Finançar la independència

Tan bon punt Catalunya prengui la decisió ferma d'independitzar-se, el govern espanyol deixarà de transferir fons a la Generalitat. Per tant, des d'aquest moment fins a que funcioni plenament la Hisenda caldrà tenir una font de finançament assegurada.

Per tant a més a més de buscar suport internacional per al reconeixement de l'Estat Català, caldrà buscar suport financer que permeti cobrir l'impasse entre ser dependent de les transferències d'un govern central a ser autosuficient recaptant tots els impostos.

Aquest suport financer ha de permetre el funcionament del dia a dia, especialment pagant nòmines, pensions i prestacions; també ha de servir per fer les inversions necessàries per a bastir el sistema de recaptació d'impostos de la Hisenda catalana. En el cas de les prestacions i pensions seria molt interessant aprofitar per apujar-les, encara que sigui un increment petit, i així que es noti des del primer dia les avantatges de ser independents.

Aquest finançament es podria fer amb algun mecanisme similar a una pòlissa de crèdit, de la que la nova administració catalana aniria disposant fons conforme les necessitats del moment, i que s'aniria retornant quan la Hisenda comencés a tenir ingressos (impostos, emissions bons, etcètera).

Ara cal veure qui farà aquesta feina de buscar suport polític i financer. Hauria de ser la força majoritària, però de moment no sembla que s'hi pensi dedicar; caldrà esperar a veure que fan quan fracassi el "pacte fiscal".

Quan finalment es busquin aliats que ens donin suport, no sé quins es trobaran, però n'hi uns que crec que són els primers amb els que s'ha d'intentar: Israel, Alemanya i Gran Bretanya.

Israel, a part de les similituds que s'hi puguin trobar i que es puguin fer servir per a guanyar-se la seva simpatia, són una porta d'accés als USA, a tots els nivells, i podria ser el nostre valedor davant de la gran potencia mundial. I si no tinguessin prou capacitat per a finançar-nos la posta en marxa del nou estat, ens podrien ajudar a obtenir finançament amb entitats americanes. Tampoc es pot menystenir la seva possible ajuda militar, si cal.

Alemanya és la potencia econòmica de la Unió Europea. Un nou estat solvent al sud d'Europa li ha d'interessar, i té prou capacitat per finançar-ne la posta en mar xa. Se'ls pot convèncer que un Estat Català serà un soci europeu que podrà aportar solvència i contribuir a que Europa sigui més forta.

La història de Gran Bretanya té vinculacions amb Catalunya. Només cal recordar la guerra de successió i el paper que hi va jugar. A part d'ajudar financerament, políticament també ho poden fer. El reconeixement de l'Estat Català per part de la Gran Bretanya seria un aval internacional, i com en el cas d'Israel, també ens obriria portes amb els USA, i amb la resta de països de rel anglosaxona.

El temps s'acaba, tenim pressa. Aviat arribarem a un punt de no retorn, llavors veurem.

 

Independència - Reflexions - Necessitem aliats

Com que està clar que tan si la independència arriba via Declaració Unilateral o via Referèndum, hi haurà d'haver un trencament amb la legalitat espanyola, ens cal tenir aliats internacionals que defensin el nostre dret a autodeterminar-nos, d'una manera o de l'altra.

Els primers que em venen al cap són els paisos sud-americans que precisament es van independitzar d'Espanya, i això seria un punt en comú molt important. Potser caldria no relacionar-se gaire amb els "Castro", "Chavez" y "Morales", però sí que ens aniria molt be el recolzament i reconeixement dels altres paisos sud-americans.

Un altre país que ens pot ser interessant com aliat és Israel. Té uns 7,3 milions d'habitants, molt semblant a Catalunya, i té experiència ens guanyar-se i mantenir la seva independència. A més a més és un bon aliat dels EEUU i ens podria servir de valedor davant dels americans. 

També crec que necessitem aliats europeus, i Gran Bretanya i Alemanya serien molt importants. També, malgrat la seva petitesa, crec important Andorra, ja que la independència de Catalunya li canviaria les seves relacions frontereres, deixant de fer frontera amb Espanya i passant a tenir frontera amb Catalunya. Això també val, en part, per França que disminuiria quilòmetres de frontera amb Espanya, substituïts per frontera amb Catalunya.

Per la seva importància econòmica, també cal contactar amb paisos com Rússia, Brasil, Índia i Xina. 

Sembla ser que s'ha fet algun contacte internacional i el primer que pregunten és: "quants diputats teniu?". Ara que s'ha vist que es poden fer subgrups parlamentaris, es podria explorar la possibilitat que CiU  formi dos subgrups, el sobiranista i l'altre. Normalment, els dos subgrups es comportarien com un de sol, però per a termes nacionals, com ara la proposta de llei d'independència que ha presentat SI, permetria visualitzar quants diputats independentistes hi ha realment al Parlament. Ja sé que amb CiU això és "somiar truites", però no poden dir que no hi ha mecanismes per expressar el que realment pensen els seus diputats.

En aquest tema la discreció és molt important, i per tant és normal que el que es pugui fer o haver fet no surti a la llum pública, però, em temo que s'ha fet poc; i per això és important qualsevol pas que es pugui donar, per petit que sigui. Si tenim en compte el ressò que va tenir el debat de la llei que prohibeix el toreig a Catalunya, el debat de la llei de declaració d'independència, n'ha de tenir molt més, i cal aprofitar-ho. Entre tots hem de trobar la manera que el ressò d'aquesta proposta de llei arribi a tot arreu, i treure'n profit.