Candidatura unitària absentista a les eleccions 20N

Ens agradi o no ens agradi, el 20N hi haurà uns "diputados" que, legalment, ens representaran al "Congreso de los Diputados". Davant d'això jo em pregunto: Ens és igual qui siguin aquests "diputados"? o preferim que siguin independentistes?

Per tant, per tal de tenir "diputados" independentistes necessitem una candidatura unitària i que la gent la voti. A continuació exposo els motius i els objectius d'una candidatura unitària.

Motius:

Per minimitzar tan com sigui possible la representació dels autonomistes, i aprofitar la campanya electoral per difondre els missatges independentistes; per exemple, explicar detalladament l'espoli fiscal, que és i com ens afecta, etc. Això és en clau interna.

Per aprofitar la presencia al "Congreso" per a difondre el missatge independentista. Pel sol fet de tenir representació es té accés als medis públics, i els corresponsals estrangers poc o molt et tenen en compte; cal recordar que el mon funciona amb estats, i això fa que la mateixa declaració, per exemple "Espanya ens espolia", dita al Parlament no sol tenir cap mena de repercussió a l'exterior i en canvi dita al "Congreso" els corresponsals estrangers la mencionaran quan expliquin al seus lectors l'activitat parlamentaria espanyola. Això és en clau exterior.

Objectius:

Quins objectius han de tenir els "diputados" independentistes? Per una banda només recollir l'acta i no aparèixer més per la cambra i per l'altra aprofitar totes les ocasions possible per repetir, insistentment com un mantra,  el missatge independentista. Com a excepció es podria contemplar l'assistència només a tres tipus de sessions concretes: la sessió d'investidura per a votar en contra i difondre el missatge independentista (i les de moció de censura si es donés el cas), la d'aprovació dels pressupostos, per votar no, i a la de l'estat de la "nación" per aprofitar un cop més a difondre el missatge independentista. En resum, a Madrid hi aniran per dir: Adéu Espanya!

Podeu trobar més arguments semblants en aquest enllaç i en aquest altre.

Per tant, cal treballar per aquesta candidatura unitària absentista (o obstruccionista) . Fins a on jo sé, Democràcia Catalana i Reagrupament hi estarien d'acord; a Esquerra (abans ERC) en Junqueras, també sembla que s'hi avindria, cal veure però, si tindrà prou poder dins d'Esquerra per a fer-ho; i a Solidaritat no se sap; primer han dit que millor abstenir-se i ara que ho decidiran les bases. 

Personalment, crec que la clau és Esquerra, que és el més gran dels partits independentistes; si Esquerra planteja una candidatura unitària, els demès segurament s'hi afegiran; caldrà però, ajudar tot el que es pugui a en Junqueras per aconseguir aquesta candidatura unitària.

Cal explicar el dèficit fiscal a tota la població de Catalunya

En aquest apunt del més de febrer li preguntava al M. H. President de la Generalitat de Catalunya quan i com explicaria el dèficit fiscal que patim.

Com es veu en el post, a continuació de la pregunta he publicat la resposta rebuda 4 mesos després, des de l'oficina del president on simplement em confirmen que es vol assolir un acord amb el govern central d'aquestes característiques.

És a dir, no em van contestar la meva pregunta de quan i com explicarien el dèficit fiscal a la població; per tant, penso que no té intenció d'explicar-ho. 

No entenc perquè. Volen el màxim suport per anar a Madrid a pactar però no expliquen el que és el principal argument per a negociar un pacte fiscal. 

No ho entenc, però com que sóc mal pensat m'ho imagino. M'imagino que no tenen intencions d'explicar el dèficit fiscal, de manera generalitzada, perquè és un dels arguments principals de l'independentisme, i no li deuen voler fer propaganda. O no volen que la majoria sàpiga la gran magnitud de l'espoli fiscal per tal de poder justificar qualsevol merda d'acord que acabin acceptant com si realment fos un "pacte fiscal". I tampoc deuen voler que la majoria conegui el volum real de l'espoli fiscal per no haver d'escoltar preguntes com: i perquè fins ara no dèieu res? i perquè heu aprovat tants pressupostos espanyols on es materialitzava aquest espoli? i qüestions semblants.

Per tant, cal reclamar, o millor dit, exigir, que el Govern de la Generalitat de Catalunya, expliqui a tota la població, de manera detallada, i durant el temps suficient per a que tothom se n'assabenti i ho entengui, la magnitud del dèficit fiscal de Catalunya, conegut també com a espoli fiscal.

És independentista en Pujol?

Avui dijous 21, he assistit a la presentació del llibre “what catalans want” del Toni Strubell, i el més interessant ha estat la conferencia d'en Jordi Pujol.

Pujol, com algú ja ha dit, no és manifesta independentista, però ja no el combat. Ha explicat, amb el seu estil, com ell va creure que Catalunya podia formar part de la nova Espanya, l'Espanya sorgida de la transició, una Espanya moderna, diferent de la de sempre. I, segons ell, fins a l'any 2000, es va avançar, i es van aconseguir coses. Però a partir del 2000 les coses van canviar, i segons ell, i tal com diu, poques persones hi ha més qualificades que ell per dir-ho, el model autonòmic ha fracassat. 

Tal com ho veu Pujol, avui diu només hi veu dues alternatives: la residualitat o la independència, i pot ser, molt dubitativament, i només si a Espanya algú té un moment de racionalitat, una tercera via que permeti a Catalunya tenir un projecte propi sense trencar amb Espanya. En tot cas Pujol ha remarcat que “la residualitat” no, no accepta la residualitat i per això cal explorar també el camí de la independència. Ens ha encoratjat als presents i als independentistes en general a explorar aquest camí. A mi m'ha semblat clar que ell no s'afegeix a la via independentista però que vol que l'independentisme creixi. Suposo que no s'hi afegeix explícitament per a no contradir a CiU i no deixar amb el cul a l'aire al Mas. 

En Pujol ens ha explicat l'anècdota ja  coneguda, del que li van dir uns prohoms de Madrid, del mon polític i econòmic, que els catalans hem perdut la guerra, que no ens necessiten, però que si arriba el cas els tornarem a ajudar, i que d'aquí dues generacions la immigració ens haurà absorbit i el tema de la llengua catalana ja serà història. Pel sentiment que hi ha posat quan ho explicava, crec que això li va tocar la fibra sensible i, tot i que ell no ho ha dit, crec que devia ser quan va tenir clar que qualsevol cosa però “residuals” no.

També ha dit, que tots els processos d'independència generen divisions, perquè no tothom hi està d'acord, i ens ha donat una petita lliçó d'història dels EEUU, de quan es van independitzar, en que no tothom estava a favor de la independència, n'hi havia molts en contra o indiferents. En això discrepo del missatge “tipus Duran Lleida” que ens ha donat. Per a mi està clar que la dependència genera la mateixa divisió: hi ha gent que hi està a favor i gent que hi està en contra. De totes maneres, crec que la reflexió de fons és bona: hem de tenir clar que mai hi haurà unanimitat i s'haurà de treballar tenint-ho em compte. Pensant-ho be, sembla un missatge pel Mas, fent veure que defensa en Duran.

Per tant, responent a la pregunta del títol, sí, tot i que no ho dirà, de moment.

Qui m'ha fotut el formatge?

El títol fa referència al llibre “who moved my cheese?”(1) que jo em permeto traduir lliurement per “qui m'ha fotut el formatge?”.

El llibre, com ja saben els que l'han llegit, conté una narració, en que s'explica com reaccionen dos personatges que viuen en un laberint quan un bon dia els desapareix el subministrament de l'aliment, el formatge. Un dels personatges, Hem, creu que no pot ser que desaparegui el formatge, que és un error i que un dia o altre tornarà a aparèixer el formatge; l'altre, Haw, en canvi, un cop passat un temps prudencial, diu que cal anar més enllà i arriscar-se a explorar el laberint i buscar formatge nou. Aquest personatge, Haw, surt a buscar formatge i finalment el troba. Cal dir que he resumit molt la narració.

Davant la situació que vivim els catalans, jo no puc menys de comparar-nos amb els dos personatges. Els autonomistes, federalistes, confederalistes i similars són com el Hem i creuen que algun dia s'arreglarà la situació i que cal esperar; en canvi, els independentistes, de tot tipus, són com el Haw que ha sortit a buscar el formatge.

L'exemple més paradigmàtic de català Hem seria, per a mi, en Jordi Pujol, sempre esperant que ens tornin “el formatge”, buscant l'encaix amb Espanya i no decidint-se a sortir a buscar “formatge nou”. D'exemples de catalans Haw podem posar qualsevol dels que aposten decididament per la independència, i per sort n'hi ha molts.

Com s'ha vist en recents enquestes els Haws estan creixent, però encara queden Hems per convèncer-los que cal sortir “a buscar el formatge”. Cal fer pedagogia per convèncer als Hems que facin com Haw i no esperin més un “formatge” que no vindrà, i surtin a buscar-lo. Els podem de recordar algunes frases de Haw:

• Si no canvies, et pots extingir
• Què faries si no tinguessis por?
• Quan deixes enrere els teus temors, et sents lliure
• És més segur buscar "en el laberint" que romandre en una situació sense "formatge"
• Les velles conviccions no et condueixen al "formatge"
• Imaginar-me fruint del "formatge" abans de trobar-lo em condueix cap a ell.

Jo ja fa un temps que m'he incorporat al grup dels Haws que hem sortit a buscar “el formatge”, i no pararem fins aconseguir-lo. I quan el tinguem ja no ens el prendran mai més.

Visca el formatge lliure!

---

(1) Who moved my cheese, Spencer Johnson, M.D. publicat com "¿Quien se ha llevado mi queso?" per Ediciones Urano i "Qui s'ha endut el meu formatge?" per Ediciones Empresa Activa

Afectacions per a les línies de rodalies en el mes d'agost

El passat dia 30/06/2011 vaig demanar a la web de rodalies informació sobre possibles afectacions del servei durant el més d'agost. Com que a data d'avui, 9/07/2011, a la web encara no s'han publicat, aquí teniu les afectacions per a les línies de rodalies:

Data/Fecha/Date: 06/07/2011
Codi identificador/Código identificador/Identification Code: 1ZR0WKJZN-1
La situació del servei a partir del 4 d'agost serà la següent:
Rodalies de Catalunya del 4 al 28 d'agost
Servei de rodalia de Barcelona
- R1 - Modifica el seu recorregut. Sense servei entre Arc de Triomf i Molins de Rei. 
Estació de França - Maçanet-Massanes
- R2 - Modifica el seu trajecte. Queda configurada en tres relaciones: 
Sant Vicenç de Calders - Bellvitge
Aeroport  - El Prat de Llobregat
Barcelona- Sants -  Maçanet-Massanes
- R3 - Finalitza el seu trajecte a Barcelona-Sants 
- R4 - Queda dividida en dos trams: 
Sant Vicenç de Calders -  L'Hospitalet
Barcelona-Sants   -  Manresa
Serveis regionals
- R12 - Finalitza el seu recorregut a Barcelona Sants 
- R13-R14-R15-R16 - Finalitzen el seu recorregut a Barcelona Sants. Des de Sant Vicenç de Calders els trens circularan desviats per Vilafranca. 
Els horaris podran ser consultats al nostre web www.rodaliesdecatalunya.cat i al telèfon 900 41 00 41.
Atentament.

Pluja d'idees (4)

La pluja d'idees és un recull d'idees que vaig apuntant quan se m'acudeixen, i que aniré publicant. 

Idees per a tots aquells ajuntaments on hi hagi independentistes; que  facin alguna de les següents propostes:

• Dedicar un carrer o plaça a la independència de Catalunya. Alguns possibles noms: “Catalunya independent”, “Independència catalana”, “Constitució catalana”, “Catalunya lliure”. En aquelles poblacions on hi hagi un carrer o plaça dedicat a Espanya, serà aquest carrer o plaça el que es proposarà canviar.
• Proposar l'erecció d'una asta on hi onegi l'estelada de bona mida, en un lloc de la població que sigui de pas i amb bona visibilitat.
• Promoure espais a la TV local on es parli de l'espoli fiscal, d'independència i dret a decidir.
• Proposar com a segona festa local 13 d'agost, data de la darrera victòria d'un exercit català, a Talamanca.
• A l'hora de posar les banderes, posar la bandera espanyola petita i la catalana gran

Només són idees, per si algú les vol aprofitar.