Quins interessos defensa el Duran?

Quan fa la seva activitat parlamentaria, a qui defensa en Duran?

Ell diu que defensa Catalunya, i els interessos dels catalans, però els fets indiquen que principalment defensa els interessos d'alguns catalans i els propis.

Una de les activitats del Duran al “Congreso” ha estat la negociació de disposicions addicionals a les lleis que es tramitaven en les quals s'hi afegien clàusules que molts de cops no tenien res a veure amb la llei però que responien als interessos dels “clients” del Duran.

Ara el Duran està nerviós porque pot perdre els “clients”. La majoria del PP que tothom veu a venir, farà que el seu paper al “Congreso” sigui intranscendent i la “competència” li està prenent el “mercat”. La Sanchez-Camacho ja fa uns dies que va recorrent despatxos de Barcelona recordant que si volen alguna cosa de Madrid han de parlar amb ella.

I després estan els “assumptes propis”. Per exemple, perquè el Duran va votar a favor d'ajudar a les concessionàries de les autopistes de Madrid sense obtenir res a canvi? Res per Catalunya i els catalans, clar.

El seu paper a Madrid també ha estat implícitament criticat per l'Artur Mas que l'altra dia, al Parlament, va dir que els precedents de negociació amb Madrid no eren gaire bons. No cal recordar que ha estat Duran qui les ha dut ha terme; ell mateix en presumeix.

Finalment, Duran ha tornat a insistir en que el que convé ara, és que a Espanya hi hagi un govern d'unitat, i es torna a oferir per ser-hi. Pot un independentista votar un individu que anteposa Espanya abans que res? 

Per tant, el votant de CiU amb sensibilitat nacional, sobiranista, fins i tot independentista, quins motius té per votar la candidatura encapçalada per Duran? A part de la disciplina de vot, cap. Amb unes enquestes que prediuen la victòria del PP encara que a Catalunya no tregui ni un diputat, cosa altament improbable, el paper de CiU a Madrid serà inútil. En aquest context, aquests votants de CiU poden votar tranquil·lament una altra opció, ja que no afectarà a les possibilitats de CiU a Madrid.

Quina opció? Només n'hi ha una, la coalició ERC-Reagrupament-CatalunyaSí. Seran testimonials a Madrid, però donaran fe de la voluntat catalana de dir adéu a Espanya i començar a preparar el “divorci amistós”. I en clau de partit, serà un missatge clar de rebuig al Duran que haurà de portar a CiU a trobar un altre líder que representi millor la sensibilitat sobiranista que hi ha a CiU.

Discrepàncies de vot

Actualment segons l'enquesta del CEO, el 45% de catalans votaríem sí a la independència, mentre que només un 24% votaria no; la resta es reparteix entre abstenció i vot en blanc.

Per altra banda, la mateixa enquesta, diu que a les eleccions el vot majoritàriament es repartirà entre formacions declaradament no independentistes entre les quals cal incloure CiU que juga a l'ambigüitat ja que no diu no a la independència però diu que encara no toca.

Perquè passa això? Com és possible que havent-hi un 45% disposat a votar sí en un referèndum per la independència, després no siguin els partits obertament independentistes els que guanyin les eleccions?

Aquesta manca de comprensió del comportament de la gent, és paral·lel a la pobresa de la majoria dels debats i anàlisis polítiques que es fan, en general però molt especialment en l'àmbit independentista.

Possiblement sigui per una crisi de creixement, perquè fins fa poc el mon independentista no tenia cap possibilitat de res, i això feia que qualsevol postura fos vàlida, i es pogués pontificar sobre tot sense problemes donat que mai s'havia de contrastar amb la realitat. Això ha donat peu a una sèrie de mites independentistes, alguns d'ells bastant “friquis”, que ara que és el moment de fer política de debò queden en evidència. Només cal veure tota la sèrie de condicions que posen alguns per a considerar-te independentista i quant fàcilment et retiren la qualificació d'independentista si no les acompleixes.

Un altre exemple el tenim ara amb la convocatòria de les eleccions del 20N; s'ha produït un debat entre els independentistes de si s'hi havia d'anar o no. Els arguments dels partidaris de no anar-hi són molt pobres o inexistents, i la majoria es basen en la desqualificació dels que opinen el contrari sense ni tan sols intentar rebatre els arguments donats per anar-hi.

Tornant a la discrepància entre votacions al referèndum i a les eleccions, l'explicació que se sol donar és: a diferent pregunta diferent resposta; és a dir, si es pregunta per la votació en referèndum s'obté una resposta, i si es pregunta per les eleccions s'obté una altra resposta. Però això no és més que una altra manera de llegir els resultats del CEO, no és l'explicació del comportament de la gent.

Una altra explicació que es dona a la discrepància entre intenció de vot al referèndum i a les eleccions, és la imatge que es té dels independentistes. En general, se'ls veu com a gent carregada de bones intencions però incapaços de gestionar el dia a dia. Aquesta és la imatge que a CiU li agrada difondre per tal de captar vot independentista, aprofitant la seva ambigüitat. Una mica de veritat sí que hi ha. La gent confiarà més en l'independentisme quan hi vegi més empresaris i executius independentistes.

L'independentisme necessita fer un estudi seriós que expliqui que és el que cal per a que aquesta gent que votaria sí a la independència, voti a partits independentistes. I després actuar en conseqüència, clar.

Una veu interior em diu que potser l'explicació és tan simple, o tan complicada, com que CiU també es presenti com a independentista.

El cercle viciós de l'independentisme

Segons les dades de la tercera onada del 2011 del CEO, en cas de fer un referèndum per decidir la independència de Catalunya, un 45,4% hi votarien a favor i només un 24,7% hi votarien en contra. Cal destacar que un 23,8% no votarien o s'abstindrien. Sense "cuinar" els resultats, com que en un referèndum només es tenen en compte els "si" i els "no", segons aquests resultats, el sí guanyaria amb un 64,8% .

De totes maneres, ara no m'interessa el resultat del referèndum, m'interessa la intenció de vot, d'aquesta mateixa mostra de gent a les properes eleccions del 20N:

CiU	22,60%
PSC	16,30%
PP	10,50%
ICV	5,60%
ERC	5,00%

És a dir, la intenció de votar sí a la independència no  es tradueix en vots a cap partit en concret. El votant està diferenciant clarament el que faria en cas de referèndum i a qui votar pel dia a dia, ja sigui a Madrid o al Parlament.

És un cercle viciós, si no votem partits que convocarien el referèndum (o la independència) no podem votar en un referèndum per a la independència. 
Cal trencar aquest cercle viciós, i per això caldria entendre perquè la gent no vota majoritàriament partits independentistes.  
Es donen diverses explicacions que es resumeixen en dues:

• La manca d'unitat dels independentistes
• L'oferta de CiU d'anar poc a poc, que sembla que convenç als independentistes menys "radicals"

La unitat dels independentistes, entenent per unitat un sol partit o coalició, sembla impossible atès que la independència és un tema transversal, i tal com es veu a l'enquesta del CEO hi ha independentistes a tots els principals partits. Estrictament no cal aquesta unitat, només caldria que arribat el moment, els independentistes d'aquests partits actuessin conjuntament.
Un altre factor que influeix són les elits d'aquests partits que o be són contraries a la independència, o be consideren que encara no toca.
No li veig la solució, però crec que cal seguir fent divulgació de l'espoli fiscal que patim, dels atacs a la llengua catalana, especialment el model de la immersió lingüística, i dels insults i  menys-teniments continuats, que ara ja van des de la jerarquia espanyola de l'església catòlica fins a series d'humor com Aida, passant per declaracions de "pares de la Constitució" com el senyor Peces-Barba.
Per tant, cal que la societat civil segueixi divulgant la idea de la independència, convencent als indecisos, fins que els resultats de les enquestes ja no deixin marge a les elits dels partits per a defugir la qüestió; i també cal que els que ja estem convençuts votem als partits independentistes per tal de que els seus representants aprofitin l'altaveu que representa anar al "Congreso" o al Parlament, per a fer pedagogia de la independència a la població de Catalunya. 
És per això que jo aquest 20N votaré ERC-RCat-CatalunyaSí.