Independència - Reflexions - La Justicia

La majoria de jutges que hi ha a Catalunya són de fora, per tant es previsible, i natural, que quan esdevingui la independència no vulguin ser ciutadans del nou estat català, i per tant no podran ser jutges del nou estat (no es pot ser jutge "estranger") . Per evitar la manca de jutges als jutjats s'haurà de pensar algun mecanisme per a no quedar amb un gran nombre de jutjats desatesos, sense titular.

Una possible solució podria ser que durant un període transitori es doni la doble nacionalitat hispanocatalana als jutges espanyols titulars de jutjats catalans, sempre i quan ells acceptin la doble nacionalitat; una altra solució podria ser que s'adjudiqui interinament les places de jutge que quedin vacants "reaprofitant" aquelles persones que anteriorment s'haguessin presentat a les oposicions per a aquestes places i que no l'haguessin obtinguda, en funció dels resultats obtinguts aleshores en tals oposicions.

Caldrà tenir una solució perquè els partidaris del NO voldran fer por al·legant que la independència comportarà la caos als jutjats per manca de jutges. Sigui quina sigui, la solució serà temporal fins que la nova constitució i el nou parlament diguin com ha de ser l'administració de justícia a Catalunya.

Independència - Reflexions - Escola Diplomàtica

A partir del primer dia d'independència, Catalunya necessitarà una diplomàcia pròpia. Per a tal cosa, caldrà crear una escola diplomàtica (o institució equivalent) amb les següents funcions:

• la formació de candidats a la carrera diplomàtica
• la preparació d'aspirants a la funció pública internacional
• la formació continua dels funcionaris diplomàtics
• la formació de especialistes en relacions internacionals i política exterior a través de cursos i seminaris dirigits a postgraus universitaris, catalans i estrangers, així com a diplomàtics d'altres països
• la formació de funcionaris que aniran a prestar servei a les Ambaixades o Consolats sobre matèries relatives al servei exterior
• la realització de programes d'investigació en el camp de la política internacional

Inicialment caldrà fer una proposta per tal de tenir diplomàtics els primers anys de la independència, fins que no funcioni l'escola diplomàtica (o el seu equivalent). Una proposta podria ser crear ja, sense esperar més, una entitat privada, sense ànim de lucre, que comenci a impartir aquests coneixements a tots aquells que hi puguin estar interessats, de tal manera que al declarar la independència ja hi hagi un embrió del que haurà de ser la Diplomàcia Catalana.

Independència - Reflexions - La Declaració

Quan arribi el moment, els diputats del Parlament de Catalunya faran la Declaració Unilateral d'Independència. A partir d'aquell moment s'haurà d'engegar el procés de convocatòria de referèndum i demés activitats previstes en aquests casos.

Però abans d'arribar a la Declaració caldrà fer una sèrie de coses.

La més obvia, que els diputats partidaris de la independència siguin majoria. Després s'ha de veure en quin ordre es fan les coses. La declaració d'independència ha de ser el primer acte de la legislatura? Crec que no. El primer acte de la legislatura haurà de ser l'elecció del President de la Generalitat (el darrer president) i esperar que aquest anomeni el seus consellers. Un cop fet això, llavors sí, es podrà fer la Declaració d'Independència i convocar el referèndum per a que el poble de Catalunya ratifiqui la independència.

Un cop feta la Declaració, que farà Espanya? D'entrada no ens felicitarà, d'això en podem estar segurs. Segurament suspendran l'autonomia de Catalunya o derogaran l'Estatut (que és una llei orgànica i com a tal es pot derogar si així ho aprova per majoria el Congrés de Diputats). És a dir, crec que el que farà Espanya, serà procurar que la Declaració sigui un conflicte intern per intentar evitar la intervenció internacional.

Està clar que consideraran il·legal la Declaració d'Independència. Convé dir que una declaració d'independència no és mai il·legal ni legal ja que pressuposa un canvi de la legalitat, és a dir, una declaració d'independència canvia el marc legal de referencia, i canviar un marc legal per quines lleis es regeix? no hi ha lleis, s'aplica el que determini el poble sobirà. El mateix passa quan es fa una nova constitució; un exemple ben proper el tenim amb la Constitució Espanyola, a les seves disposicions derogatòries declara com a derogades tota una serie de lleis, entre elles la del "Principios del Movimiento Nacional" i el "Fuero de los Españoles" que tal com varem estudiar tots els que tenim certa edat, eren lleis "eternas e inmutables". Com es va veure, això no les va salvar de ser derogades, perquè amb la Constitució Espanyola es va canviar el marc legal de referència i per tant varen deixar de ser vigents.

Per tant, està clar que amb la Declaració d'Independència no es farà cap acte il·legal ja que és un acte d'una altra mena, que va més enllà, i el que es vol canviar és la pròpia legalitat.

Una altra qüestió és que abans de fer la Declaració caldrà tenir assegurats (fins allà es puguin assegurar aquestes coses) els suports de països amb pes especific dins de la comunitat internacional, que reconeguin la nostra independència, o al menys, que donin suport a la celebració del referèndum i estiguin disposats a acceptar el seu resultat.

Independència - Reflexions - Sobre la ciutadania

Penso fer una sèrie de reflexions sobre temes que em preocupen referents a la possible independència de Catalunya.

Començaré amb unes reflexions sobre la Ciutadania en el nou Estat de Catalunya.

Primer de tot, caldrà veure com s'articula la determinació de la nacionalitat dels ciutadans de l'Estat de Catalunya.

Atès que segons la llei espanyola, els espanyols d'origen perden la nacionalitat espanyola als tres anys d'adquirir VOLUNTÀRIAMENT una altra nacionalitat, caldrà estudiar que passa amb aquells ciutadans d'origen espanyol que no vulguin adoptar la nova nacionalitat catalana, ja que si no adopten la nacionalitat catalana, a tots els efectes seguiran sent espanyols, i per tant no podran votar a les eleccions catalanes, la primera d'elles, la més important, la constituent; això caldrà explicar-ho be i explicar les conseqüències.

Cal considerar la possibilitat de negociar amb Espanya un tractat de doble nacionalitat com el dels països sud-americans, de tal manera que qui volgués pogués tenir la doble nacionalitat; tampoc s'ha de descartar l'opció contraria, és a dir, rebutjar un possible tractat de doble nacionalitat, i així tots aquells que vulguin continuar sent espanyols seran estrangers comunitaris residents a Catalunya, és a dir ciutadans comunitaris amb l'estatus que la Unió Europea determina per aquests casos.

Tots els que en el moment del referèndum per a la independència tinguin l'estatus de ciutadà de la Comunitat de Catalunya automàticament seran considerats ciutadans de ple dret del nou Estat de Catalunya; caldrà preveure el procediment adient per aquells que vulguin seguir sent espanyols.

També caldrà preveure com facilitar l'accés a la ciutadania catalana per a tota aquella gent nascuda a Catalunya però que en el moment de la independència no tenien l'estatus de ciutadà de Catalunya, per exemple, per estar censat a una altra Comunitat Autònoma o residir a l'estranger, per motius de treball, etc.

Cal recordar que a aquests efectes els estrangers residents a Catalunya no són ciutadans catalans; en el cas dels comunitaris bàsicament no canviaria res; en el cas dels altres sí, especialment els provinents dels països sud-americans que es trobaran que allò que era d'aplicació pels tractats entre els seus països d'origen i Espanya, no té perquè ser-ho en el cas de Catalunya (aquests immigrants sud-americans poden ser un bon argument per a que els seus països d'origen reconeguin el nou Estat de Catalunya).

Documentació de la nacionalitat:

Tot i que el nou Estat serà sobirà per decidir què fer, caldrà anticipar possibles solucions, i sobre tot, decidir que fer en el període transitori que va des de la declaració d'independència fins a la implantació del que el nou estat decideixi.

Document d'identificació transitori

a) es pot mantenir el DNI: seria fàcil, però el registre central el té Espanya, i pot ser difícil que ens transfereixen aquesta informació

b) es pot fer servir la targeta sanitària: seria fàcil, però les dades no tenen el mateix grau de fiabilitat, a més a més, tot i que tothom té dret a tenir-ne, no tothom la té, i per altra banda, els estrangers residents a Catalunya també en tenen, i no per això seran ciutadans de ple dret

Que passarà amb el NIE?

El NIE és un registre espanyol del estrangers residents a Espanya (NIE = Número Identificador Extranjero); al nou Estat de Catalunya no tindrà sentit, per tant caldrà crear un registre d'estrangers residents a Catalunya urgentment

Passaport:

El passaport espanyol dels ciutadans de Catalunya, per definició, deixarà de ser vàlid. No es pot tenir passaport espanyol si no ets espanyol. Caldrà prioritzar l'emissió de passaports catalans.

Que es pot fer doncs?

L'actual Departament de Salut, a la seva base de dades, la que utilitza per a fer la targeta sanitària, hi consta el país d'origen de les persones enregistrades. Per tant, d'aquesta base de dades es podria extreure les dades per a construir una primera versió del registre de document identificador de ciutadans de Catalunya i del registre d'estrangers residents a Catalunya.

SISTEMA SANITÀRI CATALÀ

Com que segons la meva experiència molta gent desconeix el funcionament del Sistema Sanitari Català passo a explicar de manera molt simplificada el seu funcionament.

Que és?

Es tracta d'un model sanitari mixt, que integra en una sola xarxa d'utilització pública tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública. Aquest model d'integració es va iniciar amb la xarxa hospitalària d'utilització pública (XHUP). Des de la XHUP el model es va estendre a altres línies (primària, sociosanitària, salut mental) i altres serveis sanitaris (emergències, transport sanitari).

Qui te dret a l'assistència sanitària?

Tots els ciutadans i ciutadanes, és a dir, a totes aquelles persones (empadronades) residents en qualsevol dels municipis de Catalunya. Actualment som més de 7'6 milions (7.600.000) persones amb dret a l'assistència sanitària; dels quals més d'un milió (1.000.000) són estrangers.

A que tenim dret?

Una persona té uns determinats drets d'assistència sanitària d'acord amb determinades circumstàncies personals o amb el seu assegurament (és a dir cotització); aquests drets s'anomenen nivell de cobertura. Tothom que te dret a l'assistència sanitària rep una targeta sanitària que l'identifica i informa del seu nivell de cobertura.

Targeta sanitària

A la targeta sanitària hi consta: codi identificació personal, noms i cognoms, nivell de cobertura.
El codi identificació personal (CIP) identifica de manera unívoca i personal cada persona amb dret a assistència.
Perquè el CIP? si ja existeixen altres codis per identificar la gent com el DNI, NIF, NIE, passaport, etc.
Doncs bàsicament per dos motius: no tothom té un document identificador, per exemple els menors exempts de l'obligatorietat del DNI; per garantir la unicitat, un número de passaport si és familiar identifica més d'una persona; també és sabut que hi ha gent amb DNIs repetits (en conec casos personalment)

Que volen dir les lletres i números del CIP?

Agafem l'exemple que surt a la Web del Catsalut: TASA 1 030101 00 2
"TASA" són les primeres lletres dels cognoms de la persona, les 2 primeres del primer cognom i les dues segones del segon cognom; en aquest exemple TA correspon al primer cognom i SA al segon
"1" indicador de gènere: "0" home, "1" dona
"030101" any mes i dia de naixement en aquest cas any 2003 (o 1903), mes 01, dia 01
"00" dígits de desempat; com que pot haver-hi més d'una persona nascuda al mateix dia, al primer que se li dona codi se li assigna el 00, al següent el 01, i així successivament.
"2" dígit de control, sobre els 13 lletres i números anteriors es calcula un dígit de control per tal d'evitar errors de transcripció, com amb els dígits de control dels comptes bancaris o la lletra del DNI; en aquest a TASA103010100 li correspon el 2.
Exemple, a la Elisenda Puig Tàrrega nascuda el 1 de gener de 2009 li correspon el CIP: PUTA 1 090101 00 7
No és broma! Aquest és el CIP que figurarà a la seva targeta quan la rebin a casa seva, i seran els seus pares qui hauran de reclamar que els facin una targeta nova sense aquesta "paraulota". Quan rebin la nova targeta tindrà el CIP PGTR 1 090101 00 6 on com es veu en comptes de les 2 primeres lletres de cada cognom hi ha les dues primeres consonants de cada cognom per tal d'evitar la "paraulota" o tal com es diu tècnicament per evitar el CIP malsonant.

Prestacions i nivells de cobertura

Existeixen set nivells de cobertura:

• PROGRAMES INTERÈS SANITARI DS
• COBERTURA SANITÀRIA GENERAL
• COBERTURA SANITÀRIA GENERAL FARMÀCIA GRATUÏTA
• COB. SANIT. GRAL. EXCEPTE FARMÀCIA
• E. COL. COB. COMUNA
• E. COL. COB. COMUNA FARM. GRAT.
• FARM. PARCIAL I PROGRAMES DS

Les prestacions que dona la sanitat pública són:

• L'atenció primària
• L'atenció especialitzada (hospitalització)
• L'atenció psiquiàtrica i salut mental
• L'atenció sociosanitària
• L'atenció farmacèutica, 60% de descompte en el preu dels medicaments
• L'atenció farmacèutica, 100% de descompte en el preu dels medicaments
• El transport sanitari ordinari i d'urgències
• Les prestacions complementàries, és a dir: nutrició enteral a domicili, tractaments dietoterapèutics complexos, teràpies respiratòries a domicili i prestacions ortoprotètiques (pròtesis)
• La rehabilitació
• Els trasplantaments
• Programes d'interès sanitari: atenció sida, drogodependències, vacunacions.

Un nivell de cobertura és un subconjunt d'aquestes prestacions. Descriuré a continuació els 3 nivells més comuns; és a dir els que tenim la immensa majoria de ciutadans. Cal dir que la descripció de a qui li correspon cada un dels nivells de cobertura no és exhaustiva,hi ha altres casos que no es descriuen, però són minoritaris.

PROGRAMES INTERÈS SANITARI DS

Tal com indica el seu nom, només tenen la prestació "Programes d'interès sanitari". És la cobertura mínima que té qualsevol persona major d'edat que no té dret a cap altre nivell de cobertura.

COBERTURA SANITÀRIA GENERAL
Prestacions:

• L'atenció primària
• L'atenció especialitzada (hospitalització)
• L'atenció psiquiàtrica i salut mental
• L'atenció sociosanitària
• L'atenció farmacèutica, 60% de descompte si és recepta d'atenció primària, 100% de descompte si és hospitalària
• El transport sanitari ordinari i d'urgències
• Les prestacions complementàries
• La rehabilitació
• Els trasplantaments
• Programes d'interès sanitari

És el nivell de cobertura que correspon a la gent laboralment activa que és titular de la cotització a l'INSS (Instituto Nacional de la Seguridad Social) així com als seus beneficiaris (els fills i persones dependents del que cotitza). La majoria de població activa té aquest nivell de cobertura.
També tenen aquest nivell de cobertura tots aquells menors d'edat que no tinguin cap altre nivell de cobertura

COBERTURA SANITÀRIA GENERAL FARMÀCIA GRATUÏTA
Prestacions:

• L'atenció primària
• L'atenció especialitzada (hospitalització)
• L'atenció psiquiàtrica i salut mental
• L'atenció sociosanitària
• L'atenció farmacèutica, 100% de descompte en tots els casos (per això es diu gratuïta)
• El transport sanitari ordinari i d'urgències
• Les prestacions complementàries
• La rehabilitació
• Els trasplantaments
• Programes d'interès sanitari

És el nivell de cobertura que correspon a la gent laboralment passiva (jubilada) que és titular de la cotització feta a l'INSS així com als seus beneficiaris (persones dependents del jubilat). La majoria de població passiva té aquest nivell de cobertura

Què és l'INSS?

L'INSS (Instituto Nacional de la Seguridad Social) és el que s'anomena una entitat de cotització, és a dir, aquella entitat que rep els diners que ens descomptem de la nòmina en concepte de "deduccions seguretat social".
La majoria de la gent cotitzem a l'INSS però n'hi ha d'altres com MUFACE (pels funcionaris de l'estat), MUGEJU (funcionaris de la judicatura), ISFAS (forces armades) i altres.
Aquestes entitats informen periòdicament al sistema sanitari català de quins ciutadans catalans té com a titulars i beneficiaris; aquesta informació és la que se'n diu assegurament i serveix de base per a calcular el nivell de cobertura al que tenim dret cada un dels ciutadans.

Proveïdors, públics i privats.

Per a donar l'assistència sanitària l'administració, a través del Servei Català de la Salut, contracta els serveis necessaris a diferents proveïdors. Els serveis contractats s'agrupen en: Atenció Primària (CAPs), Atenció Especialitzada (Hospitals) i altres serveis.
El principal proveïdor d'atenció primària és l'ICS (Institut Català de la Salut) el qual dona servei a més del 80% dels CAPs de Catalunya, la resta es poden veure aquí.
Per a l'atenció especialitzada es compte amb la xarxa hospitalària XHUP composta pels hospitals públics de l'ICS i concertats d'altres proveïdors (Creu Roja, Sant Joan de Deu, Sant Camil, etc).
Les farmàcies són també proveïdores de l'atenció farmacèutica i són totes elles privades.
L'Institut Català de la Salut és un organisme públic depenent del Departament de Salut.
Aquesta barreja de proveïdors públics i privats és la que fa que el sistema sanitari català sigui qualificat com a sistema mixt.

Només com a petita mostra de les magnituds que es mouen en el servei sanitari català:

• El nombre de visites d'atenció primària, és a dir als CAP, durant l'any 2008 va ser de més de 51 milions (51.000.000); veure dades complertes .
• El nombre de receptes mensuals a càrrec del sistema sanitari català és de més 10 milions (10.000.000) cosa que implica que cada més el sistema paga més de 133 milions (133.000.000) d'euros veure dades d'agost del 2009
• I per veure els detalls del cost del sistema sanitari, uns 9.000 milions (9.000.000.000) d'euros anuals, aneu aquí

A quin CAP s'ha d'anar?

Tothom que tingui un nivell de cobertura que li doni dret a l'atenció primària, té assignat un CAP al qual anar. Com es determina aquest CAP? Doncs es determina pel territori, és a dir, segons l'adreça de residencia que consta en el sistema sanitari es determina el CAP corresponent. Pels residents en localitats petites està clar, toca anar al CAP del poble. En el cas de les poblacions de certa importància, a partir dels 35.000 o 40.000 habitants, en que hi ha més d'un CAP per localitat, segons el carrer on visqui li toca un CAP o altre. Cal dir que l'adreça de residencia potser que no sigui la d'empadronament ja que la càrrega inicial de dades no es va fer des del padró, en canvi, actualment, per donar d'alta a una persona al sistema sanitari, o per modificar-ne l'adreça, sí que se li demana l'empadronament.
Per altra banda es pot demanar anar a un CAP que no és el corresponent per territori. Això es pot fer sempre, una persona pot demanar ser atesa en qualsevol CAP de Catalunya, però cal recordar que el CAP corresponent per territori segueix sent el de referència per a certs serveis com el d'atenció continuada.

Tot això és només una visió molt simplificada del sistema sanitari català; hi ha moltes més coses, com la recepta electrònica, la història clínica compartida o les tristament famoses llistes d'espera, que donarien peu a una explicació molt més llarga, que queda fora de l'abast d'aquest escrit.