Quan fa la seva activitat
parlamentaria, a qui defensa en Duran?
Ell diu que defensa Catalunya, i els
interessos dels catalans, però els fets indiquen que principalment
defensa els interessos d'alguns catalans i els propis.
Una de les activitats del Duran al
“Congreso” ha estat la negociació de disposicions addicionals a
les lleis que es tramitaven en les quals s'hi afegien clàusules que
molts de cops no tenien res a veure amb la llei però que responien
als interessos dels “clients” del Duran.
Ara el Duran està nerviós porque pot
perdre els “clients”. La majoria del PP que tothom veu a venir,
farà que el seu paper al “Congreso” sigui intranscendent i la
“competència” li està prenent el “mercat”. La
Sanchez-Camacho ja fa uns dies que va recorrent despatxos de
Barcelona recordant que si volen alguna cosa de Madrid han de parlar
amb ella.
I després estan els “assumptes
propis”. Per exemple, perquè el Duran va votar a favor d'ajudar a
les concessionàries de les autopistes de Madrid sense obtenir res a
canvi? Res per Catalunya i els catalans, clar.
El seu paper a Madrid també ha estat
implícitament criticat per l'Artur Mas que l'altra dia, al
Parlament, va dir que els precedents de negociació amb Madrid no
eren gaire bons. No cal recordar que ha estat Duran qui les ha dut ha
terme; ell mateix en presumeix.
Finalment, Duran ha tornat a insistir en que el que convé ara, és que a Espanya hi hagi un govern d'unitat, i es torna a oferir per ser-hi. Pot un independentista votar un individu que anteposa Espanya abans que res?
Per tant, el votant de CiU amb
sensibilitat nacional, sobiranista, fins i tot independentista, quins
motius té per votar la candidatura encapçalada per Duran? A part de
la disciplina de vot, cap. Amb unes enquestes que prediuen la
victòria del PP encara que a Catalunya no tregui ni un diputat, cosa
altament improbable, el paper de CiU a Madrid serà inútil. En
aquest context, aquests votants de CiU poden votar tranquil·lament una altra opció, ja que no afectarà a les possibilitats de CiU a Madrid.
Quina opció? Només n'hi ha una, la
coalició ERC-Reagrupament-CatalunyaSí. Seran testimonials a Madrid,
però donaran fe de la voluntat catalana de dir adéu a Espanya i
començar a preparar el “divorci amistós”. I en clau de partit,
serà un missatge clar de rebuig al Duran que haurà de portar a CiU
a trobar un altre líder que representi millor la sensibilitat
sobiranista que hi ha a CiU.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada