El nét del carrabiner

El meu avi patern, va néixer a Castella. Quan ell i la meva avia van venir a Catalunya, el primer que van fer va ser imposar el seu idioma als seus veïns del poble on van anar. Estem parlant dels anys 20 del segle XX, i en aquella època, els castellans que venien a un poble de Catalunya solien trobar-se que eren els únics castellanoparlants del poble, i malgrat això, ells no havien de canviar d'idioma, eren els altres els que havien de canviar.

D'això en fa més de 90 anys i com es veu no ha canviat res. És igual que a Espanya hi hagi una dictadura, una monarquia absoluta o una democràcia parlamentaria. El fet no canvia, vagi on vagi un castellanoparlant imposa el seu idioma malgrat que sigui l'únic castellanoparlant del poble, lloc, reunió o conversa. 

El meu pare encara recorda quan ell i el fill del "guardia civil" eren els únics que parlaven en castellà al col·legi. Per cert, el meu avi era carrabiner; els carrabiners eren els encarregats de les duanes que després de la guerra van suprimir convertint-los "guardies civils" per força. És a dir, el meu avi va ser "guardia civil" tot i no haver ingressat mai a la "guardia civil".

Malgrat això que he dit, el meu pare i la seva germana, la meva tia, tot i haver nascut castellanoparlants en un ambient on els castellanoparlants imposaven el seu idioma, van acabar sent catalanoparlants i en tota la meva vida no els he sentit mai parlar en castellà entre ells. Només els he sentit parlar en castellà amb la seu mare, la meva avia, la qual mai va dir res en català, ni tan sols "bon dia" o "adéu", en tota la seva llarga vida de 88 anys, 65 dels quals a Catalunya amb fills catalanoparlants, i va morir amargada, sense amistats. Del meu avi patern no en puc dir res ja que va morir abans de néixer jo.

Recordo això de la meva família, perquè no fa gaire en una reunió d'una quinzena de persones on tots érem independentistes, almenys 3 érem néts de carrabiner, i a part de fer-me gracia em va fer pensar en el què ha canviat i el que no ha canviat des que els meus avis paterns van venir a imposar el seu idioma. El que no ha canviat, ja ho he dit abans, és el dret dels castellanoparlants a imposar-nos el seu idioma, el que ha canviat és que abans la societat catalana era prou forta per a que els fills dels castellanoparlants vinguts a Catalunya acabessin sent catalanoparlants i en canvi ara un percentatge molt gran, dels fills dels castellanoparlants vinguts, segueixen sent castellanoparlants malgrat la "immersió lingüística". 

Si volem canviar tot això de veritat, només hi ha una solució: independència, i ràpid que tenim pressa.

És hora de l'esquerrovergència?

Donada les circumstàncies actuals, m'ha semblat oportú posar al dia aquest post del mes de març.


CiU + ERC = Independència. És cert, CiU i ERC sumen prou diputats, i votants, per tal de declarar la independència. Entre 1992 i ara, sempre han sumat majoria absoluta, el cop que menys han sumat ha estat al 1999 amb 68, el cop que més el 1992 amb 81 i actualment en sumen 72. En el quadre següent es mostren els resultats de cada formació i la suma, a cada elecció des de 1992.

	CiU	ERC	Suma
1992	70	11	81
1995	60	13	73
1999	56	12	68
2003	46	23	69
2006	48	21	69
2010	62	10	72

És a dir, si l'esquerra i la dreta nacional, actuessin realment de manera nacional, i posessin la nació pel davant d'interessos partidistes, ja fa temps que hauriem iniciat el procés d'independència, i a hores d'ara ja seriem un estat lliure.

En aquest context és on han aparegut iniciatives com Reagrupament, Solidaritat i Democràcia Catalana, que, cada un a la seva manera, han intentat ajuntar els electors independentistes, principalment de CiU i ERC, que és dels que n'hi ha més, amb els resultats ja coneguts.

Tornant a la fórmula de l'inici, "CiU + ERC = Independència", no s'ha d'agafar com una fórmula matemàtica, sinó com una fórmula química, on l'operació de sumar ("+") pot implicar l'ús d'uns catalitzadors; en aquest cas els "catalitzadors" han de ser, principalment, Reagrupament,  Solidaritat, Democràcia Catalana, i també les CUP, que aportin els elements comuns amb uns i altres, i permetin les complicitats necessàries per a la suma. Evidentment, tothom que ajudi a sumar serà benvingut.

Pregunta al M.H.P. Artur Mas 03/09/2011

En aquesta pàgina del Parlament es poden fer preguntes a qualsevol diputat.

Com que el M.H. President Artur Mas és diputat el passat dia 3 de setembre li he fet la següent pregunta:

Molt Honorable President

Preocupat per l'evolució política dels darrers dies (modificació Constitución, sentencia TSJC exhortant a fer vehicular el castellà a l'ensenyament) li demano que ens expliqui que pensa fer el Govern que vostè presideix, per tal de defensar la immersió lingüística i com pensen redreçar el finançament de Catalunya.

Atentament

Quan rebi la resposta la publicaré actualitzant aquest apunt.Des d'aquí animo a que s'enviïn més preguntes al Sr. Mas i a la resta de parlamentaris que formen part del Govern.

El 7/09/2011 he rebut resposta del M.H.P. Aquest cop no ha tardat 4 mesos (anem millorant, o com diuen en l'àmbit d'ensenyament, progressa adequadament). Aquí teniu la resposta:

Cliqueu a sobre la imatge per veure-la més gran

Si voleu veure la noticia de la decisió de presentar recurs, cliqueu aquí. Pel redactat ja es veu que la presentació del recurs no és cap solució; només és una manera d'expressar el seu compromís, etcètera.

El més interessant és que diu que "ens reafirma en la voluntat del Govern d'iniciar una 'transició nacional' cap a l'aplicació plena del dret a decidir". 

Per tant, caldrà estar amatents a veure com concreta el Govern aquesta transició nacional cap a l'aplicació del dret a decidir. Esperaré fins després del 20N, i si després no es veuen signes d'aquesta transició, li tornaré a preguntar al M.H.P. recordant-li aquesta carta.

Independència. Una altra majoria possible

El proper 20 de novembre, a Catalunya s'escolliran 47 "diputados" per representar-nos, a tots els catalans dins de l'estat espanyol. Si aconseguim tenir una candidatura unitària independentista que, prèviament a les eleccions, hagin manifestat la seva voluntat de declarar la independència i que faci un bon resultat, diguem que a l'entorn dels 24 representants, llavors ja es podrà començar a parlar, discretament, sobre tot discretament, amb els representants dels Estats Units, Alemanya, França, i altres paisos, per a parlar del futur reconeixement de Catalunya com estat independent. 

I perquè dic que 24? Doncs perquè 24 o més, ja són més del 50%, és a dir majoria, dels representants de Catalunya a l'estat espanyol, i això, els paisos democràtics ho tenen en compte, possiblement més que no pas els resultats del parlament regional; malauradament el nostre Parlament a hores d'ara és això, un simple parlament regional, l'activitat del qual quasi no té ressò internacional llevat que faci coses que cridin molt l'atenció com prohibir els toros. Si no s'arriba als 24, caldria veure si els representants independentistes més els representants de CiU sumen 24 o més; no seria el mateix, però com que CiU malgrat que diu que encara no hi estem preparats, no s'oposa a la independència, es pot intentar igualment i començar a parlar del reconeixement de Catalunya.

Aquestes converses hauran de ser molt discretes i serioses, ja que segurament d'elles en sortiran les condicions, i dificultats, que la comunitat internacional posarà al reconeixement de Catalunya. Caldrà doncs anar-hi amb gent preparada per defensar els interessos de Catalunya i negociar dur.

És per això, que m'estranya que encara cap formació independentista ho hagi tingut en compte i no hagi vist que una majoria independentista entre els representants al "Congreso" internacionalment és tan vàlida  com una majoria al Parlament ja que en ambdós casos es tracta de representants legítims del poble català i com a tals serien reconeguts. 

Per tant, crec que tots els independentistes hem de treballar per aconseguir una candidatura independentista unitària, tant com sigui possible, i si pot ser, que s'hi afegeixin la gent de CiU millor, i treballar tots junts per aconseguir aquests 24 "diputados" que ens poden obrir la porta cap a la independència.