Independència - Reflexions - Jo també vull Catalunya independent

Tal com deia a l'apunt anterior crec que és necessari que tots els que volem la independència en parlem el màxim possible i en deixem constància de que volem la independència. Per això he posat aquesta estelada  amb el lema "Jo també vull Catalunya independent" en el blog. Si algú més la vol fer servir, la pot agafar lliurament.

Caldria fer tota mena d'actes que puguin posar la independència als telenotícies. Per exemple, flashmobs amb estelades a llocs públics amb molta gent, de manera que fos difícil pels medis de comunicació no parlar-ne; i potser caldria fer-ne també a Madrid, per tenir més repercussió en medis que a priori segurament no en parlarien.

En un altre ordre de coses, caldria fer actes més tradicionals (taules rodones, congressos, etcètera) per tractar com seran els temes importants amb la independència. En aquests actes, per cada tema, partint de la situació actual, s'explicaria com seria (el tema tractat) en la Catalunya independent, i, el més important, com es faria la transició des de la situació actual a la situació creada amb la independència. En aquest actes hi hauria de participar experts d'experiència contrastada en el tema tractat, i haurien d'estar oberts a tothom, de manera que els contraris a la independència també hi puguin dir la seva. 

No estic segur de qui podria organitzar aquests actes, però crec que Omnium que va saber organitzar de manera excel·lent  la manifestació del 10J segurament també ho podria fer molt be; i segur que més gent podrà fer-ho, no cal limitar-se a un únic organitzador. 

La feina més important serà aconseguir que aquests actes transcendeixin a l'opinió pública i que se sàpiga que se'n parla. Entre els participants a la manifestació del 10J hi havia bastant comunicadors; caldrà buscar la seva ajuda i complicitat per fer arribar al gran públic la celebració d'aquests actes i els resultats que en puguin sorgir.

Crec que alguns dels temes de discussió que es podrien tractar en aquests actes serien:

• Sistema financer. Bancs i caixes, com els afectaria? quines avantatges tindria la independència?
• Hisenda pública. Com s'organitzaria la hisenda del nou estat català? com es faria la transició?
• Telecomunicacions, sistema telefònic. Que passaria amb la xarxa telefònica? Qui se'n faria càrrec? Tindríem un prefix nacional propi? Com seria la transició?
• Medis de comunicació, espai televisiu i radiofònic. Que passaria amb l'espai radioelèctric? Com es repartirien les freqüències i canals de TDT? Com reaccionarà públic seguidor de les emissores espanyoles quan deixin de rebre-les? O seguirem rebent tots els canals espanyols? 
• Aigua i electricitat. Les conques hidrogràfiques abans i després. La distribució elèctrica, ens poden deixar "a les fosques"? Les connexions internacionals, hidrogràfiques i elèctriques.
• Idioma oficial. Només el català? Català i castellà? Català idioma preferent? L'anglès es podria afegir com idioma oficial o de treball?
• Ciutadania. D'entrada qui serà català i qui no ho serà? Que passa amb l'immigració d'origen extra-comunitari? Polítiques pròpies d'immigració.
• Seguretat social i sistema de pensions. Es mantindran els mateixos nivells de cobertura que fins ara? els millorarem? Cobrarem les pensions? Com serà el sistema de pensions català? 
• Administració de justícia. Que passarà amb el sistema legal? quines lleis hi haurà al declara la independència? com es farà la transició? i els jutges? que passa si els jutges espanyols marxen de cop?
• Infraestructures. Hi haurà caos aeri i portuari? ens poden bloquejar els sistemes de transports? que ens costarà posar les infraestructures al dia?
• Ensenyament públic. Les avantatges que comportarà deixar de tenir interferències de fora en el sistema d'ensenyament. L'ensenyament universitari i la investigació en un estat propi.
• Empresaris i sindicats. Com seran les relacions patronal  sindicats en la Catalunya independent? 
• Església catalana. Que farà l'església? L'església espanyola seguirà sent hostil a Catalunya? Ens reconeixerà el Vaticà?
• Forces armades. Tindrem forces armades pròpies? Com hauran de ser? 
• Relacions internacionals. Amb quins paisos, a part d'Espanya, haurem de tenir bones relacions? Com tenir bones relacions amb els Estats Units? i amb Xina? 
• Projectes de futur, projectes que només podrem fer si som independents que puguin engrescar, especialment als joves, i que facin encara més atractiva la independència.

Independència - Reflexions - Parlem-ne

En aquestes darreres eleccions del 28N s'ha vist que l'electorat ha escollit aquelles opcions de missatge simple i  mediàticament visible. A part, evidentment, hi ha els electors que voten per fidelitat a les sigles; aquest no han variat.

Quan dic mediàtic, vull dir amb presencia a la premsa escrita i a la televisió, especialment a la televisió. Els medis digitals, i les xarxes socials, internet en general, encara no són decisius. A la majoria d'electors, els missatges encara li arriben per la televisió. Perquè creieu  sinó que es mantenen els blocs electorals? perquè el comandament de la radio i televisió publica el nomena el partit, o coalició, que guanya les eleccions? Perquè tot el que surt a la televisió, i medis en general, influeix en els resultats electorals.

Un dels missatges guanyadors ha estat el de CiU, que es dirigia al seu electorat fidel, a l'infidel que es va passar a ERC (un servidor, entre altres) i al descontent del tripartit en general. El missatge ha estat simple i eficaç, tan per recuperar l'economia com per avançar en l'autogovern tan com faci falta (insinuació de sobiranisme, estelades als mítings) el vot útil era CiU, i el seu "producte" estrella el concert econòmic. I d'això han parlat, del "concert econòmic", o millor dit, tal com reflexa el seu programa electoral, "model de finançament propi". Tan li fa, que des de España es recordi que el concert econòmic per Catalunya no seria constitucional, i que per a un succedani, tipus pacte fiscal, caldria reformar lleis, i per tant la complicitat del PSOE i PP, que s'hi han manifestat en contra. Tan li fa que els mercats internacionals no vegin amb bons ulls el "concert econòmic" perquè disgrega el centre de poder espanyol i per tant el fan menys fiable (pels interessos dels mercats). Tan li fa tot això, que dona unes probabilitats properes a 0 al "model propi de finançament". El missatge s'ha difós i l'electorat l'ha "comprat", donant a CiU uns bons resultats electorals.

Un dels altres missatges guanyadors ha estat el de Solidaritat. El seu missatge, el que s'ha difós, no era el de "independència", el qual, com la resta de missatges d'extraparlamentaris ha quedat "apagat" pels grans medis; el seu missatge, conegut prèviament per la majoria de població, i reforçat cada cop que se'n parlava, era "Laporta, el que ha fet el Barça triomfador". També ha funcionat, tot i que no tant com es devien esperar els promotors de Solidaritat.

També han funcionat els missatges negatius com per exemple, el tripartit ha estat catastròfic, els independentistes estan dividits.

De tot això, per a l'independentisme, quina conclusió se n'extreu? Jo en trec la conclusió que l'independentisme ha d'aconseguir que la independència, la idea, sigui mediàtica. És a dir que es parli d'independència als medis que la gent veu i escolta, ràdio i sobretot televisió. Al mateix temps, s'ha d'aconseguir que tot i parlar d'independència, no es parli gaire d'independentistes; ja s'ha vist en aquesta darrera campanya s'ha parlat més d'independentistes que d'independència, i això no s'ha traduït en vots. 

Per tant, per a mi, l'estratègia és clara: aconseguir que els medis, especialment la televisió, parli de la independència de Catalunya. En canvi, la tàctica no la tinc gens clara. No sé que cal fer per aconseguir l'objectiu estratègic. Ara, fins les properes eleccions tenim temps de pensar-hi. Però convé posar-s'hi com més aviat millor. A les municipals, possiblement, no sigui el moment encara, però a les generals espanyoles, la independència ja hauria de ser present ens els missatges electorals, i per tant, serà el primer punt de control per veure si estem aconseguint aquest objectiu.

Finalment, crec que el millor que pot fer l'independentisme és parlar d'independència. Com més en parlem, i més gent en parli, més fàcilment la independència formarà part dels missatges electorals, cosa que farà que se'n parli més i que encara més gent en parli, fent un bucle de realimentació positiva que ens aproparà cada cop més a l'objectiu final: la independència de Catalunya.

Independència - Reflexions - Reagrupament

Els resultats de Reagrupament en aquestes eleccions del 28N han estat decebedors. S'han obtingut 39.922 vots en tot Catalunya. Si dividim els 5.230.886 electors entre els 135 escons, dona 38.747 vots per escó. És a dir, supera per molt poc el promig de vots necessari per a obtenir un diputat, però donada la distribució territorial dels escons i dels vots, no ha estat possible. 

Encara no s'han fet les anàlisis rigoroses del perquè d'aquest fracàs electoral, però jo crec que ha estat per les eines utilitzades.

Reagrupament ha fet servir eines del segle XIX i XXI. Per motius de precarietat econòmica, i d'altres, no s'ha pogut fer servir eines del segle XX.

Les eines del segle XIX, els actes de proximitat, han funcionat, ja que han convençut a la majoria de la gent que hi ha anat, però per la seva pròpia naturalesa en total ha arribat a poca gent.

Les eines del segle XXI, les xarxes socials, també han funcionat, han estat molt actives, però també ha resultat insuficient, encara hi ha molta gent que no està a la xarxa, o be, no té en compte la xarxa per a les qüestions de política.

No s'han pogut fer servir les eines del segle XX, la televisió i els medis de masses, d'entrada per la manca de pressupost, i després per l'evident "apagada" informativa, que juntament amb tots els altres extra-parlamentaris ha patit. La nostra eina del segle XX, havia de ser en Laporta (moralment reagrupat), però que finalment ha decidit anar pel seu compte amb una formació nova, i feta a la seva mida. Aquí hi ha, segurament, el gran error. No tenir cap recanvi mediàtic. Sé que no és fàcil, però mentre en Laporta no es decidia calia haver trobat algú altre que també fos mediàtic disposat a col·laborar

La prova de que les eines decisives encara són les eines del segle XX, és que un personatge com Laporta, que ha patit els mateixos problemes que Reagrupament, gracies a que ell ja era mediàtic i conegut, se n'ha pogut sortir i treure 4 diputats.

Que ha de fer Reagrupament ara? Penso com l'Enric Canela, en aquest post, en concret en les respostes que dona als comentaris, on considera que Reagrupament s'ha de convertir en un "think tank". Hi estic d'acord. Reagrupament és una associació i no un partit, una associació que té com objectiu dissoldre's el dia que Catalunya serà independent.

Reagrupament ha de treballar per aconseguir que la independència sigui mediàtica. Que la independència surti als medis, en especial a la televisió. En aquest sentit sí que s'ha d'estar obert a col·laborar amb tots els altres independentistes, estiguin al partit que estiguin. Serà difícil, però ningú ens va dir fos fàcil.

Com es podrà fer això? No ho sé. Només puc fer conjectures. M'imagino que caldrà crear una xarxa de complicitats amb gent ben situada en els medis, que hi pugui col·laborar, explicant que cal fer, amb qui cal parlar, quines complicitats s'han de guanyar. En definitiva, establir una bona xarxa de contactes de gent amb capacitat d'influenciar en els medis de masses, i paral·lelament contactar amb independentistes de tots els grups que vulguin compartir aquest objectiu.

Ha de seguir Reagrupament? Sí, ha de seguir; crec que ara no és el moment de dissoldre's ni de pensar en integrar-se en altres projectes. Com sempre, ja hi ha qui ens diu el que hauriem de fer, i ens demana que ens incorporem a SCI. Això, a part de que molts reagrupats no ho voldrien, des de SCI es podria veure com un acte hostil; cal pensar si tots els reagrupats ens féssim de SCI segurament passaríem a ser majoria, i com s'ho agafaria en Laporta i els altres (alguns d'ells ex-reagrupats) al veure's en risc de que SCI estigués dominada per la gent provinent de Reagrupament? En Laporta, per la historia de les seves directives del Barça, ja sabem quina mena de reaccions té, i les conseqüències que tindrien, crec que no convenen a l'independentisme. 

Per tant, Reagrupament ha d'esperar. Avui, dissabte 4, la Junta es reuneix; veurem que en surt d'aquesta reunió. M'imagino que la convocatòria d'una assemblea, per passar comptes, i explicar propostes de futur; possiblement s'haurà d'elegir nova Junta. Esperem i veurem.

*** Ultima hora, dissabte 17:40 *** Reagrupament continua ***