada
• la transició al nou sistema podria ser opcional per aquells treballadors amb contracte, els quals no s'incorporarien al sistema de "guardiola" fins que no canviessin d'empresa, ja sigui per iniciativa pròpia o després de passar per l'atur

Per a poder debatre tot això ens cal una eina molt important: tenir un Estat Català. Sense un estat propi no podem pensar en tenir una legislació laboral i uns mecanismes de protecció que s'adeqüin a les nostres necessitats. A les properes eleccions cal anar a votar i votar independència.

Independència - Reflexions - #votaindependencia

Piulades #votaindependencia

A la part dreta hi teniu el visualitzador de piulades per a #votaindependencia.

Independència - Reflexions - Eleccions

S'acosten les eleccions, i cada cop hi ha més enquestes publicades.

Segons les enquestes, l'independentisme té dos enemics a batre:

• L'abstenció
• El "vot útil" a CiU

L'abstenció

Malgrat que tot sembla indicar que l'independentisme creix, i que a les enquestes on es pregunta independència Sí o No, hi ha un 48% pel sí i un 41% pel no, quan ens fan enquestes en que es pregunta si s'anirà a votar i a qui es votarà, resulta que els vots per l'independentisme no creixen, i sembla que bona part es quedaran a casa, o votaran en blanc o nul.

Sembla ser que el desencant per no tenir una única candidatura és el motiu principal per a no anar a votar; el raonament és simple i simplista: "si no hi ha unitat dels independentistes no voto". 

Ja hi ha hagut prou anàlisis fets per gent més competent on s'ha deixat clara la immaduresa d'aquesta reflexió. Aquesta immaduresa no es cosa d'ara, fa temps que davant d'un problema hi ha gent que diu "algú hauria de fer ..." i no fa res, només criticar.

Com que de totes maneres, cal mobilitzar també aquest vot independentista potencial, i pensar com incentivar-los per anar votar.

Jo només els puc fer una reflexió: voteu una de les opcions independentistes; voteu aquella a la que us sentiu més proper, o aquella que segons la vostra opinió hauria d'haver liderat la "unitat", però voteu-ne una; penseu que com més votem independentista més ens acostem a l'objectiu: La Independència. I per aquest objectiu, val la pena fer l'esforç de votar, encara que l'opció escollida no sigui la única ni del tot satisfactòria. 

I sobre tot cal anar votar independentista, perquè cada abstenció és un vot per La Unitat amb Espanya. Realment voleu això?

El vot útil a CiU

Una altra part de la gent que vol la independència, segons sembla, votarà CiU, perquè ho considera un vot útil.

Be, no sé en que pensen quan diuen "útil"; només se m'acut que vulguin assegurar-se que no es repetirà el tripartit. Analistes competents ja han demostrat que no cal votar CiU per evitar el tripartit; votant independència  (qualsevol de les opcions que no sigui ERC) assegura que no hi haurà més tripartit.

Queda poc temps per convèncer aquest votants "utilitaris". Si amb tot el que s'ha dit des d'abans de l'estiu fins ara, encara pensen votar CiU, només puc fer que demanar-los que no es quedin a mitges. 

Tot aquell independentista que pensi en votar CiU que no es limiti simplement a votar-los, que s'afilii a CiU i que des de dins treballi per a portar aquesta coalició cap a l'independentisme de veritat. Al menys així, el seu vot "útil" servirà per alguna cosa.

De totes maneres, l'enquesta de veritat el 28N.

Independència - Reflexions - Curiositat

Fa poc temps, me'n vaig donar compte que des de que hi ha eleccions al Parlament de Catalunya, el partit que jo he votat, ha entrat al Govern.

Això vol dir que a les eleccions del 80, 84, 88, 92, 95 i 99 vaig votar CiU.

Al 2003 i al 2006 vaig votar ERC.

A les properes eleccions votaré Reagrupament. Vol dir això que Reagrupament entrarà al Govern?
Tan de bo, això voldria dir que es declararia la independència .