Independència - Reflexions - Fent d'apoderat

Avui, per primer cop, faig d'apoderat en unes eleccions. Soc apoderat de Reagrupament.

M'he presentat sobre dos quarts de nou al col·legi que m'han assignat i he pogut assistir a la constitució de les meses.

El panorama era: CiU presents mitjançant interventors i apoderats, PSC i PP només amb interventors; Reagrupament i Solidaritat amb apoderats, i ni rastre d'ERC.

Amb l'apoderada de Solidaritat hi hagut bona entesa des de l'inici i aquests tràmits inicials de la constitució de meses els hem seguit junts, fins a l'extrem que en una mesa l'apoderada de Solidaritat ha demanat directament una còpia de l'acta de constitució per Solidaritat i Reagrupament. Tot això ens ha portat a parlar de la manca d'unitat entre les nostres respectives formacions i quina pena no haver anat junts. En aquest punt ha intervingut una apoderada joveneta de CiU i ha quedat clar que si fos per nosaltres tres, no hi hauria cap problema en fer una candidatura única per la independència. Llàstima que les coses no siguin tan fàcils.

Parlant amb l'apoderada de Solidaritat ha quedat clar que hi ha qui té interès en dificultar les bones relacions; en concret m'ha explicat que als de Solidaritat se'ls ha dit que els diners de la campanya de Reagrupament la pagava CiU, i s'ha sorprès agradablement quan li he dit que havíem avançat els diners de les quotes per poder sufragar la campanya.

Una mica més tard ha arribat un altre apoderat de Solidaritat, i després de les presentacions, ha preguntat si havíem vist gent d'ERC. Li hem dit que no, i ell ha contestat que tampoc n'havia vist en els altres col·legis que havia visitat; i llavors ha explicat que ell abans era d'ERC. La veritat és que si la manca d'interventors i apoderats d'ERC significa alguna cosa, la patacada d'ERC serà grossa.

Els apoderats de Solidaritat m'han mostrat les instruccions que duien, i eren els únics que se sabien la llei que disposa en quin ordre han d'estar les paperetes a la taula on hi són totes; ni els interventors dels partits grans de la sabien. Aquest nivell de detall m'ha fet pensar en el Lopez-Tena ...

Un cop vist que el col·legi funcionava amb normalitat, he marxat i he anat al meu col·legi electoral a votar. També molta normalitat, i com sempre, algun veí o conegut a les meses electorals. Més tard, cap a quarts d'una he tornat al col·legi on la cosa estava molt animada, tant que es formaven cues a les quatre meses electorals. Un cop comprovat que les paperetes seguien ben col·locades, per a no molestar m'he col·locat en un racó, darrera una de les taules amb els sobres i les paperetes; això ha tingut dos efectes, un, que la gent que no sabia quina mesa li corresponia em vingués a preguntar (suposo que pel distintiu d'apoderat) i l'altre que la presidenta d'una mesa em digués que havia de canviar de lloc perquè algun votant s'havia queixat de la meva presencia al costat de la taula; com que no volia polèmiques li he fet cas i m'he posat a circular per la sala, revisant les cabines i les taules amb les paperetes; és a dir, que encara se m'ha vist més, però ara ja ningú es podia queixar. Està clar que hi ha gent a qui la presencia de Reagrupament molesta.

Mentre passava tot això, ha vingut l'apoderat d'Escons en blanc, i com abans amb la gent de Solidaritat, hem confraternitzat ràpidament (sembla que ser apoderat i d'un partit sense presencia parlamentària crea una mena de germanor). Aquest apoderat tenia la missió de revisar que tots els partits petits tinguessin les paperetes a les taules; hem comentat el desenvolupament de la jornada fins ara, i hem estat d'acord que tot funciona amb total normalitat i que a tots els col·legis on havia anat totes les paperetes estaven al seu lloc.

I fins aquí, a les 13:30. Més tard actualitzaré aquest post de la jornada d'apoderat.

Continuació ...
A les 19:30 he anat al col·legi electoral per poder assistir al recompte. És un procés llarg i pesat i a més a més ple de paperassa fins a les 22:00 no he marxat. El pitjor però ha estat la decepció. No pels resultats del col·legi electoral que ja me'ls veia venir, sinó el resultat general de Reagrupament; pensava que almenys a Girona, el Carretero tindria escó. Però ha quedat clar que si no ets mediàtic ni surts per la TV ho tens molt fotut per a que la gent et tingui en compte.
La part positiva ha estat la bona harmonia amb apoderats d'altres partits, en especial SI i CiU; per cert tots els de CiU que m'he trobat diuen ser partidaris de la independència, potser que li facin arribar el missatge al Mas, a veure si se n'adona.

Ha estat interessant fer d'apoderat, m'ha permès conèixer una part del funcionament democràtic del país que no coneixia, i alguna anècdota, com la papereta nul·la que duia un paper escrit amb impressora làser on hi deia "SOIS TODOS UNA MIERDA"; suposadament el "TODOS" es referia als partits, no crec que anés dirigit als membres de la mesa, els quals, per cert, als fet riure una estona.

En fi, punt i final. Ja hi haurà temps per analitzar els resultats i prendre les decisions que correspongui.

Independència - Reflexions -El vot inútil a CIU

M'he llegit el programa electoral de CIU i no parla d'independència Catalunya. Per a assegurar-me, l'he processat amb eines informàtiques i no hi he trobat cap referència a la independència de Catalunya.

A més a més, com a oferta a l'electorat és un document bastant fluix, ja que les actuacions de govern proposades les barreja amb  bones intencions,  declaracions de principis, i reclamacions al govern de Madrid. Moltes de les actuacions proposades són "estudiarem", "apostarem", "buscarem", "demanarem", "reclamarem", és a dir, no defineixen actuacions de govern sinó, per una banda,  intencions i per l'altra posen de manifest la supeditació de Catalunya al poder central d'Espanya, al qual pensar "demanar" i "reclamar".

Dins del programa podem veure alguns apartats a tall d'exemple de com és un programa de partit autonomista, i on no hi ha cap full de ruta cap a la independència:

Apartat 1.1.1 Família, diu que incrementaran els ajuts,  com es pagaran aquest ajuts? El pressupost de la Generalitat és deficitari, si es donen més ajuts, hi haurà més dèficit.

Apartat 1.4 Immigració. Com que les competències són de l'administració central, proposen la "reivindicació permanent del traspàs de totes les competències en matèria d'immigració" . Cap explicació de com faran la reivindicació ni del que faran quan els neguin el traspàs.

Apartat 1.5 Esports. Els reconeixement internacional de les seleccions el posen en "l'horitzó", parlen d'impulsar aquest reconeixement, però a l'hora dels fets només menciona que "redimensionarem els enfrontaments amistosos de les nostres seleccions"; ambigüitat total ja que redimensionar tan pot significar augmentar com disminuir el nombre d'enfrontaments.

Apartat 2.1.2 Treball. Apareixen  un munt de paraules d'aquest estil: "treballarem, reclamarem, proposarem, demanarem", que reflecteixen la trista realitat que les competències reals són de l'administració central, i altre cop cap explicació del que faran quan no atenguin els seus treball, reclamacions, propostes i peticions. 

Apartat 2.1.4 Política fiscal. diu: "La nostra acció en matèria fiscal davant del Govern espanyol anirà dirigida ..." La gran proposta del partit que diu que primer l'economia i després la nació, tot i ser nacionalista, és fer accions davant del govern espanyol, i no s'explica quines accions seran, suposo pel que hi ha escrit, que demanaran el no-increment de l'IVA, incentius fiscal per families i empreses (IRPF i societats); tampoc explica que faran si les accions no tenen èxit. 

Apartat 2.2.1 Industria. Mantindrem l’esperit i la base industrial ... Com? Sense recursos propis tot aquestes bones intencions es quedaran en res, i no són més que verbositat per omplir programa.

Apartat 3.1 Autogovern i dret a decidir. D'entrada la definició és "defensem el dret a decidir sense

més límit que el que marqui en cada moment el poble de Catalunya ..."; que vol dir això? que es farà un referèndum per saber si es pot fer un referèndum? com se sap quins límits marca el poble de Catalunya? I com defensaran el dret a decidir? Les competències pels referèndums les té Madrid.

Apartat 5.2 Universitats Fa un predicció: "aconseguirem el traspàs de les beques..." o dit d'una altra manera, venent la pell de l'ós abans de caçar-lo. 

Apartat 7.1 Regeneració Política. vincula la seva llei electoral (apartat 7.3) al territori i no a la regeneració democràtica. Barreja desitjos i actuacions

En quant al finançament, a l'apartat 3.1 es diu "Situem com una de les primeres prioritats d’aquest dret a decidir la gestió plena dels nostres recursos econòmics a través d’un model de finançament propi, com ho és el concert econòmic"; fixem-nos que l'objectiu és "un model de finançament propi" i que el concert econòmic hi apareix com exemple o comparació, ja que així ho indica la conjunció "com", és a dir, no prometen el "concert", serà que també ells saben que no és possible. I a més a més, a l'apartat 7.2 dedicat a l'administració propera,  preveu l'ús del "confirming" per a pagar! Si mireu les característiques del "confirming" veureu que una de les ventatges per a la Generalitat serà: "Mejora su imagen ante sus proveedores al estar avalados sus pagos por una institución financiera". 

Aquesta és la proposta d'un partit nacionalista que vol recollir vot independentista? A més a més, hi hagi el model de finançament que hi hagi, no impedirà que PP, C's, "defensor de su pueblo", etcètera puguin plantejar recursos judicials, i d'això no en diuen res.

En tot el programa de CiU les 81 mencions a la paraula estat volen dir "Espanya". Com lliga això amb l'idea d'independentisme que insinuen amb les estelades en els seus vídeos? Jo crec que lliga millor amb les declaracions d'espanyolitat del Duran Lleida.

En fi, que un cop llegit el programa, queda clar que per l'independentisme, votar CiU és un vot inútil. I si les estelades dels seus videos i les declaracions d'alguns convergents us fan venir dubtes veieu aquest vídeo on ells mateixos (CiU) deixen clar que CiU no és independentista.

CIU  té por del vot independentista i per això els "seus" articulistes demanen el vot "útil" dels independentistes, fent articles per convèncer que no hi ha res a fer ara, que "ara no toca", que primer l'economia.

Si heu llegit fins aquí espero que us hagi quedat ben clar que el vot per CiU és el vot inútil.

Independència - Reflexions - La censura dels blocs electorals

Després de les eleccions estaria molt be que TV3 faci un reportatge sobre els blocs electorals, que mostri com són una forma de censura i com violen el dret a la informació dels ciutadans, ensenyant com estan obligats a donar informació d'uns actes i se'ls prohibeix informar d'altres, malgrat tenir tanta o més presencia de públic i per tant tant o més interès informatiu.

En aquests mateix reportatge seria bo que informessin del nombre de militants de cada formació política, del seu finançament (o manca de transparència de com es financen), dels préstecs que tenen i amb quines entitats, etc.

Seria una manera molt més interessant de tornar-s'hi, que no pas, l'advertència de que no signen la informació.

De passada podrien proposar una fórmula alternativa als blocs; segur que els bons professionals de TV3 en poden proposar una de bona.

Independència - Reflexions - Seny i Rauxa al Parlament

El caràcter català té dues vessants: el seny i la rauxa. Tots dos formen part del caràcter català. No es pot entendre un sense l'altre.

L'independentisme també té aquestes dues vessants: Reagrupament és el seny, Solidaritat és la rauxa, representades pels seus respectius líders: Carretero i Laporta.

No és que ho digui jo, Solidaritat s'atribueixen ells mateixos la rauxa, i Reagrupament parla de seriositat, que podem considerar l'equivalent al seny. És a dir els dos rols queden ben repartits i assumits per cada una de les organitzacions. 

Cal que el seny i la rauxa entrin al Parlament. Que cadascú triï l'opció amb la que se sent més propera, i voti.

Jo soc més del seny, votaré Reagrupament. Qui se senti arrauxat, que voti Solidaritat. 

Però que cap independentista es quedi a casa el dia 28 i tots plegats votem a favor de la independència.

Independència - Reflexions - 10 mentides per demanar el vot per CiU

En aquest blog hi ha 10 mentides per a demanar el vot per CiU. El blog suposadament és sobiranista, com podeu veure si hi aneu.

Enumero les mentides i després les comento:

1. Perquè no s’hi val a badar. El 28N hi ha molts vots possibles però es tria només entre dues opcions. O Mas o Montilla.
2. Perquè es tria entre un President que vol la independència i es compromet a engegar un procés d'emancipació seriós i madur o un President que creu en Espanya i es declara explícitament antiindependentista.
3. Perquè la història recent demostra que qualsevol vot que no vagi a CIU és un vot, actiu o passiu, per un tercer tripartit.
4. Perquè la sobirania es construeix governant bé, guanyant el joc de les competències en competència, i el prestigi de l’autogovern no aguantarà quatre anys més de d’inoperància i desgovern.
5. Perquè a ERC se li han acabat els arguments. Si en 7 anys el PSC no ha sabut plantar cara al PSOE i posar-se al costat del país ja no ho farà.
6. Perquè una legislatura centrada en el concert econòmic és el que convé. Frenar la sagnia fiscal i jugar-hi com a factor de cohesió nacional i lligam de país.
7. Perquè la Generalitat necessita les mans lliures a Madrid per pactar a dreta i esquerra segons convingui.
8. Perquè potser calia un canvi després de 23 de governs Pujol i potser era un actiu per al país que un català nascut a Andalusia fos President de la Generalitat però ara ja no hi ha més potsers.
9. Perquè el PSC necessita repensar la seva fidelitat al país, la relació amb el PSOE i la seva invisibilitat a Madrid. I només ho farà des de l'oposició.
10. Perquè el moment demana un lideratge de país estable i fort i només CIU el té a l’abast.

Resposta a les mentides:

1. no són eleccions presidencials, i si CiU no obté majoria, no vol dir que Montilla repeteixi, dependrà dels pactes post-electorals
2. si Mas vol la independència que ho posi clarament al programa de CiU. Volen captar vots independentistes!
3. és una suposició interessada, i si el vot va cap a RCat o SCI? Volen fer por amb el tripartit
4. la sobirania no es construeix, la sobirania s'exerceix, i per exercir-la cal declarar-se independents. És una altra excusa per instal·lar-se al poder
5. veritat a mitges, aquest argument també val per a votar a qualsevol altre. Un altre cop volen captar vots independentistes!
6. suposició molt ingènua després de la sentencia del TC sobre l'estatut, en concret l'apartat de finançament. Una altra excusa per instal·lar-se al poder fent veure que fan alguna cosa de profit pel país
7. una altra suposició molt ingènua; qui els ha dit que Madrid voldrà pactar? estant suposant que PP o PSOE  necessitaran CiU i només CiU a les eleccions del 2012; molta suposició, i a més a més, la sentencia del TC seguirà impedint res que s'assembli a un "concert"
8. fum; això és només fum, per no dir res. Una mena de mea culpa pel pacte CiU-PP del darrer govern de CiU.
9. el PSC pot anar a l'oposició encara que no guanyi CiU; altra cop volen fer por amb el tripartit
10. lideratge per a fer què? per a gestionar l'autonomia? també ho podria fer el PP + C's. Una excusa més per instal·lar-se al poder.

Que no t'enganyin, si realment vols exercir la sobirania, el 28N vota independència. Vegeu els comentaris que la gent fa al  Twitter . I per entendre la magnitud de la tragèdia de l'espoli fiscal, aneu aquí.

Independència - Reflexions - Partitocracia

Els partits polítics han aconseguit que la població (en general) vegi la política com ells volen: els partits són uns proveïdors que ofereixen un producte polític que els votants (clients) voten (compren).

Això és una perversió de la democràcia, ja que el votant ha d'escollir qui el representa, no quin "producte" li agrada més. La situació actual no és cap sorpresa donat que la nostra democràcia va néixer fa poc i sense tradició; a les primeres campanyes, ja es va veure com s'utilitzaven les tàctiques publicitàries per aconseguir el vot, situació afavorida pel sistema de llistes tancades. Això ha provocat que els votants vegin als polítics molt semblants entre ells (tots són iguals, diuen) de la mateixa manera que es veu molt semblant als fabricants de detergents, tots renten més blanc, etcètera. Alguns articles ja ho han denunciat.

Cal recuperar el sentit original de les eleccions que és elegir els nostres representants. Per això cal una nova llei electoral que afavoreixi la representativitat i que tothom sàpiga quin parlamentari el representa. A veure, quanta gent sap qui anava de número 2 o 3 de la llista que va votar? Les quatre vegades que vaig votar CiU el cap de llista era Jordi Pujol, però ni punyetera idea de qui anava de número 2; en aquells moments tampoc m'importava. Ara, que he comprès l'error que això representa, veig clar que s'ha poder elegir directament els nostres representants, per saber qui són i poder-nos-hi dirigir directament plantejant-li els nostres neguits i queixes. Us heu parat a pensar l'absurd que és que un cop hem votat ja no tenim cap contacte amb els nostres representants? en el supòsit que ens adrecem a qualsevol parlamentari no hi ha cap mecanisme que permeti establir que ell ens representa directament; un exemple, jo voto a la província de Barcelona, per tant qualsevol de les desenes de diputats elegits per Barcelona és representant meu, tant si és del PP, C's, PSC, CiU o ERC. Això és democràcia representativa? No, és partitocracia.

Per tant, cal canviar el sistema, cal anar cap a llistes obertes o demarcacions petites unipersonals.

Les demarcacions unipersonals han de ser-hi per tal de garantir la vinculació del diputat amb els seus electors, més que no pas amb el seu partit. En cas que demarcacions siguin petites però no unipersonals, les llistes obertes són  necessàries per garantir que la darrera paraula la te l'elector i no el partit. També seria admissible un sistema mixt en que a més a més de les demarcacions unipersonals hi hagi diputats elegits segons criteris de proporcionalitat, per elegir aquests diputats les llistes obertes són obligatòries. 

Per canviar tot això, cal anar a votar i votar aquells que proposen la regeneració democràtica. I com que amb la regeneració democràtica no n'hi ha prou per acabar amb l'espoli fiscal cal votar independència .

Si voleu fer un repàs de perquè cal votar independència, mireu-vos aquesta intervenció d'en Joan Carretero (en 3 vídeos) vídeo 1 vídeo 2 i vídeo 3 .

Independència - Reflexions - Full de ruta

Una de les crítiques que es fa a l'independentisme, és que no n'hi ha prou amb dir que es declararà la independència, que cal explicar com es farà. És a dir, explicar el ful de ruta.

Partint del suposit d'un Parlament amb 68 o més diputats disposats a declarar la independència, la gent del Cercle Català de Negocis proposa un full de ruta, que em permeto transcriure a continuació. L'original us el podeu baixar clicant aquí.

Amb la majoria parlamentaria es constituiria el govern que dins de la legislatura promouria la declaració unilateral d'independència. Aquest govern seria un aparell públic protoestatal per assolir la plena sobirania, preparat per gestionar la secessió en totes les seves dimensions.

Estructura del govern que ha d'obrir el procés independentista

• Articular un govern amb una conselleria d’exteriors potent dedicada a crear les complicitats internacionals per al reconeixement del nou estat.
• Un representant especial dedicat a negociar l’ampliació interior amb les institucions de la Unió Europea i la continuïtat de l'adhesió de Catalunya en aquesta organització.
• Un membre de govern encarregat de l’específica tasca de negociar la repartició dels béns i deutes amb l’Estat espanyol i la transferència completa de les competències i dels atributs estatals.
• Un Ministeri de Finances destinat a buscar les fórmules per retenir els recursos (els que ara s’evaporen amb l’espoli fiscal).
• Una cartera amb l’encàrrec de garantir l’autosuficiència energètica del nou Estat.
• Una cartera de defensa i seguretat amb la missió d’assegurar que la decisió de sobirania es pugui exercir en plena llibertat i amb total respecte als drets fonamentals.

Desprès d’haver seguit els passos anterior amb èxit, arriba el moment de fer sobirania:

• Proclamació d'independència, des del Parlament de Catalunya

Un cop fet això comença la negociació amb l'estat espanyol, explicat a continuació:

• Informar a Nacions Unides (ONU) i a la Unió Europea (UE) de la voluntat de secessió del poble de Catalunya.
• Sol·licitar també a aquests dos organismes, ONU i UE, un grup d’observadors internacionals, per garantir un procés net.
• Inici de negociacions amb el govern espanyol, assessorades i protegides per la Unió Europea.
• Preparar un Referèndum per que el poble de Catalunya ratifiqui la decisió del Parlament de Catalunya (si s'escau).
• Negociar i signar tots els tractats internacionals, tan polítics com comercials i especialment el de defensa, del nou Estat Català.
• Preparar la transferència d'informació fiscal a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).
• Gestionar el traspàs de la resta de funcionaris de l’estat espanyol, a la Generalitat, o la seva repatriació dels que així ho prefereixin: Policia Nacional, Guàrdia Civil, personal militar, empleats Correos...
• Negociar quina proporció del deute acumulat per l’estat espanyol li correspon a Catalunya.
• Determinar els fons culturals i artístics que es troben a Espanya,principalment a Madrid, en quin percentatge pertanyen a Catalunya.
• La part proporcional de l'exèrcit espanyol que li pertoca a Catalunya
• Negociar la part dels fons del Banco de España que corresponen a Catalunya.
• Transferència dels fons de reserva de la Seguretat Social que corresponen a Catalunya.
• Adoptar com a referència la Convenció de Viena sobre la successió d’Estats (1983) en relació a la propietat estatal immòbil (edificis, vies de trens, carreteres,...) i també de la propietat estatal mòbil (trens, cotxes, ordinadors,...) que han de passar a l’Estat català.

Finalment, serà molt important gestionar els vincles sentimentals amb Espanya. Aquells catalans que vulguin ser a la vegada espanyols, o qualsevol altra nacionalitat d'origen, ho podran continuar sent mitjançant una fórmula tan senzilla i estesa arreu com la de la doble nacionalitat.

Per tant, no hi ha excusa, el 28N VOTA INDEPENDÈNCIA!

Independència - Reflexions - Que passaria si CiU fos independentista?

El que vull dir és: que passaria si CiU apostés clarament per la independència?

Realment creuen, els responsables de CiU, que els seus votants deixarien de votar-los? potser sí que algun s'espantaria i no els votaria, però no crec que es passessin al PSC o al PP, com a molt s'abstindrien, i per altra banda, es compensaria de sobres amb els independentistes descontents amb ERC; és per això que ara parla del "concert econòmic", per captar-los.

Quan CiU parla d'immaduresa per la independència, està parlant dels seus votants, llavors perquè CiU no fa pedagogia de la independència entre els seus?

Algunes de les conseqüències si CiU fos independentista: 

• si CiU fos independentista, en comptes de "concert econòmic" proposaria el seu full de ruta i el seu compromís per a la independència 
• si CiU fos independentista, el 28N hi hauria una majoria al Parlament que ens permetria iniciar el procés d'independència 
• si CiU fos independentista, s'acabaria el patir pel català
• si CiU fos independentista, s'acabaria l'espoli fiscal
• si CiU fos independentista, s'acabaria el dèficit d'infraestructures de Catalunya
• si CiU fos independentista, Barcelona seria capital de veritat, visible a tot el mon
• si CiU fos independentista, l'organització territorial de Catalunya la resoldríem sense haver de demanar permís a ningú
• si CiU fos independentista, no hauríem de demanar tenir seleccions nacionals
• si CiU fos independentista, les "majors" no posarien pegues a distribuir les pel·lícules doblades al català
• si CiU fos independentista, la polèmica per les "corridas" i els correbous s'hauria resolt al Parlament i prou
• si CiU fos independentista, cap tribunal de fora ens diria que podem fer, ser o sentir, ni ens retallaria les nostres lleis i llibertats
• si CiU fos independentista, seriem LLIURES.

Independència - Reflexions - Abstenció inutil

L'abstencionisme és una inutilitat. Tot i que l'abstenció és una opció legítima, davant d'aquestes eleccions del 28N, abstenir-se no és cap opció, és una acció inútil, és un posicionament, però a les eleccions els posicionaments, si no van acompanyats de vots no serveixen per a res.

L'abstencionisme és una actitud antiquada; és a dir, la idea que hi ha al darrera de l'abstenció al 28N fa tuf a passat, a formes de lluita anti-franquista, quan es feien posicionaments perquè no es podia fer res més; és l'actitud de gent ancorada en el passat, que no s'adiu gens amb la societat en xarxa d'avui dia.

L'abstencionisme és una manca de compromís, no es fa res i en canvi es demana als altres que ho facin tot; no es va a votar perquè no hi ha cap opció que els agradi, però no col·laboren de cap manera per tirar endavant cap opció; l'abstencionisme s'oblida que la democràcia és participació, i a part de votar també es pot participar presentant-se a les eleccions, treballant per una opció, promovent coalicions, etcètera. 

L'abstencionisme és la posició fàcil del que mai s'equivoca perquè no fa res; només critica sense aportar solucions, i a més a més reclama que "algú" aporti la solució.

L'abstencionisme és vendre fum, com tots els posicionaments que no van acompanyats d'acció; l'endemà de les eleccions, per més alta que sigui, l'abstenció no influeix en res, només valen els vots, i és en funció dels vots emesos que es compondrà el Parlament.

L'abstencionisme és una manca de realisme, ja que el sistema és com és i per tant, o es fa una revolució per canviar-lo, o es treballa amb les eines que dona el propi sistema: eleccions, vots, campanya electoral, etcètera.

L'abstencionisme és una rebaixa del cost dels escons per als unionistes i autonomistes, ja que com menys vots hi hagi menys vots necessitaran els unionistes per obtenir escons, i a l'inrevés, com més vots independentistes més car, més vots necessitaran; llegiu que en diu el  Xavier Mir.

Unes consideracions més.

Votar CiU és, des del punt de vista independentista, una mena d'abstencionisme, ja que CiU no planteja de manera clara la independència, ni l'espanyolisme; el vot a CiU és una forma de ni-ni; ni es vota independentisme, ni es vota espanyolisme.

Per animar-vos, mireu  el lip dub per la independència, segur que us anima i el 28N aneu a votar, perquè com deia la meva avia, "a casa no t'hi porten res", si volem la independència, hem de "sortir a buscar" la independència; per tant el 28N no et quedis a casa, surt a votar independència. Tens 3 opcions, les 3 són vàlides: ERC, Reagrupament, i Solidaritat.

Jo votaré Reagrupament, però si no us convenç podeu votar Solidaritat que també proposa la Declaració Unilateral d'Independència, i si això no us acaba de fer el pes, voteu ERC; l'objectiu és 68 diputats independentistes.

Segueix el #votaindependencia al Twitter i el 28N vota Independència.

Independència - Reflexions - Que passa si no votem independència?

Que passarà si el proper 28 de novembre no votem independència? 

Els analistes plantegen diferents escenaris, però el més probable, especialment si no votem independència és que CiU tindrà majoria absoluta, i governarà en solitari.

Que significa això? Doncs més autonomisme, com a mínim 4 anys ja que CiU no es planteja cap referèndum durant aquesta propera legislatura. I per tant tots els problemes que tenim seguiran; a continuació uns quants dels que tenim:

• Espoli fiscal. Les balances fiscals quan es van publicar indicaven uns 17.500 milions d'euros de pèrdua per a Catalunya (xifra molt important encara que per sota dels càlculs que parlen de 22.000 milions), no va passar res, seguim igual.
• No hem assolit el reconeixement com a Nació que es pretenia amb l'Estatut
• L'única sobirania resideix en el Parlament espanyol i, per tant, Catalunya no pot tenir competències exclusives
• El TC ha deixat clar que Catalunya no pot tenir un sistema de finançament diferent de les 17 comunitats autònomes de règim comú
• Els catalans a Espanya som com els alemanys a Europa, però mentre als alemanys se'ls reconeix el seu esforç, a nosaltres ens maltracten, ens insulten i diuen que ens ho volem quedar tot
• Els nostres recursos els decideix sempre l'únic òrgan sobirà que existeix, el parlament espanyol, per mitjà de la LOFCA
• Els catalans -- encara que anem units -- sempre serem minoria a Espanya
• El TC ha dit que l'única llengua obligatòria a Catalunya és l'espanyol
• El nostre idioma no pot ser preferent mai; en tot cas, si n'hi ha un de preferent, serà el castellà

Tot això i més, continuarà si no votem independència. I no serà culpa dels "altres" el que ens passi. Serà culpa nostra per a fer confiança a uns polítics que en el millor dels casos van "amb el lliri a la ma" pensant-se que n'hi ha prou amb dir "volem el concert i com que a Catalunya tenim majoria ens l'heu de donar". Mare de Déu! com es pot ser tan ingenu! el mon no funciona així. Per tant, si votem aquesta mena de polítics tindrem el resultat lògic: 4 anys més de frustració i declivi nacional (autonomisme de règim comú). Personalment no crec que siguin tan ingenus, crec que simplement ja els va be seguir com fins ara.

I de que servirà si votem independència? En el cas d'obtenir majoria absoluta està clar, declarar la independència i començar el procés transitori corresponent. Però també seria ingenu pensar que el 28N s'obtindran 68 diputats independentistes; llavors què? doncs llavors, si votem independència el que hi haurà és una colla de diputats  treballant durant els 4 anys de legislatura per a defensar tot el que es pugui i en la mesura que el Parlament (de nyigui-nyogui) permeti, i sobretot, preparar el país per a que en les següents eleccions els diputats independentistes siguin majoria, i fins i tot els votants de CiU ho vegin clar que només hi ha una solució: INDEPENDÈNCIA!!!.