Últimament s'està debatent, prematurament al meu entendre, si al nou Estat Català l'idioma oficial ha de ser només el català o si també el castellà ha se ser oficial.
Dic que em sembla prematur el debat, perquè és una més de les coses que a hores d'ara no podem decidir, i per tant el debat de debò s'haurà de fer quan siguem independents.
Per altra banda, sembla que ni uns ni altres han pensat que les coses no passen soles, i que sigui el que sigui que es decideixi, l'endemà del dia D tot seguirà igual hi hagi un, dos o cap idioma oficial. Vull dir que si es decideix que només català oficial, això no farà que la gent que no el parla, ara de cop i volta el parli, o que si es decideix que el castellà també sigui oficial les coses siguin diferents d'ara.
En aquest cas, sobre si al nou estat català hi ha d'haver un, dos o cap idioma oficial, crec que el debat ha nascut de dues pors: una, la por que el català com a únic idioma oficial porti a bona part dels castellanoparlants a votar no a la independència; l'altre, que la oficialitat de català i castellà, desanimi a una part d'independentistes i llavors no vagin a votar.
Qualsevol que hagi participat en la posta en marxa d'un projecte que impliqui canvis en una organització, sap que cal preveure un període de transició entre el sistema actual i el que es posa en marxa, preveient un temps de transició i les actuacions pertinents a fer.
Per tant, la meva proposta és que el nou Estat Català transitòriament mantingui l'estatus actual, català i castellà oficials, o més exactament l'estatus establert per l'Estatut d'Autonomia abans de ser retallat pel Tribunal Constitucional espanyol. El que si s'hauria d'establir és la duració màxima d'aquest període transitori, per exemple, cinc anys. Podria ser una manera d'esvair les pors, ja que no lligaria el resultat del referèndum amb l'idioma oficial. Seria una solució que segurament no satisfaria a ningú, senyal que podria ser assumit per tothom.
Un cop independents, a part de les opcions clàssiques, només català o català i castellà oficials, personalment m'agradaria que es considerés la possibilitat de no tenir idioma oficial, tal com explica Vicenç Partal , crec que la solució proposada, sense idioma oficial, seria més respectuosa amb els drets de les persones, ja que permetria adoptar solucions particulars segons el territori, per exemple la Val d'Aran, o el Baix Llobregat, i a col·lectius com els sords-muts amb la seva llengua de signes.
El terme sords-muts no es correcte ara. Es diuen sords. Comunitat sorda, persones sordes. Tenen llei de LSC ( llengua de signes catalana) aprovada el 2010 al Parlament català. Respecte a l'oficialitat, penso que que perdrem una oportunitat magnífica de posar el catlà al lloc que li pertoca com qualsevol altra llengua.
ResponEliminaLa solució que proposes em sembla magnífica, i també sóc del parer que el debat és prematur. No sé si el període transitori hauria de ser de 5 anys o de menys, al cap i a la fi també s'haurà de redactar una constitució i, mentre no es faci, anar tirant amb una de transitòria. Però la teva idea pot servir per esvair pors dels uns i dels altres.
ResponEliminaPer cert, dilluns vinent a les 19:00 h. es fa un debat a la seu del CIEMEN precisament sobre aquest tema, "el paper del català en una Catalunya independent".
http://www.ciemen.org/pdf/ciemen_banner-agora_paper-catala-(20130603).pdf
La llengua catalana és un tret fonamental de la identitat nacional catalana. Tot i que el
ResponEliminacatalà és la llengua vehicular a les escoles, comparteix la titularitat d’oficial amb la
llengua castellana. Per tant, doncs, a Catalunya hi ha bilingüisme. Estudis fets pel
G.E.L.A. (Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades, http://www.gela.cat) constaten que
el bilingüisme és el primer pas perquè la llengua amb menys parlants de l’anomenat
grup bilingüe desaparegui. I és del tot cert que, de manera desigual en el territori, la
llengua catalana està fent les primeres passes cap a la desaparició.
En ser independents, el català ha de ser llengua vehicular i la primera llengua de
l'ensenyament. S'han de ensenyar com a mínim dues llengües més, que inclouran l'anglès i
el castellà. Aquestes dues podran repartir‐se els llocs de segona i de tercera llengua
segons la tria dels pares.
L’aranès tindria tota l’atenció i la protecció de l'Estat català per al seu desenvolupament
en la Val d’Aran i la seva projecció ens els àmbits nacional i internacional.
Aquest es el model mes encertat que crec que ha de funcionar al Estat Català, i Reagrupament ja el duia al seu programa en les passades eleccions.
Totalment d'accord Enric!
ResponElimina