Temes per a la independència (I)

Hi ha tota una sèrie de temes que de cara a la independència s'han d'anar preparant, o preveient, per a quan arribi el dia. A continuació exposo els que jo he identificat, ordenats de major a menor importància segons el meu criteri; entenent per importància, la magnitud dels problemes ocasionats pel fet de no tenir el tema resolt. La llista no pretén ser exhaustiva, segur que me n'he deixat, són simplement els que jo veig. Ara en faig una descripció breu i en posteriors apunts miraré de desenvolupar-los amb més detall.

• Ciutadania
  Caldrà definir clarament i sense ambigüitats qui serà ciutadà de Catalunya i qui no; qui podrà votar al referèndum d'independència i qui no. També s'haurà de definir qui serà, inicialment, ciutadà del nou Estat Català; dic inicialment ja que després, serà el propi Estat qui, com tots els estats, ho definirà com cregui convinent. També caldrà preveure com facilitar l'accés a la ciutadania catalana per aquella gent nascuda a Catalunya però que en el moment de la independència no estiguin censats a Catalunya.

• Lleis i seguretat jurídica
  Transitòriament, les lleis vigents a Catalunya en el moment del referèndum seguiran vigents fins que el nou Parlament sobirà dicti les noves lleis, excepte en aquells punts que contradiguin la sobirania de Catalunya.
  Caldrà establir els mecanismes adequats per a que a partir de la declaració d'independència, l'administració de justícia segueixi funcionant. Un dels problemes previsibles és que hi ha hagi jutges que no reconeguin la sobirania de Catalunya, que n'hi hagi d'altres que per ser vinguts de fora, simplement s'entornin i deixa la plaça vacant. Per tot això, i per altres possibles caldrà tenir previst un pla d'actuació adequat.
  
  
• Pensions i seguretat social
  S'haurà d'establir els mecanismes per a garantir que tothom que cobra una pensió la seguirà cobrant i que el nou Estat català assumirà aquestes obligacions des del primer dia.
  
  
• Hisenda
  Caldrà tenir la capacitat de recaptar els impostos des del primer dia. Serà imprescindible per a poder pagar pensions i nòmines de funcionaris i treballadors de l'Administració.
  
  
• Deute
  S'ha de determinar quina part del deute espanyol s'acceptarà com a propi, incloent el de la Generalitat actual.
  
  
• Forces de Seguretat
  L'exercit espanyol, com a tal, haurà de cessar en les seves activitats dins del territori de Catalunya i posar a disposició de l'Estat català l'armament i les instal·lacions existents a Catalunya. La “Policia Nacional” i la “Guardia Civil” hauran de fer el mateix. Caldrà tenir el mecanisme adequat per fer-se càrrec de l'armament i les instal·lacions; els Mossos d'Esquadra semblen els més indicats per a fer-se'n càrrec temporalment.
  
  
• Unió Europea
  Els catalans, i per tant Catalunya ja som membres de la Unió Europea. Pel fet de ser independents no deixarem de ser membres de la Unió; caldrà però estar atent al que pugui dir Europa.
  
  
• Funcionaris
  Tant els funcionaris de la Generalitat com els funcionaris que depenen de l'Estat espanyol passaran a dependre de l'Estat català. En aquest cas podria haver-hi un problema si decidissin marxar massivament, caldrà però tenir un pla de contingència preparat per a garantir el funcionament de l'Administració; aquells que encara que no marxin prefereixin seguir sent espanyols hauran de deixar la plaça (l'estat espanyol els haurà de recol·locar).
  
  
• Duanes i fronteres
  El servei de duanes i la vigilància de fronteres serà responsabilitat de l'Estat català.
  
  
• Diplomàcia
  Caldrà desplegar ràpidament serveis diplomàtics a les principals capitals d'Europa i el món.
  
  
• Sindicats
  Els sindicats majoritaris són d'obediència espanyola i segueixen un model sindical heretat de la “transició” poc representatiu i subvencionat que caldrà canviar.
  
  
• Subministres bàsics
  El d'aigua no hauria de presentar cap problema, però caldrà preveure conflicte per l'Ebre. En quant al subministrament elèctric, intercomunicat amb Espanya i França, s'ha de fer un pla de contingència que contempli totes les possibilitats. També cal tenir un pla de contingència pel subministrament de gas natural.
  
  
• Infraestructures
  Les infraestructures públiques i d'empreses estatals ubicades a Catalunya (ports, aeroports, ferrocarrils, autopistes, carreteres) passaran a ser del nou Estat català, així com el material mòbil també. Cal tenir previst que es farà amb les concessions de peatges.
  
  
• Sistema financer
  Caldrà crear un banc central que reguli el sistema financer. Actualment el sistema financer català és molt reduit ja que les caixes catalanes a efectes pràctics han desaparegut, i de bancs només queda Banc Sabadell i La Caixa (veurem fins quan).
  
  
• Espai radioelèctric
  L'espai radioelèctric (radio, TV, etc) en el seu moment va ser distribuït entre operadors pel govern espanyol segons els seus interessos. Per tant l'espai radioelèctric s'haurà de redistribuir des del primer moment.
  
  
• Telefonia i comunicacions
  Actualment no hi ha cap companyia catalana de telefonia, per tant totes les xarxes telefòniques de Catalunya passaran a estar en mans d'empreses estrangeres. Caldrà tenir un pla d'actuació preparat. És de preveure que transitòriament les operadores actuals podran seguir operant a l'espera de la nova regulació. També caldrà tramitar el prefix internacional per a Catalunya.
  
  
• Registre públics
  Caldrà posar en marxa immediatament els registres propis, especialment aquells que ara estan centralitzats, com el d'últimes voluntats, etcètera.
  
  
• Reconeixement de títols acadèmics
  Els títols acadèmics obtinguts a l'Estat espanyol abans de la independència seran reconeguts automàticament com a títols vàlids a l'Estat català.
  
  
• Idioma oficial
  El gran nombre de ciutadans de Catalunya castellanoparlants pot fer convinent mantenir, d'entrada, l'estatus actual de cooficialitat del català i castellà, però fent el català que el català sigui, de manera real i efectiva, la llengua vehicular de tota l'administració i l'ensenyament.
  
  
• Esports
  Totes les federacions esportives podran organitzar les seves lligues; la majoria seran potents. En el cas d'algunes, com la de futbol, donada la gran diferencia entre els dos equips grans de Barcelona i la resta, caldria promocionar una lliga professional, estil “premier” anglesa, amb entrada de capital estranger per tal de tenir equips potents que facin la lliga atractiva.

Analitzant CiU: dues fotos

Foto 1

CiU a la campanya electoral mostra la seva cara més sobiranista, per captar vots independentistes. Destacats membres de CiU, especialment de Convergència, es declaren obertament partidaris de la independència. En campanya usen i abusen de la senyera (foto 1) com donant a entendre que l'únic que els importa és Catalunya. Però, a l'hora de la veritat, actuen en clau espanyola, primer donant suport  a les mesures del PSOE per evitar la intervenció d'Espanya i ara donant suport a les mesures del PP, malgrat que alguns consellers de la Generalitat han avisat que agreujaran l'ofec econòmic de la Generalitat. Per no parlar de quan s'alien amb el PP per a governar ajuntaments i diputacions. Per tant, què està passant a CiU?

Recordem que Duran Lleida sempre ha dit que ell no és independentista, malgrat que lidera un partit que en els seus estatus aspira a la confederació (les confederacions es fan entre estats sobirans). 

I a que es dedica Duran Lleida normalment? Doncs a anar a certs "despatxos" de Barcelona a recollir encàrrecs del que ha de defensar al Congreso. Se suposa que d'aquestes gestions se n'obtenen uns ingressos; i que són aquests contactes i els ingressos que generen el que expliquen la força que té Unió dins de CiU. Però diuen que últimament li ha sortit competència, que la Sanchez-Camacho va als mateixos "despatxos" avisant que amb la majoria absoluta del PP ja no cal passar per CiU i que li poden fer l'encàrrec directament a ella. No cal dir que el Duran s'ha posat bastant nerviós.

De totes maneres, al Duran i els seus acòlits encara els queda un gran aliat, el lobby conegut amb el nom de "puente aereo" (seguiu l'enllaç per llegir-ne la noticia). A la foto 2, Josep Sanchez Llibre, home de confiança de Duran pels temes econòmics, amb el lobby.

Foto 2

En aquest "puente aereo" hi ha gent com Juan Maria Nin (La Caixa), Antoni Brufau (Repsol), Rodrigo Rato (Bankia), Florentino Pérez (ACS), Borja Prado (Endesa), Salvador Alemany (Abertis), Antonio Vázquez (Iberia), Javier Godó (La Vanguardia), José Maria Xercavins (Metroinvest), José Manuel Entrecanales (Acciona), Antonio Hernández (Ebro Food), Angel Simón (Agbar), Luis Conde (Seelinger&Conde), Santiago Bergareche (CEPSA), Ignacio Garralda (Mutua Madrileña), Luis de Carlos (Uria Menendez), Emilio Cuatrecases (bufet Cuatrecases), Enrique Lacalle (Meeting Point), Javier Monzón (Indra) que representen un poder econòmic que viu sobretot dels governs: tarifes elèctriques, peatges, preus de l’aigua, del gas, dels productes petroliers, de l’obra pública... En definitiva, que necessiten el manteniment dels ponts entre Espanya i Catalunya; viuen de l’espoli que pateix Catalunya.

És un gran contrast el que hi ha entre la foto 1 i la foto 2. La primera de cara a la galeria, per engalipar votants nacionalistes i independentistes, la segona amb el poder econòmic. Comparant les dues fotos s'entén perfectament el comportament de CiU; s'entén, però no el justifica, ja que l'engany a l'electorat és immens. Ara només cal que l'electorat ho vegi i actuï en conseqüència. 

Carta del President Obama

A principis de l'any 2011, en aquesta pàgina web http://www.whitehouse.gov/contact/submit-questions-and-comments vaig deixar una pregunta per al president dels Estats Units, on li preguntava quina seria la posició del Estats Units si Catalunya es declara independent. Quan ja ni recordava haver fet la pregunta, a mitjans de desembre vaig rebre un correu de la "White House". Fa tota la cara d'haver estat generat automàticament per un programa, que va detectar que el tema de la pregunta feia referència a política exterior i m'ha enviat la resposta estàndard per aquest casos i dirigida als ciutadans nord-americans. De totes maneres em fa gràcia haver rebut un correu del Barack Obama. A continuació la transcripció del correu:

De: no-reply@correspondence.whitehouse.gov 

December 13, 2011

Dear Friend:

Thank you for writing.  I have heard from many Americans about our Nation's foreign policy, and I appreciate your perspective.

As President, my highest priority is the safety of the American people.  My Administration is using every element of our national power to keep our country secure, prosperous, and free.  We have renewed our leadership in the world by strengthening old alliances and forging new partnerships to meet common challenges such as preventing terrorist attacks, reversing the global economic crisis, responding to pandemic disease, and confronting climate change.
 
Still, much remains to be done.  My Administration is working every day to defeat and destroy al-Qa'ida and its extremist affiliates in Afghanistan and beyond.  Shortly after taking office, I directed the Central Intelligence Agency to make the capture or killing of Osama bin Laden, al-Qa'ida's leader, a top priority.  On May 1, 2011, we achieved this mission, bringing to justice a terrorist responsible for the murder of thousands of men, women, and children in the United States and around the world.  Bin Laden's death does not mark the end of our efforts against al-Qa'ida, and we will remain vigilant at home and abroad as we continue working to disrupt and dismantle this terrorist network.

On August 31, 2010, we also ended our combat mission in Iraq, and we are on track to have all our troops out of Iraq by the end of this year.  We are working to prevent the spread of nuclear weapons and keep them out of terrorists' hands, and we are in the midst of a four-year effort to secure all vulnerable materials worldwide to prevent nuclear terrorism at its source.  Looking forward, we will continue to partner with other nations to fulfill our shared aspirations:  to support our families, to have the freedom to choose leaders and worship as we please, and to live in peace and security.

I will advance these interests in my work with other governments.  However, meeting these common challenges will also require active, engaged citizens.  Real progress does not just come from governments and international institutions.  Lasting change comes from those who are willing to speak up for the future we desire. 

Thank you, again, for writing, and I invite you to learn more about our foreign policy at:  www.WhiteHouse.gov/issues/foreign-policy. 

Sincerely,

Barack Obama