Per aquells que ho veiem des de fora de Solidaritat, la darrera actuació del Sr. Laporta no ens sorprèn.
Reagrupament ja el va patir, primer esperant-lo amb "la porta" oberta, tal com va dir Carretero el 10 de juliol a l'assemblea. Després el va tornar a patir amb la seva "opa hostil" des de S.C.I. demanant que Reagrupament s'hi integrés i s'hi diluís fent unes "primàries". En aquell moment, des de Reagrupament (Carretero) ja es va dir que S.C.I. era un projecte electoral d'última hora, és a dir amb un objectiu a curt plaç. Carretero també va dir fa poc que S.C.I. aviat seria 1+1+1+1 . Els fets semblen que han confirmat les dues afirmacions.
Repassant l'activitat del Sr. Laporta com a president del Barça, també trobem "actuacions" semblants, entre elles, la ruptura amb Sandro Rosell, etc.
Per tant, vist de fora, cap sorpresa. Tampoc cap sorpresa quan S.C.I. ha dit que sense Laporta els anirà millor; és el mateix que deien quan no van "aconseguir" anar junts amb Reagrupament, també es va dir que per separat s'obtindrien millors resultats (o alguna cosa semblant).
I ara que faran els que van votar S.C.I. perquè hi havia en Laporta? I els que van deixar les seves formacions per anar amb ell? El Sr. Strubell va abandonar Reagrupament per anar amb Laporta, perquè era mediàtic (paraules de Strubell) i per tant donava més possibilitats a l'independentisme. Ara, que Strubell és parlamentari i president de Solidaritat, Laporta ja no cal (objectiu acomplert?). I aquesta tropa és qui ens havia de donar lliçons d'independentisme? El temps, ràpidament, els ha posat a lloc.
Ara, torna a sortir el tema de la unitat dels independentistes. Però això serà en un altre apunt.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada