Independència - Reflexions - Nom clau: Unitat

Últimament, en  el mon independentista hi ha una mena de clam per a la unitat i per a una sola candidatura a les eleccions.

Però quasi ningú aporta res per a aconseguir aquesta unitat. Els opinadors,  amb alguna excepció (blogs i articulistes) solen tenir un nivell molt baix d'argumentació, i no fan més que repetir "unitat", "unitat".

A més a més, es considera dogma de fe que sense unitat el votant independentista no anirà a votar o votarà CiU, cosa de la qual discrepo.

Com que sembla que tot això va començar el 10 de juliol m'agradaria fer un petit i incomplet repas de 

Fets:

A l'octubre del 2009 Reagrupament fa la seva 1ª assemblea com a associació i té un cert èxit; comença a créixer.

El 15 de gener del 2010 es registra el domini laporta2010.cat mitjançant l'empresa especialitzada "Guell Consulting Technologies SL" de Mataró telèfon 937984044; comprovat i comprovable fent un "whois".

El 28 de gener, el Jaume Renyer, des de la seva adreça de mesvilaweb.cat va enviar a tots els associats de Reagrupament una còpia dels estatuts i la ponència política de Reagrupament "per tal de tenir-los plenament a l'abast".

El 30 de gener, daltabaix a Reagrupament; Carretero demana a 4 membres de la junta que dimiteixin, i que si no ho fan ho farà ell; els 4 membres eren: Francesc Abad, Albert Pereira, Jaume Renyer i Emili Valdero.

El detonador de la situació va ser la metodologia per a l'elaboració de les llistes electorals.

Com que els 4 no van dimitir, Carretero va anunciar la seva dimissió i 12 persones més de la junta també, i això va fer que finalment es capgirés la situació i  acabessin dimitint els 4 esmentats i tornant Carretero a presidir Reagrupament.

El 23 de febrer apareix el primer comunicat a  www.laporta2010.cat on bàsicament Laporta es declara independentista sense més precisions.

El 21 de març, Reagrupament fa la segona assemblea i tanca les ferides obertes a finals de gener; a més a més, aparentment, està a punt de fer un fitxatge "mediàtic", en Laporta, que hi apareix, s'hi deixa fotografiar i fins i tot diu que se sent "moralment reagrupat". 

A partir d'aquest moment tothom dona per segur que Laporta es reagruparà; es comença a preparar la campanya electoral, parlant de  Carretero i Laporta. Però Laporta dona llargues, dient que espera a deixar de ser president del FCB (com si això li hagués importat gaire fins al moment); provocant que Reagrupament l'esperi per fer les llistes fins al juliol.

Mentre tant, el 18 de Juny es registra el domini democraciacatalana.cat (que és el nom del partit que crearà Laporta) mitjançant l'empresa especialitzada "Guell Consulting Technologies SL" de Mataró, telèfon 937984044. Comprovat i comprovable fent un "whois".

Quan arriba el 10 de juliol, Reagrupament fa la seva 3ª assemblea, i escull les seves llistes, sense Laporta, però deixant-li explícitament la porta oberta; sembla que ningú sabia que Laporta ja havia creat el domini del seu partit.

A la mateixa tarda del 10 de juliol, la manifestació deixa clar que l'independentisme va cap amunt i que algú l'hauria de canalitzar al Parlament obtenint un nombre important d'escons, arran d'aquesta manifestació és quan es comença a parlar de la necessitat de la unitat dels partits catalans.

El 14 de juliol Laporta presenta el seu partit Democràcia Catalana.

El 16 de Juliol es registra el domini solidaritatcatalana.cat mitjançant l'empresa especialitzada "Privacidad Whois sl" de Santigo de Compostela telèfon 627089328. Comprovat i comprovable mitjançant "whois". 

El 20 de juliol apareix la crida a la solidaritat independentista de Laporta, Tena i Bertran per a la coalició de tots els partits nacionals

El 21 de juliol queda inscrit el partit Democràcia Catalana (DCat) al registre de partits polítics del ministeri de l'interior com es pot veure aquí

El 28 de juliol Solidaritat Catalana es presenta com a coalició, tot i que sembla que només hi ha un partit, Democràcia Catalana que oficialment té 7 dies de vida.

A partir d'aquí, tot són crides a la unitat dels partits sobiranistes i anuncis apocalíptics en cas de que no hi hagi unitat.

Donat l'anterior flirteig de Laporta i Carretero tothom demana que Solidaritat i Reagrupament vagin junts ("que se besen!"), però Solidaritat imposa una condició "sine qua non", (ho heu endevinat!) la forma d'escollir les llistes ha de ser per primaries i segons un complicadíssim reglament ; i a més a més, la gent de Reagrupament s'hauria de sotmetre (verb emprat per Laporta) a la votació de les seves candidatures dins de les primàries de Solidaritat. Proposició bastant sorprenent, ja que qui exigeix és el nou vingut, el partit i coalició que en prou feines acaba de néixer.

Tot això no deu ser per casualitat quan qui es presenta fent equip amb Laporta és l'Emili Valdero, el dimitit de la junta de Reagrupament quan la crisi de gener, amb lo qual sembla confirmar-se la tesi que deia que a aquesta persona el que realment el preocupa és poder ser diputat.

Estava clar i cantat que amb tot això era impossible un acord entre Solidaritat i Reagrupament.

Seria interessant saber qui va tenir la idea d'ajuntar el Tena i el Bertran amb el Laporta.

També voldria saber quan va decidir Laporta no anar amb Reagrupament; tenint en compte que el 18 de juny ja havia registrat el domini de Democràcia Catalana deuria ser cap a finals de maig o abans.

I sobre tot, seria interessant saber perquè.

Com que d'aquestes preguntes i d'altres no en tinc la resposta, he decidit fer la meva

Teoria:

Els contraris a la independència de Catalunya, els intel·ligents i amb capacitat d'actuació fa temps que observen el moviment independentista.

Mentre només hi havia grupuscles independentistes i l'única formació amb opcions era ERC, cap problema; ERC té un sostre electoral i a més a més pacta amb PSC. 

Però les consultes sobiranistes ho van canviar tot. Amb la primera van reaccionar malament, van provar la via de la provocació, amb els fatxes anant a Arenys de Munt, però no va funcionar. Segurament no s'ho havien pres seriosament. Però l'efecte dominó va fer que molts més municipis decidissin fer consultes i la cosa ja no es podia menystenir.

Per altre banda, una associació, Reagrupament, nascuda inicialment d'una escissió d'ERC, estava superant àmpliament les seves limitacions d'origen i creixia, i tot i passar una crisi forta, se'n sortia i es refeia, i captava a un que ja feia temps que li tenien l'ull posat: Laporta.

Laporta és mediàtic. Com a president del Barça és conegut a tot el mon (més que el president de la Generalitat, diuen alguns) i s'ha confessat clarament independentista, i moralment "reagrupat".

Aquí és quan crec que en algun lloc es va disparar una alarma. Un grup com Reagrupament, que ha superat una crisi que a altres organitzacions les hauria fet desaparèixer i un líder mediàtic com Laporta, junts predicant la independència, podrien fer molt de mal.

Per tant, van analitzar la situació, van estudiar i avaluar les alternatives possibles i van començar a actuar.

D'alguna manera van accedir a l'entorn de Laporta (no deuria ser difícil tenint un cunyat franquista) i li van posar al cap la idea de que ell hauria de tenir perfil propi, que no li calia anar amb Reagrupament, que en tot cas era Reagrupament qui havia d'anar amb ell. Aquestes idees eren fàcil d'implantar ja que Reagrupament mateix ja havia dit que si sortia una cosa millor que Reagrupament, se n'hi anirien. També li deurien recomanar discreció, amb l'excusa de no barrejar més el Barça amb la seva trajectoria política.

Ara be, calia evitar que a pesar de tot això Laporta i Reagrupament s'entenguessin; i no es podia fer descaradament. No hi havia arguments i per tant s'hauria notat massa. 

Aquí és on algú va estar genial: en comptes d'argumentar contra la unitat van decidir fer tot el contrari, demanar la unitat i no sols de Laporta amb Reagrupament sinó de tots els partits catalanistes. Evidentment, per darrera es faria tot el possible per impossibilitar aquesta unitat, i per difondre la idea catastrofista de que sense unitat el votant independentista s'abstindria o votaria CiU.

La crida a la unitat va ser fàcil, a més a més es va poder captar al Tena i al Bertran que ho tenien molt malament per anar a les llistes dels seus respectius partits, i amb això es va arrodonir el projecte; encara va quedar més versemblant. Calia però evitar que la unitat es consumés.

Evitar la unitat dels partits va ser fàcil, no calia fer res. Qui pot pensar que ERC i CiU s'ajuntarien? 

Evitar la coalició de Laporta i Reagrupament era en principi més complicat; però també hi van trobar la solució, només calia veure què havia estat a punt d'acabar amb Reagrupament: (ho heu endevinat!) les llistes electorals. Per tant el punt irrenunciable havia de ser les primàries per a les llistes electorals. És un tema que queda "molt democràtic" però que a la pràctica assegurava la no entesa amb Reagrupament, i a les males, la dissolució de Reagrupament dins de Solidaritat.

Com hem vist, també, el missatge catastrofista ha calat fort i encara hi ha molta gent que recomana abstenir-se o votar CiU si no hi ha una única candidatura independentista.

Val a dir, que tot això és una teoria, i que per tant puc estar molt equivocat.

Curiositat:
En basc unitat és diu "batasuna"