Tinc un amic que al pati de casa seva hi té un llimoner que actualment, des de fa uns tres o quatre anys en comptes de llimones fa mandarines.
Aquest llimoner estava, qui sap des de quan, en el pati de la casa de l'avi del meu amic. Al principi dels setanta, van tirar a terra la casa de l'avi i van construir la casa actual, la típica construcció amb garatge i dos pisos. El llimoner estava condemnat a desaparèixer; va ser arrancat i arraconat en un racó del pati el qual tot i que més reduït es va mantenir.
Quan la família del meu amic va ocupar la nova casa, van trobar el llimoner arraconat i després de discutir si el llençaven o no, van decidir tornar-el a plantar. I així és com el vaig conèixer jo aquest llimoner, plantat al mig del pati i farcit de llimones; en feia tantes que solien regalar-les.
Van anar passant els anys, i la gent. Els pares del meu amic ja fa uns quants anys que van traspassar, llei de vida, però ell segueix encara vivint a la casa. Fins que fa, potser, cinc anys, el meu amic m'explicava que el llimoner se li estava morint. Havia deixat de fer llimones, i cada vegada tenia menys fulles. Semblava clar que al llimoner també li havia arribat la seva hora i cada cop tenia menys fulles, de fet només li quedava una branca amb fulles; el meu amic va decidir cuidar el llimoner tan com pogués per tal d'evitar que es morís del tot; pel que sabia, l'havia plantat el seu avi o potser el seu besavi i el volia conservar.
I el va salvar; el llimoner es va refer; la branca que no havia perdut les fulles s'enfortí i creixé i a la següent primavera va fer flors després d'uns quant anys sense fer-ne. Vet aquí la sorpresa; primer no es notava, el fruit petit i verd potser era una mica massa arrodonit i no se li donà importància; però quan madurà va quedar clar que "allò" no era una llimona, era un fruit globular no pas ovoide com solen ser les llimones i el color, que va anar passant de ver a groc i de groc es va tornar vermellós, deixava ben clar que "allò" era una mandarina.
El primer cop que m'ho va explicar em va costar de creure; de fet només m'ho vaig creure perquè el conec de tota la vida (des de la guarderia) i confio en ell; li vaig preguntar si tenia alguna explicació, però em va dir que no, que no en tenia ni idea de perquè el llimoner ara feia mandarines i que tenia pensat preguntar-li a un enginyer agrònom conegut seu.
L'enginyer agrònom va dir que per poder opinar tenia que veure l'arbre i que quan pogués passaria a veure'l. Finalment, quan l'enginyer agrònom hi va poder anar, el meu amic va tenir una possible resposta raonable de perquè el llimoner, després de tota una vida fent llimones, havia passat a fer mandarines. Segons va explicar l'enginyer agrònom, empeltar un llimoner amb una branca de taronger o mandariner era una pràctica habitual antigament per tal d'aconseguir que les llimones no fossin tan agres.
Així, la branca que va sobreviure era la branca del mandariner empeltada al llimoner, de manera que quan la part que era pròpiament el llimoner va morir, aquesta branca de mandariner, sense la influencia del llimoner, va retornar als seus orígens, produint per tant mandarines. No sé si algú si ha trobat mai amb un cas semblant; ni el meu amic ni jo n'havíem sentit mai cap d'igual, i l'enginyer agrònom tampoc. Però dono fe que això ha passat, que un llimoner ara fa mandarines.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada