Administracions redundants: retallem-les!

El territori on jo visc, es veu afectat per diverses administracions, dues d'elles, al meu entendre, totalment prescindibles, que són la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Garraf.


El pressupost per al 2011  de la Diputació de Barcelona és de 615.000.000,00 €. 
Els ingressos corresponen a:

•  171.400.000,00 € impostos cedits per l'Estat
•      8.636.000,00 € taxes pròpies i altres ingressos
•  397.238.000,00 € de transferències de fons de l'Estat
•    17.000.000,00 € préstecs 
• la resta fins a completar el total, correspon a diversos conceptes (inversions, patrimoni, etc.)

I en què gasta el seu pressupost la Diputació de Barcelona?

Doncs el 35%, és a dir 215.000.000,00 € es gasta en personal. 

Si sumen les grans partides de despesa com són les transferències corrents a altres entitats (ajuntaments, comarques, etc.), que puja fins a 145.348.000,00 € més les transferències de capital a altres entitats (ajuntaments, comarques, etc.) que sumen els 60.225.000,00 € i els préstecs a favor del sector públic que suma 11.000.000,00 € tenim un total de 216.573.000,00€; és a dir el 35,2% del pressupost simplement es traspassa a altres entitats.  De la resta, 46.070.000,00 € , el 7,5%, són per amortitzar préstecs i els 10.097.000,00 € , el 1,6%, per pagar interessos de préstecs i de demora. Finalment queden els 91.295.000,00 € de despeses corrents i els 35.965.000,00 € d'inversions reals, que sumats són 127.260.000,00 €, el 20,7% del pressupost dedicat a activitats "productives". És a dir, es dedica el 35% del pressupost (personal) a gestionar el 20,7% (activitats "productives"), ja que la resta, només són transferències, amortitzacions i pagaments d'interessos de préstecs.

Aquí poso una "foto" del resum del pressupost, per a que es vegi més clar:

Cliqueu sobre la imatge per veure-la més gran

Tot el que fa la diputació ho pot fer la Generalitat, és una duplicitat d'administracions, i si la Generalitat assumís les competències de la diputació els estalvis serien molt importants.

Però la cosa no acaba aquí. També tenim el Consell Comarcal del Garraf. El pressupost pel 2010 del consell comarcal del Garraf (el del 2011 encara no l'han fet) era de 4.266.766,91 € dels quals 2.035.619,38 € són despeses de personal, és a dir el 47,7% del pressupost es gasta en el  personal. I que fa el consell comarcal? res que no faci la diputació o pugui fer la Generalitat, per tant es pot suprimir, o com diuen ara, retallar. És el cas més clar i evident de redundància. 

CiU i les grans fites de l'autonomisme

Hi ha algunes de les grans fites de l'autonomisme, de les que avui no se'n parla gaire. Recordem-ne algunes d'elles:

Continuïtat històrica. L'acceptació del règim comú per a la comunitat autònoma de Catalunya, eliminant així, l'efecte aconseguit de la Generalitat provisional, amb el Tarradellas, que establia la continuïtat amb la Generalitat republicana i la història. 

Fita: Eliminar la singularitat de la Generalitat i fer-ne oblidar el seu origen històric. 

Resultat: ACONSEGUIT.

Mapa televisiu. Després de l'aprovació de la llei de tercers canals semblava consolidat el model de TV per comunitats, si no lingüístiques, sí autònomes. Amb l'arribada de les televisions privades es va permetre la implantació d'un model centralista i de districte televisiu únic, que impedia l'aparició de televisions privades a nivell autonòmic. Els autonomistes ho van acceptar sense ni tals fer una ganyota.  

Fita: Eliminar la singularitat televisiva de Catalunya, i ofegar l'oferta de televisió en català enmig de l'oferta espanyola. 

Resultat: ACONSEGUIT.

Distribució cinematogràfica. Aquest ha estat el més fàcil. Fins fa poc, i malgrat els 30 any d'autonomia i de "normalització lingüística" encara s'ha de ser molt militant per poder veure cinema en català, especialment el que be de fora; també s'ha aconseguit estrenar a Catalunya pel·lícules catalanes en castellà. 

Fita: Minimitzar la distribució de cinema en català per tal de poder dir que no té públic. 

Resultat: ACONSEGUIT.

Territori. Amb l'acceptació de les diputacions provincials, s'han perdut 30 anys, durant els quals les diputacions lluny de perdre pes n'han guanyat. Els autonomistes, en comptes de posar-hi remei, han creat una altra estructura pròpia (més nostrada, que dirien ells), els consells comarcals, amb el resultat aberrant de tenir quatre administracions sobreposades en el territori: estat, autonomia, diputació i consell comarcal, a part, és clar, del municipi. 

Fita: fer que l'administració autonòmica sigui ineficaç.
Resultat: ACONSEGUIT.

Totes aquestes grans fites s'han aconseguit, durant els 23 anys de govern de CiU. És per això que la gran responsabilitat és de CiU, de la mateixa manera que s'atribueixen legítimament els èxits, també han d'acceptar aquests "altres èxits".

I la darrera fita, aconseguida avui mateix, ha estat la ridiculització màxima fins ara mai aconseguida de les institucions catalanes; l'ha perpetrat la indigna presidenta del Parlament, senyora de Gispert, disfressant-se de fada per fer-se una foto per a la premsa. Aquí la teniu:

Cliqueu sobre la foto si la voleu veure més gran (que ja són ganes)

A la bústia del Parlament li he enviat el següent missatge, veurem si contesta:

Senyora, només dir-vos que em sembla inadmissible i totalment inadequat a la dignitat del vostre càrrec, que us presteu al joc de les disfresses amb la premsa. Com a ciutadà català m'he sentit avergonyit.

Espero que sapigueu fer front a la vostra responsabilitat política i presenteu la renuncia a seguir presidint el Parlament que tan indignament heu representat.

Per veure la seva resposta cliqueu aquí.

El Cercle Virtuós

En el dibuix d'aquí sota intento explicar de manera molt esquemàtica les relacions que hi ha entre els principals conceptes econòmics de la nostra societat. Donada la simplificació, alguns conceptes queden inclosos implícitament, dins d'altres. Per exemple, l'atur està inclòs dins del concepte "Treball"; "Despesa pública" engloba tota aquella despesa que depèn de l'administració: infraestructures, serveis, prestacions, etc. 

Cliqueu sobre el dibuix per veure'l més gran

Les fletxes que van d'un concepte a un altre, indiquen que un concepte influeix a l'altre, en el sentit de la fletxa, i el color indica si l'alimenta positivament (verd) o negativament (vermell).  Així podem veure, per exemple que l'augment de  la "Renda Personal" augmenta "Consum", però que l'augment de "Estalvi" disminueix "Consum". 

En el dibuix es pot apreciar, el que alguns defineixen com el "cercle virtuós", és a dir, un augment de "Consum" fa augmentar "Treball", un augment de "Treball" fa augmentar "Rendes", l'augment de "Rendes" fa augmentar la "Renda Personal", i l'augment de "Renda Personal" fa augmentar "Consum", tancant el cercle. Aquest cercle se l'anomena virtuós perquè el seu funcionament genera riquesa i benestar, ja que com es pot veure, l'augment de "Rendes", augmenta la recaptació dels impostos, i per tant, es pot reduir la pressió fiscal i mantenir el mateix nivell de despesa pública. També es veu com l'augment de "Rendes" augmenta la "Renda Personal" i per tant, a part d'augmentar el "Consum", com ja hem vist, pot augmentar l'"Estalvi" el qual alimenta el "Sistema Financer".

Com es veu en el dibuix, aquest "cercle virtuós" s'alimenta positivament per tres camins: "Exportacions", "Préstec" i "Despesa Pública".

• Despesa Pública. Actualment s'està fent el contrari i s'està reduint dràsticament; per tant es reduirà la seva aportació al "cercle virtuós", cosa que afectarà a la recaptació d'impostos i repercutirà encarà més a la Despesa Pública.
• Préstec. L'augment del préstec, incrementaria el consum,i per tant engegaria el "cercle virtuós", però a l'hora augmentaria el deute, amb el conseqüent risc de morositat en el sistema financer; actualment el sistema financer no sembla disposat a aportar gaires diners per a préstec.
• Exportacions. Ja s'hi està treballant, i de moment sembla la única manera per engegar el "cercle virtuós". 

Com ja he dit, és un esquema molt senzill, però, ja s'hi veu la complexitat de les relacions. Un altre exemple, si es decideix estimular l'estalvi, disminueix el consum (a més estalvi, menys consum), i per tant es frena el "cercle virtuós".

El pitjor de tot és que, llevat d'alguna excepció, els polítics que actualment tenim no són capaços d'entendre-ho. Els nostres polítics només hi entenen en llistes electorals i intrigues intestines.

El Banc de Deutes. Cancel·lant cercles de morositat

Llegint un acudit sobre la situació econòmica, he tingut una idea. Primer de tot, l'acudit que més o menys, és aquest:

Un turista arriba a un hotel de la Costa Brava,  deixa una fiança de 200€ a recepció i puja a veure les habitacions. El propietari agafa el bitllet de 200€ i va corrents al carnisser i li paga els 200€ que li devia; el carnisser agafa els 200€ que acaba de cobrar i se'n va ràpidament a veure el transportista que habitualment li porta la carn de l'escorxador i li abona 200€ que fa temps li hauria d'haver pagat; aquest transportista, sense perdre temps, va a casa una prostituta que freqüenta i li paga els 200€ a compte del que li deu; la prostituta, contenta d'haver cobrat, s'acosta fins l'hotel i li dona 200€ al propietari per pagar l'ús que sol fer-ne de les habitacions durant l'exercici de la seva professió. En aquests moments baixa el turista que diu que s'ho ha repensat i no es quedarà, el propietari de l'hotel li retorna la fiança de 200€. 

És només un acudit, però descriu un cercle de morositat i com es soluciona: injectant-hi crèdit; com que és un cas ideal, el crèdit es recupera immediatament.

Aquest acudit em va inspirar una idea: el banc de deutes.

El funcionament del banc de deutes és molt senzill, aquells que tenen un deute que no poden pagar, van al banc de deutes i l'enregistren; només caldria enregistrar la quantitat i el NIF del creditor al qual se li deu la quantitat. Cada cop que s'enregistra un deute, el banc revisa si hi ha algun cercle de morositat, i si el detecta, aplica un crèdit momentani i l'elimina. 

Per veure millor com funciona posarem un exemple:

• L'empresa A declara que deu 1000€ a l'empresa B. 
• L'empresa B declara que deu 850€ a l'empresa C
• L'empresa C declara que en deu 700€ a l'empresa D. 
• En el moment que l'empresa D va al banc dels deutes, i declara que deu 900€ a l'empresa A, el banc dels deutes detecta el cercle de morositat i procedeix a eliminar-lo. 

Per eliminar el cercle de morositat, el banc dels deutes el primer que fa és determinar quina és la quantitat més petita involucrada en el cercle; en aquest exemple, la quantitat és la dels 700€ que deu l'empresa C a l'empresa D. A continuació el banc fa les següents accions

• enregistra un préstec de 700€ en el compte de l'empresa C
• transfereix 700€ del compte de l'empresa C a l'empresa D
• al compte de l'empresa D, enregistra l'ingrés de 700€ i genera el rebut corresponent per a l'empresa C 
• transfereix 700€ del compte de l'empresa D al compte de l'empresa A
• al compte de l'empresa A enregistra l'ingrés de 700€ i genera el rebut corresponent per a l'empresa D
• transfereix 700€ del compte de l'empresa A al compte de l'empresa B
• al compte de l'empresa B enregistra l'ingrés de 700€ i genera el rebut corresponent per a l'empresa A
• transfereix 700€ del compte de l'empresa B a l'empresa C
• al compte de l'empresa C enregistra l'ingrés de 700€ i genera el rebut corresponent per a l'empresa B
• transfereix 700€ del compte de l'empresa C al banc per tal de retornar el préstec

El resultat final és que s'ha reduit la morositat dels implicats en el cercle de morositat. La situació queda així:

• L'empresa A ara només deu 300€ a l'empresa B
• L'empresa B ara només deu 150€ a l'empresa C
• L'empresa C ja no té deutes amb l'empresa D
• L'empresa D ara només deu 200€ a l'empresa A

A l'esquema de sota hi he representat el cicle de pagaments i rebuts engegat pel préstec del banc. Com es pot veure, queda clar que per eliminar un cercle de morositat, cal la introducció d'un element extern al cicle: el préstec. Aquesta és la funció del banc de deutes, detectar els cercles de morositat i eliminar-los introduint els préstecs allà on facin falta.

Cliqueu per a veure'l més gran

Com que un banc de deutes no obté beneficis, malgrat que les seves despeses no serien gaire grans, un banc d'aquest mena hauria de ser de titularitat pública.

Si us ha agradat la idea difoneu-la.
Si penseu que és millorable, deixeu comentaris.
Si no us agrada, deixeu comentari dient perquè no us agrada.

Reflexions: Els medis i els resultats de les consultes

Els medis de comunicació, a partir d'ara haurien de tenir en compte els resultats de les consultes per la independència. En especial TV3 que és un medi públic i es fixa molt en la representació obtinguda per les diferents opcions polítiques.

Com que 800.000 persones hem votat Sí a la independència, crec que els medis han de tenir-ho en compte, quan parlin del tema (independència, encaix amb España, etcètera).

Aquí sota poso un quadre amb el nombre de vots obtinguts a les darreres eleccions al Parlament. Com es veu, a part de CiU, la resta de partits han estat menys votats que el Sí a la independència.

Partit	Vots
CIU	1.202.830
Independència  Sí	800.000
PSC-PSOE	575.233
PP	387.066
ICV	230.824
ERC	219.173
C's	106.154
SI	102.921

Amb aquestes dades a la vista, com pot ser que un representant del PP o del PSC digui que hi ha coses que interessen més a la gent, i el periodista no li pregunti: "com valora que hi hagi més gent que ha votat Sí a la independència que no pas gent que hagi votat el seu partit?". 

Cal que els medis públics facin honor al seu nom i, en els temes que apliqui, tinguin en compte el nombre de vots de les consultes i preguntin també als representants de les consultes.

Reflexions - Independència - Kenneth Rogoff i Catalunya

Que va dir de Catalunya en  Kenneth Rogoff, en anglès ? 

He trobat aquest lloc, economicsnewspaper.com, on hi ha la versió en anglès del que va dir de Catalunya, concretament això:

[...] Catalonia which alone will be one of the richest countries in the world 

La traducció és:

[...] Catalunya que per si sola seria un dels països més rics del món

Reflexions: I després de les consultes? Una TV nacional

Només és una idea, però crec que valdria la pena d'estudiar-ne la seva viabilitat.

La idea és: aprofitar la força del voluntariat de les consultes per posar en marxa una radio-televisió per a seguir promovent el dret a decidir.

Crec que es podria aprofitar la regulació de les ràdios i televisions sense ànim de lucre per a crear una xarxa nacional de televisions "sobiranistes", que facin aquella feina de divulgació i debat sobre el dret a decidir i la independència, que no està fent TVC. De la mateixa manera que les consultes (els seus organitzadors i voluntaris) han fet allò que els polítics catalans no han volgut ni sabut fer, aquesta nova radio-televisió podria fer la tasca de divulgació i promoció del dret a decidir i de la independència que TVC no ha volgut fer.

Amb aquesta radio-televisió pel dret a decidir, molts professionals dels medis, que ara no poden expressar-se amb prou llibertat en els medis on treballen, podrien col·laborar-hi i fer-hi les seves aportacions amb total llibertat. Segur que amb tots ells s'aconseguiria una graella de programació d'allò més interessant i digne.

Repeteixo, només és una idea, però crec que seria una bona continuació de la gran tasca iniciada per les consultes. 

Qui s'anima?

Independència - Reflexions - Croquis Espoli Seguretat Social

En aquest gràfic intento explicar, de manera simplificada i entenedora, en que consisteix l'espoli de la Seguretat Social.

Cliqueu a sobre per veure'l més gran

Els imports són del 2007.

Independència - Reflexions - Croquis Espoli Fiscal

En aquest gràfic intento explicar, de manera simplificada i entenedora, en que consisteix l'espoli fiscal.

Cliqueu a sobre per veure'l més gran

Els imports són del 2008, excepte el mencionat pressupost de la Generalitat del 2010.

En el pressupost de la Generalitat del 2010 cal tenir present que només 27.763 Milions € provenen dels impostos (propis i de l'Estat), la resta, 11.937 Milions € són "operacions financeres", és a dir, endeutament.

Independència - Reflexions - Pacte (Espoli) Fiscal

Ara que el Govern de Catalunya ha deixat clar que plantejarà el pacte fiscal com a condició per a negociar, cal que expliqui a la població de Catalunya les raons per les quals vol el pacte fiscal.

Aquestes raons, que per a CiU són raons per demanar el pacte fiscal, també són vàlides per als que volem la independència.

El que no s'entén és que encara no s'hagi explicat que el dèficit fiscal és el responsable de la situació econòmica de Catalunya. El catedràtic d'estructura econòmica Santiago Niño Becerra tampoc ho entén, i en aquest article s'ho pregunta. En aquesta entrevista de rac1 reafirma que l'origen d'aquesta situació és l'enorme dèficit fiscal que pateix Catalunya.

Per tant, cal que tothom, tan els partidaris del pacte fiscal, com els partidaris de la independència, exigim al Govern de Catalunya que expliqui clarament en que consisteix el dèficit fiscal, quin és el seu origen i quines en són les seves conseqüències; i que ho faci pels medis de massa, televisió i premsa escrita.

Com exemple, aquí poso quatre mostres de la presentació del Cercle Català de Negocis sobre el tema. Cliqueu al damunt d'elles per veure-les més grans.

Cliqueu a sobre per veure-la més gran

Cliqueu a sobre per veure-la més gran

Cliqueu a sobre per veure-la més gran

Cliqueu a sobre per veure-la més gran

Reflexions: Pujol i la independència

Finalment, Pujol ha votat sí a la independència. Molta gent ja ha comentat aquest fet, per tant, no cal que jo digui res.

En la meva opinió, el que és interessant és el que ha anat dient uns dies abans, que ja no té arguments per oposar-se a la independència de Catalunya, malgrat que la veu difícil.

Aquest avís, es pot interpretar en clau interna de CiU i externa.

Com a clau interna de CiU, crec que el que està dient és que ja no hi ha motius per contenir l'independentisme que hi tenen; que els arguments d'en Duran no tenen validesa (si en tinguessin, Pujol els utilitzaria per oposar-se a l'independentisme). Serà interessant veure quin efecta fa tot plegat a CiU i al Govern.

En clau externa, crec que va dirigit a tots aquells que el tenen com a referent i confien en ell. Està indicant que ha canviat l'escenari, ja no són els independentistes els que han de donar arguments per a la independència, sinó que són els unionistes els que han de dir quines avantatges reporta formar part d'Espanya; Pujol deixa clar que ell ja no té arguments. És a dir, el missatge sembla clar: mireu si està malament la cosa, que el propi Pujol, amb tot el que ha fet per l'encaix amb Espanya, també ha acabat votant sí a les consultes sobre la independència de Catalunya.

A veure si qui ha d'escoltar escolta i actua en conseqüència. Els altres ja fa temps que hem vist que la solució per Catalunya és la independència.