Les "autonomies" han arribat al final del seu recorregut.
En el fons, amb l'entrada a la Unió Europea ja van quedar sentenciades, ja que conforme l'administració central anava cedint competències "cap amunt" a Europa i "cap avall" a les autonomies, s'aprimava (o hauria d'haver-se aprimat). Personalment pensava que el camí seria aquest: l'administració central s'aprimaria fins a ser només una corretja de transmissió entre Europa i les autonomies, i arribat aquest punt, Catalunya i Euskadi, molt probablement, farien un pas endavant i es convertirien en estat dins la Unió Europea, i la resta d'España, probablement desmuntaria les "autonomies" i es recentralitzaria.
Com es veu, el pensament era massa "naïf"; d'entrada l'administració central no es va aprimar; malgrat les transferències d'atribucions a les "autonomies" va mantenir els ministeris redundants, com el de cultura. En seguida es va veure que malgrat ser un estat "descentralitzat" i tenir una càmera territorial, el Senat, per a les eleccions europees España es va constituir en un únic districte electoral. I no només les eleccions europees es van "centralitzar", en tot allò que l'administració central podia decidir sempre decidia pel model centralista; exemples: la primera concessió de canals de TV, malgrat existir les televisions autonòmiques de Catalunya, Euskadi, etc, es va fer a nivell "nacional", és a dir espanyol, de manera que l'espai televisiu mostrava clarament l'esperit centralista d'España. D'exemples n'hi molts més, potser el més sagnant, pel cost, és la xarxa de trens d'alta velocitat on s'han fet línies que tindran una explotació deficitària pel poc volum de passatgers que portaran, i que la única justificació que tenen és que comuniquen amb Madrid.
Ara, amb l'excusa de la crisi, han decidit acabar amb tot això. El PP ho diu clarament (cosa d'agrair) i el PSOE ho fa mentint, dient que volen col·laboració i coordinació de l'administració central i les "autonomies" i entre "autonomies". Dic que menteixen perquè si apliquen aquests criteris de col·laboració i coordinació, on queda l'autonomia? Si miren el diccionari de la seva RAE, veuran que autonomia vol dir entre altres coses que qui la té no depen d'altres, i que es regeix per normes i òrgans propis.
Com deia, tant PP i PSOE (això inclou el PSC) han decidit liquidar les "autonomies".
Per tant, quina és l'alternativa? Els independentistes ho tenim clar: la independència. Però no tothom pensa igual. La coalició majoritària, CiU, no té una opinió clara, i oficialment segueixen pensant que encara no toca. Això, però, podria canviar, una de les persones més importants del nacionalisme català, Jordi Pujol, ha dit que l'alternativa podria ser la independència . És important que ho digui en Jordi Pujol, perquè, per una banda, s'ha passat molts anys menystenint aquesta alternativa, i per altra banda, molta gent que vota CiU, si veu que Pujol no descarta la independència, començarà a pensar-hi seriosament. Per això les presses del PP (Alejo Vidal-Quadras) i del PSOE (José Montilla) per atacar-lo i desqualificar-lo.
Que cal fer? Cal donar la màxima màxima difusió a la idea de que la independència és possible.
Aquesta difusió ha de tenir dues línies, la difusió nacional, i la difusió internacional.
Difusió Nacional
Entre tots en d'aconseguir que la independència sigui un tema de debat popular; la situació ideal seria que se'n parlés sovint en els medis de comunicació de masses, especialment la TV. Aconseguir-ho és difícil, però tots hi hem de col·laborar en la mesura que ens sigui possible. A part de difondre els motius per a la independència, com els estudis sobre el dèficit fiscal del Cercle Català de Negocis o el documental d'aquest noi, Francec Girò, Pròxima estació independència , cal parlar també de com es faria aquest procés d'independència i com afectaria aquells temes que preocupen i poden preocupar a la gent. Jo proposo, com a primera llista de temes a tractar aquests:
- ciutadania, qui serà català? que passarà amb els vulguin seguir sent espanyols? i la immigració? etc.
- atur i pensions, es mantindrien les prestacions? es respectarien les cotitzacions? com es faria això possible? com es podria millorar?
- bancs (i caixes?), el sistema financer, com seria? que passarà amb els diners i actius que ara estan en mans dels bancs espanyols?
- justícia, com ens ho farem si la majoria de jutges i funcionaris continuen sent espanyols? i si marxen?
- lleis, quines lleis continuaran vigents i quines no? com s'evitarà la inseguretat jurídica?
- Unió Europea, ens en poden fer fora?
- sistema sanitari, es podrà mantenir? com? es podrà millorar?
- funcionaris de l'estat espanyol, jutges, notaris, policies, "guardies civils" i militars, etc, que passarà amb ells? hauran de marxar? i si es queden, en quina situació?
- registres civils, mercantils, de la propietat, de darreres voluntats (testaments), que passarà? alguns estan centralitzats com es recuperarà la informació? quines alternatives hi ha?
- hisenda, com serà la fiscalitat catalana? les grans empreses espanyoles que operen a Catalunya, pagaran impostos a Catalunya? com?
- idioma oficial, a part del català, ho serà també l'espanyol? pels tràmits administratius, per facilitar la vinguda d'inversors estrangers, ho podria ser també l'anglès?
- boicot, com es pot pal·liar el més que probable boicot espanyol als productes catalans? ajudes i subvencions a les empreses afectades?
- energia i comunicacions, ens poden deixar sense gas i electricitat? ens poden tallar l'accés internacional de telefonia i d'internet? quines alternatives hi ha?
- administració local, que passarà amb les diputacions i consells comarcals? continuaran? qui assumirà les seves competències?
Hi ha molts més temes, la llista no pretén ser exhaustiva, només una primera aproximació. L'objectiu és parlar obertament de tot allò que comporta la independència i fer que la gent li perdi la por, i deixin de pensar que és impossible i que no ens deixaran ser-ho. També ha de servir per a que quan qualsevol digui que la independència és impossible, automàticament se li pregunti el perquè.
Difusió Internacional
L'altra gran línia d'actuació ha de ser la internacionalització de les aspiracions catalanes. Aquí també cal que tothom que pugui hi posi el seu granet de sorra. Actualment hi ha gent com els del Col·lectiu Emma que es dedica a respondre i rebatre les informacions esbiaixades sobre Catalunya que apareixen a la premsa internacional; però tot i ser una feina imprescindible, és un feina reactiva, és a dir s'actua com a reacció a la publicació d'informació sobre Catalunya. Ens cal ser coneguts per nosaltres mateixos, com quan la prohibició dels toros que varem ser noticia a tot el mon. Els objectius mínims a aconseguir són:
- Reconeixement internacional, és a dir, que els medis internacionals, identifiquin i parlin de Catalunya com a nació que vol ser independent, no com fins ara que ens consideren una regió d'España.
- Teixir trama de relacions amb gent important en l'àmbit internacional que es posicionin a favor nostre. En aquest tema en Jordi Pujol segur que podria col·laborar-hi, ja que ell va fer moltes coneixences.
En definitiva, molta feina a fer i poc temps. Ja estem veient com PP i PSOE volen recentralitzar España (encara més). Si apliquen tot el que proposen, les autonomies tindran tan poca raó de ser, que el següent pas serà eliminar-les, que és el que realment volen, i si les eliminen encara ho tindrem més difícil.
Espavilem-nos que el temps s'acaba.
Espavilem-nos que el temps s'acaba.
