Carta als espanyols

El passat més de juny, vaig publicar aquest post on expressava la meva idea d'enviar una carta als espanyols explicant els motius per a voler la independència de Catalunya. La proximitat de les eleccions al "Congreso", el 20N, així com les continues mostres de catalanofòbia per part dels espanyols i de l'ús partidista d'aquesta catalanofòbia per part dels seus polítics, m'ha fet considerar necessari recuperar la proposta, amb alguna adaptació per al 20N. 

Es tracta de fer una carta, d'un sol foli, en català a l'anvers i en castellà al revers, on molt educadament s'explica les raons i motius pels quals una bona part dels catalans volem ser independents. Aquesta carta, per tal d'arribar al màxim de gent, amb el mínim de cost, se n'enviaria una copia per domicili, a les principals ciutats espanyoles, i també a les de Catalunya. 

La redacció de la carta serà extremadament respectuosa; així, per exemple, no s'hi parlarà "d'espoli fiscal" sinó de "dèficit fiscal".  L'únic element "provocatiu" serà una estelada, al capçal o al peu de la carta. Per altra banda el seu contingut haurà de ser assumible per qualsevol independentista.

L'objectiu d'aquesta carta és, per una banda, aconseguir impacte mediàtic, ja que se'n fa difícil d'imaginar que els medis espanyols no en parlin d'un fet així, i per l'altra provocar reaccions que posin el debat sobre la independència en primer pla. Cal recordar que en un enviament així, tots els periodistes de "la caverna" en rebrien una a casa; tenint en compte com han reaccionat veient el Cesc amb l'estelada, serà espectacular la seva reacció quan en rebin una en una carta. Això hauria de generar un debat sobre la independència de Catalunya a l'opinió pública, tant l'espanyola com la catalana.

Atès que s'acosten les eleccions del 20N, crec que aquesta carta la podria enviar la candidatura unitària independentista, que espero que es presenti, amb el recolzament de totes les entitats que s'hi vulguin afegir. Això permetria fer l'enviament de la carta com a propaganda electoral, amb les avantatges que això representa. Si no es fa així pot ser molt car ja que avui dia els preus d'enviament són d'uns 0,10€ per carta, per tant, cada milió de cartes enviades costaria uns 100.000€ , malgrat que es podria negociar un bon descompte  amb l'empresa distribuïdora, el preu total seguiria sent molt gran. 

Necessitem un himne

L'independentisme necessita un himne; un himne de la independència. Cert que ja tenim "Els Segadors", però és l'himne de Catalunya, regional i autonòmica, que a més a més rememora una derrota; no ens serveix. Hi ha organitzacions que fan servir "El cant de la senyera", més majestuós, però tampoc té l'efecte engrescador, que crec que necessitem.

Cal un himne de la independència que sigui èpic, és a dir, que exalti i animi al qui l'escolti i el canti; que inspiri valor, coratge, com si realment valgués la pena apostar la vida per aconseguir la independència, que faci sentir tota la força èpica del que significa aconseguir la independència, que quan l'escoltem i cantem ens sentim arrossegats per la seva força, i ens faci sentir agermanats, tots junts caminat cap a l'objectiu comú.

La lletra hauria de ser senzilla i planera, fàcil de cantar per a qualsevol; la música hauria de ser engrescadora i fàcil de recordar; amb una tornada que sigui d'aquelles que tothom s'aprèn enseguida. No cal dir que la lletra hauria de ser totalment assumible per qualsevol català que vulgui la independència.

Si algú dels que saben compondre música s'anima a fer-lo només cal que el pugi a internet i difongui l'enllaç per les xarxes socials; si agrada, segur que ben aviat l'independentisme el farà servir.

Votants de CiU

CiU a l'apartat 3.1 pàgina 81 del seu programa electoral per al 28N parlava de dret a decidir:

[...] defensem el dret a decidir sense més límit que el que marqui en cada moment el poble de Catalunya [...]

Quan l'enquesta del Baròmetre d'Opinió Política ha mostrat que una majoria, relativa però majoria, vol la independència, han dit que la independència no formava part del seu programa. 

Votants de CiU, vosaltres penseu el mateix? No queda clar que qualsevol acció en pro de la independència queda dins d'aquest punt del programa? ja que  es tracta de decidir i pel baròmetre està clar que el poble de Catalunya ho vol.

CiU a l'apartat 3.1 pàgina 82 del seu programa electoral per al 28N deia:

Situem com una de les primeres prioritats d’aquest dret a decidir la gestió plena dels nostres recursos econòmics a través d’un model de finançament propi, com ho és el concert econòmic. Aspirem a la sobirania financera [...]

En campanya s'hi referien com a "concert econòmic", després ja només han parlat de pacte fiscal, que per cert no apareix en el programa electoral. Per a que quedi més clar, s'arribava a parlar de sobirania financera. 

Votants de CiU, que en penseu d'aquest canvi de discurs? on es parlava de concert econòmic i de sobirania financera, ara es parla de pacte fiscal, i de tenir força per negociar-lo; on queda el dret a decidir? i la sobirania financera? Penseu votants de CiU, penseu.

I ara, es convoquen eleccions al "Congreso" per al 20N i CiU presenta el Duran Lleida com a candidat. El primer que fan CiU i Duran és demanar de tenir la màxima força possible per a poder fer el pacte fiscal, i Duran no descarta entrar al govern (se'n mora de ganes). Ara, davant de la proposa de Bono de fer un govern patriòtic PSOE-PP, Duran parla d'un govern de concentració PSOE-PP-CiU-PNB per sortir de la crisi (sortir qui? doncs "España, por supuesto"), del pacte fiscal ja no en diu res, ni del "dret a decidir" ni de la "sobirania fiscal".

Votants de CiU, realment us motiva anar a votar "això" ? Ja sabeu el que votareu? Votareu per un pacte fiscal? o per un govern de concentració per a salvar Espanya? i no oblideu que tal com estan les coses, la salvació d'Espanya no inclou la de Catalunya, al contrari, Catalunya serà la sacrificada (espoliada) com sempre.

Sabeu que votareu en realitat? doncs votareu per fer en Duran ministre. Ministre d'Espanya, que mantindrà l'espoli fiscal, amb l'excusa que primer cal sortir de la crisi. Una Espanya que mai farà un pacte fiscal amb Catalunya perquè hi perdria molts milers de milions d'euros a l'any; ningú fa un pacte d'aquests si teu prou força per evitar-ho, i la tenen, en aquest punt PSOE i PP estan d'acord. 

Votants de CiU, aquest 20N no voteu CiU.