Independència - Campanya - Voluntaris Reagrupament

Una de les claus de l'èxit de la campanya electoral de Reagrupament Independentista serà aconseguir la mobilització d'un gran nombre de voluntaris.

La teva voluntat i el teu entusiasme units portaran Reagrupament Independentista al Parlament de Catalunya.

Fes-te voluntari de la campanya electoral col.laborant activament en la seva organització i execució. Et necessitem! Només cal omplir la fitxa d'inscripció (baixeu-vos-el des d'aquest enllaç) i enviar-la a voluntaris@reagrupament.org

Tothom es benvingut, no cal ser associat

Comença des d'ara a ser voluntari
Ho aconseguirem!
Independència. Ara sí, ara toca !

Independència - Reflexions - Sistema electoral

L'any 1951, l'economista Kenneth Arrow, professor emèrit de la Universitat de Stanford, va demostrar que no existeix cap sistema de votació perfecte.

En concret, el teorema d'Arrow (wikipedia, en anglès) (blog en castellà que l'explica bastant be) demostra que no existeix cap manera de definir les preferències d'una col·lectivitat a partir de les preferències dels seus membres de tal manera que es satisfacin totes les propietats següents:

1. Domini universal: El procediment ha de donar resultats amb independència de quines siguin les preferències dels membres de la col·lectivitat
2. Unanimitat: Quan tots els membres de la col·lectivitat prefereixin alguna alternativa, també la col·lectivitat ha de preferir aquesta alternativa
3. Independència d'alternatives irrellevants: Les preferències de la col·lectivitat pel que fa a una família d'alternatives ha de dependre només de les preferències dels membres de la col·lectivitat pel que fa a aquestes alternatives
4. Absència de dictadura:  El procediment per a definir les preferències de la col·lectivitat no ha de ser tal que garanteixi que aquestes coincidiran sempre amb les de cert individu, independentment de quines siguin les preferències dels altres

És a dir, quan s'afronta el repte de fer una nova llei electoral, i Catalunya en necessita una de nova urgentment, cal tenir present que està demostrat que no existeix un sistema electoral perfecte.

Per tant, com que està demostrat que no existeix un sistema electoral perfecte, cal buscar un sistema que ofereixi la millor solució possible. Hi ha un parell de sistemes que caldria considerar: el Mètode Condorcet i la votació preferencial.

El  mètode Condorcet, que va ser anticipat per Ramon Llull en els seus Ars electionis, i Alia ars electionis, es pot explicar així:

Un mètode de Condorcet és un sistema de vot, que només utilitza el guanyador de Condorcet, és a dir, el candidat a qui els votants prefereixen davant la resta de candidats, quan se'ls compara d'un en un. El guanyador es pot trobar fent sèries de comparacions entre dos candidats. En unes eleccions en què s'usa el mètode de Condorcet el votant ordena la llista de candidats en funció de les seves preferències. Per exemple, pot posar un "1" al seu candidat favorit, un '2 'al segon preferit i així successivament. Quan un votant deixa en blanc a alguns dels candidats, s'entén que prefereix als quals ha votat davant dels que no ha valorat. A l'hora de comptar, s'enfronta a cada candidat amb la resta com si s'hagués enfrontat un a un en moltes eleccions. El guanyador de cada parella és el candidat preferit de la majoria dels votants. D'entre dos candidats, el preferit de cada votant és aquell que té un nombre menor en la papereta. Per guanyar l'elecció, un candidat ha de guanyar tots els enfrontaments un a un. Pot donar-se el cas que una elecció no tingui un guanyador de Condorcet perquè no hi hagi cap candidat preferit a la resta pels votants. Aquesta situació es diu 'dependència circular', 'empat circular' o 'ambigüitat circular'. Passa quan, un cop han comptat tots els vots, les preferències dels votants amb alguns candidats fan un cercle, en el qual tots els candidats són guanyats per almenys un altre candidat. Depenent del context de l'elecció, els empats circulars poden no ser molt freqüents. Tot i així, sempre hi ha la possibilitat que hi hagi una ambigüitat, de manera que tots els mètodes de Condorcet han de ser capaços de trobar un guanyador si això passa. El mecanisme que desfà l'empat s'anomena 'resolució de l'ambigüitat' o 'mètode que completa a Condorcet'.

La votació preferencial es descriu així:

La votació de volta a l'instant, Instant-Runoff voting, votació alternativa o votació preferencial (VP) és un sistema electoral utilitzat per a eleccions d'un candidat on a la papereta el votant marca als que prefereix segons l'ordre de preferència. En una elecció VP, si cap candidat obté majoria absoluta, s'exclouen els candidats un a un: el candidat amb menys vots és eliminat. El guanyador es decideix així:

1. En la primera ronda, es compten els vots obtinguts pels candidats marcats com a primera preferència del votant
2. Si cap candidat té la majoria dels vots, el candidat amb el menor nombre de vots queda eliminat i llavors s'agafen les paperetes de vot corresponents al candidat eliminat (és a dir, aquelles paperets on era la primera preferència) i es fa un nou escrutini sobre aquestes paperetes comptant els vots obtinguts pels candidats marcats com a segona preferència; els vots així obtinguts  es  sumen als vots obtinguts en primera ronda; si una papereta no té marcada segona preferència es descarta. 
3. Aquest procés es repeteix fins que un candidat obtingui la majoria de vots entre els candidats restants.

A nivell nacional, la VP s'usa per triar la Cambra de Representants australiana, el President d'Irlanda, la Casa de Representants de Fiji i, començant el 2007, el Parlament Nacional de Papua Nova Guinea. Als Estats Units s'empra en 9 Jurisdiccions locals, com el comtat de Pierce a Minnestota; a les ciutats de San Francisco i Berkeley també és usat.

Per tant, al proposar una nova llei electoral, a més a més de dir si es proposen districtes més petits o més grans, o districte únic, o qualsevol altra forma de districte electoral, caldria també proposar el mètode d'elecció.

Personalment, prefereixo el mètode de votació preferencial,  que implica districtes unipersonals i per tant una relació molt directa del representant amb la gent i el territori que representa. Amb la votació preferencial, malgrat el teorema d'Arrow, es pot (pràcticament) garantir que l'escollit representa a la majoria dels votants.

El que és trist de tot això, és que buscant informació per Internet, he trobat poca documentació en català. Tot i que fa 30 anys que els catalans hauríem d'haver fet una llei electoral pròpia, sembla que el tema no ens interessa gaire, malgrat els precedents de l'Ars electionis de Ramon Llull. Tan de bo això canvii a la propera legislatura, i el debat per una nova llei electoral sigui ben viu i interessant.

Independència - Reflexions - Llistes tancades

Solidaritat Catalana (SCI) ja ha fet les seves primaries. Ja està fet. Què passarà a partir d'ara?

• De moment, Laporta i els seus companys estan ara legitimats com a caps de llista.
• Aquestes llistes de SCI, un cop fet l'escrutini i els retocs legals, queden tancades.
• Amb les llistes tancades s'impossibilita fer coalició amb ningú més, tal com ja va comentar el Lopez-Tena.

A partir d'ara, el que s'ha presentat com un exemple de democràcia, es veurà que és una cotilla que impossibilita qualsevol pacte de coalició; són els que són i així hauran d'anar  a les eleccions.

Perquè em preocupa tot això, si jo sóc un reagrupat?

Doncs perquè fins ara creia en la possibilitat d'un pacte entre RCat i SCI, fins i tot després de les primàries; però m'he mirat el reglament de les eleccions (el document més important, per mida, de SCI) i queda clar que les llistes de SCI seran el resultat de les primaries (amb les correccions legals pertinents) i prou; m'ha costat, però ja ho he entès; s'han lligat de mans i peus, ja no poden fer res més amb les llistes, estan tancades.

Ara aquestes llistes són més rígides que les dels "altres", perquè, les altres llistes es poden negociar i modificar fins el darrer dia hàbil per a presentar-les. SCI no pot. Si SCI vol pactar res, haurà d'esperar a les eleccions i en funció de la força que li donin els resultats, pactar.

S'han acabat realment les possibilitats de pacte? De pacte de coalició sí, tot i que hi ha una altra possibilitat: que Laporta abandoni SCI i es passi a una "altra" llista que encara estigui oberta. D'en Laporta es pot esperar tot, però seria una mala solució per a l'independentisme, donaria una imatge poc seriosa.

Altres pactes però, encara se'n poden fer: pactes de no agressió; missatges independentistes coherents i no contradictoris; mediació d'un tercer actor que posi de relleu les similituds (per exemple CCN ), etc.

Finalment, si Montilla convoca eleccions prou tard, encara hi hauria la possibilitat de que SCI tingui temps de preparar i fer una assemblea en que es doti d'uns representants i els autoritzi a negociar, fer coalicions i modificar les llistes si cal; però això s'assembla massa a RCat i dubto que ho vulguin fer.

Per tant, tot apunta que s'haurà de treballar, i molt, per convèncer al votant independentista  que tenir més d'una llista independentista és bo.

Independència - Reflexions - Nom clau: Unitat

Últimament, en  el mon independentista hi ha una mena de clam per a la unitat i per a una sola candidatura a les eleccions.

Però quasi ningú aporta res per a aconseguir aquesta unitat. Els opinadors,  amb alguna excepció (blogs i articulistes) solen tenir un nivell molt baix d'argumentació, i no fan més que repetir "unitat", "unitat".

A més a més, es considera dogma de fe que sense unitat el votant independentista no anirà a votar o votarà CiU, cosa de la qual discrepo.

Com que sembla que tot això va començar el 10 de juliol m'agradaria fer un petit i incomplet repas de 

Fets:

A l'octubre del 2009 Reagrupament fa la seva 1ª assemblea com a associació i té un cert èxit; comença a créixer.

El 15 de gener del 2010 es registra el domini laporta2010.cat mitjançant l'empresa especialitzada "Guell Consulting Technologies SL" de Mataró telèfon 937984044; comprovat i comprovable fent un "whois".

El 28 de gener, el Jaume Renyer, des de la seva adreça de mesvilaweb.cat va enviar a tots els associats de Reagrupament una còpia dels estatuts i la ponència política de Reagrupament "per tal de tenir-los plenament a l'abast".

El 30 de gener, daltabaix a Reagrupament; Carretero demana a 4 membres de la junta que dimiteixin, i que si no ho fan ho farà ell; els 4 membres eren: Francesc Abad, Albert Pereira, Jaume Renyer i Emili Valdero.

El detonador de la situació va ser la metodologia per a l'elaboració de les llistes electorals.

Com que els 4 no van dimitir, Carretero va anunciar la seva dimissió i 12 persones més de la junta també, i això va fer que finalment es capgirés la situació i  acabessin dimitint els 4 esmentats i tornant Carretero a presidir Reagrupament.

El 23 de febrer apareix el primer comunicat a  www.laporta2010.cat on bàsicament Laporta es declara independentista sense més precisions.

El 21 de març, Reagrupament fa la segona assemblea i tanca les ferides obertes a finals de gener; a més a més, aparentment, està a punt de fer un fitxatge "mediàtic", en Laporta, que hi apareix, s'hi deixa fotografiar i fins i tot diu que se sent "moralment reagrupat". 

A partir d'aquest moment tothom dona per segur que Laporta es reagruparà; es comença a preparar la campanya electoral, parlant de  Carretero i Laporta. Però Laporta dona llargues, dient que espera a deixar de ser president del FCB (com si això li hagués importat gaire fins al moment); provocant que Reagrupament l'esperi per fer les llistes fins al juliol.

Mentre tant, el 18 de Juny es registra el domini democraciacatalana.cat (que és el nom del partit que crearà Laporta) mitjançant l'empresa especialitzada "Guell Consulting Technologies SL" de Mataró, telèfon 937984044. Comprovat i comprovable fent un "whois".

Quan arriba el 10 de juliol, Reagrupament fa la seva 3ª assemblea, i escull les seves llistes, sense Laporta, però deixant-li explícitament la porta oberta; sembla que ningú sabia que Laporta ja havia creat el domini del seu partit.

A la mateixa tarda del 10 de juliol, la manifestació deixa clar que l'independentisme va cap amunt i que algú l'hauria de canalitzar al Parlament obtenint un nombre important d'escons, arran d'aquesta manifestació és quan es comença a parlar de la necessitat de la unitat dels partits catalans.

El 14 de juliol Laporta presenta el seu partit Democràcia Catalana.

El 16 de Juliol es registra el domini solidaritatcatalana.cat mitjançant l'empresa especialitzada "Privacidad Whois sl" de Santigo de Compostela telèfon 627089328. Comprovat i comprovable mitjançant "whois". 

El 20 de juliol apareix la crida a la solidaritat independentista de Laporta, Tena i Bertran per a la coalició de tots els partits nacionals

El 21 de juliol queda inscrit el partit Democràcia Catalana (DCat) al registre de partits polítics del ministeri de l'interior com es pot veure aquí

El 28 de juliol Solidaritat Catalana es presenta com a coalició, tot i que sembla que només hi ha un partit, Democràcia Catalana que oficialment té 7 dies de vida.

A partir d'aquí, tot són crides a la unitat dels partits sobiranistes i anuncis apocalíptics en cas de que no hi hagi unitat.

Donat l'anterior flirteig de Laporta i Carretero tothom demana que Solidaritat i Reagrupament vagin junts ("que se besen!"), però Solidaritat imposa una condició "sine qua non", (ho heu endevinat!) la forma d'escollir les llistes ha de ser per primaries i segons un complicadíssim reglament ; i a més a més, la gent de Reagrupament s'hauria de sotmetre (verb emprat per Laporta) a la votació de les seves candidatures dins de les primàries de Solidaritat. Proposició bastant sorprenent, ja que qui exigeix és el nou vingut, el partit i coalició que en prou feines acaba de néixer.

Tot això no deu ser per casualitat quan qui es presenta fent equip amb Laporta és l'Emili Valdero, el dimitit de la junta de Reagrupament quan la crisi de gener, amb lo qual sembla confirmar-se la tesi que deia que a aquesta persona el que realment el preocupa és poder ser diputat.

Estava clar i cantat que amb tot això era impossible un acord entre Solidaritat i Reagrupament.

Seria interessant saber qui va tenir la idea d'ajuntar el Tena i el Bertran amb el Laporta.

També voldria saber quan va decidir Laporta no anar amb Reagrupament; tenint en compte que el 18 de juny ja havia registrat el domini de Democràcia Catalana deuria ser cap a finals de maig o abans.

I sobre tot, seria interessant saber perquè.

Com que d'aquestes preguntes i d'altres no en tinc la resposta, he decidit fer la meva

Teoria:

Els contraris a la independència de Catalunya, els intel·ligents i amb capacitat d'actuació fa temps que observen el moviment independentista.

Mentre només hi havia grupuscles independentistes i l'única formació amb opcions era ERC, cap problema; ERC té un sostre electoral i a més a més pacta amb PSC. 

Però les consultes sobiranistes ho van canviar tot. Amb la primera van reaccionar malament, van provar la via de la provocació, amb els fatxes anant a Arenys de Munt, però no va funcionar. Segurament no s'ho havien pres seriosament. Però l'efecte dominó va fer que molts més municipis decidissin fer consultes i la cosa ja no es podia menystenir.

Per altre banda, una associació, Reagrupament, nascuda inicialment d'una escissió d'ERC, estava superant àmpliament les seves limitacions d'origen i creixia, i tot i passar una crisi forta, se'n sortia i es refeia, i captava a un que ja feia temps que li tenien l'ull posat: Laporta.

Laporta és mediàtic. Com a president del Barça és conegut a tot el mon (més que el president de la Generalitat, diuen alguns) i s'ha confessat clarament independentista, i moralment "reagrupat".

Aquí és quan crec que en algun lloc es va disparar una alarma. Un grup com Reagrupament, que ha superat una crisi que a altres organitzacions les hauria fet desaparèixer i un líder mediàtic com Laporta, junts predicant la independència, podrien fer molt de mal.

Per tant, van analitzar la situació, van estudiar i avaluar les alternatives possibles i van començar a actuar.

D'alguna manera van accedir a l'entorn de Laporta (no deuria ser difícil tenint un cunyat franquista) i li van posar al cap la idea de que ell hauria de tenir perfil propi, que no li calia anar amb Reagrupament, que en tot cas era Reagrupament qui havia d'anar amb ell. Aquestes idees eren fàcil d'implantar ja que Reagrupament mateix ja havia dit que si sortia una cosa millor que Reagrupament, se n'hi anirien. També li deurien recomanar discreció, amb l'excusa de no barrejar més el Barça amb la seva trajectoria política.

Ara be, calia evitar que a pesar de tot això Laporta i Reagrupament s'entenguessin; i no es podia fer descaradament. No hi havia arguments i per tant s'hauria notat massa. 

Aquí és on algú va estar genial: en comptes d'argumentar contra la unitat van decidir fer tot el contrari, demanar la unitat i no sols de Laporta amb Reagrupament sinó de tots els partits catalanistes. Evidentment, per darrera es faria tot el possible per impossibilitar aquesta unitat, i per difondre la idea catastrofista de que sense unitat el votant independentista s'abstindria o votaria CiU.

La crida a la unitat va ser fàcil, a més a més es va poder captar al Tena i al Bertran que ho tenien molt malament per anar a les llistes dels seus respectius partits, i amb això es va arrodonir el projecte; encara va quedar més versemblant. Calia però evitar que la unitat es consumés.

Evitar la unitat dels partits va ser fàcil, no calia fer res. Qui pot pensar que ERC i CiU s'ajuntarien? 

Evitar la coalició de Laporta i Reagrupament era en principi més complicat; però també hi van trobar la solució, només calia veure què havia estat a punt d'acabar amb Reagrupament: (ho heu endevinat!) les llistes electorals. Per tant el punt irrenunciable havia de ser les primàries per a les llistes electorals. És un tema que queda "molt democràtic" però que a la pràctica assegurava la no entesa amb Reagrupament, i a les males, la dissolució de Reagrupament dins de Solidaritat.

Com hem vist, també, el missatge catastrofista ha calat fort i encara hi ha molta gent que recomana abstenir-se o votar CiU si no hi ha una única candidatura independentista.

Val a dir, que tot això és una teoria, i que per tant puc estar molt equivocat.

Curiositat:
En basc unitat és diu "batasuna"

Independència - Reflexions - La documentació de Solidaritat

Una curiositat de Solidaritat Catalana: La mida dels  documents que té penjats a la Web.

• Decàleg : 4 pàgines (de fet 3 i 1/4)

• Crida a la Solidaritat: 2 pàgines (és aquella crida que ningú en va fer cas)

• Objectius: 1 pàgina (de fet 1/2 pàgina)

• Reglament de les primaries: 10 pàgines atapeïdes de text

Per mi és molt significatiu que el document més "gruixut" sigui un reglament.

Independència - Reflexions - Perquè votar independència

Perquè hauria de votar independència algú que normalment vota CiU?

Fem, primer, un petit exercici d'imaginació. Imagineu-vos que:

Tornem d'un viatge des d'Amèrica; hem agafat l'avió a l'aeroport americà i el vol  ha arribat directament, sense escales, a l'aeroport de Barcelona. 

Un cop hem baixat de l'avió hem hagut de passar per la duana, on ens atén un policia de duanes en català, amb el típic accent barceloní dels funcionaris catalans.

Un cop passats els tràmits de la duana, agafem el tren de l'aeroport, a prop de la terminal, i anem fins a un intercanviador ferroviari. En aquest intercanviador, ens acomiadem d'alguns companys de viatge: una parella francesa que agafa el tren internacional que els portarà al seu destí al sud de França, sense canviar de tren i d'un empresari de Tarragona que té pressa per arribar a destí per a supervisar l'enviament de contenidors a Hamburg, que ha de fer la seva empresa via ferrocarril d'amplada europea, ja que si l'enviament es retarda, podria veure's afectat per la vaga anunciada pels "cheminots" (ferroviaris francesos).

Nosaltres agafem un tren ràpid que ens porta a la capital de la nostra comarca; un cop a l'estació decidim agafar un taxi que per l'autovia ens porta fins a casa; podríem haver agafat el bus que regularment fa el recorregut, però  com és lògic va fent parades i tenim molta pressa per retrobar-nos amb la família, i un dia és un dia.

A casa, abans d'entrar ens trobem amb el veí del costat que ens fa saber que mentre érem fora han operat la sogra, després de passar 10 dies en llista d'espera!

Ens espera el nostre fill petit, que està a punt d'iniciar el curs a la Universitat. Serà el seu darrer any de carrera; quan l'acabi aspira a entrar en un dels centres d'investigació que la ESA té assignats a Catalunya. Te moltes ganes d'aconseguir entrar-hi i es pensa preparar de valent ja que el nivell acadèmic de les universitats catalanes és molt alt.

Truquem a la nostra filla gran, que viu a l'estranger i és una de les representants de Catalunya l'Agència Europea de Seguretat Aèria per dir-li que ja hem arribat.

Seguim fent trucades telefòniques a la família  per fer-los saber que ja hem arribat del viatge; així ens assabentem que un cunyat ha estat acomiadat de la feina, però diu que no ens preocupem, que gracies al sistema català de protecció al treballador, de moment no hem de patir per ell, a més més ja té una oferta   de treball, tot i que  s'haurà de traslladar fora del poble; tanmateix el desplaçament no és cap problema ara que ja no hi ha autopistes de peatge, i amb la xarxa d'autovies tot el país queda relativament a l'abast.

Engeguem el televisor; després de tant de temps fora, voler veure les noticies per posar-nos al dia; després de revisar els canals (més de la meitat en català) mirem les noticies a un dels canals especialitzats.

A les noticies, entre altres coses,  ens assabentem  dels resultats de les seleccions catalanes de diferents esports; de les entrevistes del President de Catalunya amb mandataris de països propers; del discurs de l'ambaixador català a l'ONU; de l'èxit de les cooperatives agrícoles catalanes, tan a nivell productiu, com per fer-se escoltar a la Comissió Europea d'Agricultura. 

També ens informem de la destitució d'un alt càrrec per haver mentit en la declaració d'incompatibilitats, a més a més, gracies a la transparència dels contractes públics s'ha pogut saber que havia adjudicat contractes a empreses de la seva família.

En el mon laboral, ens diuen, hi ha bones perspectives: l'atur  ha baixat fins a les cotes més baixes des de fa molts d'anys; i en quant a l'economia, la borsa de Catalunya es manté forta i amb un volum creixent de contractacions.

Com ja va sent habitual, hi ha hagut un nou intent d'entrar il·legalment a Catalunya per part d'immigrants sud-saharians, que la policia catalana ha avortat.

Ens connectem a Internet (tot i que mentre érem fora ens hem connectat, enyoràvem la velocitat del nostre proveidor català) i via xarxes socials comuniquem a la resta d'amics i coneguts que ja hem retornat a casa.

L'actualitat política del país està dominada per les properes eleccions generals i  un referèndum. Hi ha en marxa una campanya per al tancament definitiu de les centrals nuclears. El tancament, o no, de les centrals, es decidirà en referèndum que es farà coincidint amb les properes eleccions al Parlament. 

En aquestes eleccions no podrem votar al nostre candidat preferit perquè ja ha esgotat el nombre màxim de reeleccions consecutives; però millor, així s'evita que hi hagi vividors de la política i facilita la regeneració de la classe política.

Un dels temes d'aquesta campanya serà l'augment o no de les pensions; el sistema de pensions català és prou bo, però hi ha qui pensa que es podria pagar més als nostres jubilats. 

L'altre gran tema serà si s'han de rebaixar o no els impostos que afecten a les rendes del treball.

En tots dos temes, els debats televisius que es faran, prometen ser molt interessants i esperem escoltar bons arguments per part dels participants.

Com es pot veure, aquest exercici d'imaginació només és una excusa per plantejar ara unes preguntes i reflexions.

De tot el que es diu (i s'insinua) en aquest exercici d'imaginació, quantes coses són possibles amb l'autonomia?

Ben poques per no dir cap.

Algú pot dir: ep! que amb el concert econòmic n'hi unes quantes que sí!

Potser sí, però serien molt poques.

Ara penseu en totes les que no són possibles amb l'autonomia, ni que tinguéssim el concert econòmic. Son moltes, i a més a més importants.

Ara penseu en l'esforç que comportarà demanar el concert econòmic. Penseu també en que tal com he subratllat, s'ha de demanar; això vol dir que per molt que demanem, ens poden dir: NO! I el més segur és que ens diran NO! I ens poden dir no, perquè tenir o no tenir concert econòmic amb Espanya no depèn dels catalans, depèn dels espanyols.

Val la pena perdre el temps demanant el concert econòmic? Penseu-hi.
Val la pena l'autonomia? De veritat, val la pena? 

Ara, suposo, que direu: i doncs que?

Doncs fer allò que només depèn de nosaltres: fer-nos independents.

I per això cal votar una candidatura independentista. Quina?

Si mireu aquest bloc, veureu quines són les meves preferències, però en principi qualsevol independentista ja va be, però, més endavant, quan hi hagi la convocatòria oficial d'eleccions, ja en parlarem.