Pluja d'idees (3)

La pluja d'idees és un recull d'idees que vaig apuntant quan se m'acudeixen, i que aniré publicant. 

Fer un concurs d'idees, amb bona dotació econòmica, per a fer el Pla de Transició cap a un estat independent, a partir del moment en que es declari la independència. A efectes del concurs no importa si la independència s'ha declarat via referèndum o via declaració unilateral o qualsevol altra via. El que es demanarà és que plantegin la transició des de les estructures administratives actuals, cap a les estructures d'un estat propi.

Els concursants hauran de presentar un pla on, a més a més de les transicions normals, sense problemes, també es plantegin un seguit de situacions problemàtiques plausibles que es poden presentar en el moment en que Catalunya esdevingui un estat independent, i les solucions corresponents per a corregir o solucionar aquestes situacions problemàtiques. Per exemple, una possible situació problemàtica podria ser, que un percentatge important de jutges, no accepti formar part del sistema judicial del nou estat, els concursants haurien d'aportar solucions per a la viabilitat del sistema judicial, malgrat aquesta situació, documentant tant com sigui possible la solució aportada.

Per tal de guanyar el concurs, els participants hauran de plantejar el màxim nombre de transicions   normals així com de situacions problemàtiques i les seves possible solucions. El jurat valorarà el pla en el seu conjunt i també la quantitat i la plausibilitat tan de les situacions problemàtiques com de les solucions proposades, així com la seva viabilitat.


I qui serà el mecenes que convoqui el concurs? No ho sé, però potser la Fundació Catalunya Estat o el Cercle Català de Negocis, i fins i tot Òmniu podrien fer-ho, o alguna altre organització que tingui poder de convocatòria i diners. O es podrien ajuntar totes les organitzacions interessades en el projecte, partits polítics inclosos.


En fi, és una idea, per si algú la vol i pot aprofitar.

El bròquil s'està florint, CiU

Com diria la Trinca “el bròquil s'està florint, tu ja m'entens”.

Ja fa més de 30 anys de la transició, i el cicle que llavors es va iniciar es va acabant. És normal, els que la van posar en marxa han anat desapareixent, per llei de vida o per deixar pas a les generacions posteriors.

Ara toca un nou cicle, i a Espanya ja estan definint com el volen: una Espanya uniforme, amb una administració central recuperant competències, i les infraestructures fortament centralitzades. I a Catalunya? Badant! Be, els partidaris de l'estratègia espanyola no, s'hi han afegit amb entusiasme, però la resta sembla que encara no ha entès que el cicle actual s'acaba i que s'ha d'actuar en conseqüència. Esquerra és qui primer pot rectificar (ha de rectificar!), ja que després de la patacada electoral li ha quedar clar que alguna cosa ha canviat.

Però ara, qui ens interessa a tots que s'adoni de la situació és CiU per la responsabilitat de govern que té. De moment segueixen pidolant el “fons de competitivitat” en comptes de reclamar la gestió dels nostres impostos. Això ho deixen per al “pacte fiscal” que estan preparant i que pensen negociar amb el govern que surti de les generals del 2012. La única esperança per a poder negociar un “pacte fiscal” és que hi hagi la carambola electoral que ni PP ni PSOE tinguin majoria suficient i que només la puguin tenir sumant amb CiU; tot i així, si es donés la circumstància això només serviria per negociar, després caldria veure quin pacte en sortiria, atès el context de crisi existent.

Per altra banda, tots els símptomes apunten en sentit contrari, no es casualitat que premsa i entitats estrangeres apuntin a les autonomies com a culpables del dèficit espanyol; especialment a Catalunya a la que estan deixant malament sempre que poden; al mateix temps l'estat asfixia tant com pot a Catalunya, no només amb l'espoli fiscal, sinó també incomplint en inversions compromeses i marcant límits en el pressupost, i preparant-se el terreny per donar la culpa dels seus problemes econòmics a les autonomies.

Amb tot això l'escenari que jo veig a venir és que el 2012 hi haurà un govern espanyol fort, però amb problemes econòmics, que intervindrà la Generalitat (i altres autonomies, segurament) i emprendrà descaradament el camí cap a una Espanya uniforme i centralitzada. Cal dir que la majoria dels espanyols això ho veuran be, ja que sempre han tingut aquesta visió unitària i centralista, i com ja fan ara, ens reclamaran que retallem despeses (la majoria seran en temes de llengua, cultura i qualsevol altre cosa que els faci pudor a “identitari”); i el que no puguin retallar ho “criminalitzaran” com ja estan fent al país valencià on diuen que dir “Gran Teatre” porta càrrega ideològica i que cal dir “Gran Teatro”.

El panorama és fosc, i CiU sembla que no tingui un pla B i ho fii tot al “pacte fiscal”, però mentre tant l'espoli fiscal ens va empobrint. I no entenc perquè CiU no en parla. És com si no volessin assabentar-se'n.

El passat 1 de febrer li vaig preguntar directament al M.H. President, al seu correu electrònic del Parlament, com pensava explicar al poble de Catalunya el dèficit fiscal que patim. En aquest apunt podeu llegir la meva pregunta i la resposta de l'oficina del President. Diu que ha posat el dèficit sobre la taula, però no diu com pensa explicar-ho als catalans; parla d'aconseguir el que primer anomena compromís i després acord, amb el govern espanyol, i de la necessitat que n'hi ha, però res més. Tot ell molt vague, una declaració d'intencions, que és el mateix que deia al programa de CiU; però ara governen, ara cal alguna cosa més que bones intencions, i per no dir, ni tan sols diu com ho explicaran als catalans ni si pensen explicar-ho.

En definitiva, que “el bròquil s'està acabant” i la meva sensació és que CiU (els seus dirigents) no ho veu, o no ho vol veure, “tu ja m'entens”.

Pluja d'idees (2)

La pluja d'idees és un recull d'idees que vaig apuntant quan se m'acudeixen, i que aniré publicant. Ara una idea "provocadora". 

Fer una carta, d'un sol foli, en català a l'anvers i en castellà al revers, on molt educadament s'explica les raons i motius pels quals una bona part dels catalans per volem ser independents. Aquesta carta, per tal d'arribar al màxim de gent, amb el mínim de cost, se n'enviaria una copia per domicili, a les principals ciutats espanyoles, i també a les de Catalunya. 

La redacció de la carta seria extremadament respectuosa; així, per exemple, no es parlaria "d'espoli fiscal" sinó de "dèficit fiscal". L'únic element "provocatiu" podria ser una estelada, al capçal o al peu de la carta.

L'objectiu d'aquesta carta seria, per una banda, aconseguir impacte mediàtic, ja que se'n fa difícil d'imaginar que els medis espanyols no parlessin d'un fet així, i per l'altra provocar reaccions que posessin el debat sobre la independència en primer pla. 

Pels preus que he vist, l'enviament valdria uns 0,10€ per carta, per tant, cada milió de cartes enviades costaria uns 100.000€ , tot i que està clar que es podria negociar un bon descompte  amb l'empresa distribuïdora, el preu total seguiria sent molt gran. Això em porta a pensar, que donat que Espanya, de fet, és un país centralista, enviant només una carta a cada domicili de Madrid, seria suficient per a provocar la reacció buscada.

Tot i que només es faci l'enviament a Madrid, com es finançaria l'enviament d'una carta així? Be, dependria de qui volgués dur a terme el projecte.